Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes al tema Biologia.

Modificar gens com si fossin paraules

20150601115856-image.jpgCom be diu l'article, gràcies a la bioquímica francesa Emmanuelle Charpentier y la biòloga molecular estadounidenc Jennifer Doudna, la modificació del ADN de quasi qualsevol organisme pot arrivar a ser modificat.

Per altre banda, un artilce publicat a la revista "Nature" al gener de 2014, ja anomenava algunes d'aquestes possibles aplicacions. Com per exemple la identificació de qualsevol gen, la modificació del organisme, o la correcció de gens per evitar malalties hereditàries, i intentar acabar amb el càncer. Lluís Montoliu, un ivenstigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CISC, assegura que aquesta nova tècnica, CRISPR-Cas, funciona igual que un corrector de text.

Tot i que pot ser un gran avanç en la investigació genetica, encara han de fer moltes proves per comprobar que CRISPR-Cas no afectara altres gens.


http://www.abc.es/ciencia/20150529/abci-edicion-genoma-crspr-201505282150.html#disqus_thread

Helena Sánchez
01/06/2015 11:58 Blogblau Enlace permanente. Biologia

Els primers implants de una tràquea artificial

La creació de tràquees bioartificials en 2011 va ser considerat una fita: era la primera vegada que es fabricava i usava un òrgan barrejant la física clàssica (la base era una estructura plàstica) amb el més avançat en biomedicina: el sembrat d'aquest bastida amb cèl·lules mare del pacient per convertir-lo en un material que no causés rebuig. Però aquell treball, que va dirigir Paolo Macchiarini, està ara sota sospita. L'Institut Karolinska d'Estocolm ha investigat diverses denúncies d'excol·laboradors i competidors del metge -que va ser cap de cirurgia toràcica de l'Hospital Clínic de Barcelona-. La conclusió és que l'investigador pot haver incorregut en conducta poc ètica (directament, misconduct o mala conducta en anglès) per falsejar els resultats dels seus treballs, ja que no pot acreditar que els processos fossin com ell va descriure en els seus articles. Tampoc hi ha constància que comptés amb els permisos de tots els pacients involucrats.

L'informe recull els casos dels tres pacients que es van sotmetre a la tècnica de Macchiarini. El primer, Andemariam Teklesenbet Beyene, 1 eritreu que vivia a Islàndia, patia un càncer de tràquea que no tenia ja tractament. Va ser operat el 9 de juny de 2011 al Karolinska. Va morir el 30 de gener de 2014. En aquest temps, va tornar a Islàndia i fins va tenir un fill, però la pròtesi va donar problemes molt aviat. Tant, que als cinc mesos, el segon pacient va rebre una pròtesi diferent, per solucionar els inconvenients. Aquest fet i el de la mort van ser obviats en un article publicat a l'abril de 2014, en el que és un cas, segons l'investigador, de mala pràctica. I això malgrat el llarg temps de sofriment que va experimentar.

Però l'informe no critica tant les morts en si, que es van donar en persones ja amb molts problemes previs, sinó que les complicacions es obviessin en les publicacions sobre això i que no es tinguessin totes les salvaguardes ètiques a l'hora de tractar-les, començant per demanar-los un consentiment informat.

En un correu, Macchiarini ha manifestat que "es tracta només del primer pas del procés d'investigació". "Fins que no tinguem ocasió de contestar a l'informe, i no hi hagi una decisió final, no faré més comentaris".


Per a més informació: http://elpais.com/elpais/2015/05/27/ciencia/1432750600_167264.html
01/06/2015 10:29 Alex Bert Enlace permanente. Biologia


Virus que curen el càncer

 

Virus que curan el cáncer

Els virus ens poen servir de gran ajuda per acabar amb el càncer. Si els modifiquem amb enginyeria genètica poden detenir la progressió del càncer de pell, elimina les cèl·lules cancerígenes i genera una resposta del sistema immunitari anticancerós. Així, amb aquest assaig clínic en fase III, es pot demostrar que la immunoteràpia viral aconsegueix un benefici real en els pacients. 


L’assaig està dirigit per l’Institut d’Investigació del Càncer i el Royal Marsden NHS Foundation Trust. Hi ha participat fins a 64 centres de tot el món sobre 436 pacients amb Melanoma agressiu, que és inoperable, que van rebre un tractament d’immunoteràpia anomenada T-VEC durant 6 mesos. 

 

Un 16,3% del grup va tenir una resposta al tractament, mentre que el grup de control un 2,1%. I alguns van tenir una resposta que es va allargar fins a 3 anys, que el consideren el temps de curació del càncer. Els pacients en fases menys avançades van tenir millor resposta. 

 

El virus, T-VEC, és una forma modificada de l’herpes simple. Es multiplica només dins de les cèl·lules cancerígenes, ja que no tenen defenses d’infecció, a diferència de les cèl·lules normals que sí que en tenen, detecten i destrueix el T-VEC abans que es pugui reproduir.

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150527/abci-inmunoterapia-cancer-melanoma-201505262014.html

Marc Povill

31/05/2015 17:45 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES?

20150520173947-image.jpgEls científics no són els únics que es pregunten per què existeixen els mascles. Com a mètode de reproducció, el sexe té molts inconvenients.

La més obvia és que només la meitat dels fills (les filles) tenen la capacitat de reproduir-se i deixar descendència. I per què, tenint aquest concepte en compte, tres millons de espècies ho escullen?

Trobar una parella suposa temps i esforç. Tant la mare com el pare contribueixen amb els seus gens. És possible que gens bons no passin a la següent generació i això és algo que, des del punt de vista de la selecció darwiniana, no resulta ideal.

Existeixen altres mètodes reproductius i una població formada només per domes que poden creuar-se, produiria una descendència molt més numerosa. Partint del fet que només contribueixen amb el seu esperma, per què existeixen els mascles?

La resposta la trobem en els avantatges evolutius que porta la selecció sexual. Molts animals canvien el seu aspecte quan competeixen per un parella. Per mesurar la importància de la selecció sexual en la evolució, un equip d'investigadors va estudiar durant una dècada en condicions de laboratori a diferents grups d'escarnats de la farina.

La proporció de mascles i femelles variava segons els grups, per avaluar la importància de la competència. Després de set anys (cinquanta generacio s) van descobrir que els mascles que van competir més per les femelles eren més saludables i resistens a les emfermetats.

Els grups en els quals no va haver competència, van extingir-se després de deu generacions.
"La selecció sexual és una poderosa força evolucionaria que dicta qui es reprodueix" va afirmar Matt Gage, professor de ecologia evolutiva de la Universitat de East Anglia al Regne Unit que va liderar el treball.

Permet promoure la transmissió de bons gens i resistir la continuitat dels dolens. És per aquest motiu que la competència entre els mascles per la reproducció brinda un benefici molt important: millorar la salut genètica de les poblacions

Es tracta d'un domino en el qual el mascle que forma part de la parella ha estat el millor competent i per tant i per tant seran bons en casi tots els aspectes. És per això que la selecció sexual funciona com un filtre important i efectiu per mantenir i millorar la salut genètica de la població en general.


http://www.europapress.es/ciencia/laboratorio/noticia-existen-machos-20150518182003.html
http://www.bbc.co.uk/mundo/temas/ciencia


Laura Badosa de Gispert

Etiquetas: , ,

20/05/2015 17:39 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES?

20150520173820-image.jpgEls científics no són els únics que es pregunten per què existeixen els mascles. Com a mètode de reproducció, el sexe té molts inconvenients.

La més obvia és que només la meitat dels fills (les filles) tenen la capacitat de reproduir-se i deixar descendència. I per què, tenint aquest concepte en compte, tres millons de espècies ho escullen?

Trobar una parella suposa temps i esforç. Tant la mare com el pare contribueixen amb els seus gens. És possible que gens bons no passin a la següent generació i això és algo que, des del punt de vista de la selecció darwiniana, no resulta ideal.

Existeixen altres mètodes reproductius i una població formada només per domes que poden creuar-se, produiria una descendència molt més numerosa. Partint del fet que només contribueixen amb el seu esperma, per què existeixen els mascles?

La resposta la trobem en els avantatges evolutius que porta la selecció sexual. Molts animals canvien el seu aspecte quan competeixen per un parella. Per mesurar la importància de la selecció sexual en la evolució, un equip d'investigadors va estudiar durant una dècada en condicions de laboratori a diferents grups d'escarnats de la farina.

La proporció de mascles i femelles variava segons els grups, per avaluar la importància de la competència. Després de set anys (cinquanta generacio s) van descobrir que els mascles que van competir més per les femelles eren més saludables i resistens a les emfermetats.

Els grups en els quals no va haver competència, van extingir-se després de deu generacions.
"La selecció sexual és una poderosa força evolucionaria que dicta qui es reprodueix" va afirmar Matt Gage, professor de ecologia evolutiva de la Universitat de East Anglia al Regne Unit que va liderar el treball.

Permet promoure la transmissió de bons gens i resistir la continuitat dels dolens. És per aquest motiu que la competència entre els mascles per la reproducció brinda un benefici molt important: millorar la salut genètica de les poblacions

Es tracta d'un domino en el qual el mascle que forma part de la parella ha estat el millor competent i per tant i per tant seran bons en casi tots els aspectes. És per això que la selecció sexual funciona com un filtre important i efectiu per mantenir i millorar la salut genètica de la població en general.


http://www.europapress.es/ciencia/laboratorio/noticia-existen-machos-20150518182003.html
http://www.bbc.co.uk/mundo/temas/ciencia


Laura Badosa de Gispert

Etiquetas: , ,

20/05/2015 17:38 Cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Descobreixen el primer peix 100% de sang calenta

20150516121539-image.jpgDes d'un punt de vista evolutiu evolutiu, tenir la sang calenta o freda són dos estratègies igual de vàlides. Però, en el mar tot es complica. L'aigua és un gran dissipador de la calor i per als mamífers marins és tot un repte mantenir-lo, per això els peixos tenen la sang freda.

En les darreres dècades els biòlegs han descobert una petita quantitat de peixos capaços de mantenir-se calents, és el cas d'algunes tonyines i alguns taurons, però aquests tipus només tenen la sang calenta en els músculs de les aletes i/o en el cervell, però tots tenen el cor fred i cap d'ells distribueix la sang calenta per tot el cos.

El lunar real és diferent, pot calentar-se tot el cos, incluint els òrgans més importants com el cor. l'Anomenat Lampris gattutus, o conegut llunar reial és un dels peixos més extraodinaris i menys coneguts que hi ha. És de forma ovalada i plana, té un diàmetre molt similar al de una tapa de clavaguera i pot arribar a pesar més que un humà. Aquest peix es desplaça movent les seves aletes pectorals com si es tractès de les ales d'un ocell.

L. guttatus és capaç de mantenir la temperatura del seu cos 6 graus superior a la temperatura de l'aigua. Ja es sorprenent conèixer que el lunar reial és un peix de sang calenta, però encara ho és més quan saps de la manera que ho aconsegueix. El peix llunar reial ha convertit las seves branquies en radiadors per mantenir-se calent.
Tenir la sang calenta li permet augmentar la velocitat al nadar, millorar el temps de reacció front dels estímuls i tenir una millor visió.

http://elpais.com/elpais/2015/05/14/ciencia/1431593548_510276.html


GUILLEM LORCA
16/05/2015 12:15 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Perquè els mosquits poden caminar sobre l'aigua

20150312145927-image.jpg
Per saber com els mosquits poden caminar sobre l’aigua em de conèixer de què estan formades les seves potes. Cada pota esta formada per un fèmur, una tibia i el tarsus, que és la part inferior de la pota, la que toca l’aigua. El tarsus està format de manera que repel.leix les mol.lècules d’aigua; això explica parcialment que puguin caminar sobre l’aigua, però també ho explica el fet de que el tarsus sigui extremadament flexible i pugui suportar 20 vegades el pes del propi mosquit.
El fet de que d’aquesta manera puguin caminar sobre l’aigua serà útil per als nous robots

Guillem cera
12/03/2015 18:21 Cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Per primera vegada es pot obtindre una imatge 3D de una cèlula

Caterina Biscari dirigeix ​​el sincrotró ALBA , el primer accelerador de partícules del sud-oest d'Europa , ubicat a Cerdanyola del Vallès . Va entrar en funcionament el 2012 ; en ell s'acceleren gairebé a la velocitat de la llum milers de milions d'electrons per produir llum de sincrotró , una llum molt intensa que és gairebé un bilió de vegades més potent que les fonts convencionals de raigs X i que permet escodrinyar la matèria amb una precisió excepcional .
La radiació obtinguda a ALBA és útil en investigacions en tots els camps de la ciència i la tecnologia en els que cal analitzar mostres microscòpiques , des del desenvolupament de fàrmacs fins a l'estudi de nous materials .

En un dels últims projectes realitzats a ALBA s'ha aconseguit obtenir el primer mapa 3D de cèl·lules infectades amb hepatitis C.
Els investigadors pretenien veure , d'una banda , els canvis que es produïen en una cèl·lula quan era infectada pel virus de l'hepatitis C. I, d'altra , estudiar la regeneració de l'estructura cel·lular després de tractar aquestes cèl·lules malaltes amb els medicaments que se solen administrar als pacients . D'aquesta manera es pot saber de quina manera el virus afecta les cèl·lules i quina resposta tenen diferents fàrmacs en ell. I gràcies a la llum del sincrotró van poder realitzar el primer mapa 3D de les cèl·lules infectades amb hepatitis C.

Cómo?
Utilizaron la línea de luz ‘Mistral’, una de las siete con que cuenta el ALBA [Las líneas de luz son una especie de pasillos que emergen del sincrotrón en que se recoge y transporta la radiación hasta la muestra que se pretende estudiar. Disponen de diversos instrumentos con los que se modifican y adaptan las propiedades de la radiación y se determinan las longitudes de onda en función del experimento que se quiera realizar]. Es la línea de luz más internacional y especial, puesto que como ella sólo hay otras dos más en el mundo actualmente funcionando, una en el sincrotrón Bessy, en Berlín, y otra en el sincrotrón ALS, ubicado en Berkeley, en Estados Unidos.

¿En qué consiste?
Esta línea de luz es un microscopio de rayos X blandos que permite hacer imágenes en transmisión, como el microscopio electrónico. Es decir: envía un haz de electrones que atraviesa la muestra y ‘transmite’ su contenido. La muestra, además, va rotando y es como si la luz la escaneara.
Eso nos permite observar, por ejemplo, las células en condiciones prácticamente reales, sin necesidad de haberlas tratado químicamente. Y eso no se puede hacer con ninguna otra tecnología. En cambio, con esta línea de luz podemos realizar una tomografía de un célula completa, tener un 3D de la estructura celular y por tanto estudiar cómo varía esa estructura por cualquier causa, como por ejemplo una infección de un virus. Y todo ello sin tener que seccionarla en láminas finas como ocurre con otras tecnologías.

Llegir més : http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150308/54428822788/caterina-biscari-directora-sincrotron-alba-imagen-3d-celula.html#ixzz3TmlPrr00


08/03/2015 10:41 Alex Bert Enlace permanente. Biologia

Bactèries al límit de la vida

Els científics capten imatges d'uns bacteris ultra petits que haurien de ser fins a 150.000 per omplir la punta d'un cabell humà

 

Després de dècades debatin sobre l’existència d’unes bactèries ultra petites, s’ha pogut confirmar gràcies a unes primeres imatges d’aquestes. Fins ara no s’havia pogut fer una descripció completa basada en les observacions amb detall amb microscopi i de l’ADN dels bacteris.

La seva mida és sorprenent perquè tot ser tant petita permet emmagatzemar suficient material per mantenir la vida. El que destaca d’aquestes cèl·lules és bàsicament la seva mida, ja que té un volum aproximat de 0,009 micres cúbiques. A la punta d‘un cabell humà hi cabrien unes 150.000.

Aquest descobriment es va publicar al Nature Communications, on s’informava que van ser descobertes en aigües subterrànies on hi podrien ser molt comunes.

 

 

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150302/54428669614/bacterias-limite-vida.html

03/03/2015 23:48 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Més evidències de que el fred activa un mecanisme que elimina greix corporal

20150303230004-img-25523.jpg

 

Diversos estudis en anys recents han suggerit que una exposició freqüent del cos a una temperatura moderadament baixa pot estimular que el greix acumulat es transformi en greix d'un tipus que el cos fa servir com a combustible per cremar calories i mantenir alta la temperatura corporal.

 

El greix anomenat "blanc" és el típic greix que acaba acumulat al voltant de la part mitjana del cos i altres zones, i és el magatzem de les calories extra que absorbim. Resulta útil quan l'accés al menjar és inestable, però sense aquesta situació, amb un estil de vida sedentari i una dieta a base d'aliments rics en greix i sucre, el greix blanc es converteix en un problema que condueix al sobrepès i a l'obesitat .

 

Se sap, per investigacions anteriors, que les persones amb reserves àmplies de greix marró tendeixen a ser primes i a tenir baixos nivells de sucre a la sang. També, que les cèl·lules humanes de greix blanc ordinàries poden, en línies generals, arribar a convertir-se en cèl·lules de greix marró si es donen les condicions adequades.

 

L'equip de Hei Sook Sul i Jon Dempersmier, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, Estats Units, treballa des de fa un temps en aquest interessant camp d'investigació, i un dels seus últims descobriments, que està despertant un gran interès, és que l'exposició a temperatures baixes augmenta els nivells d'una proteïna descoberta no gaire temps enrere i de la qual s'ha sabut que és fonamental per a la formació de greix marró. Amb una llarga exposició de l'individu a l'aire fred, la proteïna, coneguda com Factor de Transcripció Zfp516, també ajuda al tipus més abundant i problemàtic de greix corporal, el blanc, a tornar-se més semblant al marró en la seva capacitat per eliminar quilos de més usant-los en la generació de calor corporal.

 

En la seva última investigació, aquests científics van poder veure que uns ratolins amb nivells augmentats de la proteïna Zfp516 havien guanyat un 30% menys de pes que els ratolins amb nivells normals, quan tots dos grups van ser alimentats amb una dieta alta en greixos durant 4 setmanes.

 

Així doncs, conèixer quines proteïnes regulen el greix marró és important, ja que promoure aquest coneixement permetria perdre quilos de més a molta gent.

 

El greix marró adopta el seu color a partir dels nivells relativament alts de mitocondris, els quals conformen la "central energètica" de cada cèl·lula. En humans, es creia que el greix marró estava només present en nens, però es van localitzar recentment acumulacions significatives d'ell en adults al voltant d'àrees vitals com el cor, el cervell, el coll i la medul·la espinal.

 Des que l'Home va començar a abrigar-se amb pells d'animals i a fer foc on escalfar-s’hi, la necessitat de greix marró en la nostra espècie s'ha vist reduïda amb el pas del temps.

 

No obstant això, s'ha comprovat, per exemple, que els obrers del nord de Finlàndia que treballen a l'exterior i que per tant estan exposats a temperatures fredes, tenen una quantitat notable de greix marró en comparació amb treballadors de la mateixa edat però que treballen en interiors. No obstant això, en conjunt, el percentatge de greix marró en adults és petit comparat amb el del greix blanc. En el cas de les persones obeses, els seus nivells de greix marró són encara més baixos en comparació amb els del blanc.

 

 

El 90% dels greixos dels nostres cossos consisteixen en greix blanc, i per tant trobar una manera de fer a aquest teixit més semblant a la marró podria tenir un impacte notable, tal com raona Sul.

 

Quan els investigadors van desactivar el gen per Zfp516 en embrions de ratolí, aquests no van desenvolupar greix marró algun. En un altre experiment, els investigadors van trobar que els ratolins amb nivells més alts de proteïna Zfp516 eren capaços de convertir més teixit de greix blanc en greix semblant al marró en ser exposats a l'aire fred.

En l'experiment, després de quatre hores en una sala mantinguda a 4 graus centígrads, la temperatura corporal dels ratolins amb la proteïna Zfp516 sobre expressada va ser, de mitjana, 1 grau centígrad superior a la dels ratolins amb nivells normals de la proteïna. La diferència en la temperatura corporal és enorme per als ratolins, i denota la "crema" de greix com a combustible per a la calefacció corporal.

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/12863/mas-evidencias-de-que-el-frio-activa-un-mecanismo-que-elimina-grasa-corporal/

 Jordi Cavero Sibera

03/03/2015 23:00 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Troban un gen en l'evolució humana

20150228201735-image.jpgSempre ens hem preguntat com ha pogut evolucionat tant la nostra ment desde els nearthentals fins al dia d’aviu, bé, doncs ja tenim la solució gràcies a l’equip d’investigació pública (Cientifics de l’institut Max Planck).

Resulta que la clau es trobava an el gen ARHGAP11B, que és l’encarregat de fer més gran el còrtex cerebral gràcies a les continues divisions de les seves cèl·lules. Aquest gen és el culpable d’aquestes divisions ja se li ha aplicat al cervell d’un ratolí i es veia clarisimament a traves de fotografies com es s’expandia la part del cervell on se li havia aplicat aquest mateix gen.





http://elpais.com/elpais/2015/02/26/ciencia/1424967587_931422.html

Albert Torrescusa

Etiquetas: , , ,

28/02/2015 20:18 cmcgarbí Enlace permanente. Biologia

Trobant un gen cal en l'evolució de la ment

20150227183751-1424967587-931422-1424967676-noticia-normal.jpg

Sempre ens hem preguntat com ha pogut evolucionat tant la nostra ment desde els nearthentals fins al dia d'aviu, bé, doncs ja tenim la solució gràcies a l'equip d'investigació pública (Cientifics de l'institut Max Planck). 

Resulta que la clau es trobava an el gen ARHGAP11B, que és l'encarregat de fer més gran el còrtex cerebral gràcies a les continues divisions de les seves cèl·lules. Aquest gen és el culpable d'aquestes divisions ja se li ha aplicat al cervell d'un ratolí i es veia clarisimament a traves de fotografies com es s'expandia la part del cervell on se li havia aplicat aquest mateix gen.

Etiquetas: , , , ,

27/02/2015 18:37 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

L'origen evolutiu dels hipopòtams és anterior del que es pensava

20150225201711-img-1716.jpg

L'origen dels hipopòtams és una de les grans incògnites que queden per resoldre en la història dels mamífers artiodàctils (ungulats com les girafes, els cérvols o els propis hipopòtams). La polèmica d'aquest enigma paleontològic es divideix entre els que ho relacionen amb els antracotérido (provinents dels cetacis primitius, com a dofins i balenes) i els que els relacionen amb els mamífers suiformes, que inclou als porcs.
 

L'estudi d'una nova troballa mostra un nou fòssil d'antracotérido, trobat a Lokone (Kenya). A més, aquest descobriment situa als primers hipopòtams en el Oligoceno, quan abans se'ls situava en el Miocè.

La teoria dels antracotéridos està recolzada per dades morfològiques i moleculars basats en el genoma segons Manuel Hernández Fernández, professor de la Universitat de Madrid. Fins ara, la relació seguia estant poc justificada pel registre fòssil, així que les hipòtesis deixaven un gran buit en el llinatge dels hipopotámidos.

El nou fòssil, descobert pel paleontòleg Fabrice Lihoerau, de la Universitat de Montpeller (França), pertany a una nova espècie i gènere de antracotérido, batejat com Epirigenys lokonensis. Es veu que l'animal posseïa una morfologia dental intermèdia que relaciona als artiodàctils basals de l'eocè i els hipopòtams actuals" i, encara que no resol l' incognita, redueix el 'llinatge fantasma' en uns deu milions d'anys, segons Hernández. A més, amb aquesta troballa ja sabem on es van originar els hipopòtams, el fòssil ens decanta per Àfrica més que Àsia.

