Els carrers i les façanes de Barcelona amaguen un zoo prehistòric.

Els animals que nedaven per Barcelona fa 50 milions d'anys, quan la península Ibèrica estava submergida sota el mar, encara habiten en la ciutat. Per a trobar-los n'hi ha prou amb fer-se una passejada pel metro, asseure's en un banc o acostar-se a una paret. Moltes de les pedres que revesteixen els edificis i els carrers de la ciutat són cofres que amaguen un tresor de vetustas criatures. Al 1998, la paleontóloga Anna Cornella es va quedar sorpresa davant d'una forma curiosa en la façana d'un edifici en el barri de Horta, on vivia. Després d'una mica de reflexió, es va adonar que la imatge era una secció perfecta d'un rudista, un mol·lusc que abundava en els mars del Cretácico inferior, fa entre 150 i 100 milions d'anys. Després de la seva mort, el cos del animalet es va quedar atrapat en els sediments marins. Aquesta va ser la seva tomba durant milions d'anys, temps durant el qual les seves restes i els sediments es van convertir en pedra calcària. Fins que algun humà, al descobrir el bloc de mineral, va decidir tallar-lo en plaques i convertir-lo en decoració per a l'entrada d'un banc.

Després dels primers descobriments en les parets de la ciutat, Bernat Sanz, el marit de l'Anna, apassionat de la naturalesa i la fotografia, es va apuntar a l'aventura. Entre el 2000 i el 2002, els dos van formar un equip que va recórrer a peu i amb moto 800 quilòmetres per Barcelona buscant i fotografiant exemplars prehistòrics en tots els barris. Abans que es fessin tantes obres, les parets del metro solien ser el més curull de fòssils. Però també es troben molts en els bancs de l'avinguda de la Catedral i en tota la pavimentació de l'avinguda de Icària. A l'Eixample i el Casc Antic són els barris més pròdigs en descobriments, a causa de l'abundància de pedres calcàries i calcarenitas, molt comunes en les edificacions més antigues.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=685223&idseccio_PK=1477