2013: continua l’escalfament global

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), l’any 2013 va camí de convertir-se en un dels deu anys més càlids des de que s’iniciaren els registres moderns el 1850. Els nou primers mesos de l’any van constituir el setè període més càlid mai registrat, juntament amb 2003, situant-se les temperatures mundials de la superfície de l’oceà i de la terra en aproximadament 0,48°C per sobre de la mitjana del període 1961-1990.

El gel marí de l’Àrtic s’ha recuperat lleugerament després de que es produís una fusió de grans proporcions i sense precedents l’any 2012, però durant el 2013 encara s’ha observat un dels nivells més baixos mai registrats.

En canvi, segons el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gels, per segon any consecutiu l’extensió del gel marí de l’Antàrtida al setembre va assolir un valor màxim de 19.470.000 quilòmetres quadrats. Es tracta d’un valor superior en aproximadament 30.000 quilòmetres quadrats al rècord anterior, establert l’any 2012 , i que supera en un 2,6% a la mitjana de 1981-2010. L’extensió del gel marí de l’Antàrtida al setembre creix a una mitjana del 1,1% per decenni. Els científics consideren que els canvis de la circulació atmosfèrica observats en els tres últims decennis, els quals han modificat els vents dominants a l’Antàrtida, són un factor que guarda relació amb aquest increment. Tanmateix, també és possible que l’increment es degui a una suma de factors, entre els quals hi haurien els efectes del canvi de la circulació oceànica .

A principis de novembre, l’activitat mundial dels ciclons tropicals s’acostava, amb un total de 86 tempestes registrades, a la mitjana del període 1981-2010 (89 tempestes). Enguany, el tifó Haiyan passarà als anuaris meteorològics després de batre el rècord mundial d’intensitat del vent al tocar terra i haver provocat una gran devastació a Filipines.


Íngrid Térmens