No obstant, el professor de recerca del CSIC Jorge Morales assegura que aquest descobriment només crearà controvèrsia sobre "aquest tòpic de la paleontologia" ja que molts científics no estan d'acord que els hipopòtams s'emparentin amb dofins i balenes perquè només convergeixen en la vida amfíbia. La seva separació morfològica és molt forta: els cetacis són fusiformes (amb forma de fus) amb aletes i els hipopòtams són semi-amfibis i conserven les seves extremitats. Només posseeixen alguna adaptació com el retard dels narius. Així que, de tenir avantpassats comuns, la divergència entre cetacis i hipopòtams va haver de ser molt antiga.

http://www.elmundo.es/ciencia/2015/02/24/54eb1ccd268e3e2b448b456c.html

Miranda Martínez

25/02/2015 20:17 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

L'Infart sol passar a primera hora del dia

20150215165224-image.jpgAndrés Hidalgo, biòleg del CNIC a Madrid, explica que en un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de sang (que faciliten la coagulació) Inicien les reaccions catastròfiques de inflamació que desemboquen en ictus i infarts. L'avenç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.
Aquest biòleg que la inflamació és la causa de la meitat de les morts a Europa. És important comprendre com es produeix i com evitar-la. Vaig començar a fer estudis d'imatge en el 2002 i havia vist que, quan hi ha inflamació en un got sanguini, s'enganxen uns petits fragments de material als neutròfils
També parla sobre la neutròfils, i diu que són el tipu més comú de cèl·lula immunitària en la nostra sang. La seva missió principal és menjar bacteris. Són molt importants en la inflamació.
Hi han 6 tipus d'infarts diferents:
- Infart anèmic: Infart en el qual hi ha manca de la coloració de la sang, també anomenat infart blanc. Es produeix per la falta de circulació sanguínia en un vas.
- Infart tou: Es produeix quan l’òrgan afectat només rep sang d’una vena o artèria, per tant, al obstruir-se aquesta, l’òrgan deixa de rebre sang.
- Infart calcari: Infart d’un teixit conjuntiu en el qual s’han dipositat sals de calci.
- Infart de miocardi: És produeix al cor, quan una artèria coronària queda obstruïda i, per tant, no permet el pas de la sang direcció cap al cor.
- Infart pulmonar: Infart en un pulmó causat per la falta d’irrigació sanguínia, el pulmó no rep sang carregada d’oxigen, per tant, no té lloc l’intercanvi de gasos.
- Infart cerebral o ictus: Es produeix quan s’interromp el flux sanguini a una de les artèries del cervell i aquest no pot dur a terme les seves funcions.
Per acabar explica que el nostre estat inflamatori canvia a al llarg del dia. Els infarts solen ocórrer a primera hora del dia, la febre puja a la tarda. Si aconseguim alterar el rellotge dels neutròfils i modular el nostre llindar d'inflamació al llarg del dia, potser aconseguirem reduir el nombre d'infarts.







www.lavanguardia.com

Martí Pedro
15/02/2015 16:52 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Manipulació genètica

20141209130019-image.jpgAquest article parla sobre que a la universitat de Santiago s’ha descobert que agafant una proteïna que està implicada en el procés de ’creació’ de grasa, se la manipula genèticament i fa possible que no es crei tanta grasa. Aquest lípid és la ceramida, que pot afectar una part del hipotàlam i reduir la creacció de grasa. També té, com a inconvenients, l’augment de la massa corporal i la dificultat de cremar calories.
S’han fet experiments amb rates i aquestes han aprimat considerablement.
Miguel López, un investigador, asegura que amb aquest procés es podrà curar l’obesitat.

Guillem Aguila i Pallejà

Font: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/descubren-mecanismo-molecular-que-provoca-disminucion-capacidad-quemar-grasa-3662936

Etiquetas:

09/12/2014 13:00 Guillem Aguila Enlace permanente. Biologia

Científics japonesos aconssegueixen crear ratolins transparents

https://m.youtube.com/watch?v=nCuDSC0Zc9Y20141112084117-image.jpgUn equip de científics japonesos ha aconseguit crear uns ratolins adults transparents. Aquests animals tenen tots els òrgans com qualsevol ratolí, amb la diferencia que la seva pell es transparent i la seva sang incolora, la qual cosa permet observar l’interior de l’organisme sense la necessitat de diseccionat l’ànimal.
Les característiques d’aquest roedor son una mica diferents a les de la seva mateixa espècie, son animals que han perdut per complet el pelatge, només els queda la pell, aquesta pell mitjançant processó químics s’ha aconseguit fer-la transparent, la sang tampoc es la mateixa, ja que ha estat tractada químicament amb un procés químic que es diu CUBIC, això es una barreja de substàncies químiques que el que fan és decolorar la sang, aquest procés de tranformació sanguínia triga entre 12 i 14 dies en fer-se efectiu. Aquests son animals que no tenen mobilitat i que no venen creats d’envrions naturals, ja que han estat creats a laboratoris.
Aquest estudi i creació dels ratolins ha estat crat per científics japonesos de l’universitat de de Tokio, juntament amb científics de l’Institut de Riken.
L’objectiu d’aquesta innovació ha estat per poder veure desembolupar segons quines malalties en un animal viu, sense tenir la necessitat de diseccionarlo-lo i poder evaluar la malaltia des de el seu inici fins el seu estat més avançat. Per exemple injectar-li cèl·lules tumorals i veure com es desembolupa aquest tumor en viu, ja que al ser transparent ho permet fer-ho, de les maneres tradicionals això no era possible i es tenia que infectar les cèl·lules tumorals, esperar un temps a que creixés el tumor i després diseccionar l’animal per veure els processos d’aquest tumors, per tant no es podien valorar tantes coses que com es preveu fer-ho ara.
Aquest avenç afavoriria a l’investigació de malalties com el càncer o la diabetis. Per exemple en el cas de la diabetis podríem detectar quin es el motiu pel qual el pàncrees deixa de segregar insulina, això es faria marcan o colorant les cèl·lules encarregades de segregar insulina del pàncrees d’un ratolí diabètic i com la resta del organisme es transparent, es podria observar el procés pel qual aquestes cèl·lules es redueixen en numero segons la malaltia.


Links
http://www.abc.es/ciencia/20141107/abci-ratones-transparentes-201411072139.html
http://www.que.es/ultimas-noticias/curiosas/201411071213-cientificos-japoneses-crean-ratones-transparentes.html
http://www.eluniverso.com/vida-estilo/2014/11/06/nota/4191906/cientificos-crean-raton-piel-transparente
https://m.youtube.com/watch?v=nCuDSC0Zc9Y



Pol Rubio
12/11/2014 08:41 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Un fill pot heretar trets no només del pare i la mare sinó també de l'anterior parella d'ella

Angela Crean, Russell Bonduriansky y Anna Kopps, de la Universidad de Nueva Gales del Sud a Australia són els autors d’una polèmica investigació sobre la descendència en les espècies, la qual coneixem com a Telegonia. Els tres científics manipularen la mida corporal de mascle de la mosca Telostylinus angusticollis, fent-lo aparellar amb femelles, i així poder estudiar els seus descendents. Ens un dels casos van veure que, sorprenentment, la mida corporal dels fills era determinat pel primer mascle  aparellat amb la mare, i no pas amb el segon, el qual exercia de pare biològic de les cries des del punt de vista tradicional.

Fins ara doncs es considerava com a única via possible d’un mascle aportar caràcters genètics als seus descendents sent el pare biològic d’aquests. Però aquest curiós experiment ens aporta una nova teoria, la qual donaria a entendre que els mascles anteriorment aparellats amb la femella, sense ser els pares biològics dels fills d’aquesta, també poden aportar caràcters biològics hereditaris.

En definitiva, i sent més col·loquials, el llinatge d’un mascle i una femella pot heretar trets d’altres mascles amb els que la parella s’hi hagi aparellat anteriorment. Per tant és una nova forma d’herència biològica no genètica.

Fent historia i tirant molts segles enrere, curiosament trobem aquesta polèmica idea en boca del filòsof Aristòtil, en l’antiga època grega, però fou deixada de banda en el boom de la ciència de l’herència moderna, a principis del segle XX.

 

Tot i així, aquest fet sembla estar centrat en espècies molt concretes, però podríem dir que, després de tot, sí existeix. Així doncs molts ja comencen a qüestionar el com es transmeten les variacions al llarg de les generacions, però també obra un nou tema d’investigació anteriorment impensable, convertint així el tema de l’herència en més complex i segons com, confús.

 Grup d’investigadors

 

URL video: http://www.youtube.com/watch?v=zn-fL9dkcYs#action=share

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/11605/un-hijo-puede-heredar-rasgos-no-solo-del-padre-y-la-madre-sino-tambien-de-la-anterior-pareja-de-ella/

http://www.bonduriansky.net/

 

 

Jordi Cavero Sibera

13/10/2014 20:36 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Insectes famella amb penis i mascles amb vagina

20141013183802-image.jpgEfectivament,per molt extrany que resulti,científics han descobert a coves brasilenyes un grup de 4 espècies del gènere Neotrogla que la seva principal peculiaritat és que tenen els òrgans genitals inveritits,és a dir,els mascles presenten vagina i les femelles penis.

Aquests insectes, de entre 2,7 i 3,7 milímetres, a més presenten la peculiaritat que la seva còpula arriba a durar entre 40 i 70 hores sense interrupció.

Les famelles del gènere Neotrogla insereixen el seu organ erèctil dins d’una cavitat del mascle semblant a una vagina. L’estructura de l’òrgan sexual de la femella,anomenat ginosoma presenta diverses espines amb les quals s’enganxa amb força al mascle durant la còpula i caca absorveix el seu esperma i altres fluids seminals.
El mascle simplement es posiciona sota la femella i adopta un rol de total passivitat.
Aquest intercambi de "papers" segons els científics es deu a que l’entorn de la cova es pobre en recursos i l’acte sexual permet a la famella cul nodrir-se,per tant aquesta es beneficiarà com més s’aparelli i podrà asegurar la continuitat de l’espècie.

"Encara que la inversió de rols en el sexe ha estat identificada en diversos animals diferents,el Neotrolga és l’únic exemple en el que també s’inverteix l’òrgan copulador."explica Kazunori Yoshizawa, autor principal del estudi de l’Universidat de Hokkaido a Japó.

"És important entendre per què, entre els molts animals que inverteixen la seva sexualitat, només aquests del gènere Neotrogla desenvolupen un elaborat penis femení", ha assenyalat Yoshitaka Kamimura, de la Universitat japonesa de Keio.

La primera tasca, diuen, serà establir una colònia nombrosa d’aquests insectes al laboratori.



Fonts d’informació

http://www.muyinteresante.es/naturaleza/articulo/insectos-hembra-con-pene-y-machos-con-vagina-781411126103

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/04/140419_insectos_pene_hembra_brasil_lp
13/10/2014 18:38 cmc Enlace permanente. Biologia

La biologia es torna ficció

Un equip d’investigadors nordamericans ha descobert una estratègia de les formigues per combatre el Ophicordyceps Unilateralis, un fong hiperparàsit. Aquest fong ataca el cervell de les formigues i les obliga a morir en una fosa comuna molt aprop de la seva colònia. Un cop mortes, creix un fong en el cap del insecte que allibera unes espores que infecten la resta de formigues de la colònia.

La investigació diu que un cop és comencen a detectar els síntomes de la infecció en una formiga, una altra l’arrossega lluny de la seva colònia perquè aixi no en pugui infectar altres membres de la comunitat. Gràcies a això i també a sistemes interns de les formigues per combatre el Ophicordyceps Unilateralis, la població de formigues no pateix el perill d’extinció. Més aviat, "el perill que pot provocar és molt menor al que ens pensem" apunta el professor Hughes, un dels líders de la investigació.

Que passaria si aquesta infecció arribes als animals o insectes més grans? Que passaria si aquesta infecció pogués arribar a les persones? Aquestes preguntes són les que ens podem arribar a fer després de conèixer la malaltia però aquest estudi assegura que aquest tipus de malalties només ataca a un tipus concret d’espècie, en aquest cas les formigues.

Tot i així una companyia de videojocs ja s’ha encarregat de portar aquesta part de biologia a la ficció, creant el joc "The Last Of Us" explicant el món postapocalíptic després de que la infecció ataques a totes les persones del món.

 

http://cordis.europa.eu/news/rcn/34792_es.html

https://www.youtube.com/watch?v=XuKjBIBBAL8

 

Jordi Sacristán


28/09/2014 10:35 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Perquè exploten les balenes?

20140603160438-por-que-explotan-las-ballenas.jpg

Quan una balena mor és com si fos una bossa enorme plena de gasos, òrgan i ossos coverts per una gran capa de greix. Al morir-se s'acumula una gran pressió dins del seu cos i el que hi ha en el estòmag es comença a desecomposar.

El procés de putrefacció comença amb el trencament de les proteïnes dels teixits i genera gasos extremadament pestilents, aquests gasos comencen a expandir-se pal cadàver i han de sortir per algun lloc, tant per la boca com per l'anus.

Fòrmula de la velocitat de la sortida dels gasos: h= v²/2g

L'altura màxima que poden assolir és de 16 m.

El problema està en quan els gasos s'encallen i de tanta pressió acumulada que hi ha dins del cos el cetaci acaba explotant enviant vísceres del seu cos per tot arreu. 

http://www.ojocientifico.com/5857/por-que-explotan-las-ballenas

Irene Hernández Llanes

03/06/2014 16:04 irenehernandez Enlace permanente. Biologia

El fèmur més gran vist mai!

20140601223317-femur.jpg

 

 

Es troba  Argentina les restes d’un dinosaure, que podria arribar segons apunten les fonts, las restes del dinosaure més pesat fins el moment. Es tracta d’un os que pesa 100 tones, trobat a Argentina. Les restes van ser trobades per un treballador rural de la zona.

 

Les restes pertanyen a un fèmur d’un dinosaure herbívor d la família dels sauròpodes, que vivien fins fa aproximadament un cent milions d’anys. El fèmur va ser trobat, a la província argentina de Chubut (sud), prop de la localitat argentina anomenada Plomes.

 

El descobriment va ser presentat fa ja gairebé dos mesos, per l’equip paleontològic dirigit per l’alemany Nicholas Woengsen. Però havia sigut trobat molt abans, ja portaven tres mesos fent tasques de recuperació.

L’ós en qüestió es de les magnitud equivalent a catorze elefants africans, cosa que indica que l’animal podria haver arribat a tenir un pes aproximat de 100 tones, segons apunta l’investigador Pblo Porta, del museu paleontològic chubutense, Edigio Feruglio.

Seria la segona troballa de gran importància, en una setmana agitada ja que hi han hagut en oc temps gran esdeveniments al Consell Nacional d’Investigació  Científiques i Tècniques.

 

       -Font d’informació:                                                          http://www.publico.es/521427/hallados-en-argentina-restos-del-dinosaurio-mas-grande-del-mundo

 

Àlvaro Parrilla

01/06/2014 22:34 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La ciència obre la porta a la vida artificial

20140601140443-descobriment-science-artificial-getty-images-araima20140327-0198-5.jpg

Científics dels EUA han inserit per primera vegada ADN artificial en una cèl·lula complexa que podria obrir la porta des de fabricar biocombustibles més sostenibles fins a crear nous antibiòtics, passant per la possibilitat de crear el genoma d’un organisme. Aquestes són només algunes de les possibilitats que s’han obert de sobte gràcies a la descoberta, feta per científics dels Estats Units, del mecanisme que ha permès inserir ADN artificial en una cèl·lula complexa, com les que tenim els humans. El descobriment, publicat aquest dijous a la revista ’Science’, obre les portes a la creació de vida artificial.

Tot i que fa anys que es treballa en aquest camp, mai fins ara els científics havien aconseguit produir ADN sintètic i inserir-lo en una cèl·lula complexa. Això ha estat possible gràcies a un home, el científic Joe Boeke, que hi ha estat treballant al seu laboratori de la Universitat de Nova York. A nivell concret, la fita sembla purament tècnica: crear llevat a partir d’un cromosoma sintètic. Però més enllà del fet concret, la troballa es traduirà en avenços científics molt significatius, com ara crear nous fàrmacs, aliments i combustibles.

El dels combustibles és, justament, un dels camps on la troballa de Boeke es pot traduir en més avenços concrets, ja que la tecnologia ha de jugar un paper clau en la substitució del petroli, un element clau no només per a la mobilitat, sinó en tota mena de processos industrials.

Però, tot i la seva aplicació en camps concrets com la creació de noves vacunes, el descobriment de Boeke té implicacions encara difícils de delimitar. Durant anys els científics han treballat en la modificació genètica d’organismes ja existents (transgènics), i també han creat ADN sintètic per a organismes simples, com els bacteris. Mai, però, s’havia aconseguit fabricar un cromosoma com el dels humans.

Tot i que pot semblar humil i aliè, les cèl·lules del llevat tenen un nucli i estan relacionades amb plantes i animals. El llevat i els éssers humans compartim 2.000 gens.

 

FONT

http://news.nationalgeographic.com/news/2014/03/140327-functional-designer-chromosome-synthetic-biology/

 

Pol Borrellas

01/06/2014 14:09 PolBorrellas Enlace permanente. Biologia

La anciana que va viure sana 115 anys va acumular 400 mutacions a la sang

20140526212728-image.jpgHendrikje van Andel-Schipper, una dona holandesa que va morir ara fa 9 anys va ser considerada la dona més gran d’edat de la Terra al morir al 115 anys. A més a més va ser la persona de mes edat en donar el seu cos a la ciència, cosa que era molt interessant. A l’estudiar a fons la sang i el genoma de Hennie (tal i com la coneixien) es va trobar que la seva sang acumulava més de 400 mutacions.
Interessava molt estudiar els gens d’aquesta dona i les seves mutacions, ja que tot i la seva avançada edat es mantenia en condicions mentals que no tenien res a envejar a persones 40 anys més jove que ella, i queva mantenir fins al dia de la seva mort l’any 2009. El truc? És el que han intentat investigar múltiples investigadors d’Holanda i Estats Units.
Les mutacions en el genoma poden afectar negativament a l’organisme i fins i tot provocar la seva mort com per exemple un càncer. Però s’ha estudiat i ara "reconfirmat" amb l’estudi de Hennie, que les mutacions segons en el fragment de DNA on succeeixin poden no afectar al funcionament cel·lular. S’han estudiat a fons les cel·lules sanguínies de la dona centenària, ja que són cèl·lules que es reposen amb molt constància i això fa que siguin més propenses a patir alguna mutació.
L’estudi de la sang de Hennie ha permès confirmar la hipòtesis de que els leucòcits sans també es modifica en genèticament i es va comprovar que durant la seva llarga vida aquests en el seu cos havien acumulat fins a 400 mutacions. A l’examinar els glòbuls blancs que contenien les mutacions es va fer un descobriment molt important, després de la mort de Hendrikje la sang perifèrica derivava de tansols 2 cèl·lules mare hematopoètiques actives, quan en el cos humà n’hi ha 11000 i quan naixem 1300 d’aquestes són actives. Això vol dir que a mida que ens fem grans la reserva de cèl·lules hematopoètiques disminueix fins que la majoria de cèl·lules són clonades de unes poques cèl·lules parentals.
També es va estudiar la longitud dels telòmers, és a dir, els extrems dels cromosomas que els protegeixen de la degradació. I van observar que els de l’holandesa eren molt més curts que els del cervell, que són cèl·lules que gairebé no es divideixen. Per aquesta observació els investigadors expliquen que segurament les cèl·lules de Hennie van morir d’esgotament després d’arribar a un límit de divisions. I subratllen la necessitat d’estudiar si el cansament d’aquetes cèl·lules pot provocar la mort d’una persona d’edat tant avançada com la de Hendikje.

Etiquetas:

26/05/2014 21:27 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Cucuts invasors de nius

20140525140956-image.jpgPer la gent d’Europa, els cucuts són heralds de la primavera. Cada any, els escriptors de cartes a un diari britànic, el Times, competeixen per ser els primers a afirmar que han sentit un. Per a les aus d’Europa, la crida del cucut és menys benvinguda ja que els cucuts són paràsits dels nius d’altres ocells. Posen els seus ous en ells i deixen als desventurats pares adoptius de fer el treball dur de la criança dels pollets.

Però són aquests pares sempre tan desgraciats? Com el cucut surt amb la seva ha estat objecte de moltes especulacions, i alguns biòlegs pensen que els cucuts poden portar beneficis subtils que ajuden a compensar els costos indubtables que imposen.


¿Amic o enemic?

Daniela Canestrari de la Universitat d’Oviedo, d’Espanya, i els seus companys van examinar les relacions entre els grans cucuts tacats i les cornelles negres (una raça de corb). A diferència d’alguns paràsits de nius, els grans cucuts tacats no desallotjaven els ous o les cries dels seus amfitrions. Tot i que competeixen entre ells pel menjar. El resultat és que els corbs que crien tant pollets seus com de cucut sobreviuen un nombre menor de cries de corb del que seria normal en un niu de cornelles negres. Això suggereix, com era d’esperar, que els cucuts són una mala cosa.

La Dra. Canestrari, però, va decidir investigar una mica més profund, sospitava que malgrat el seu nombre de descendents era menor, corbs amb els cucuts al niu eren més propensos a criar alguns corbs sense paràsits. Això podria ser suficient per compensar el menor nombre de cries per niu.

La seva idea era que els pollets de cucut s’involucren en una forma de guerra química amb els depredadors. Certament secreten una barreja nociva de substàncies químiques, incloent àcids i fenols, de les seves cloaques que els adults no secreten. Això suggereix aquests productes químics tenen un propòsit específic pel pollet, en lloc de ser simples productes residuals. I quan la Dr Canestrari va oferir carn untada en la secreció de cucut als gats i als ocells rapinyaires, que són depredadors de nius d’ocells en l’àrea d’estudi, no van tocar la carn. Això indica que tenir un cucut o dos al niu en veritat és una defensa.

Per demostrar això, va fer alguns experiments d’intercanvi de cries de cucut dels nius on havien nascut a altres nius sense cucuts. Els nius que van rebre cucuts van ser més propensos a produïr algunes cries de corb al contrari que els nius donadors de pollets on ara no hi havia cap cucut o els de control on mai havien tingut cucuts. Després de 16 anys d’observacions en nius on no hi van experimentar els resultats han suggerit que, tot i que la diferència és petita, tenir cries de cucut al niu era una millor estratègia de supervivència que no tenir-ne.

Sònia Vilella


http://www.economist.com/news/science-and-technology/21599331-having-cuckoo-your-nest-not-always-bad-thing-paying-guests?frsc=dg%7Ca

http://www.sciencemag.org/search?site_area=sciencejournals&y=-124&fulltext=Cuckoo&x=-869&journalcode=sci&journalcode=sigtrans&journalcode=scitransmed&submit=yes

Etiquetas:

25/05/2014 14:14 Soniavilella Enlace permanente. Biologia

Els nous descobriments del cromosoma Y

Els cromosomes X i Y determinen el nostre sexe: les dones tenim els cromosomes XX, mentre que els homes tenen la parella XY. 

Inicialment, els cromosomes X i Y eren idèntics, fins que el cromosoma masculí va començar a diferenciar-se. Va perdre molts gens. Per això, actualment, el cromosoma femení conté molts més gens que el masculí. A més a més, també es pensava que el cromosoma Y servia per poc més que per desenvolupar l'aparell genital masculí. Un nou estudi de l'Institut Suís de Bioinformàtica (SIB) publicat a la revista Nature, però, ha determinat quins gens s'han mantingut i que la seva influència és molt més gran de la que s'havia pensat.

Aquest estudi consisteix en estudiar mostres de diversos teixits masculins de diferents espècies. Han englobat 15 espècies diferents classificades en tres grups: els mamífers placentaris (éssers humans, micos, rosegadors i elefents), els marsupials (com cangurs i sarigues), i els monotremes (com l'ornitorinc i l'equidna), que són mamífers que ponen ous. Quan van tenir totes les mostres van seqüenciar els cromosomes Y i també els X. Llavors van comparar les seqüències dels dos sexes i van eliminar les parts comunes. D'aquesta manera van mantenir només les seqüències pròpies del cromosoma Y. 

Amb aquest experiment han determinat l'atles més gran de gens del cromosoma masculí. També han descobert que hi ha 36 cromosomes comuns en els dos sexes i que, a més, són iguals en totes les espècies analitzades.

Un altre resultat ha sigut el descobriment de dos gens masculins (SRY i AMHY). El primer és present als marsupials i als placentaris, mentre que el segon és present només en els monotremes. Els dos, però, es van originar gairebé al mateix temps (fa 175-180 milions d'anys) i d'una manera totalment independent.

Font 1

Font 2

N.Rodeja

20/05/2014 15:30 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Els transgènics amenacen la biodivesitat

20140514114807-image.jpgLa biodiversitat i els cultius europeus estan amenaçats pels transgènics, fins i tot en països on se'n prohibeix el cultiu, com demostren diversos i recents estudis científics. Davant aquest perill real, les autoritats de l'Estat espanyol "han de promoure'n el seguiment i revocar les autoritzacions, tant de cultius comercials com d'assajos susceptibles de contaminar els camps". Així ho exigeix ​​una crida signada per un important grup d'organitzacions: Xarxa Llavors, ASAC, COAG, SEAE, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, Plataforma Rural, Greenpeace, PALT.

Dos articles publicats recentment demostren fins a quin punt està amenaçada la biodiversitat europea per la proliferació sense control de males herbes provinents d'organismes genèticament modificats. Això hauria d'alertar les autoritats espanyoles per promoure un seguiment de la contaminació i evitar que el problema arribi a una magnitud la reparació del qual requereixi costoses inversions.

Els articles demostren que l'establiment de nuclis de poblacions incontrolades de colza assilvestrada transgènica no només és un fenomen comú en els països on la colza transgènica es conrea de forma legal, com Canadà o els EUA, sinó que també ocorre de forma freqüent en països on aquest cultiu està estrictament prohibit, com Japó i Suïssa . En aquest últim país s'hi han detectat poblacions assilvestrades de colza resistents a herbicida a les rodalies de 58 de les 79 estacions de tren mostrejades. També s'ha demostrat analíticament que pel cap baix en 4 d'aquestes poblacions existien individus silvestres fora de control que portaven en el seu genoma ADN transgènic. Aquests estudis demostren la manca de credibilitat de les especulacions que afirmen que no és necessari fer un seguiment perquè el risc de contaminació per pol·len transgènic és mínim.


http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8376/transgenics/amenacen/biodiversitat/cultius



Xavier Cama

14/05/2014 11:48 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

A punt de ser alliberats al Brasil els primers mosquits transgènics

20140504185811-aedes-aegypti.jpg

El Brasil està a punt d’alliberar al medi milions de mosquits transgènics, els anomenats OX513A, després d’aprovar-ne la seva comercialització el passat deu d’abril.

L’objectiu d’aquesta mesura és eradicar el dengue, una malaltia provocada per un virus que afecta les zones tropicals i que, actualment, no disposa de vacunes preventives ni de tractament. El vector d’aquesta malaltia que pot arribar a provocar una hemorràgia cerebral i, en conseqüència, pot ser mortal, són els mosquits femella de l’espècie Aedes aegypti.

 

Com que, a l’actualitat, no hi ha cap possibilitat de lluitar contra el virus farmacològicament, el govern del Brasil ha decidit lluitar contra el mosquit que la provoca de la manera més radical: alliberant set milions d’OX513A al medi. Aquests mosquits, creats i comercialitzats per l’empresa britànica Oxitec, tenen dos gens afegits amb les tècniques d’enginyeria genètica que provoquen que aquests individus siguin dependents d’un antibiòtic, la tetraciclina, per a sobreviure. La idea és alliberar al medi només mascles d’aquest OMG (l’empresa assegura que elimina els ous i les femelles de l’OX513A) i que aquests mascles s’aparellin amb les femelles d’Aedes aegypti. Els descendents d’aquests emparellaments són mosquists dependents de tetraciclina, que no poden obtenir de la natura, i que, per tant, acaben morint. D’aquesta manera s’espera extingir aquesta espècie de mosquit del Brasil.

Malgrat la idea pugui semblar molt bona, assossiacions anti-transgènics han denunciat que no hi ha cap prova que asseguri l’eficàcia d’aquest mètode i alerten que la possible extinció o disminució de la població de l’Aedes aegypti pot provocar l’aparició i la implantació del mosquit tigre, que és vector del dengue i també del chikungunya.

 

Per últim, si finalment s’utilitzen aquests mosquits modificats genèticament al Brasil, el salmó transgènic podria rebre l’última empenta per a la seva comercialització, actualment en estudi als Estats Units.

 

FONT:

Le Nouvel Observateur http://tempsreel.nouvelobs.com/sante/20140416.OBS4036/5-questions-sur-les-moustiques-genetiquement-modifies.html

 

Autor: Pol Borrellas  

04/05/2014 18:58 PolBorrellas Enlace permanente. Biologia

El Canadà fa el primer pas per la comercialització de salmó transgènic.

20140325185734-image.jpgEl govern de Canadà ha donat el vistiplau a la comercialització del primer salmó transgènic, un híbrid que creix el doble de ràpid i que ha desenvolupat l’empresa nord-americana AquaBounty Technologies, tot i que ara el permís es limita a l’exportació d’ous a uns vivers situats a Panamà.

A l’espera de l’autorització als Estats Units i Canadà, Aquabounty ha posat en marxa una piscifactoria a Boquete (Panamà), en principi també amb finalitat científica. Diverses organitzacions ecologistes i el propi govern de Panamà van exigir a la companyia Aquabounty noves garanties per assegurar que la producció experimental en aquestes instal·lacions no suposen un risc per al medi ambient.
Aquabounty sol·licitar fa cinc anys l’autorització de la producció i venda de salmó AquAdavantage als Estats Units, que estudia el cas a través de l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA). Alguns dels informes estudiats per la FDA sobre aquest tipus de salmó indiquen que no conté elements diferents als presents en el salmó de l’Atlàntic (Salmo salar) l’espècie de base per a la creació del nou salmó transgènic, o el salmó del Pacífic ( Oncorhynchus kisutch) l’espècie de la qual s’utilitza ADN per accelerar el creixement del nou salmó transgènic.
La decisió final de la FDA, que s’havia anunciat per a l’any 2012, s’ha ajornat en diverses ocasions a causa de les observacions d’alguns científics i diversos estudis sobre el risc que els nous salmons transgènics, tot i que seran criats en piscifactories, puguin arribar al medi ambient i alterar la vida de les espècies naturals o generar noves subespècies per hibridació amb salmons o truites.

El departament de Medi Ambiental del Canadà ha assegurat que no permetrà a curt termini al país la venda o consum d’ous o carn de salmó modificat genèticament (salmó OMG). "Hi ha mesures estrictes per prevenir l’alliberament d’aquest peix en la cadena alimentària. Encara no està aprovat al Canadà per a fins de consum humà", va declarar el seu portaveu.

Característiques del salmó OMG:
Segons l’empresa, el salmó OMG no només creix el doble de ràpid, sinó que també es fa més gran. L’animal arriba a la mida adulta entre els 16 i 18 mesos, en comptes dels 30 mesos del salmó normal de l’Atlàntic, gràcies a un gen que produeix una hormona de creixement important del salmó Chinook, una espècie del Pacífic.

En el text d’aprovació, el Govern canadenc no al·luxeix a riscos alimentaris, però sí que admet que el salmó biotecnològic podria afectar la supervivència del salmó silvestre en cas que alguns excemplars es poguessin escapar de les granges i hibridar-se.



Webgrafia:
http://www.lavanguardia.com/natural/20131126/54394873136/canada-futura-comercializacion-salmon-transgenico.html
http://www.bbc.com/news/technology-21078731
http://t.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/canada-primer-pas-comercialitzar-salmo-transgenic-2880209?utm_referrer=https://www.google.es/




Etiquetas: ,

25/03/2014 19:00 Sònia Vilella Enlace permanente. Biologia

2 monos que pueden revolucionar la medicina.

20140311174953-image.jpgNacen los primeros monos transgénicos,el pasadomes de febrero en China.

Investigadores de la Universidad Médica de Nanjing y el Laboratorio Yunnan Key de Investigación Biomédica en Primates en Kunming (China), han criado monos modificados genéticamente gracias a un nuevo método de ingeniería del ADN que se conoce como Crispr.

Estos macacos recién nacidos demuestran que la edición del genoma escogiendo genes específicos es factible en primates,una gran noticia para los científicos que estudian enfermedades difícilesv de investigar como las degenerativas, y un avance que sugiere que el método podría funcionar algún día en humanos.Este método consiste en utilizar unas bacterias para que hagan de tijeras genéticas que sirvan para introducir los genes que se quieren investigar, con la peculiaridad de que se puede dirigir exactamente dónde va a producirse la mutación. Con ello se evita generar animales inviables y se consiguen ejemplares que se parecen lo más posible a lo que sucede en la naturaleza.
La única condición es que el proceso de modificación debe hacerse justo después de la fecundación, cuando el futuro macaco es solo un embrión de una célula. De esta manera se asegura que todo el organismo lleva la mutación.

Todos los métodos conocidos anteriormente consistían en producir muchos cambios en el genoma y luego seleccionar los ejemplares adecuados,por lo que solo podía utilizarse en especies que se reproducen mucho y maduran pronto como los ratones ya que permite una investigación exhaustiva. Pero en simios, con camadas muy pequeñas y largos tiempos de crianza, eso no era posible.

Los investigadores chinos inyectaron ARN con 3 genes modificados, en embriones de una única célula de macaco: uno que regula el metabolismo, otro que regula el desarrollo de las células inmunes y un tercero que regula las células madre y la determinación del sexo. Los investigadores descubrieron que las herramientas para edición del genoma produjeron múltiples cambios en los genes modificados en los diferentes estados del desarrollo embrionario,pero todavía no están suficientemente desarrollados para saber si los cambios genéticos tienen un efecto sobre la fisiología o el comportamiento.

Estos macacos pueden ser un empuje para que las farmacéuticas se interesen por la neurociencia y no abandonen la investigación en enfermedades cerebrales ya que los trabajos no han tenido éxito porque muchos medicamentos que funcionan en los ratones no funcionan en humanos .Se espera que la investigación con monos tenga mayores probabilidades de dar lugar a terapias en humanos y en un futuro se hagan humanos genéticamente modificados.

De momento Crispr se usa para modificar células humanas cultivadas en laboratorio, pero todavia no se ha probado ni en embriones humanos, ni en adultos.


Etiquetas: ,

11/03/2014 17:51 Cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El cor té cervell

20140227210744-el-corazon-tiene-cerebro-54267641495-54026874601-600-226.jpg

Annie Marquier, matemàica i investigadora de la conciència descobreix i explica que el cor humà té "cervell". Ha descobert que el cor conté un sistema nerviós independent, que té més de 40.000 neurones i una xarxa de neurotransmisors conectats amb el "cervell del cap" i amb la resta del cos. Per tant, el cor pot prendre decisions sense dependre del cervell i també pot aprendre, recordar i percebre sense necessitat de rebre informació del cervell del cap.

La investigadora francesa explica que hi ha quatre conexions entre el cervell del cor i el cervell del cap:

En primer lloc, el cor és l'únic òrgan que envia més informació al cervell que viceversa i aquesta propietat permet al cor activar certes parts del cervell segons la situació.

En segon lloc hi ha una conexió bioquímica entre els dos cervells, mitjançant hormones i neurotransmissors. El cor és l'encarregat de produir la hormona que fa que tot l'organisme estigui en equilibri, també controla la producció de l'hormona de l'estrés i la del amor (oxitocina).

En tercer lloc, el cor envia missatges a tot el cos, incluint per tant el cervell del cap, amb el ritme cardiac i les seves variacions.

I en quart lloc, la última conexió entre ambdós cervells es basa en la energia electromagnètica que transmet el cor i varia segons l'estat emocional. Aquest camp electromagnètic creat per l'energia del nostre cor s'extén de dos a quatre metres al voltant s'aquest, per aquest fet, les persones que tenim aprop reben la informaciño energètica que el nostre cor transmet.

Per acabar, Annie ens diu que esta demostrat que quan els éssers sabem fer servir el cervell del cor es crea un estat de coherència biològica, tot funciona correctament. Diu: "És una intel·ligència superior que s'activa a través de les emocions positives".

 

Oriol Beà

Etiquetas:

27/02/2014 21:07 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El DNA en la criminologia

20140221193333-hhhhhhh.png

 

És ben sabut que les noves tècniques d’extracció, manipulació i seqüenciació del DNA han permès poder resoldre nombrosos casos de caire criminal que fins al moment eren desconeguts. A més s’han pogut revisar i modificar sentències ja fetes gràcies a les noves dades proporcionades per aquesta tècnica. L’inconvenient és que si el DNA del delinqüent no es troba a la base de dades de la policia no es pot relacionar i el que es fa és guardar-lo per si en un futur es pot obtenir una altra mostra que permeti unir DNA i persona.

Recentment han sortit als diaris moltes noticies associades però hi va haver una que em va agradar especialment. Es tracta d’un fet que va succeir a París on es va poder identificar un lladre amb les restes de DNA que van quedar a la galta d’una víctima.

La vida és plena de situacions on un sol gest, moviment o expressió espontània o irreflexiva pot fer canviar per complet el curs dels esdeveniments. I això és el que li passà a Pierre G. de vint anys, el qual tindrà molt temps per reflexionar a la presó el per què del gest que va fer.

Per posar-nos en context hem de viatjar fins a París on una senyora (d’identitat oculta) és la propietària d’una joieria al districte XX de la ciutat. Com cada vespre tanca la botiga i marxa a casa. Allà la sorprenen dos lladres que la segresten i obliguen a dir la contrasenya de la caixa forta mitjançant amenaces de caire físic. La senyora atemorida va donar tota la informació necessària i un lladre va marxar a per el botí mentre l’altre vigilava. Després de quatre hores de segrest el calvari de la senyora va acabar commovent al lladre que li va fer un petó a la galta per “suavitzar la situació”. Aquest fet seria determinant en el desenllaç del fet.

Els policies van arribar a la casa després de la fugida dels lladres i van poder agafar una mostra de saliva per extreure el DNA. Malgrat la mostra era molt minsa ja va haver-hi pou per poder aïllar el material genètic. En contrastar-lo amb la base de dades no van trobar cap perfil enregistrat igual i el cas es va deixar obert.

Mesos després el mateix lladre va entrar en presó preventiva per un suposat delicte i, com es fa amb tots els presos, se li va extreure una mostra de DNA. Aleshores el van introduir a la base de dades i va coincidir amb un que ja tenien: el del robatori de la joieria.

Aquesta prova va ser irrefutable i al final el lladre va confessar haver comès el delicte. Aquesta història, que quasi sembla de novel·la, serveix per fer-nos reflexionar sobre els actes que cometem i que, actualment, tenim moltes tècniques diferents que ens permeten reconèixer i identificar les persones mitjançant el seu perfil genètic. 

Albert Mestres

21/02/2014

21/02/2014 19:33 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Descobreixen el secret dels ulls més complexes del món

20140127173611-image.jpgLes gambes mantis tenen un sistema de visió amb tres cops més receptors que altres espècies animals. La majoria dels animals tenen entre dos i quatre fotorreceptors per distinguir els colors, aquest crustaci en té dotze.
Un equip d’investigadors d’Austràlia i Taiwan han descobert que els avantages que presenta tenir tants fotoreceptors i uns ulls tan complexos no és per distinguir millor els colors, sino que la seva forma de codificar-los ajuda a l’hora d’aparellar-se i de reconéixer el perill.
Les gambes mantis són crustacis que destaquen pels seus colors vistosos, cridaners i que fins i tot es veuen a la foscor, també són molt ràpids i tenen personalitats molt diferents, uns són molt agresius i d’altres totalment el contrari, molt més tranquils i relaxats.

"Aquests animals són experts en la visió en color, ja que tenen una forma de codificar la informació diferents als ulls de les altres espècies d’animals. Distingueixen pitjor els colors, però són més ràpids." diu Sinc Hanne Thoen, investigadora a l’Universiat de Queensland, Austràlia.

Els éssers vius tenen una visió basada en tres cons sensibles als colors primaris. Per aquest motiu el cervell determina els colors dels objectes amb l’entrada relativa de cada color a l’ull.

Van descobrir que aquests animals no distingueixen alguns colors oferint-los aliments de diferents colors i van veure que aquests animals no eren capaços de discriminar els aliments segons el color. Van arribar a la conclusió que tenien un sistema d’estalvi d’energia, aquest tipos de visió utilitza menys energia perquè el sistema neuronal és més senzill i per això són tan ràpides en els seus moviments.

http://www.lavanguardia.com/natural/20140124/54399501225/descubren-secreto-ojos-mas-complejos-mundo.html#ixzz2ri2kKGzB

Laura Alsius
27/01/2014 17:38 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Un process evolutiu més complex en una au primitiva amb dues cues.

20131112130325-image.jpgUn equip internacional de científics han trobat a la Xina una au primitiva, de uns 125 milions d’anys, que la seva principal característica és que té dos cues. Segons han senyalat els experts, aquesta espècie, que es diu ’Jeholornis’, determina que el process evolutiu és més complex del que es creia.

Segons han indicat els autors del treball, aquesta au, del Cretàci Inferior, es la segona més antiga que es coneix després de l’Archeopteryx, de 145 milions, que és un dels grans fósils a nivell internacional i que va ser trobat a Alemania.

Les cues seran ara estudiades al detall per els investigadors que han destacat que la segona cua trobada és similar a la de les espècies modernas, amb forma de ventall, mentres que ’Jeholornis’ també manté la cua de diseny primitiu, en forma de palma.

Pels experts, aquest descubriment il·lustra que "en la evolució de les primeres aus, apareixen diferents solucions i organismes que eren mosaics de característiques". "El que mostra que l’evolució és molt més complexa que el què a vegades un pot pretendre quan té pocs fóssils o dates", han indicat els autors.

Fins la nova descripció, el que pensaven alguns paleontólegs era que, en la evolució de la cua de les aus, aquesta cua llarga que acabava amb plumes al llarg
de les vértebres en la punta, al anar-se escurçant, es va anar transformant en un ventall.

Ara, es mostra que no és tan clar que tingui que haver sigut així i que pot haver molts disenys que determinen que aquest process no ha sigut tan lineal. "La evolució de les cues fins arribar a les de les aus modernes és el resultat d’interaccions complexes entre pressions selectives naturals", apunta el treball, publicat a ’PNAS’.


—> http://www.eldia.com.ar/edis/20131021/Retratan-ave-vivio-fondo-tiempos-informaciongeneral1.htm

Etiquetas: , ,

12/11/2013 13:10 Cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Troben sang líquida en les restes d'un mamut el que obriria la porta a la seva clonació

 

Un equip d'internacional de científics han confirmat la troballa de sang líquida en el cadàver d'un mamut. Els experts han mostrat el seu entusiasme davant la possibilitat que aquesta troballa els permeti clonar a aquest animal prehistòric.
Segons ha assenyalat el director de l'expedició, Semen Grigoriev, les restes congelades pertanyen a una femella de mamut lanudo, que podria haver mort a l'edat de 60 anys, és a dir, fa 10.000 o 15.000 anys. "Quan vam trencar el gel sota el seu abdomen, va fluir sang, molt fosca. És el cas més sorprenent que he vist en la meva vida", ha relatat el científic.

Grigoriev creu que la sang va poder romandre líquida al llarg de tants anys perquè "va caure en un pou d'aigua o en un pantà, probablement fins a la meitat de la seva altura, mentre que la resta del seu cos es va congelar".

Però el principal motiu d'alegria per a aquesta expedició és que "aquest descobriment ofereix possibilitats reals de trobar cèl·lules vives i concretar el projecte de clonació d'un mamut".

La Universitat de Iakutsk (Sibèria), que també forma part de la recerca, va signar l'any passat un acord amb el sud-coreà Hwang Woo-suk, un especialista en clonació. En el cas que es trobin finalment les cèl·lules vives, el seu nucli serà transferit a òvuls d'elefant amb l'objectiu de produir embrions amb ADN de mamut, que serien després col·locats en l'úter d'una elefanta d'Àsia.

 

http://www.ecoticias.com/naturaleza/79339/Encuentran-sangre-liquida-restos-mamut-abriria-puerta-clonacion

Ariadna Amores.

01/06/2013 13:38 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Descobrim a quina temperatura màxima poden viure els cucs Alvinella pompejana

20130531205521-img-13842cucs.jpg

El límit màxim de temperatura on es desarrolla la vida animal està per sobre dels 42 ºC i per baix dels 50 ºC. Això s’ha comprovat amb l’estudi d’uns cucs a Pompeya, que habitualment viuen a les fumaroles hidrotermals exactament a les esquerdes del fons oceànic de les quals surt aigua calenta.
Els cucs, anomenats Alvinella pompejana, col.lonitzen les parets de les ximeneies que es formen a les fonts hidrotermals de les aigues profundes i prosperen en condicions extremas de temperatura i presió. Fins ara havien esquivat els intents científics per portar-los a la superfície amb vida i investigar-los.
Estudis previs deien que aquests cucs podien creixer a temperatures de 60 ºC o més però s’ha comprovat que això és mentida.
Shillito i el seu equip d’investigació van utilitzar una tècnica durant les extraccions dels cucs que mantenia la presió extrema essencial per la seva supervivència. Això va permetre’ls que els poguessin portar als laboratoris per analitzar-los. Segons les seves conclusions, una exposició prolongada a temperatures d’entre 50 ºC a 55 ºC provoca danys letals en els seus teixits, cosa que demostra que en el seu ambient natural aquests ésser vius no són capaços de soportar exposicions a llargs plaços per damunt dels 50 ºC.
Malgrat tot, els investigadors també van observar que la temperatura òptima per la supervivència dels cucs estava encara per damunt dels 42 ºC. Per tant, els podem classificar en els animals més “amants de la calor”.

 

Júlia Ayats

Linck: http://noticiasdelaciencia.com/not/7304/la_temperatura_maxima_para_la_vida_animal_esta_por_debajo_de_lo_que_se_creia

31/05/2013 20:55 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Identifiquen un factor que organitza el creixement de les plantes

20130529170411-img-13776.jpg

A més d'usar la llum com a font d'energia, les plantes la utilitzen per informar-se sobre l'ambient que les envolta. Ara, científics de l'Institut Leloir descobrir un gen clau per organitzar la distribució del treball: la seva activitat atura el creixement de la tija i afavoreix, al mateix temps, l'allargament de les arrels i el desplegament de les fulles, dos passos que propicien la fotosíntesi.
"Si es determinen els mecanismes moleculars que participen en aquests processos és possible conèixer millor i optimitzar genèticament les respostes dels cultius a l'ambient lluminós en què es desenvolupen", va assenyalar a l'Agència CyTA el doctor Jorge Casal, cap del laboratori de l'Fisiologia Molecular de Plantes.
El canvi d'aspecte de la planta a exposar-se a la llum es diu "desetiolación". Gràcies a l'acció de receptors de llum-com els fitocroms i els criptocromos-distribuïts pels seus òrgans, aquests poden detectar si es troben en la foscor pròpia del sòl o ja van emergir a la superfície. Els fitocroms perceben llum vermella i vermella llunyana de l'espectre lluminós i els criptocromos, la llum blava.
El gen ara identificat, ROC1, guarda la informació per fabricar una proteïna que actua en una via metabòlica comuna a ambdós receptors, com si fos el mateix baula de dues cadenes.

"La proteïna ROC1 actua en la interfase entre els senyals de llum, percebudes per fitocroms i criptocromos, i els senyals internes, regulant la sensibilitat als nivells de certes hormones vegetals (brassinoesteroides)", va destacar Casal, qui també treballa a l'Institut de investigacions Fisiològiques i Ecològiques vinculades a l'Agricultura (IFEVA) de la UBA. Com a resultat d'aquesta interacció, la planta privilegia l'expansió de les fulles en detriment del creixement de la tija.
Els experiments es van realitzar a la planta Arabidopsis thaliana, un model que serveix per estudiar altres espècies vegetals d'importància agronòmica. El treball va ser publicat a la revista The Plant Journal i va comptar també amb la participació dels doctors Santiago Trupkin, l'IFEVA, i Santiago Mora-García, de l'Institut Leloir.

http://noticiasdelaciencia.com/not/7273/identifican_un_factor_que_organiza_el_crecimiento_de_las_plantas/

 

Andreu Orós

29/05/2013 17:04 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Mecanisme alternatiu d'evolució basat en microARN

20130529001106-img-13780.jpg

Un equip internacional d'investigadors ha descobert un nou mecanisme que permet canviar l'aparença d'un organisme.
Els investigadors van trobar que la quantitat de pèls a les potes de certes mosques varia segons el nivell d'activitat d'un micro ARN.
Els micro ARN se'ls està reconeixent cada vegada més el seu paper com a reguladors essencials de la funció dels gens en plantes i animals, i des de fa temps, se sap que certes proteïnes, conegudes com a factors de transcripció, controlen directament la manera en què es llegeix la informació de l'ADN. Com a resultat, en general es considera que els mecanismes responsables de l'adaptació evolutiva són resultat de canvis en gens que codifiquen aquestes proteïnes.
En canvi, la idea que aquestes petites molècules d'ARN, els micro ARNs, puguin exercir un paper important en els canvis evolutius de l'aparença dels animals, és completament nova.

Els resultats de la investigació aporten doncs una nova perspectiva sobre els mecanismes moleculars de l'evolució.

http://noticiasdelaciencia.com/not/7277/mecanismo_alternativo_de_evolucion_basado_en_microarns/

 

Carla Jaulent 

29/05/2013 00:11 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Important pas en l'evolució de la fotosíntesi

20130527164513-cymbomonas2.jpg

Nosaltres estem acostumats a que les plantes facin el procés de la fotosíntesi de la forma que la coneixem, però un nou estudi realitzat pel Museu Americà d’Història Natural de Nova York, és el primer en establir una prova conforme les algues verdes es comporten com depredadors menjant-se els bacteris.

Aquesta troballa ha estat possible gràcies a un microscopi elèctric que ofereix una visó de forma en que els cientifics pensen que els primers organismes van adquiri els cloroplasts amb altres formes de vida, també en la forma de convertir la llum en aliment i això va produir que sigues un pas crític per a l’evolució de les algues fotosintètiques i d’altres plantes terrestres.

En un article que es publicarà d’aquí a unes setmanes es diu que l’autor Eunsoo Kim i un company seu varen identificar un mecanisme pel qual un alga verda era similar a les primeres presents que hi havia a la Terra, que engloba un grup de bacteries. Amb aquest treball fet varen comprovar que hi havia proves d’un procès que s’havia suposat però que mai s’havia donat a veure.


Un dels autors de la recerca diu el següent: "Este comportamiento se había sugerido anteriormente, pero que no había tenido evidencia microscópica clara hasta este estudio, estos resultados ofrecen pistas importantes para un evento evolutivo que cambió fundamentalmente la trayectoria de la evolución, no sólo de algas fotosintéticas y plantas de la tierra, sino también los animales".

L’origen del cloroplast està vinculat a l’endosimbiosi, el qual és un procès en el que la cèl.lules eurcariotes, caputren una cianobacteria fotosintètica lliure, de manera que permet que la cèl.lula fotosintètica evolucioni fins forma un cloroplast. Tot i que aquests especialistes en materia han donat a coneixer aquesta troballa i reconeixen que la notícia és tan nova que encara es desconeguda per a molta gent.

Per poratar a terme aquesta investifgació s’ha utlilitzat molta microscopía electrònica per tal de poder prendre bones fotografíes i veure com l’alga verda s’alimenta d’un gènere de bacteris "Cymbomonas", de manera que s’alimenten mitjançant un conducte tubular que seria la boca i d’allà els bacteris són transportats fins a una vacuola i es porta a terme la seva digestió.



MIREIA SÁENZ EDO


http://es.globedia.com/revelan-importante-paso-evolucion-fotosintesis

27/05/2013 16:45 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La veritat sobre els bessons idèntics

20130526173545-gemelos4.jpg

Un grup internacional de científics s'ha preguntat quina és la relació entre l'estructura del cervell i les experiències de cada individu, el que podria explicar perquè els bessons idèntics no s'assemblen a la perfecció, fins i tot quan creixen junts.

Per respondre aquestes qüestions, els investigadors de la Universitat Tècnica de Dresde (Alemanya) han analitzat 40 ratolins genèticament idèntics que vivien dins d'un recinte on podien escollir entre una gran varietat d'activitats. 

"Els animals no sols eren genèticament idèntics, sinó que també vivien en el mateix entorn", explica a SINC Gerd Kempermann, investigador principal de la institució alemanya i president del Centre Alemany per Malalties Neurodegeneratives (DZNE). “La pregunta es per què, tot i això, segueix emergint la individualitat”.

El cervell és un òrgan complexe que no para de desarrollar-se mai, i els canvis que pateix estan relacionats amb la personalitat i la conducta. “Podem demostrar una relació entre un tipus particular de plasticitat del cervell –la neurogènesi de l'hipocamp adult– i els nivells individuals de la conducta exploratòria –a través de las quals s'adquireixen els coneixements–”, indica Kempermann.

La neurogènesi adulta, és a dir la generació de noves neurones en l'hipocamp, permet que el cervell reaccioni a la nova informació amb flexibilitat. Amb aquest treball, els autors mostren per primera vegada que els experiències personals i el comportament contribueixen a la ‘individualització’ del cervell.

“L'entorn era tan ric que cada ratolí va reunir les pròpies experiències individuals. Els animals es van tornar cada cop més diferents en la seva conducta exploratòria. Aquest comportament explica més d'una cinquena part de la variació trobada en la neurogènesi adulta”, subratlla.

Per aquest científic, això apunta la importància de la quantitat d'experiències personals. “Tot i que s'ha d'anar amb compte amb les extrapolacions directes entre ratolins i humans, estem convençuts que el principi observat es mantindrà entre les espècies”, afegeix.

Com indiquen els autors, “tot i que l'entorno era comú i els gens idèntics, els ratolins van mostrar patrons de comportament altament individualitzats, reaccionant a l'entorn de manera diferent”. És més, durant els tres meses d'experiment aquestes desigualtats es van incrementar.

"Aquestes discrepàncies es van associar amb diferències en la generació de noves neurones a l'hipocamp, una regió del cervell que suporta el que s'aprèn i la memòria", sosté Kempermann.

Segons l'investigador, en els animals que exploren l'ambient en un grau més gran també van créixer-los-hi més neurones noves que en els animals més passius.

 

Maria Vidal

26/05/2013 17:35 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El virus emergent H7N9 és transmissible entre mamífers

El nou virus de la grip H7N9 amb prou feines ha causat una trentena de morts des del 31 de març, quan es van detectar les primeres infeccions humanes a Xangai. Però aquesta vegada els científics xinesos no semblen disposats a córrer cap risc, i els principals instituts del país s’han bolcat en una investigació d’urgència del virus emergent. Segons les seves dades recentment obtinguts en fures-el sistema model de la grip humana-, l’H7N9 és capaç de replicar-se en les vies respiratòries altes (el que facilita la seva transmissió) i també a les profundes (el que agreuja els seus símptomes). El virus es contagia eficaçment entre fures per contacte directe, i amb menys eficàcia per l’aire.

"En les condicions apropiades, la transmissió de persona a persona pot ser possible", conclouen a la revista Science 30 investigadors del Centre Conjunt d’Investigació de la Grip, que pertany a les universitats de Shantou i Hong Kong, el Centre Xinès de Control i Prevenció de Malalties, a Pequín, i altres instituts xinesos en col · laboració amb la Universitat de Toronto i els viròlegs l’Hospital Infantil St Jude a Memphis, un grup de referència mundial en grip. La possibilitat de contagi eficaç entre persones és la gran preocupació dels epidemiòlegs.
Com és habitual amb els virus de la grip emergents, el H7N9 és producte d’un mestissatge entre diversos virus d’altres espècies. Primer entre dos virus diferents de les aus aquàtiques (un va posar l’hemaglutinina del subtipus H7, i un altre la neuraminidasa de la classe N9, que abans mai havien aparegut juntes), i després entre aquest primer híbrid aquàtic i un altre virus de la grip (H9N2 ) bastant estès per les granges de pollastres de l’est asiàtic.
Dels 125 casos humans confirmats a primers d’aquest mes, tres quartes parts havien tingut contacte amb pollastres de granja, que per tant són els principals sospitosos com a focus de les infeccions humanes. Els investigadors també han registrat alguns casos de brots familiars, pel que consideren probable que l’H7N9 tingui certa capacitat de contagi de persona a persona, encara que òbviament limitada (una altra cosa hauria suposat ja una pandèmia). La seqüència genètica del virus també apunta que ja ha experimentat algunes mutacions favorables a la seva replicació en humans, o almenys en la generalitat dels mamífers.
El treball mostra que les fures no només poden infectar amb un virus H7N9, sinó que també es converteixen en eficaços focus de noves partícules virals durant uns sis dies.

24/05/2013 19:02 Alejandro de la Puente Enlace permanente. Biologia

Un punt dèbil en el procés natural de còpia de l'ADN

20130515181131-image.jpgUna investigació recent aporta noves i aclaridores dades sobre un punt dèbil en el procés de còpia de l’ADN dins de les cèl•lules que podria arribar a contribuir al desenvolupament de càncer i altres malalties.

Al Departament de Biologia de la Universitat de York al Regne Unit, l’equip de Peter McGlynn ha descobert que les màquines proteiques que copien l’ADN fan pauses freqüentment durant el procés de còpia, cosa que augmenta la probabilitat que es desenvolupin mutacions perilloses.

La investigació es va centrar en el bacteri Escherichia Coli, que és un bon model en aquest procés.

Altres estudis sobre aquest bacteri ja havien proporcionat pistes sobre l’ADN humà. I en aquesta investigació, s’has estudiat cadascuna de les causes principals de les pauses i com es reparen les màquines de còpia averiades.
En l’estudi s’observa que la paració eficient és imprescindible per a evitar que es perjudiqui el codi genètic.

Amb les pauses es causen mutacions i morts cel•lulars (necrosis). Aquests efectes causen cèl•lules amb formes molt allargades.

Àfrica Soucheiron


15/05/2013 18:11 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Perquè els éssers idèntics són alhora tan diferents?

20130513201115-ratolins.png

Un grup internacional de científics s’ha preguntat quina és la relació entre l’estructura del cervell i les experiències de cada ésser, fet que podria explicar perquè els bessons idèntics no s’assemblen a la perfecció, inclús quan creixen junts.
Els investigadors de la Universitat Tècnica de Dresde (Alemanya) van analitzar 40 ratolins genèticament idèntics que vivien dins d’un recinte on podien escollir una gran varietat d’activitats. "Los animales no sólo eran genéticamente idénticos, sino que también vivían en el mismo entorno", explica Gerd Kempermann, investigador principal de la institució alemana i president del Centre Alemany per Enfermetats Neurodegeneratives (DZNE). “La pregunta es por qué, a pesar de eso, sigue emergiendo la individualidad”.

Els científics afirmen que el cervell és un òrgan complex que no para de desenvolupar-se mai i els canvis que hi ha estan relacionats amb la personalitat i la conducte de cada individu. “Podemos demostrar una relación entre un tipo particular de plasticidad cerebral –la neurogénesis del hipocampo adulto– y los niveles individuales de la conducta exploratoria –a través de las cuales se adquieren los conocimientos–” ens explica Kempermann.
La neurogènesis adulta, és a dir, la generació de noves neurones en d’hipocamp, permet que el cervell reaccioni de manera molt flexiva a la nova informació. Amb aquest treball, els investigadors demostren per primer cop que les experiències personals i el comportament contribueixen a la “individualització” del cervell. Aquesta teoria queda reflectida a la pràctica dels ratolins perquè cadascú va viure les seves experiències personals dins d’aquell recinte. El científic principal d’aquesta investigació afirma que  “Aunque hay que ser cuidadoso con las extrapolaciones directas entre ratones y humanos, estamos convencidos de que el principio observado se mantendrá entre las especies”

 

A l’experiment que es va fer per estudiar les conductes especifiques, cadascun dels ratolins estava equipat amb un micro-chip que emetia senyals electromagnètiques, cosa que va permetre als científics construir perfils de moviments dels animals i quantificar el seu comportament explorador. Malgrat estar en el mateix entorn i tenir gens idèntics, els ratolins mostraven patrons de comportament individualistes i això es va anar augmentant durant els tres mesos "Estas discrepancias se asociaron con diferencias en la generación de nuevas neuronas en el hipocampo, una región del cerebro que apoya el aprendizaje y la memoria", sosté Kempermann. Segons aquest investigador, els animals que exploren l’ambient amb un grau major també els hi van créixer més neurones que en els animals més passius.

Per acabar, els experts van examinar també un grup de ratolins allotjats en un recinte poc atractiu i, majoritàriament, la neurogènesis en aquest animals va ser menor que en els ratolins experimentals. "Los resultados sugieren que la experiencia influye en el envejecimiento de la mente humana, que un ambiente enriquecido fomenta el desarrollo de la individualidad", conclou Ulman Lindenberger. 

 

Júlia Ayats

Enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/7119/_por_que_los_gemelos_identicos_son_tan_diferentes_/

13/05/2013 20:11 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Uns bacteris adictes a la cafeina

20130429192841-image.jpgUn equip de científics mitjançant modificacions genètiques de la bacteria Escherichia coli, han vist que són adictes a la caeína. La finalitat d'aquest projecte era aconseguir bacteries que podien ajudar a descontaminal l'aigua o per la bioproducció de medicaments.
La relació entre la cafeína i la descontaminació de l'aigua és que molts d'aquests components químics són grans contaminants de l'aigua.
En les probes realitzades s'ha demostrat que són eficients en la descontaminació de l'aigua. Poden haver més aplicacions com per exemple medir la quantitat de cafeína de les begudes, la recuperació de productes que serveixen per la creació del café que són rics en nutriens i la bioproducció d'alguns medicaments.

Alba Segarra



29/04/2013 19:28 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Un homínid estrany que aspira a canviar la història evolutiva

20130414131204-cmc.jpg

Dos esquelets fosilitzats, bastant complets i ben conservats, d'uns estranyos australopitecus que van viure a l'Àfrica fa gairebé dos milions d'anys desconcerten els investigadors de 16 institucions de tot el món que els han estudiat a fons. Els Australopithecus sediba, eren capaços de caminar de peu, tot i que no amb tanta naturalitat com l'espècie humana, a causa del seu taló simiesc; però, a la vegada, treparien pels arbres i les roques amb facilitat. Per les seves dents, columna vertebral i mandíbula eren semblants als humans primitius, però les seves espatlles i braços eren més de mono, i la caixa toràcica superior s'assembla a la dels grans simis. L'estranya criatura tenia el cervell petit. Els paleontòlegs no tenen clar si aquesta línia ancestral és de l'espècie humana o no, i si ho és, no saben tampoc on encaixar-la. Ja apuntaven a aquesta indefinició fa dos anys, quan van presentar oficialment els fòssils A. sediba descoberts dos anys abans a Sudàfrica. Des d'aleshores, els científics, dividits en sis equips d'especialistes que s'han repartit els fòssils han analitzat exhaustivament els esquelets descoberts d'aquells dos misteriosos individus . Han comparat els ossos amb els d'altres espècies d'australopitecus i d'humans i han escrit sis artícles a la revista Science amb les seves conclusions.

En l'antiga visió de l'evolució, l'A.sediba seria el perfecte eslabó perdut, l'exemplar que té trets del precedent en antiguetat i altres del següent. Però els científics saben que la cosa no funciona així, que l'evolució no és una cadena, sinó una intrincada ramificació d'espècies amb ancestres comuns i parents més o menys pròxims. La qüestió és situar l'homínid amb un mosaïc de característiques en l'arbre de família. A més, la antiguitat és clau en aquest cas perquè fa dos milions d'anys existia ja a l'Àfrica l'Homo erectus, avantpassat de l'Homo sapiens i, segurament, el primer que va sortir del continent ancestral i es va expandir per el vell món. A.sediba s'ha datat en 1.980.000 años.

Les grans preguntes sobre la estranya criatura de Malapa segueixen obertes, i els científics aspiren a contestar-les, sobre tot quan tinguin més fòssils d'aquesta espècie. El pròxim estiu Berger i el seu equip reprendran l'excavació del jaciment. Potser l'A.sediba sigui un avantepassat remot de l'Homo sapiens, o potser era un espècie d'homínid que va acabar en un cul-de-sac de l'evolució, és a dir, extingint-se.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/11/actualidad/1365702374_397905.html

http://sipse.com/archivo/conozca-al-asediba-nuestro-eslabon-perdido-120731.html

http://www.abc.es/ciencia/20130411/abci-australophitecus-sediba-eslabon-perdido-201304111530.html?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

Maria Vidal

14/04/2013 13:12 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Uns científics aconsegueixen fer nusos amb aigua

20130307181638-nudo-agua.jpg

Un equip internacional de científics ha aconseguit fer nusos amb aigua en un laboratori, just un segle després de que la idea fos suggerida.Això csnvis el camí per que els investigadors pugui estudiar els girs y voltes que succeeixen en fenómens como els gasos ionitzats de la atmósfera solar, materiales superconductors, cristalls líquids y camps quántics descrits per les partícules elementals.

El científico Lord Kelvin va proposar fa 100 anysque els àtoms eren nusos o "anillos de vórtices" que es doblen formant circuits tancats i anudatss en torn a sí mateixos, semblants als girs que formen un remolí. Ara, dos físicos de la Universidad de Chicago (EE UU), Dustin Kleckner i William Irvine, han aconseguit comprobar-ho a la pràctica usant una versió en miniatura de l'ala d'un avió creada amb una impresora 3D.

Segons expliquen els autors, durant el vol d'un avió l'ala indueix un moviment de rotació o de vòrtice de les corrents d'aire, que és el que permet que l'aparato ascendeixi. Quan un ala en repòs accelera de sobte, es creen dos vòrtices d'aire que circulen en direcciones oposades. Submergient l'ala en miniatura en una cuba d'aigua i donant-li una acceleración súbita, els investigadores van aconseguir crear una estructura aquática en forma de nus. Per visualitzar-la, van optar per injectar petites bombolles i, a continuació, van emplearn un escàner de làser d'alta velocitat capaç de produïr les vistes del fluiïd a 76.000 fotogrames per segon per reconstruiïr la disposició de 3D de las bombolles, revelant així la formació dels nusos.

Marcel Miquel

Etiquetas:

07/03/2013 18:16 cmc garbi Enlace permanente. Biologia

Recobriment biodegradable per a implants dentals

Persones grans o amb osteoporosi, fumadors, diabètics o persones que han patit un càncer no poden optar en ocasions a realitzar implants dentals davant la manca de capacitat dels seus ossos d’integrar de manera adequada les noves pròtesis que substitueixen l’arrel. El recobriment d’aquests implants amb un nou material biodegradable desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat del País Basc i l’empresa Ilerimplant permetrà realitzar implants en persones amb dèficit ossi, a més d’augmentar la taxa d’èxit general dels implants gràcies a una major biocompatibilitat dels mateixos i reduir el temps d’osteointegració, és a dir, d’integració en l’os.

 

 

http://youtu.be/6Exxi-keZoI

 

oscar crespo

06/03/2013 18:58 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El Niño de Orce

20130302165039-1362155358367.jpg

A Orce (Granada) al barranc de León, han trobat un dent de llet procedent d’un homínid de fa 1,4 milions d’anys que suposa la presencia més antiga de l’Europa occidental. Aquesta troballa va tenir lloc l’any 2002 però fins ara no s’havien presentat proves anatòmiques i cronològiques que ho recolzessin. El descobriment s’ha presentat a Granada pels dos directors del treball: Bienvenido Martínez-Navarro, investigador de l’Institut català Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i Isidoro Toro, el director del Museu Arqueològic de Granada.

Segons explica Martínez-Navarro, la dent pertanyia a un nen o una nena de 10 anys y així ho corroboren els estudis fòssils que s’han dut a terme sobre la peça per 18 experts tant al Museu Nacional d’Història Natural de París com a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que no s’ha pogut precisar a quina espècie d’homo correspon.

El Niño de Orce, tal i com han denominat la dent, va ser identificada com a possible resta humana l’any 2008 encara que també va presentar-se associada a nombrosos ossos animals com llops, hienes, teixons o altres vertebrats. La peça està molt desgastada i és lleugerament assimètrica, segons explica una nota informativa de l’IPHES. Aquest descobriment suposa que els jaciments de Orce són els més antics d’Europa en el registre paleobiològic (per davant d’Atapuerca, que la resta més antiga que tenen és una mandíbula de 1,2 milions d’anys d’antiguitat).

La importancia de la troballa va veure’s reflectida a la Journal of Human Evolution, la revista més important de paleontologia humana més important.

La Junta, que pretén sol·licitar la declaració dels jaciments d’Orce com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, la va declarar com a Bé d’Interès Cultural el juliol del 2012.

 Brisa Alcón

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130301/54368894253/diente-hallado-orce-resto-humano-mas-antiguo-europa.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/descubierto-orce-diente-fosil-hominido-hace-millones-anos-2329234

 

02/03/2013 16:50 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Nou mètode mecànic per introduir ARN, proteïnes i micropartícules a cèl.lules vivents

20130225222047-img-12061.jpg

Les cèl.lules vives estan rodejades per una membrana que regula què és el que entra i surt de la cèl.lula. Aquesta membrana és necessària perquè les cèl.lules controlin el seu interior, però fa que pels científics sigui més dificil introduir-hi cèl.lules grans, per obtenir imatges del interior o bé per reprogramar les cèl.lules mitjançant proteïnes. 

Uns investigadors del Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), a Cambridge, Estats Units, han trobat una manera segura i molt eficient de fer passar mol.lècules grans a través de la membrana cel.lular. Aquest nou mètode consisteix en fer que les cèl.lules travéssin un canal molt estret que provoca que les cèl.lules hagin de forçar petits orificis perquè s'obri temporalment. Qualsevol mol.lècula gran que estigui flotant a l'exterior de la cèl.lula com l'ARN, proteïnes, etc. pot passar a través de la membrana per aquest orifici mentres estigui obert.

Hi ha altres mètodes, ideats abans que aquest, per introduir mol.lècules grans a les cèl.lules, però tots presenten algun inconvenient. 

Utilitzant la nova tècnica, l'equip que ho va originar va poder enviar al medi intercel.lular proteïnes de reprogramació i va generar cèl.lules mare pluripotents amb una taxa d'èxit superior a qualsevol altre duta a terme anteriorment.  

 

http://noticiasdelaciencia.com/sec/ciencia/biologia/

http://noticiasdelaciencia.com/not/6415/nuevo_metodo_mecanico_para_introducir_arn__proteinas_y_nanoparticulas_en_celulas_vivientes/

Carla Jaulent

25/02/2013 22:20 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Alguns insectes posseeixen un sofisticat mecanisme per comptar.

20130223161718-cmc.jpg

Investigadors de la Universitat de València i de la Universitat d'Oxford han descobert que alguns insectes tenen una habilitat cognitiva que els permet comptar. Fins ara, es creia que aquesta habilitat només era pròpia del animals vertebrats, però s'ha demostrat que no és així.

Aquest experiment s'ha fet amb el conegut com escarbat de la farina (Tenebrio Molitor). Aquest insecte és capaç de comptar el número de mascles rivals que té a l'hora d'aparellar-se amb una femella. Aquests animals s'enfronten a una dura competició per aparellar-se amb les femelles, ja que després de l'aparellament corren el risc de que altres mascles copulin a la mateixa femella i desplacin la seva esperma per complet.

Pau Carazo, investigador principal de l'estudi diu: "Quan detecten a pocs rivals i el risc de que un altre mascle desplaci la seva esperma és baix, els mascles abandones la femella a pocs segons d'acabar-se la còpula per anar a buscar altres aliments o altres femelles.

Aquest treball de la Universitat de València suggereix que aquests escarbats de la farina són capaços de determinar el número d'individus en un grup sense utilitzar variables contínues, sinó que reconeixen a cada individu per separat i acumulen en la seva memòria el nombre d'individus diferents per calcular quants estan presents en el seu entorn més immediat.

Aquesta capacitat descoberta en els escarbats de la farina es distingeix del que nosaltres coneixem 'per comptar' en humans ja que no implica un concepte bàsic de número.

Marcel Miquel

Etiquetas:

23/02/2013 16:17 cmc garbi Enlace permanente. Biologia

Vida a 5.000 metros de profundidad en la fosa de las Caimán

20130223125932-1361534411-1.jpg

Son los volcanes submarinos más profundos y calientes descubiertos en la Tierra. Se encuentran a casi 6.500 metros de profundidad, en la fosa de las Caimán, en el Caribe, y alcanzan temperaturas de hasta 400 grados centígrados. Científicos de la Universidad de Southampton y elCentro de Oceanografía Nacional de la ciudad han desarrollado un robot submarino con el que recoger muestras de estas 'chimeneas' y rodar imágenes en alta definición. Los resultados son más que fascinantes, tanto en geología como en biología marina.

A semejantes profundidades, en condiciones extremas, habitan especies nunca antes vistas. Desde gusanos de tubo gigante hasta una especie delangostinos ciegos que ha desarrollado un órgano para detectar el calor extremo que emiten estas fumarolas hidrotermales. Sobreviven en estrechos márgenes cerca de los conductos, que alcanzan en muchas ocasiones los 10 metros de altura, y donde la diferencia de calor es de casi 400 grados entre el agua expulsada por los fumaderos y el agua de alrededor.

El robot submarino (bautizado como ISIS) ha alcanzado los 5.000 metros de profundidad, filmando todo lo que observaba, lo que ha permitido a los investigadores desentrañar más aún las profundidades del mar. "Esto nos está enseñando lo poco que sabemos. No es sólo una cuestion de gran interés científico, sino que revela la majestuosidad de nuestro planeta en regiones que han estado ocultas durante mucho tiempo", asegura Jon Copley, del Centro Oceanográfico Nacional, en Gran Bretaña.

Ignasi Farrús

página web: http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

Más información: http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/22/ciencia/1361534411.html

23/02/2013 12:59 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Observan por primera vez cómo se forman las conexiones neuronales en el feto humano

20130222002122-pahsone.jpg

El cerebro humano tarda años en terminar de madurar. Las primeras etapas ocurren durante el desarrollo embrionario y son esenciales para un correcta formación de las redes neuronales.

Escaneando los vientres de mujeres embarazadas, investigadores estadounidenses han conseguido observar por vez primera las conexiones entre las diferentes partes del cerebro del feto a medida que se van cableando en el útero.

“Esta técnica ayudará a detectar factores que influyen en el desarrollo temprano del cerebro y pueden tener relación con ciertos trastornos. Con esta información podemos tener la oportunidad de encontrar un tratamiento y quizá prevenirlos”, afirma a SINC la autora principal del estudio, Moriah E. Thomason, de la Universidad del Estado de Wayne (EE UU).

La investigadora se refiere a trastornos como el retraso mental, el autismo o la epilepsia, que se manifiestan a lo largo de la vida de una persona, y que podrían tener su origen en conexiones fallidas durante el desarrollo del cerebro en el útero materno.

En colaboración con científicos del Instituto Nacional de Salud Infantil y desarrollo Humano de Estados Unidos, Thomason ha utilizado técnicas de imagen por resonancia magnética funcional (fMRI) en mujeres embarazadas de 24 a 39 semanas.

Inocuo para madres e hijos

Gracias a este escáner han podido observar, en tiempo real, la comunicación entre los hemisferios y entre áreas de una misma región, “sin amenazar la salud de la madre ni del niño”, asegura la científica.

Los resultados del estudio, publicado en Science Translational Medicine esta semana, muestran que las conexiones varían en función de la edad del feto, de manera que se hacen cada vez más fuertes y se producen entre zonas más distantes según se acerca la fecha del parto.

Una vez que el patrón de formación de las redes neuronales esté bien definido, el equipo de Thomason planea seguir trabajando para detectar factores que puedan interferir en el desarrollo y dar lugar a problemas. Con este objetivo, los investigadores ya están haciendo un seguimiento de los niños tras el parto.

Aleix Manresa

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Observan-por-primera-vez-como-se-forman-las-conexiones-neuronales-en-el-feto-humano

22/02/2013 00:21 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Es genera artificialment un pàncrees en un porc

20130221210615-porcs.jpg

Científics japonesos han generat una pàncrees en un porc amb la finalitat de, en un futur, poder utilitzar aquesta tècnica per fabricar òrgans humans en animals i trasplantar-los.

Per fer aquest experiment s’han seguit una sèrie de passos: primer de tot es va agafar un embrió d’un porc comú i se li van extreure unes quantes cèl·lules. Tot seguit van alterar genèticament un altre embrió de porc per tal de què no tingués pàncrees. A continuació van agafar les cèl·lules extretes anteriorment de l’altre embrió i les van implantar a l’embrió de porc sense pàncrees. Finalment van introduir l’embrió a l’úter d’un porc femella.

El resultat d’aquesta operació va ser un porc amb pàncrees amb uns nivells de sucre a la sang normals i que va arribar a adult.

El equip que va realitzar l’experiment, ara estan fent estudis més generals per tal d’implantar cèl·lules IPS humanes modificades ("inducted pluripotent stem cells" cèl·lules pluripotents induïdes, que tenen la capacitat de transformar-se en qualsevol tipus de teixit)  en un embrió de porc que després seria introduït en un úter d’un porc femella.

Però aquest segon experiment serà difícil de dur a terme ja que les lleis japoneses, lloc on s’ha fet el primer experiment, prohibeixen fer-lo per qüestions ètiques.

Neus Aranda

Etiquetas: ,

21/02/2013 21:09 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Els animals criats per humans són més intel·ligents que els animals salvatges?

20130221160001-image.jpgSegons un estudi realitzat a la universitat estatal de Michigan, els animals criats per entorns humans tendeixen a obtenir millors resultats als problemes plantejats.
L’equip, dirigit per Sarah Benson, ha presentat unes hienes salvatges i unes en captivitat i els i a presentat com a problema el següent: aconseguir el menjar de dins d’una gàbia tancada, sent necessari obrir-la per aconseguir el menjar. Els resultats han demostrat que les hienes en captivitat estaven més preparades per obrir la gàbia, li tenien menys por a aquesta i eren més creatives que les altres a l’hora de provar noves tàctiques per aconseguir el menjar.
No sembla que els resultats siguin deguts a que sigui a causa de l’alimentació o l’energia. Tot i això, Sarah Benson avisa que s’ha de vigilar a la hora de analitzar els resultats obtinguts dels animals en captiveri, ja que poden haver-hi diferències considerables entre com es comporten els animals en cautiveri i els que estàn en llibertat. Un animal que, ben alimentat tota la seva vida i que ja ha interactuat amb humans abans de l’experiment, se li proposa de fer un problema de destresa mental potser no l’hauria arribat a resoldre si s’hagués hagut d’enfrontar amb els problemes de la vida salvatge, o és més, potser ni s’hauria dedicat a intentar resoldre el problema i hauria centrat la seva atenció en una altra cosa.

Andreu Orós

http://noticiasdelaciencia.com/not/6450/_los_animales_criados_por_humanos_se_vuelven_mas_inteligentes_que_los_salvajes_/
21/02/2013 16:00 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Corroboren que alguns atacs epilèptics no s'originen a les neurones

20130220181339-collage.jpg

Normalment, els atacs epilèptics es produeixen perquè algunes neurones del cervell es tornen excessivament actives. Però, s’ha fet un estudi dirigit per neurocientífics d’Estats Units que afirmen que aquests atacs poden ser provocats per cèl.lules que no són neurones sino cèl.lules glials. Els principals tipus de cèl.lules glials són els astròcits que constitueixen, aproximadament, la meitat de cèl.lules que tenim al cervell i ajuden a les neurones a formar conexions entre sí. Gràcies a l’estudi dels neurocientífics s’ha descobert que també poden realitzar funcions importants, com ara, ajudar a les neurones a comunicar-se.  En estudis anteriors es va poder comprovar que les cèl.lules glials es tornen hiperactives durant els atacs epilèptics però no estava del tot clar si aquesta hiperactiviat era el que produia l’atac o si només reaccionaven a la hiperectivitat de les neurones. Finalment, després de varis estudis s’ha pogut detectar que en les cèl.lules glials es provoquen els atacs.

Un exemple pràctic seria el cas de les mosques de la fruta. Uns cientifics van identificar una mutació en les cèl.lules glials que fa que les mosques siguin molt més propenses a sufrir atacs epilèptics. Les mutacions com aquesta influeixen a la comunicació entre cèl.lules glials i neurones i com a conseqüència les neurones es tornen molt més excitables. Aquesta excitació fa a les mosques més propenses a experimentar atacs epilèptics en resposta a estímuls ambientals, com les temperatures extremes.
Aquest és el primer cop que s’ha demostrat en éssers vius que les mutacions a les cèl.lules glials provoquen atacs.

 

Júlia Ayats, Marx

Links: http://noticiasdelaciencia.com/not/6398/corroboran_que_algunos_ataques_epilepticos_no_se_originan_en_neuronas/

         http://cienciaylocura.net/2013/02/17/corroboran-que-algunos-ataques-epilepticos-no-se-originan-en-neuronas/

20/02/2013 18:15 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Es descobreix un nou tipus de cèl.lula cerebral

20130121202110-cmc.jpg

Uns científics han descobert un seguit de cèl·lules cerebrals, fins ara desconegudes, que regulen les funcions cardiovasculars com per exemple el ritme cardíac i la pressió arterial. Aquest grup de científics esperen que aquest descobriment sigui útil en un futur pel tractament de malalties cardiovasculars.

Aquestes cèl·lules  - descobertes a l’Institut de Karolinska a Suècia- van ser identificades en ratolins.

Les cèl·lules es desenvolupen en el cervell amb l’ajuda de l’hormona tiroidea. Els pacients en els quals està alterat el funcionament de la glàndula tiroides, i que per tan produeixen moltes o poques hormones tiroides, tenen el risc de desenvolupar problemes amb aquestes cèl·lules cerebrals. Això afecta al funcionament del cor i poden arribar a provocar greus malalties cardiovasculars.

És molt probable que els pacients que pateixen hipertiroïdisme ( producció alta de l’hormona tiroidea) o hipotiroïdisme (producció baixa de l’hormona tiroidea) i no rebin cap tipus de tractament especial, tinguin problemes cardíacs. Abans del descobriment, els científics es pensaven que era únicament perquè l’hormona afecta directament al cor. Ara, però, saben que aquesta hormona afecta indirectament al cor a través de les “noves” neurones.

Aquest descobriment fa que hi hagi una nova manera de lluitar contra aquestes malalties cardiovasculars. Si els científics aprenen a controlar aquestes neurones, serà possible tractar - a través del cervell- certes patologies com per exemple la hipertensió. No obstant, aquesta possibilitat encara està lluny en el futur tal i com reconeixes el científic Mittag “ Una conclusión más inmediata es que es de suma importancia identificar y tratar a las mujeres embarazadas que padecen de hipotiroidismo, ya que su bajo nivel de hormona tiroidea puede afectar a la producción de estas neuronas en el feto, y esto a la larga puede causar trastornos cardiovasculares en los hijos".

 

Júlia Ayats, Marx

Links: http://noticiasdelaciencia.com/not/6144/descubren_un_nuevo_tipo_de_celula_cerebral/

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/82091-neuronas-cerebrales-pueden-regular-funcion-cardiaca

21/01/2013 20:23 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Troben els inicis de vida més antics de la Terra

20121208214916-adn2.jpg

Científics nord-americans creuen haver trobat indicis d'oxigen i per tant de vida a la Terra, fa 3460000000 d'anys, gairebé 800 milions d'anys abans del que es pensava.
El director de la investigació, Hiroshi Ohmoto i el seu equip de la Universitat de Pennsilvània, van arribar a aquesta conclusió després de trobar diminuts cristalls de hematita, un mineral de ferro, en una formació de jaspi al nord-oest d'Austràlia.
En l'estudi, publicat a la revista Nature Geoscience, afirmen que això demostra l'existència d'una extensió d'aigua rica en oxigen en aquest lloc en la data indicada. I per tant, denota la presència de microorganismes capaços de produir oxigen mitjançant fotosíntesi uns 800 milions d'anys abans dels fòssils de microbis fotosintètics més antics coneguts fins la data.
Per confirmar més aquesta possibilitat, Ohmoto explica que l'hematita pot formar per l'acció dels raigs ultraviolats o de l'oxigen i els vidres trobats en Pilbara  es van desenvolupar a profunditats de més de 200 metres, on els raigs ultraviolats no arriben.

http://www.novaciencia.com/2009/03/17/hallan-los-indicios-de-vida-mas-antiguos-de-la-tierra/
http://www.publico.es/agencias/efe/209859/hallan-los-indicios-de-vida-mas-antiguos-de-la-tierra-en-australia

Carla Jaulent, Marx

08/12/2012 21:49 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El secret de la supervivència dels camells

 

Nivells en sucre en sang elevats, dietes riques en sals i el fet d’acumular greixos és una de les dietes menys recomanades per nosaltres. Però per als camells,  aquestes adaptacions els permeten sobreviure en les zones més seques i fredes del planeta.

El camell bactrià (Camelus bactrianus ferus), anomenat simplement camell, és una espècie en perill d’extinció, i només habiten salvatgement en el nord-est de China, el sud-est de Mongòlia o el desert de Gobi. Investigadors mongolesos i xinesos han desxifrat les característiques del seu genoma en les estratègies fisiològiques que els permeten sobreviure a aquelles  condicions més dures.

Genoma i metabolisme singulars: 

Al examinar qualsevol genoma d’un individu  per primera vegada els científics s’interessen especialment per les zones que experimenten una ràpida evolució. Aquestes zones tenen els gens que defineixen l’espècie i és on es troben les diferències que els van separar dels seus parents més pròxims. Durant l’estudi del genoma dels camells es va descobrir que molts gens relacionats amb el metabolisme es troben en procés de ràpida evolució  respecte el genoma d’espècies de la seva família.

Els camells, igual que altres espècies de la seva família, digereixen el menjar mastegant el bol alimentici, però a diferència d’aquestes espècies molts dels gens que han evolucionat ràpid ens els camells regulen el seu metabolisme, cosa que fa rumiar sobre el processament que realitzen dels nutrients, acte seguit de la digestió, és diferent. Això explicaria la seva capacitat per produir i emmagatzemar energia al desert.

L’estudi demostra que els camells aguanten uns nivells de glucosa en sang molt grans gràcies als canvis en determinats gens que en els humans se’ls associaria a la diabetis de tipus 2. Algun dels seus gens d’evolució ràpida inclouen aquells que regulen les rutes de senyalització de la insulina. Així mateix s’ha identificat seccions del genoma dels camells que explicarien per què poden tolerar molt millor que els humans una elevada concentració de sal en  sang. En els humans l’eliminació del  gen que controla la hipertensió suposaria un augment de la tensió arterial. En canvi els camells tenen moltes copies d’aquest gen cosa que manté la tensió sota control encara que consumeixin grans quantitats de sal.

Fonts d'informació: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/el-secreto-de-la-supervivencia-en-los-camellos-10632

http://www.nature.com/ncomms/journal/v3/n11/full/ncomms2192.html

(en anglès)

 

Àlex Espinal

25/11/2012 13:05 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Similituds entre la història poblacional de l'ésser humà i la de la mosca Drosophila

20121122230148-mosca.jpg

Fa milions d’anys, quan els nostres avantpassats van marxar de l’Àfrica, un grup de moscas de la furta “els van acompanyar”. Avui en dia, un grup d’aquestes mosques Drosophila estan tornant al continent i s’estan reproduint amb les mosques de la seva espècie que mai van marxar d’allà.
Les moscas de la fruta són una espècie molt usada per la investigació genètica, i per això, s’han pogut aconseguir noves dades sobre la variació genètica.

Aquest estudi genètic es va dur a terme recentment, protagonitzat per especialistes, a la Universitat de Califòrnia a Davis. Aquest grup de treballadors ha trobat certes evidències de selecció natural en quasi tot el genoma de la D. Aquest fenomen esta molt relacionat amb tot el que se sap del genoma humà. L’objectiu principal dels investigadors és  “entender mejor las fuerzas que dan forma a la variación genética “, tal i com afirma Charles Langley, coautor d’aquestes estudis.

El primer estudi que es va dur a terme, aporta dades interessants sobre els genomes de 37 gens de la mosca Drosophila. En el segon estudi s’han descrit els genomes de 139 cepas de mosca de 22 poblacions africanes i europees.

Al igual que l’ésser humà, la Drosophila es va originar a Àfrica i és precisament allà on mostra la major diversitat genètica. Se suposa que aquestes mosques van aparèixer a Europe fa aproximadament uns 50.000 anys juntament amb els éssers humans. En la seva història conjunta, tant els humans com les mosques van experimentar una gran reducció dràstica de la població i com a conseqüència, moltíssima diversitat poblacional. No obstant, els genomes de les mosques africanes mostren que en les dues últimes dècades, mosques similars a les que es van trobar a Europa o Estats Units han establert, novament, poblacions a l’Àfrica, generalment en entorns urbans i industrialitzats. Per exemple, allà on les modernes instal·lacions cerveseres s’han desplaçat a l’elaboració tradicional africana de cervesa, han aparegut mosques de cerveseria "europeïtzades".

Júlia Ayats

Links: http://noticiasdelaciencia.com/not/5678/similitudes_entre_la_historia_poblacional_del_ser_humano_y_la_de_la_mosca_de_la_fruta/

         http://news.ucdavis.edu/search/news_detail.lasso?id=10367

22/11/2012 23:02 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Investiguen un milló d'espècies marines

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Cerca-de-un-millon-de-especies-pueblan-el-oceano http://www.marinespecies.org20121122192651-image.jpg




La CSIC (consejo superior de investigaciones científicas) ha dut a terme una investigació internacional que l'han precedit 270 biòlegs de 32 paisos diferents per investigar nous organismes eucariotes marins. Actualment hi han 230.000 espècies marines descrites i diuen que podrien trobar fins a 972.000.

Un biòleg marí de Blanes que participava en la investigació va fer una predicció estadística de les noves espècies marines en les últimes dècades, els seus resultats indiquen que les especies marines totals serien aproximadament de 540.000 pero aquesta xifra oscila entre 320.000 i 760.000.

Com a conclusió tots els biòlegs diuen que només 230.000 espècies estaven ben descrites i que hi han 170.000 casos de sinonimia és a dir que una esècie esta descrita un o més cops en diferents noms. Per exemple en la classe dels cetàcis els investigadors han trobat que existeixen 1271 noms diferents aplicats a només 87 espècies , l'expert Jaume Damià que es un biòleg de l'institut mediterrani diu que la sinonímia més comuna és la seva forma.

De les aproximadament 230.000 espècies marines, unes 200.000 pertanyen al regne animàlia, 7.600 al Plantae (algues...), 19.500 al Chromista, 550 al protista i 1050 al fungi. Recordem que aquesta investigació només s'ha fet amb organismes eucariotes.


Aqui podem veure una opinió d'un investigador de la CSIC:

“Tal vez dentro de un siglo se hayan podido describir todas las especies marinas, no obstante, cuanto más sepamos más podremos afinar la cifra exacta de biodiversidad acuática”.
Aquesta investiigació l'ha dut a terme l'institut marí de Flandes (bélgica) i la universitat d'Auckland (Nova Zelanda) que s'han cordinat amb 144 institucions.





Oscar Crespo

22/11/2012 19:26 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El cervell dels transexuals es diferent a la resta.

20121121182657-124661-475x350diariolaprimeraperu.com.jpg

Segons un estudi realitzat per la Universitat Nacional d' Educació a Distancia (UNED) i del Hospital Clínic de Barcelona, afirmen que el gruix de l'escorça cerebral del cervell d'un home que es sent dona o d'una dona que se sent home, és diferent a la resta. 

Això es va demostrar amb tècniques de neuroimatge amb 94 persones. Van arribar a la conclusió de que els homestransexuals, tenen una escorça cerebral més fina i més semblant a la de les dones que els altres.

En canvi, les dones transexuals no pateixen diferencies en la seva escorça i per tant la tenen igual que el seu sexe. Pel contrari, les dones transexuals, es diferencien en les estructures subcorticals ja que el seu volum es semblant. 

L'origen d'aquestes diferencies no se sap, però es sospita de que podrian ser les hormones sexuals o una simetria en l'efecte dels andrògens

Marc Fernández Jofra

1r BTX A

http://www.muyinteresante.es/el-cerebro-de-los-transexuales-es-diferente

http://www.lavanguardia.com/salud/20121113/54354443401/cerebros-transexuales-diferencias-biologicas.html

Etiquetas: , , , ,

21/11/2012 18:26 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Presenten a Roku i Hex, els dos primers monos quimèrics del món.

20121110150617-monis.jpg

Un equip científic de la Universitat d'Oregon (EEUU)  ha creat els primers monos quimèrics del món, animals normals i sans compostos por una barreja de cèl·lules de sis genomes diferents.

A la mitologa grega la Quimera era un monstre que treia foc i tenia tres caps: un de lleó, un de cabra i un de serp,  que sortia de la seva cua. En biologia mol·lecular, una quimera és una proteïna artificial creada unint dos fragments de proteïnes diferents.

"Les cèl·lules mai es fusionen, però permaneixen juntes i cooperen per formar els teixits i els òrgans", va dir Shoukhrat Mitalipov, del Centre Nacional d'Oregon d'Investigació de Primats, a la Universitat de Salut i Ciències d'Oregon.

Aquest fet genera moltes promeses per a la investigació ja que, fins ara, la producció d'animals quimèrics s'havia limitat als ratolins.

L'estudi també indica que podria haver-hi límits de cara a l'ús de cèl·lules mare d'embrió cultivades.

Els monos quimèrics van néixer després que els investigadors adherissin embrions separats de monos rhesus i els implantessin, exitosament, en mares.

La clau de l'experiment va ser la barreja de cèl·lules, des de molt aviat, dels embrions quan cada embrió individual és totipotent, és a dir, que les seves cèl·lules poden produir un animal complet.

Els esforços inicials de l'equip de Mitalipov per produir monos quimèrics mitjançant la introducció de cèl·lules mare d'embrions cultivades en embrions de mono, van fallar. 

L'estudi també senyala que les cèl·lules mare de primat cultivades i les cèl·lules mare d'embrió humà, algunes de les quals han estat conservades en laboratoris durant dues dècades, potser no siguin tan potents com les que es troben dins d'un embrió viu.

"Hem de retornar a allò bàsic", va dir Mitalipov. "Necessitem estudiar les cèl·lules mare d'embrió cultivades i també les cèl·lules mare en els embrions".

Els científics, segons Mitalipov, no poden "modelar tot sobre la base dels ratolins".

"Si volem passar a les teràpies amb cèl·lules mare dels laboratoris a las clíniques, y dels ratolins als humans hem d'entendre què és el que aquestes cèl·lules de primat poden i no poden fer", va agregar. "Hem d'estudiarles en els humans, incluits els embrions humans".

Mitalipov va assegurar que "no hi ha ús pràctic ni intencions de produir humans quimèrics".

 

Maria Vidal

10/11/2012 15:06 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Suma't al rosa.

20121019192306-2-salud-cancerdemama10mitos-2.jpg

Es preveu que una de cada nou dones desenvoluparà un càncer de mama. Aquest tipus de tumor és el més freqüent entre les dones i s’estima que a Catalunta hi ha 4.220 casos, el 29% del total de tumors (segons el Departament de Salut). La delegada de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Catalunya, Ángela Sánchez, ha previngut a la ACN que hi ha aproximadament un 14,6% de dones, que solen ser immigrants o dones de clase mitja-baixa i amb pocs estudis i recursos que no es fan la mamografia recomenada cada dos anys. Aquest  percentatge implica una taxa important de no-detecció. 

 El pla director d’oncologia està orientat a detectar el cáncer estant a la fase inicial, és a dir, abans de que es presentin els símptomes, per a simplificar el seu tractament i curació.

Avui, es celebra el Dia Internacional Contra el Càncer de Mama, una celebració que serveix per a sensibilitzar al món sobre aquesta patologia i per homenatjar a les dones que lluiten per sobreviure amb aquesta malaltia, als metges i als investigadors.

 Ahir dijous, uns quants edificis emblemàtics com el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la torre Agbar, la Sagrada Família o la Pedrera van il·luminar-se de color rosa de manera simultània a les 20h amb motiu de celebrar el Dia Internacional del Càncer de Mama. Algunes associacions de casteller de Catalunya, com els Castellers de Poble Sec i la Colla Castellera Jove e Barcelona van aixecar castells formats per dones com un símbol de solidaritat a la plaça Sant Jaume.

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/una-cada-mujeres-mayores-anos-hacen-mamografias-2228821 

http://www.lavanguardia.com/vida/20121019/54352701175/una-nueve-mujeres-cancer-mama-vida.html

 http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/barcelona-suma-rosa-2229687

 

Brisa Alcón

19/10/2012 19:32 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Conflictes cerebrals aparents entre fer càlculs matemàtics i recordar coses.

20121015203134-cervell.jpg

S'ha comprova en un estudi que certs grups de neurones a l'escorça mitjana posterior, s'activen intensament durant feines de memòria com intentar recordar què vam sopar ahir. Tot i això, la situació passa a l'inversa quan algú s'entesta a resoldre un problema matemàtic; aleshores aquells conjunts de neurones de l'escorça mitjana posterior passen a estar innactius gairebé per complet. De fet és com si es desconnectessin perquè no interferissin amb el càlcul.


L'equip del Dr. Josef Parvizi, director del Programa d'Electrofisiologia Cognitiva Intracraneal Humana, de la Universitat d'Stanford a California, ha trobat una manera de registrar de forma directa i detallada les senyals d'aquesta regió del cervell als éssers humans, increïblement difícil d'investigar. I, va ser practicant aquest mètode que Parvizi i el seu equip han descobert que certs conjunts de cèl·lules del cervell a l'escorça mitjana posterior estan més actius quan la persona està recordant detalls, els quals són reprimits activament quan la persona està realitzant càlculs matemàtics.

Se sap que l'escorça mitjana posterior està bastant activa en processos introspectius com el processament de records autobiogràficos o somiar despert, i secundàriament en el processament d'informació sensorial externa ("¿Està molt lluny aquell cotxe?").

L'equip de Parvizi, Brett Foster i Mohammed Dastjerdi, creu que l'escorça mitjana posterior no es el "centre de la autoconsciencia" del cervell, com molts científics creuen, sinó que està més dedicada a la construcció d'escenes narratives autobiográfiques, com passa quan recordem o imaginem.

 

noticiasdelaciencia.com/not/5338/aparente_conflicto_de_recursos_cerebrales_entre_recordar_cosas_y_hacer_calculos_matematicos/

 

Maria Vidal.

15/10/2012 20:31 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El cruel secret del Zoo de Barcelona

(Ja l’havia enviat fa 5 hores pero com que no surt encara ho torno a escriure, segur que es gafe i aparaixaran de cop).

Aquesta és la realitat del Zoo de Barcelona:

Tot s’explica en el video, així que us deixo el video insertat, aquest és el link:

https://www.youtube.com/watch?v=4txn7iPFYxM

És realment penós, de fora tot sembla molt bonic però la realitat és una altra...

 

Eduard Esteller

Etiquetas: ,

02/06/2012 20:33 CMCGARBI Enlace permanente. Biologia

Una extranya forma de vida trobada en un llac noruec

20120530010542-img-8321.jpg

Dins la comunitat científica estan exaltats degut a la troballa que van fer, farà unes setmanes, d’un microorganisme que van trobar en un llac del sud de Noruega i que es únic per diferents raons.

Per començar no se sap de cap altre grup d’organisme que descendeixi de tan a prop de les arrels de l’arbre de la vida. Per això els investigadors que van trobar-lo afirmen que pot ser utilitzat per reconstruir el passat i conèixer millor les formes de vida de fa més de mil milions d’anys.

Aquesta nova forma de vida descoberta no encaixa en cap de les branques principals. No és ni un animal, ni un vegetal, ni un fong, ni un paràsit ni res semblant. Sabem que es desenvolupa en les arrels d’una espècie eucariota.

Es calcula que aquest microorganisme va aparèixer farà uns mil milions d’anys

El ser descobert té quatre flagels. Ni un com els dels mamífers fongs i amebes ni dos com les plantes, algues o certs paràsits unicel·lulars.

Realment, es tenia coneixement de l’existència d’aquest microorganisme des de 1865 pero les seves rareses no s’havien tingut en compte. Ha sigut ara que gràcies a anàlisis genètics molt avançats, els investigadors han entès la importància d’aquesta espècie en la historia de la vida a la Terra.

L’única concordança que han aconseguit trobar, i és només parcial, ha sigut am una seqüència genètica procedent del Tibet.

Investigadors: Kamran Shalchian-Tabrizi, Dag Klaveness, Jon Brate i Sen Zhao

http://noticiasdelaciencia.com/not/4350/la_extrana_forma_de_vida_hallada_en_un_lago_noruego/

Andrea Albajar

30/05/2012 01:06 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Descubren en la boca de la ballena azul un órgano para coordinar sus tragos

20120529230311-balle.jpg

Científicos norteamericanos han descubierto en la boca de la ballena azul  un órgano antes desconocido que explica la biomecánica de sus bocados. “Es una cavidad llena de gel en la barbilla del rorcual y situada entre las dos mandíbulas, que están separadas y no fusionadas”, describe a SINC Nicholas D. Pyenson, investigador del Instituto Smithsonian (EE UU) y autor principal del trabajo que esta semana se publica en Nature.

La característica principal de este linaje de mamíferos son los pliegues que doblan la piel de su garganta y de su vientre.Estos se estiran rápidamente el pellejo para tragar grandes cantidades de agua de la que pescan los invertebrados marinos que componen su dieta.

El órgano sensorial permite a la ballena azul coordinar sus seis metros de mandíbulas, que abre y cierra en tan solo unos 10 segundos. Movilizar tal retahíla de dientes supone un coste biomecánico elevado, pero la estrategia resulta energéticamente eficaz.

Según Pyenson, las ‘bocanadas’ “activan pequeños receptores en la cavidad llena de gel que registran los movimientos de la mandíbula y la expansión de la bolsa en la garganta”. Los científicos han desarrollado un modelo matemático basado en “la física del paracaídas” para predecir la coordinación de los grandes bocados del rorcual.

Gracias al nuevo órgano sensitivo, “los rorcuales se alimentan de esta forma que les ha permitido evolucionar y tener un cuerpo tan grande”, dice Pyenson. Los investigadores interpretan que el órgano está implicado en otros procesos de coordinación que facilitan su alimentación, como la detección de la presa.

 

 

Carla Ruy-Wamba

29/05/2012 23:03 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La clau de la immortalitat, els Schmitdea mediterranea.

Algunes espècies de cucs plans són capaços de regenerar els seus teixits de forma il·limitada fins al punt de ser potencialment immortals. Una de les causes de l'envelliment de les nostres cèl·lules es troba en una estructura anomenada telòmer, que s'encarrega de protegir el material genètic allotjat en els cromosomes. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, per exemple per regenerar la pell o en cas de ferides, el telòmer es va fent més curt fins que les cèl·lules perden la seva capacitat de multiplicació i comença l'envelliment.

Els experiments van ser realitzats amb un tipus de cuc (Schmidtea mediterranea) que pot presentar dues formes: una sexual, i una altra asexual que es reprodueix per la simple divisió en dues meitats. Aparentment, ambdós tipus poden regenerar indefinidament els seus teixits, la pell, i fins i tot el cervell. Els investigadors van mesurar l'activitat de la telomerasa, un enzim encarregada de mantenir la longitud dels telòmers quan la cèl·lula es multiplica, i van obtenir uns resultats sorprenents. En les formes asexuals l'activitat de l'enzim s'incrementa enormement durant els processos de regeneració, el que permet a les cèl·lules dividir-se i mantenir la seva estructura protectora. No obstant això, aquest fet no succeeix així en les formes sexuals, el que significa que, segons publiquen els autors a la revista PNAS, o bé en algun moment els seus telòmers s'escurcen, o bé que aquests cucs són capaços de mantenir-los per altres mecanismes que no impliquin a l'enzim telomerasa.

"Aquesta investigació suposa una gran contribució al nostre enteniment dels processos relacionats amb l'envelliment i pot ser la base per millorar la salut i augmentar la longevitat d'altres organismes, inclosos els humans", ha indicat Douglas Kell, Conseller Delegat del Biotechnology and Biological Sciences Research Council (BBSRC), que ha finançat part de la investigació.

És curiós com, a partir d’uns éssers minúsculs, podem extreure dades i eines per millorar la vida de l’ésser humà. Esperem avenços en aquesta investigació, seria molt interessant.

Víctor López

Fonts: www.youtube.com; www.wikipedia.cat

Etiquetas: , ,

28/02/2012 20:06 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Noves pistes sobre l’origen de les cèl•lules

20120225133421-cel-lula.jpg

Una investigació dirigida per l’equip de Claudio Bandi ens explica com serien els avant passats del bacteri i de com serien els passos inicials de l’associació simbòlica que origina una cèl•lula eucariòtica.
La investigació comença amb la seqüenciació del genoma de Midichloria mitochondrii, que un bacteri de que vull en simbiosi amb un paràsit. La Midichloria és l’únic bacteri conegut que viu i es multiplica dins del mitocondri de la cèl•lula hoste i a més es un familiar proper del mitocondri. En el estudi s’han donat conte que hi havia  dues característiques diferencials notables: la presència dels gens necessaris per a la construcció d’un flagel i que existien característiques presents en l’avantpassat del mitocondri.
Les conclusions de la investigació ens dona idees de com podia ser l’avantpassat de la vida lliure del mitocondri, que va ser un bacteri que tenia flagel i podia viure en ambients amb poc oxigen. El flagel te gran importància ja que pots ser un mecanisme d’entrada a la cèl•lula com fan molts paràsits actuals.


http://en.wikipedia.org/wiki/Midichloria
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitocondri
http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/llista-noticies/estudi-grup-investigacio-internacional-dona-noves-pistes-sobre-origen-cel-lules-1285846070123/Noticia.html?id=1285848765342

 

 

Pol Álvarez Batlle

1rA Batxillerat

Etiquetas:

25/02/2012 13:47 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Nano-robot de ADN podría utilizarse para matar células cancerígenas

20120224174242-nanorobot.jpg

Los avances de la nanotecnología han permitido a un equipo de investigadores de la Universidad de Harvard fabricar un robot diminuto lleno de fármacos y moléculas. Este pequeño autómata está hecho de material genético y es capaz liberar su carga en las células cancerosas, a las que puede incluso "ordenar" que se autodestruyan.

 Inspirada en los mecanismos naturales de nuestro sistema inmunológico, esta tecnología podría usarse para tratar diversas enfermedades. El robot tiene forma de tonel, con sus dos mitades unidas por una bisagra y cerradas por unas moléculas capaces de reconocer células diana. Al llegar a su destino, las dos mitades del tonel se abren para liberar su carga, que puede consistir en fármacos o en moléculas capaces de interaccionar con receptores específicos de la superficie de las células y modificar su comportamiento. Los investigadores han empleado este sistema para enviar "instrucciones" a diferentes tipos de células cancerosas que provocan leucemia y linfomas. En ambos casos esta señal, que se envía mediante fragmentos de anticuerpos, activaba el suicidio celular, un mecanismo habitual por el que se eliminan las células anormales o envejecidas.


Los científicos, que publican sus resultados en Science, han indicado el enorme avance que supone el desarrollo de esta tecnología, que aunque no es el primer robot de DNA que se inventa, presenta muchas ventajas con respecto a los anteriores. Por ejemplo, el empleo de fragmentos de anticuerpos para transmitir los "mensajes moleculares", es un sistema que ofrece muchas oportunidades para activar la respuesta inmune y programar terapias más efectivas frente a enfermedades tan nocivas como el cáncer.

http://www.antena3.com/noticias/salud/nanorobot-adn-podria-utilizarse-matar-celulas-cancerigenas_2012021700159.html 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/02/16/actualidad/1329395701_112071.html

Etiquetas: ,

24/02/2012 17:43 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

PRIMERA HAMBURGUESA ARTIFICIAL

20120222203015-hamburguesa-artificial-644x362.jpg

La primera hamburguesa artificial no sortirà d'una de les grans cadenes de menjar ràpid repartides pel món, ha estat creada en un laboratori amb cèl·lules mare de vaca i serà una realitat ben aviat. Mark Post, metge i cap del departament de fisiologia a la Universitat de Maastricht (Holanda), planeja donar a conèixer aquesta tardor la carn sintètica a tot el món, i pot suposar una revolució en la ramaderia i en l'alimentació humana. El que el científic té entre mans és la producció de teixit muscular en un laboratori que reprodueixi exactament la carn i pugui substituir-la. L'assoliment científic podria modificar la cria de bestiar i l'alimentació a tot el món i fins i tot beneficiar al medi ambient.

 

Per ara, produir les primeres hamburgueses «experimentals» ascendeix a 250.000 euros, un preu que Mark Post espera abaratir amb el temps. El projecte ha estat finançat per un donant ric que desitja romandre en l'anonimat i que pretén, segons l'investigador, «veure disminuir el nombre d'animals de granja sacrificats per la seva carn i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle resultants del bestiar».

Segons Mark Post, la carn "té exactament la mateixa estructura que l'original", ha assegurat el científic, que ha remarcat que la tecnologia està ben controlada, i ajudarà a la duplicació de la demanda mundial que es preveu per l'any 2050.

 

Es pretén que la carn produïda a partir de cèl·lules mare s'assembli exactament a la que fem servir actualment per menjar, en cas contrari, serà impossible convèncer la gent perquè abandonin el que ja coneixen. A més, la carn creada al laboratori pot ser controlada per mostrar certes qualitats, com a alts nivells d'àcids grassos poliinsaturats (Omega 3), bons per a la salut.

Marc Puig

22/02/2012 20:30 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

PRIMERA HAMBURGUESA ARTIFICIAL

20120222201050-hamburguesa-artificial-644x362.jpg

La primera hamburguesa artificial no sortirà d'una de les grans cadenes de menjar ràpid repartides pel món, ha estat creada en un laboratori amb cèl·lules mare de vaca i serà una realitat ben aviat. Mark Post, metge i cap del departament de fisiologia a la Universitat de Maastricht (Holanda), planeja donar a conèixer aquesta tardor la carn sintètica a tot el món, i pot suposar una revolució en la ramaderia i en l'alimentació humana. El que el científic té entre mans és la producció de teixit muscular en un laboratori que reprodueixi exactament la carn i pugui substituir-la. L'assoliment científic podria modificar la cria de bestiar i l'alimentació a tot el món i fins i tot beneficiar al medi ambient.

 

Per ara, produir les primeres hamburgueses «experimentals» ascendeix a 250.000 euros, un preu que Mark Post espera abaratir amb el temps. El projecte ha estat finançat per un donant ric que desitja romandre en l'anonimat i que pretén, segons l'investigador, «veure disminuir el nombre d'animals de granja sacrificats per la seva carn i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle resultants del bestiar».

Segons Mark Post, la carn "té exactament la mateixa estructura que l'original", ha assegurat el científic, que ha remarcat que la tecnologia està ben controlada, i ajudarà a la duplicació de la demanda mundial que es preveu per l'any 2050.

 

Es pretén que la carn produïda a partir de cèl·lules mare s'assembli exactament a la que fem servir actualment per menjar, en cas contrari, serà impossible convèncer la gent perquè abandonin el que ja coneixen. A més, la carn creada al laboratori pot ser controlada per mostrar certes qualitats, com a alts nivells d'àcids grassos poliinsaturats (Omega 3), bons per a la salut.

 

Marc Puig

22/02/2012 20:10 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Nova pista sobre l'origen químic de la vida

20120222164820-img-6859.jpg

S’ha aconseguit recrear un important procés que va poder ocórrer en el mónprebiòtic.

Aquest èxit científic constitueix el primer pas cap a una possible demostració definitiva de com van evolucionar dos sucres simplestreosa i eritrosapeces clau en la maquinària prebiòtica que va conduir al sorgiment dels primers éssers vius.

Totes les molècules biològiques tenen la capacitat d’existir com a formes levógiras("esquerranes") o dextrógiras ("destres"). Tots els sucres en biologia es componende molècules dextrógirasi tots els aminoàcids que formen els pèptids i lesproteïnes són levógiros.

L’equip de Paul Clarke de la Universitat de York va trobar que utilitzant aminoàcids simples per catalitzar la formació de sucreses van produir predominantment les formes dextrógirasAixò podria explicar com es van originar els carbohidrats i per què són les dominants en la naturalesa.

Hi ha moltes preguntes que relacionen l’inici de la vida amb la biologia pero el senyor Paul Clarke va dir que primer es necessitava un proces de formació que permetés arribar d’una cosa inanimada a una d’animada.

 

Els autors de la nova investigació han aconseguiten definitivagenerar aquests dos sucrestreosa i eritrosaa partir d’un conjunt molt simple de materialsque la majoria dels científics creu que existien en el moment en què va començar la vida.

http://www.youtube.com/watch?v=0xI3vSLVELQ
Ferran Farled
1r Batx. A

 

 

Etiquetas: , ,

22/02/2012 16:48 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

2012, L'any de la Neurociència

20120217203112-neurociencia-spain.jpgLa Neurociència és l’estudi científic del sistema nerviós central. Estudia l’estructura i la funció química, farmacologia, i patologia del sistema nerviós i de com els diferents elements del sistema nerviós interaccionen i donen orígen a la conducta.
Aquest 2012 el Consell dels Diputats donarà suport a la celebració de l’Any de la neurociència a Espanya. L’objectiu és impulsar la investigació en aquesta àrea i fomentar la seva divulgació entre els ciutadans.
En els últims 20 anys ha crescut considerablement el nombre d’equips dedicats a la neurociència a Espanya, així com les publicacions científiques en la matèria. No obstant això, les repercussions en els mitjans de comunicació són escasses. “L’objectiu d’aquesta iniciativa és que les persones del carrer sàpiguen que existeix la neurociència, oferir-los informació", va dir Mara Dierssen, investigadora del Centre de Recerca Genòmica de Barcelona.
Aquesta ciutat (Barcelona) acollirà la VIII Conferència Biennal de la Federació Europea de Societats de Neurociència (FENS), que se celebrarà del 14 al 18 de juliol de 2012.
Durant l’any se celebraran activitats de diferent tipus com tallers, seminaris, exposicions i conferències organitzades per diferents institucions científiques. El Parc de les Ciències de Granada, en col·laboració amb la Fundació de Neurociències de Nova York, acollirà l’exposició: "Brain. The inside Story", que ofereix un recorregut pel cervell i tot el relacionat amb ell: el pensament, els sentiments , la memòria, l’esperança i els somnis.
D’altra banda, la FENS oferirà ajudes de més de 1.000 euros a aquelles institucions que vulguin organitzar un esdeveniment durant la setmana de divulgació de cervell, un esdeveniment que se celebra cada any a nivell mundial.


Gerard Canillas
17/02/2012 20:37 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

EL PERQUÈ DE LES RATLLES DE LES ZEBRES

20120210150531-images-1-.jpg

A lo millor algun cop us heu preguntat perquè les zebres tenen franges blanques i negres, doncs jo he trobat un article que ho explicava basant-se en un estudi que ha recollit la revista científica britànica “Journal of Experimental Biology”.

Bé doncs, les zebres van desenvolupar aquestes característiques ratlles blanques i negres per mantenir allunyades les mosques.

Un equip de científics suecs i hongaresos va descobrir que la pell ratllada de les zebres resulta "poc atractiva" per als tàvecs degut a la forma en que reflecteix la llum, el que podria ajudar a aclarir un enigma que ha perseguit els biòlegs durant dècades.

La professora Susanne Akesson de la Universitat de Lund (Suècia) va explicar que al principi van començar estudiant cavalls negres, marrons i blancs i van descobrir que dels de pèl fosc obtenien una llum polaritzada horitzontal, que produïa un efecte “molt atractiu” per les mosques.

 EXPLICACIÓ: La llum rebota sobre la pell dels cavalls foscos i viatja en forma d’ones i en un pla horitzontal fins als ulls d’un tàvec famolenc, un tipus de moviment molt vistós per aquests insectes.

No obstant això, en el cas dels cavalls blancs, els científics van obtenir llum no polaritzada, que es propaga al llarg de qualsevol tipus de pla, el que la converteix en molt menys atractiva per a les mosques i els tàvecs que, com a resultat, no s’apropen tant i molesten menys.

 

Després d’aquest descobriment, l’equip es va centrar en investigar el tipus de llum que reflectia la pell ratllada de les zebres i com feia que reaccionessin les mosques. Així, van estudiar el comportament dels tàvecs davant diferents pissarres de colors clars i foscos i altres sobre les quals havien pintat franges blanques i negres de diferents tamanys.

Els científics van descobrir que la pissarra amb les franges més estretes, la que més s’assemblava al tipus de pell de les zebres, va ser la que menys mosques va atreure, el mateix resultat van obtenir quan van repetir la prova sobre rèpliques de cavalls en tres dimensions.
La conclusió va ser que les zebres havien evolucionat fins a aconseguir un disseny en que les ratlles fossin prou estretes per generar la menor atracció possible en els tàvecs o les mosques

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/02/10/natura/1328869224.html

Andrea Albajar

10/02/2012 15:05 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Possible combustible del futur!!?

Hem sentit a parlar d'algues que produïen un biocombustible. Aquestes algues s'anomenen Aluges Pardas.

 

Les algues marrons són una opció molt atractiva per a la producció de biocombustible ien comparació amb altres fonts per a la producció de biocombustiblesno requereixen un terreny on ser conreadesEl blat de moro i la canya de sucre, són dos dels tipus de collites utilitzades principalment per a laproducció de biocombustible, però, en ser espècies també utilitzades en alimentació presenta un dilema a l'hora de dirigir l'ús de la producció d'aquestsvegetals.

Per poder realitzar la fermentació dels sucres continguts en les algues sónnecessaris microorganismes
  modificats genèticamentSegons publica Scienceun grup d'investigadors del Laboratori de Bioarquitectura de BerkleyEstats Units, han aportat la solucióper a això han modificat una soca de bacteris Escherichia coliper a la producció de bioetanol a partir d'alginat (sucre essencial de les algues).

Les algues marrons no tenen lignina el que facilita l'extracció dels sucres, a més,aproximadament el 60% de la massa seca són sucres fermentables, dels quals la meitat són alginatPer això la productivitat d'aquestes per fer bioetanol podriaarribar a ser el doble de la de la canya de sucre i cinc vegades la del blat de moro.
 Algues + Bacteris transgèniques = Biocombustible
Gerard Lorente Cleveland



 

01/02/2012 17:45 Gerard Lorente Enlace permanente. Biologia

Nou Fàrmac per l'Hepatits C

Esquema

Un nou fàrmac, aprovat recentment per l’Agència Espanyola del Medicament, produeix un augment del 30% de curació de l’hepatitis C. Aquest nou compost, anomenat Telaprevir, és un inhibidor de la proteasa del virus de l’hepatitis C genotip 1, i es comercialitza amb el nom de "incivisme". Actualment aquest medicament és subministrat juntament amb l’interferó i la rivabirina, els fàrmacsutilitzats habitualment per pal · liar aquesta malaltia.

L’hepatitis C és una malaltia vírica, que habitualment cursa sense símptomes, pel que sol descobrir-ja en etapes avançades, arribant a generar cirrosi crònica ocàncer de fetge.

El contagi d’aquesta malaltia es produeix a través de la sang pot transmetre perexemple, a causa de pràctiques quirúrgiques, transfusions o en salons de tatuatgeso pírcings on no es realitzin les mesures higièniques correctes.

Aquesta malaltia a Espanya afecta aproximadament a unes 700.000 persones. En moltes ocasions aquesta malaltia porta al trasplantament de fetge. Gràcies alTelapravir augmenta la curació de l’hepatitis C pot elevar-se fins un 80% delscasos, ja que actualment el 50% dels malalts diagnosticats aconseguien superar lamalaltia.

 

He extret la informació de wikipedia i del diccionariocientifico.com

01/02/2012 17:34 Gerard Lorente Enlace permanente. Biologia

Les rates senten empatia i són solidàries

20111212183740-insomnia-rata.jpg

En un estudi realitzat als Estats Units, els investigadors han trobat que les rates desenvolupen una conducta d’empatia cap als seus iguals. Això demostraria que no només és exclusiu dels éssers humans, sinó que aquesta conducta social es dóna en altres espècies.


En l’estudi, rates del mateix sexe van ser tancades en parelles en el mateix contenidor durant dues setmanes. En el període en què es van realitzar les proves, a una rata se la va deixar en llibertat mentre que l’altra va romandre atrapada en el contenidor de plàstic dissenyat perquè la rata lliure pogués rescatar l’altra, un cop aquesta primera descobria com obrir la porta del contenidor. 

Els investigadors no els van ensenyar com obrir la porta del contenidor ni els van atorgar incentius pel que van haver d’enginyar per obrir la comporta, sent les rates femella més cooperatives que els mascles.

Les rates "absorbeixen" la por i la tensió de les seves companyes i acaben espantades de forma mútua, fenomen conegut com "contagi emocional" amb el qual són tan sensibles a les condicions d’altres que temen ser lastimadas elles mateixes.

En una prova similar, les rates van ser col·locades en una gàbia amb dos contenidors. En una hi havia una rata atrapada i a l’altre hi havien trocets de xocolata, de manera que es va observar si eren capaces d’alliberar la seva companya o bé, anar a per l’incentiu deixant a la seva companya atrapada. En poc més de la meitat de les vegades les rates van alliberar als seus congèneres i van compartir la xocolata (encara que tenien l’opció de menjar-s’ho tot).

Aquest experiment és una evidència de com funciona l’empatia animal, per la qual cosa es podran elaborar models d’estudi que analitzin a fons aquest procés. També queda evidenciat que els éssers humans no són l’única espècie amb instint social i que pot desenvolupar aquestes emocions cap als altres.

Per més informació:

http://www.muyinteresante.es/las-ratas-sienten-empatia-y-son-solidarias

Héctor Hernández Sánchez

Etiquetas: , ,

12/12/2011 18:39 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

LA RECONSTRUCCIÓ D'UNA FAMÍLIA NEANDERTAL

20111116210726-asi-son-los-analisis-de-los-fo-54091656315-350-260.jpg

Els investigadors Carles Lalueza-Fox (Barcelona, 1965) de l’ Institut de Biologia Evolutiva i Antonio Rosas (Madrid, 1960), professor d’ investigació "del Consejo Superior de Investigaciones Científicas" (CSIC), presenten el dia 20 de Desembre del 2010 en la revista "Proceedings" de l’Academia Nacional de Ciències de EE.UU, la seva investigació basada en l’anàlisi genètic de dotze fòssils neandertals, devorats per altres neandertals ja fa cosa d’uns 49.000 anys, trobats a la cova de "El Sidrón", Astúries. Aquesta cova asturiana es lúnic jaciment de tot el món que ens permet reconstruir certes relacions familiars, ja que no hi ha cap altre lloc al món on haguem pogut trobar una acomulació tan gran d’ espècies que morissin al mateix temps. 

Els fòssils trobats corresponien a tres homes, tres dones, tres adolescents i tres nens. Els investigadors van analitzar el ADN mitocondrial, el qual s’hereda de la mare i no del pare. D’aquesta manera, podem deduïr els descendents materns d’una mateixa família. L’investigador Carles Lalueza-Fox va dir textualment: " El que hem descobert és que els tres homes comparteiexen el mateix ADN mitocondrial; les tres dones, en canvi, el tenen diferent." 

Desconeixem però, si els tres homes eren germans, cosins o  nebots però, el que si sabem és que entre ells estaven estretament emparentats. Per altra banda, les dones no teníen cap mena de parentiu entre elles per línia materna. Tots els nens i adolescents del grup tenen ademés el mateix ADN mitocondrial que algunes dones adultes. Per tant, confirmen que els neandertals d’ "El Sidrón" formaven part d’una mateix família. 

L’anàlisi de l’ADN mitocondrial ens indica, per exemple, que el nen de dos anys d’edat i el de cinc i un dels adolescents son fills d’una de les dones adultes. En els anàlisis genètics van interpretar que la dona, va arribar anys abans procedent d’un altre grup familiar i sigués la mare dels tres.

Segons els biòlegs evolutius, interpreten que es una estratègia conscient per evitar l’ endogàmia i enfermetats derivades de la falta de diversitat genètica, Aquesta migració de dones entre grups d’homes s’ha observat també a la majoria de societats caçadores-recol·lectores de la nostre espècie.

Carles Lalueza-Fox i Antonio Rosas, van arribar a la conclusió que les dones dels neandertals abandonaven el seu grup familiar, la seva família, quan arribaven a l’edat de reproducció. En canvi, els homes es quedaven i acollien a dones procedents d’altres grups. 

- Per a més informació: La cova de "El Sidrón", Astúries:

 http://es.wikipedia.org/wiki/El_Sidr%C3%B3n

http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20110130/54105783363/reconstruccion-de-una-familia-neandertal.html

- Vídeo sobre l’anàlisi dels fòssils: http://videos.lavanguardia.com/20101221/54091656315/asi-son-los-analisis-de-los-fosiles-de-el-sidron.html

Patricia Torné 


Etiquetas:

16/11/2011 21:10 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

ELS TAURONS NO PODEN DISTINGUIR ELS COLORS

20110516192246-sin-ti-769-tulo.png

Gràcies a una investigació s’ha pugut constatar que encara que els ulls dels taurons distingeixen molt bé l’àmplia gamma de nivells de llum són incapaços de distingir els colors.

Aquesta investigació la van portar a terme Nathan Scott Hart i els seus companys de la Universitat d’Austràlia Occidental i de la Universitat de Queensland a Australia.
Aquest estudi sobre la vista dels taurons pot ajudar a preveure millor els seus perillosos atacs a humans i, a més a més, també pot servir per dissenyar equipaments de pesca que puguin reduir les captures accidentals dels taurons en la pesca amb palangre. Els resultats de l’estudi realitzat mostren que el contrast amb el fons, en comptes del color en sí mateix, pot resultar més important en la detecció d’objectes per als taurons. Aquest descobriment podria ajudar en el disseny d’esquers que siguin menys atractius per als taurons però més eficaços per a la resta de peixos que es pretèn pescar. També pot ser molt útil per a la creació de roba de natació i equipament per practicar surf que tinguin un menor contrast visual per als taurons, i per tant, resultin menys cridaners per a la vista dels depredadors.

Els taurons són molt eficients i es creu que el seu èxit evolutiu es deu en part a la seva àmplia varietat de sistemes sensorials, incloent la visió. Fins a la data, no se sabia si els taurons comptaben o no amb la visió en color, tot i tenir uns ulls ben desenvolupats i un cervell amb una gran àrea sensorial dedicada al preocessament de la informació visual.

Per més informació: 

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/20/ciencia/1295525999.html

Jimena Legaz Barrionuevo - 1r de batxillerat A

16/05/2011 19:22 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

CREEN UNA CADENA D’ANELLS D’ADN PER A MÀQUINES MOLECULARS

20110425231906-anillo.jpg

Els científics alemanys Alexander Heckel i Thorten Schmidt de la Universitat Goethe, han aconseguit crear i encadenar dos anells d’ADN de 18 nanòmetres, aprofitant la seva capacitat d’auto-assemblatge,  que poden adaptar-se lliurement en funció de les condicions ambientals. Gràcies a aquesta característica, en un futur, aquests anells podran sumar-se als components de màquines moleculars o motors moleculars. Segons comunica la Universitat, l’estructura creada ha estat batejada amb el nom de “catenan”, prenent com a referència el món llatí “catena” (cadena).

La nanoteconologia d’ADN és una branca de la nanotecnologia que combina la biologia, la física, la química i la ciència dels materials, i que utilitza les propietats moleculars de l’ADN i d’altres àcids nucleïcs per tal de fabricar estructures artificials minúscules. En aquest camp, l’ADN és útil  com a material estructural i no com a portador d’informació genètica.

Catenan suposa una fita en el camp de la nanotecnologia d’ADN ja que la seva estructura, al contrar que la majoria de nanoarquitectures d’ADN, no constitueix una formació fixa sinó que s’adapta lliurement en funció de les condicions ambientals.

Encara queda molt per poder aplicar les estructures catenan a objectes quotidians tot i que no falta gaire per utilitzar-les per a estudiar proteïnes i altres molècules petites. En aquest sentit les nanoarquitectures d’ADN podran convertir-se en una eina versàtil  dins d’aquest món.

Per la seva fabricació, els científics aprofiten les pautes d’assemblatge de quatre nucleobases d’ADN. Aquestes nucleobases són les parts de l’ADN fan possible encadenament de la molècula. El truc radica en crear seqüències d’ADN relacionades entre si de manera que ens assegurem que la molècula s’autoconstruirà a través de les bases sense necessitat d’intervenció dels científics.

 

També en 3D

Com que aquesta estructura resultant  és més petita que les longituds d’ona visibles els anells no van poder ser observats amb un microscopi estàndard sinó que va caldre un microscopi SPM que utilitza una sonda que recorre la superfície de l’objecte tot augmentant la imatge.

Aquest descobriment s’ha sumat al de la Universitat d’Arizona que permet plegar l’ADN en formes tridimensionals a escala nanomètrica i des de 2006 existeix una tècnica coneguda amb el nom d’origami d’ADN que consisteix a plegar l’ADN a nanoescala per tal de crear noves formes en 3D.

Aquesta proposta podria proporcionar a l’enginyeria molecular una nova manera de fer estructures que interactuïn com molècules biològiques.

 

Enllaços

http://www.tendencias21.net/Crean-una-cadena-de-anillos-de-ADN-para-maquinas-moleculares_a6332.html

 

Cèlia Pérez

1r Batxillerat B 

 

 

25/04/2011 23:19 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

UNA FORMA DE VIDA DESCONEGUDA QUE POT SER L’AVANTPASSAT DELS ARTRÒPODES MODERNS

20110226175421-bicho.jpg

Els científics han anomenat cactus caminant a aquesta nova forma de vida a causa de la seva aparença vegetal i els forts membres amb els quals aconseguia desplaçar-se. Aquesta estranya criatura, més semblant a una planta que a un animal, pot ser l’avantpassat, de fa uns 500 milions d’anys,dels artròpodes moderns, és a dir, els animals amb potes articulades, el grup biològic que ha tingut més èxit en el món animal.

El seu origen segueix sent un misteri. Un equip internacional d’investigadors, liderats per Jiani Lu de la universitat xinesa de Northwestern, va trobar els fòssils complets de tres exemplars d’aquesta espècie el nom científic de la qual és diania cactiformis, dins del taxó dels lobopodis,  i uns altres trenta fòssils parcials al sud-est de la Xina. Mai s’havia vist res semblant.

Aquest animal mesura uns sis centímetres de llarg i sembla un cuc de cos tou. A més, compta de deu parells d’apèndixs o potes robustos, amb espines, que probablement estaves articulats. La diania té un exosquelet rígid dividit en segments en forma d’anell.

El nom de Diania procedeix de Dian, una abreviació el nom de la província xinesa d’on es van trobar els fòssils. Quant al nom específic, cactiformis, significa que té moltes espines uniformement distribuïdes.

Se sap que els lobopodis poden haver estat els avantpassats dels artròpodes tot i que els fòssils de lobopodis que s’han trobat abans que la diania tenien les potes toves i no segmentades.

Els científics creuen que pot ser el parent fòssil més pròxim als artròpodes moderns com aranyes o crustacis ja que és l’espècie fòssil dels lobopodis que té les potes més semblants a les dels artròpodes,és a dir, articulades i dures.   

Això podria indicar que aquesta branca va desenvolupar les potes dures abans que s’endurís el seu tronc o, en altres paraules, que l’artropodrització, és a dir, l’aparició de segments articulats cobrint les potes, es va desenvolupar abans que l’artrodització, és a dir, l’aparició de segments durs en forma d’anells articulats cobrint el tronc.

 

Enllaços

 

Cèlia Pérez

1r. Batx B.

 

26/02/2011 17:54 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El salt de la puça

La Universitat de Cambridge del Regne Unit revela un nou misteri sobre el salt de les puces.

Els nous estudis publicats aquesta setmana passada a la revista «The Journal of Experimental Biology» expliquen com aquests insectes transmeten la força emmagatzemada al seu tòrax a través dels segments de les potes, que actuen com a palanques per empènyer el tars, la petita peça situada a l’extrem de la pota que està articulada amb la tíbia, i llançar a aquests animals a velocitats tan elevades com 1,9 m/s.

Aquest misteri ha existit durant quatre dècades, quan Henry Bennet Clark va descobrir el 1967 com les puces emmagatzemaven l’energia necessària per als seus espectaculars salts a l’aire en un plec elàstic al tòrax produït per una proteïna anomenada resilina.

Els encarregats del treball actual, Malcolm Burrows i Gregory Sutton, van filmar aquests insectes saltant amb una càmera d’alta velocitat i van descobrir que es propulsen amb les potes. L’estudi va consistir a gravar aquests insectes quan es mouen, i va ser amb aquestes filmacions com els investigadors van poder veure que els insectes continuaven accelerant durant l’enlairament, fins i tot quan el trocànter (cadascuna de les tuberositats sota el coll del fèmur) no tocava el terra.

A més, els autors van analitzar la pota de la puça amb un microscopi electrònic de rastreig i van observar que la tíbia i el tars estaven equipats amb elements d’unió, però el trocànter era completament llis.

 

Guillem Expósito Cuscó

1r Batxillerat

22/02/2011 18:23 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

L'espècie de molusc més antiga

Un equip internacional, amb participació espanyola, ha trobat una nova espècie de mol·lusc ('Polyconites hadriani') a diverses zones de la Península Ibèrica. Segons els investigadors, durant la seva existència aquest exemplar, que és el més antic del seu gènere, es va adaptar a l'acidificació dels oceans. Aquest procés podria predir ara l'evolució dels sistemes marins moderns.

La nova espècie 'Polyconites hadriani', descoberta en 2007, es corona com la més antiga del gènere 'Polyconites' de la Família 'Polyconitidae' (rudistas), un tipus de mol·lusc marí ja extingit. Fins ara els científics pensaven que el mol·lusc més antic d'aquesta branca era 'Polyconites verneuili'.

"'P. hadriani' és similar a 'P. verneuili' en la forma, però té una grandària més petita (amb un diàmetre 30 mm inferior) i la capa calcítica de la seva petxina és més fina (uns 3 mm de diferència)", explica a SINC Eulàlia Gili, una de les autores de l'estudi i investigadora en el departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La nova espècie es va trobar a diverses zones de la Península Ibèrica: en la Conca del Maestrat, la Conca Basc-Cantàbrica, al sud de la Conca de Lusitania i en la Serralada Prebética, "on va créixer en densos agregats als marges de les plataformes marines de carbonat del Aptiano Inferior (fa 114 milions d'anys)", indica Gili.

"El reconeixement de 'P. hadriani' resol la llarga incertesa sobre la identitat d'aquests polyconítidos del Aptiano Inferior", assenyala la investigadora en l'estudi que s'ha publicat en 'Turkish Journal of Earth Sciences'.

Segons Gili, el Aptiano Inferior va ser una etapa convulsa i amb importants canvis climàtics. L'existència de 'P. hadriani' va coincidir amb el primer esdeveniment anóxico oceànic del Cretàcic (fa entre 135 i 65 milions d'anys). L'anòxia va consistir en la "absència d'oxigen en els fons marins, que provoca un enterrament massiu de carbó orgànic i un refredament climàtic".

"L'engrossida capa calcítica de la petxina d'aquesta nova espècie comparada amb la del seu antecessor (del gènere 'Horiopleura'), podria haver-se adaptat per créixer en aigües marines més fredes, amb una acidesa més alta a causa de l'augment de la solubilitat del CO2 atmosfèric", explica la geòloga.

Per a aquesta investigadora, "la resposta d'aquests rudistas a l'acidificació dels oceans podria aplicar-se a la futura evolució dels ecosistemes marins actuals, sobretot per a aquells organismes que formen les seves petxines o esquelets a partir de carbonat càlcic".

Andrea Arribas

http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

http://www.noticiasciencias.com/

http://www.3djuegos.com/comunidad-foros/tema/5553978/0/la-especie-mas-antigua-de-un-molusco-marino/

22/02/2011 18:07 cmc garbí Enlace permanente. Biologia

Descansa el nostre cervell mentre dormim?

20110221200548-hipocampo.jpg

Un estudi realitzat per científics de la Universitat de Lübeck, a Alemanya,  fa un pas més en la investigació de l’activitat cerebral durant el son. Aquest recent estudi ha comprovat que l’escorça prefrontal i l’hipocamp fan una feina essencial en la retenció dels coneixements apresos durant el dia.

Aquesta investigació publicada a The Journal of Neuroscience conclou que el cervell avalua els nostres records mentre dormim i reté preferentment aquells que conciderem que ens resultaran més rellevants en un futur. Es defineix per tant, segons els investigadors, que  durant la vigília l’escorça prefrontal del cervell etiqueta els records com a potencialment rellevants o no i, durant la nit, l’hipocamp (estructura implicada en diverses funcions cognitives, entre elles la de la inhibició, la de la memòria i la de la percepció de l’espai)  és l’encarregat de consolidar-los en la nostra memòria.

                                                                       

Partint de la base que el cervell, que rep una gran quantitat d’informació al llarg del dia, reté i oblida certs records, el neurocientífic de la Universitat de Lübeck, Jan Born, i els seus col.laboradors es van proposar determinar com es produeix aquest procés, és a dir, com el cervell decideix quina informació retenir i quin oblidar. Per dur-ho a terme van realitzar el següent experiment:

Van dividir un conjunt d’uns 191 voluntaris en dos grups. En el primer se li va demanar que aprenguessin quaranta parells de paraules i l’altre grup va haver de jugar a un joc de cartes que consistia en aparellar imatges d’animals i objectes.

 

En ambdos grups es va fer el mateix: a la meitat dels participants se’ls va dir, després de realitzar les tasques encomenades, que sel’s avaluaria al cap de deu hores de la informació retingudai a l’altre meitat no. A més a més a alguns dels voluntaris sel’s va demanar de dormir abans de tornar-los a avaluar. Aquesta fracció de voluntaris que sel’s va fer dormir van estar sotmesos a uns electrocefalogrames durant el període de temps que van estar dormint. Es va observar, doncs, com el voluntaris que sabien que serien avaluades al llevar-se, patien un increment de l’activitat neuronal durant la fase de son profund o d’ones lentes (SOL).

Finalment, igual que la predicció feta pels científics des d’un primer moment,  es va comprovar que els voluntaris que van dormir i havien estat informats de la prova posterior, van rendir millor en aquesta que els voluntaris que no ho savien i que no havien dormit; i que els que sí havien dormit (sense saber l’existència de la prova, és clar )

Es conclou així amb la introducció d’aquesta notícia: el cervell etiqueta i retén aquella informació que considerem primordial per a un futur durant les hores de son.

 

Carla Turró, 1r B

Etiquetas:

21/02/2011 20:07 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Els fòssils més antics d'un organisme multicelular complex

Ara fa milions d'anys,  un organisme que avui anomenem biota Avalon habitava la Terra. Els seus fòssils són normalment considerats com els més antics d'un organisme multicelular complex, però un grup internacional d'investigadors ha localitzat a la Xina a uns pobladors similars encara més antics: la biota Lantian. 

(La paraula 'biota' designa el conjunt de fauna i flora d'una regió.)

 

Aquesta biota habitava la Terra fa entre 635 i 542 milions d'anys durant el període Ediacárico, tenien forma de tub i de fulla, i la seva mera existència és un petit miracle si atenem a les condicions que el nostre planeta oferia en aquell temps. 

Científics de l'Acadèmia Xinesa de Ciència Virgínia, de l'Institut Politècnic i Universitat Estatal de Virgínia (EUA) i la Universitat Northewst de Xi'an (Xina) han descobert restes fòssils d'uns organismes Ediacárico al sud de la Xina, que podrien ser anteriors a la biota Avalon i que els experts han batejat com biota Lantian. El resultat del seu estudi ha estat publicat al número de la revista Nature d'aquesta setmana. 

Els investigadors han trobat uns 3.000 fòssils de fins a 15 espècies diferents entre capes d'esquist negre sota el mar i creuen que podria tractar-se dels parents llunyans d'algues i cucs actuals. Aquests organismes van viure fa gairebé 600 milions d'anys i, quan es van extingir, van morir i es van acumular en un gran estat de conservació. El curiós és que el lloc on els científics trobaran aquests fòssils és poc adequat per als organismes que necessiten oxigen. Per què va sorgir perquè aquesta forma de vida? La resposta sembla estar estretament lligada també a per què van desaparèixer. 

Els responsables d'aquesta investigació creuen que la zona estudiada va estar molt de temps sense oxigen, però que de tant en tant es van donar episodis propicis per al sorgiment de noves formes complexes de vida, que morien quan l'oxigen desapareixia de nou. Els fòssils trobats pertanyen doncs a un període concret en el que sí que havia oxigen i les condicions per a la vida eren favorables. 

Aquest estudi indica que la diversificació morfològica d'organismes eucariotes macroscòpics-versions primitives d'estructures mòbils complexes-podria haver tingut lloc desenes de milions d'anys després de la 'Terra bola de neu', que va acabar fa 635 milions d'anys. La hipòtesi 'Terra bola de neu' sosté que el nostre planeta va estar cobert de gel com a conseqüència d'una o diverses glaciacions. 

 

http://www.biounalm.com/2011/02/se-descubren-los-fosiles-de-los.html

 

ÀLEX MAS FERRER.

17/02/2011 20:06 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El sistema immunològic fetal és diferent al sistema immune adult

20110216214421-2556683-3605526.jpg

Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Francisco ha demostrat per primera vegada que el sistema immune dels fetus humans procedeix d’una font completament diferent a la del sistema immunològic adult, i que tendeix a tolerar les substàncies estranyes del seu entorn que a lluitar contra elles.

Fins ara, es creia que el sistema immune fetal i infantil era, simplement, una forma immadura del sistema immunològic adult.                                                              

Se sap que aquestes cèl·lules suprimeixen efectivament l’activació del sistema immunitari i, per tant, provoquen una resposta tolerant davant agents externs. Cap a la meitat de la gestació, els fetus presenten aproximadament tres vegades la freqüència de cèl·lules T reguladores que els nounats o els adults. 

McCune i els seus col·laboradors van començar a avaluar si les cèl·lules immunes dels fetus eren més propícies a convertir-se en cèl·lules T reguladores. Per a això, van purificar les anomenades “cèl·lules T naïve” tant de fetus que havien aconseguit a la meitat de la gestació, com d’adults. Van posar totes les cèl·lules en contacte amb cèl·lules estranyes, alguna cosa que un sistema immunològic adult normal provoca una resposta immunològica immediata. 

Van descobrir que un 70% de les cèl·lules fetals van ser activades amb aquesta exposició, en comparació de només el 10% de les cèl·lules adultes. Aquesta troballa refuta la noció prèvia que les cèl·lules fetals no reconeixen als “invasors”.

Malgrat la resposta d’aquestes cèl·lules, més del doble de cèl·lules fetals es van convertir en cèl·lules T reguladores, la qual cosa demostra que, a més de sensibles a l’estimulació externa, les cèl·lules fetals tendeixen a respondre als agents estranys amb tolerància, expliquen els científics. 

Després d’això, els científics van passar a classificar les cèl·lules en funció de la seva expressió gènica, esperant veure expressions de gens similars en els dos grups de cèl·lules estudiats. 

D’aquesta forma, els investigadors es van adonar que, de fet, hi ha dos tipus de cèl·lules mare productores de sang: un tipus es troba en els fetus i dóna lloc a cèl·lules T tolerants, i un altre tipus es troba en els adults, i produeixen cèl·lules T que ataquen. 

El perquè d’aquesta diferència, i per què el sistema immune canvia a la versió adulta durant el tercer trimestre d’embaràs, són qüestions que segueixen sense resposta. 

http://fundacionintegrar.blogspot.com/2011/01/sistema-inmunologico-fetal.html

 

Mireia Cano

16/02/2011 21:44 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El sistema immunològic fetal és diferent al sistema immune adult

20110216213919-2556683-3605526.jpg

Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Francisco ha demostrat per primera vegada que el sistema immune dels fetus humans procedeix d’una font completament diferent a la del sistema immunològic adult, i que tendeix a tolerar les substàncies estranyes del seu entorn que a lluitar contra elles.

Fins ara, es creia que el sistema immune fetal i infantil era, simplement, una forma immadura del sistema immunològic adult.                                                              

Se sap que aquestes cèl·lules suprimeixen efectivament l’activació del sistema immunitari i, per tant, provoquen una resposta tolerant davant agents externs. Cap a la meitat de la gestació, els fetus presenten aproximadament tres vegades la freqüència de cèl·lules T reguladores que els nounats o els adults. 

McCune i els seus col·laboradors van començar a avaluar si les cèl·lules immunes dels fetus eren més propícies a convertir-se en cèl·lules T reguladores. Per a això, van purificar les anomenades “cèl·lules T naïve” tant de fetus que havien aconseguit a la meitat de la gestació, com d’adults. Van posar totes les cèl·lules en contacte amb cèl·lules estranyes, alguna cosa que un sistema immunològic adult normal provoca una resposta immunològica immediata. 

Van descobrir que un 70% de les cèl·lules fetals van ser activades amb aquesta exposició, en comparació de només el 10% de les cèl·lules adultes. Aquesta troballa refuta la noció prèvia que les cèl·lules fetals no reconeixen als “invasors”.

Malgrat la resposta d’aquestes cèl·lules, més del doble de cèl·lules fetals es van convertir en cèl·lules T reguladores, la qual cosa demostra que, a més de sensibles a l’estimulació externa, les cèl·lules fetals tendeixen a respondre als agents estranys amb tolerància, expliquen els científics. 

Després d’això, els científics van passar a classificar les cèl·lules en funció de la seva expressió gènica, esperant veure expressions de gens similars en els dos grups de cèl·lules estudiats. 

D’aquesta forma, els investigadors es van adonar que, de fet, hi ha dos tipus de cèl·lules mare productores de sang: un tipus es troba en els fetus i dóna lloc a cèl·lules T tolerants, i un altre tipus es troba en els adults, i produeixen cèl·lules T que ataquen. 

El perquè d’aquesta diferència, i per què el sistema immune canvia a la versió adulta durant el tercer trimestre d’embaràs, són qüestions que segueixen sense resposta. 

http://fundacionintegrar.blogspot.com/2011/01/sistema-inmunologico-fetal.html

16/02/2011 21:39 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La selecció natural limita l'atractiu dels barons

20110215203954-306-eoqh-mosca-de-la-fruta-macho.jpg

Els investigadors, dirigits per Emma Hine, van produir una població de mosques Drosophila serrataque tenien unes feromones més atractives per a les famelles. En comparació, els investigadors també van crear un segon grup en què els mascles predominants tenien unes fermones no tan atractives per a les femelles .El nombre de mascles amb feromones atractius a la primera població, tot i els avantatges inicials, es va equilibrar després de set generacions d’aparellament selectiu.
Quan es va permetre que la població es reproduís de forma natural, els investigadors van observar que l’efecte d’augmentar el nombre de mascles preferits per les femelles de forma artificial disminuir a la meitat després de cinc generacions. En el segon grup, les femelles es van aparellar molt menys sovint amb els mascles menys favorables sexualment que amb altres mascles i les taxes esperades. Els descobriments suggereixen que proporcionar característiques que aporten atractiu sexual a les mosques mascle podria disminuir l’estat físic global dels insectes i posar límit de forma eficaç a la fracció de mascles atractius en la població.

 

                                                                                                                                  Aniol Solano Clavera

15/02/2011 20:40 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

FABRIQUEN UN ADN ARTIFICIAL QUE MANTÉ VIVES LES CÈL•LULES

20110126125849-escherichia.jpg

S’ha aconseguit crear un ADN sintètic que, inserit a les cèl·lules del bacteri Escherichia coli a les quals els mancaven certs gens necessaris per a la supervivència en entorns desfavorables, possibiliti la  subsistència d’aquestes cèl·lules. 

El passat mes de maig , un grup de científics liderats per  Craig Venter van fer públic un nou descobriment en el camp de la biologia sintètica. Van aconseguir que un genoma sintètic  creat per síntesi química, controlés les funcions d’una cèl·lula bacteriana. Van substituir el genoma del bacteri Mycoplasma capricolum per un sintètic amb la seqüència de l’espècie Mycoplasma mycoides. Com a conseqüència el primer bacteri va començar a autoreplicar-se com el segon.

Ara un altre equip d’investigadors de la Universitat de Princeton, als EEUU, dirigits pel Michael Hecht, ha fet un pas més en aquest terreny: han aconseguit demostrar que seqüències de l’ADN dissenyades en el laboratori i diferents de qualsevol altre seqüència trobada a la natura, poden “rescatar” algunes cèl·lules, tot produint unes proteïnes que sostenen la vida de la mateixa forma que es fa en la natura.

Per descomptat, aquestes seqüències d’ADN substitutes no són aleatòries sino dissenyades expressament per a ser inserides en cèl·lules que han perdut els gens necessaris per a la supervivència en entorns poc favorables.

Per a dur a terme l’experiència s’han utilitzat 27 escorces d’Escherichia coli amb condicions desfavorables. A quatre d’elles s els havia inserit uns gens sintètics necessaris per a la codificació de la proteïna i al cap d’uns dies aquestes havien sobreviscut mentre que les que no comptaven amb la proteïna van morir.

Posteriorment van fer uns processos per tal d’assegurar-se que els causants de la supervivència eren els nous gens i així va ser.

FONTS

http://www.tendencias21.net/Fabrican-un-ADN-artificial-que-mantiene-vivas-a-las-celulas_a5529.html

 

Cèlia Pérez

1r Batxillerat B

26/01/2011 12:58 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

L'estructura de la placenta influeix de forma decisiva en la duració de la gestació

20101212223507-f6large.jpg

L’embaràs de nou mesos en els éssers humans està influenciat de forma significativa per l’estructura de la placenta, segons indica una nova investigació sobre l’evolució de la reproducció en els mamífers, que resol un misteri que ja durava cent anys.

L’estudi, realitzat per experts de les universitats de Durham i Reading, al Regne Unit, mostra que la diferència en les tasses de creixement dins de l’úter maten entre mamífers (una diferència que ha sorgit a través de l’evolució de les espècies) sembla que és deguda a l’estructura de la placenta i a la manera en què aquesta connecta la mare i el fetus.

L’equip d’Isabella Capellini i Robert Barton ha constatat que quant més íntima és la connexió entre els teixits de la mare i el fetus, més ràpid serà el creixement del fetus i més curt l’embaràs. Els resultats ajuden a explicar per què en l’espècie humana les dones, les placentes de les quals no formen la complexa estructura reticular de les femelles dels animals com els gossos i lleopards, tenen embarassos relativament llargs.

Sorprenentment, l’estructura de la placenta difereix molt entre espècies de mamífers, tot i que compleix la mateixa funció bàsica en tots els casos. Encara que s’han proposat moltes teories, les causes d’aquestes variacions han estat un misteri durant més d’un segle. A hores d’ara, l’enigma sembla ser que ha estat aclarit de forma definitiva.

Aquest estudi demostra que no és necessàriament el contacte amb la sang materna el que determina la velocitat de creixement, sinó que la resposta és el grau de comunicació entre els teixits de la mare i del fetus.

En el cas de l’espècie humana, la placenta té una sèrie de ramificacions simples , com dits, amb una connexió relativament limitada entre els teixits de la mare i el fetus, mentre que en el cas dels lleopards, per exemple, forma una xarxa complexa d’interconnexions que creen una major àrea de superfície per al pas dels nutrients.

 

Enllaç

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/101210d.html

 

Cèlia Pérez

1r Batxillerat B

 

 

12/12/2010 22:35 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Pels rat-penats, qualsevol superfície hoitzontal llisa, és aigua

20101209162836-web-zoom081210.jpg

Encara que els sentits de la visió, l'olfacte i el tacte els diguin als rat-penats que una superfície és de metall, plàstic o fusta, per ells sempre serà aigua.

Això demostra que els rat-penats es fixen més en el sentit de l'oïda que en qualsevol altre sentit. Aquesta confusió que pateixen aquests animals es basa en que les superfícies llises anomenades anteriorment reflexen els sorolls d'ecolocalització dels rat-penats, igual que ho fa l'aigua o un mirall amb la llum.

Un equip de científics de l'Institut Max Planck per la Ornitologia a Seewiesen ha estat l'artífice d'aquest article publicat, ja que van fer un experiment mitjançant 15 famílies diferents de rat-penats, i en totes van treure la mateixa conclusió, els rat-penats tenen un reconeixement acústic innat a l'aigua en superfícies llises, ja que les 15 famílies van intentar beure's la superfície, fos o no fos aigua.

Com tots els animals, els rat-penats necessiten beure aigua, per tant, aquesta manera de percebre l'aigua els resulta molt útil, encara que, com hem pogut observar en aquest article, aquesta manera de percebre l'aigua no sempre és viable.

Albert Cebrian

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/081210e.html

 

09/12/2010 16:28 colorblau Enlace permanente. Biologia

Vida en Arsènic

20101208183131-rt-sci-dec3-wolfe-simon-1-.jpg

La NASA ha fet un pas endavant en la ciència i ha creat vida en arsènic. Aquests investigadors han descobert una nova espècie de bacteria que és capaç de desenvolupar un metabolisme en arsènic i en absència de fòsfor. És curiós, doncs, el fet de que aquesta bacteria hagi pogut establir un metabolisme en un medi que en realitat és, normalment, letal per a qualsevol organisme.

Fins ara, s'habia pensat i demostrat que la vida es basava en sis elements essencials perquè aquesta es manifesti: fòsfor, carboni, oxigen, hidrogen, sofre i nitrogen. Però, una bacteria de la soca GFAJ- 1 de la família de les ""Halomones"" (trobada en un Llac Mono de California) és capaç de viure en un medi normalment tòxic per els organismes mancant de fòsfor.

Si comparem aquests dos elements químics, podrem explicar que l'arsènic és molt similar al fòsfor, fet que explica, segons els investigaodrs del institut d'Astrobiologia de la Nasa, la nocivitat d'element per als éssers vius.

Com que el metabolisme li costa o es incapaç de diferenciar ambdós elements quan esta actiu biològicament, l'arsènic és  l'element que el matabolisme assimila en contes del fòsfor, bloquejant els principals processos bioquímics que ocorren en el metabolisme, d'aquesta manera no hi ha vida. Però, hi ha una exepció, la bacteria de la soca GFAJ-1, que no solament és capaç de viure en arsènic sinò que, a més, és capaç d'introduir-se el verí o la toxicitat de l'element al seu metabolisme i al seu ADN.

Aquesta investigació ens ha permés conèixer que aquest element és totalment diferent al que coneixíem fins ara. És possible que aquest element pogués ser utilitzat per microorganismes extrems de la Terra, no propis del nostre planeta o propis de la vida extraterrestre, és a dir, exemples de vida d'altres planetes.

http://www.muyinteresante.es/la-nasa-descubre-vida-en-arsenico

Jordi Pedra Méndez

08/12/2010 18:31 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Bacteris d'un milió d'anys de vida a les coves de “El Soplao”

www.elpais.com/fotografia/sociedad/Bacterias/fosilizadas/Soplao/...5/Ies/20101201210058-ccc.png

Un equip d'investigadores troben en aquestes terres càntabres microfòssils, en forma de bacteris, únics a tot el món.



Després de dos anys de feina, l'equip d'investigació de “el Instituto Geológico y Minero de España (IGME)” ha aconseguit demostrar que aquesta roca de color fosc està constituida per petits organismes, molt més petits que una mil·lèsima de mil·límetre, que la van formar fa un mil·lió d'anys.

 

Tot i això el que té més mèrit de tot és que aquests tipus de microorganismes, que tenen tendència a reproduïr-se gràcies a la fotosíntesi, van ser trobats a “El Soplao”, és a dir en una cova, amb absència total i absoluta de llum.

 

Aquests bacteris, en lloc de nodrrir-se de la llum del sol de la fotosíntesi, subsistien gràcias a un procés químic, anomenat la quimiosíntesi por oxidación del manganeso. "Es la primera vez que se registra su existencia en cuevas, y además hemos tenido la gran suerte de que estén tan bien conservadas y en un yacimiento de tal extensión. Todo esto nos ha ayudado mucho a probar que se trata de estromatolitos", celebra Rafael Lozano, el líder d'aquesta investigació de l'IGME.

La principal aplicació d'aquest fòssil és que es creu que pot ser la clau per seguir avançant en la investigació d'altres fòssils similars però molt més antics, de fa aproximadament 2.000 mil·lions d'anys, que arrosseguen molts enigmes.

 

Bernat Miquel Vives      

01/12/2010 21:00 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El cervell humà madura igual que Internet

20101107134259-2445498-3430738.jpg

Un grup de científics de la Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL) i de la Universitat de Lausanne (UNIL), a Suïssa, amb la colaboració d’investigadors de la Escola Médica de Harvard i de la Universitat d’Indiana a Estats Units, van duu a terme un estudi sobre la substància blanca del cervell en el qual van revelar el comportament del cervell. Van especificar que el cervell d’un nen petit funciona igual que Internet als seus inicis, en canvi el d’un adolescent funciona com una complexa i moderna xarxa de fibra òptica.
Els investigadors amb l’estudi van afirmar que el cervell està en constant evolució i durant el transcurs de la nostra vida augmenten les reds de fibres neuronals.
La tècnica duta a terme es denomina tractografia de IRM, la qual observa la simetria de la difusió de l’aigua en el cervell, els feixos de tractes de fibres fan que l’aigua es reparteixi asimètricament per tot el cervell, aquesta asimetria, denominada anisotropia, permet calcular el nombre de fibres en qualsevol regió del cervell.

 

Adrià Prado Baños

http://www.tendencias21.net/El-cerebro-humano-madura-igual-que-Internet_a5020.html

http://www.youtube.com/watch?v=myZRHs4P6EU&feature=player_embedded

07/11/2010 13:44 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Una espècie de peix que va viure fa deu milions d'anys

20101107131811-aphanius-bicorbensis.jpg

Un grup d'investigadors han trobat en un jaciment en la localitat valenciana de Bicorp, una espècie de peix que va viure en aquest mitjà fa deu milions d'anys.

Els resultats de la investigació, que s'han publicat a la revista 'Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology', revelen que les aigües d'aquest mitjà eren salines.

Els investigadors han informat l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (dependent del Ministeri de Ciència i Innovació), han aconseguit establir la cadena tròfica del llac, i han conclòs que el depredador que vivia en aquestes aigües era una nova espècie de peix, que han batejat com 'Aphanius bicorbensis', com a homenatge a la població de Bicorp.

La investigació ha estat realitzada per Enrique Peñalver, especialista en insectes fòssils de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i Jean Gaudant, especialista en peixos fòssils del Museu Nacional d'Història Natural de París. El projecte ha estat finançat per la Conselleria d' Cultura de la Generalitat Valenciana.

El nom del gènere, Aphanius, significa invisible, donada la dificultat de localitzar aquest peix en els aiguamolls en què es desenvolupa, de manera que la nova espècie podria ser traduït com "el fartet de Bicorp" (en valencià) o "l' invisible de Bicorp "(en espanyol).

L'estudi del contingut dels excrements d'aquests peixos, que també van quedar fossilitzades en la roca, ha permès als investigadors saber que aquest depredador s'alimentava, principalment, dels foraminífers i de les larves de mosquit, que eren especialment abundants al llac .

El nom del gènere, Aphanius, vol dir 'invisible', degut a la dificultat de localitzar aquest peix en els aiguamolls on es desenvolupa. De manera que la nova espècie podria ser traduida com " l'invisible de Bicorp"

 

Oriol Toledo

 

07/11/2010 13:18 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La sal accelera la regeneració d'extremitats emputades

20101025191623-tufts-university.jpeg

Un grup d’investigadors ha conseguit accelerar la regeneració d’extremitats emputades amb capgrossos en 1h quan en condicions normals triga 18h.

Michael Levin, líder del grup d’experts de la Universitat de Tufts ( Massachussets ) ha descobert la tècnica capaç de regenerar la cua dels capgrossos amb clorur de sodi, dominant en la sal comuna. Els passos realitzats per els investigadors van ser els següents: van posar una mica de sal a la cua ferida dels anfibis, després ho varen deixar reposar una hora i més tard varen obtenir una estructura perfectament formada amb els seus nervis , teixits i musculs completament formats.

El que la sal va proporcionar en aquesta investigació va ser regenerar la cua d’un amfibi en un temps récord. Els experts tenen la esperança de que algun dia la sal simple pugui resultar útil per regenerar apéndix humans. Perquè per als biòlegs es necessiten més estudis per saber si la sal causa perjudicis en les cèl.lules 

 

http://www.tendencias21.net/La-sal-acelera-la-regeneracion-de-extremidades-amputadas_a4904.html

 

Joan Erra

25/10/2010 19:24 Joan Erra Enlace permanente. Biologia

Es troben noves espècies a les profunditats oceàniques

20101018102758-050810b.jpg

Aquest estiu, la Universitat d’Aberdeen va realitzar una expedició submarina. En aquesta expedició es va trobar unes noves espècies submarines que podrian estar entre els vertebrats i els invertebrats.

Entre els diversos aconteixements, es destaquen el descobriment de 10 espècies, cadascuna amb les seves característiques, com per exemple una espècie sense ulls, ni òrgans sensorials ni cervell.

Aquesta expedició s’ha pogut realitzar gràcies a un vehicle del Regne Unit capaç de submergir-se a més de 3600 metres de profunditat i s’ha realitzat a l’oceà Atlàntic.

Daniel Prieto

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/040810e.html

17/10/2010 21:40 colorblau Enlace permanente. Biologia

Trobat factor clau en les anomalies cromosòmiques causades per la reproducció materna a una edat avançada

20101004182947-051010b.jpg

Un equip de biòlegs de la Universitat de Pennsilvània ha identificat el que possiblement sigui el principal factor causant de l’augment de la aneuploïdia, una alteració del número normal de cromosomes, durant la divisió cel·lular reproductiva que pot generar malalties cromosòmiques, com ara el síndrome de Down.

Els autors de l’estudi han demostrat que aquest problema el provoca una cohesió cromosòmica debilitada, produïda a causa d’una reducció de la quantitat de proteïna REC8, essencial en la formació dels òvuls.

Richard Schultz y Michael Lampson han constatat que els “cinetocoros”, estructures proteiques que marquen el lloc on un parell cromosòmic es separa durant la divisió cel·lular, es troben més allunyats en els òvuls de femella de rata envellides a causa d’una cohesió centromèrica reduïda.

Aquesta cohesió defectuosa sembla ser la causa per la qual el procés de la divisió cel·lular no es duu a terme correctament.

Els investigadors han demostrat que prop del 90% de les aneuploïdies relacionades amb l’edat de les mares s’expliquen millor seguint aquesta teoria.

 

Per a més informació:

 

 http://www.scitech-news.com/2010/09/why-biological-clock-penn-study-says.html

Mireia Pujol

04/10/2010 18:31 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

LA PRIMERA FORMA DE VIDA SINTÈTICA

Craig Venter, el científic que va arribar a seqüenciar el genoma humà fa més de 10 anys, ha aconseguit fabricar la primera cèl·lula artificial a partir de brots de productes químics.

Ha estat la primera vegada que un científic aconsegueix crear vida de forma totalment artificial. L’equip de Venter ha estat 15 anys treballant-hi i finalment el 10 de maig d’enguany han aconseguit fer-ho públic.

Van haver de fabricar cada una de les unitats bàsiques de l’ADN i unir-les posteriorment com si fos un puzzle.

Aquesta composició va ser introduïda en un bacteri que prèviament havia estat buidat de gens. El nou component genètic va apoderar-se del bacteri i, en poc temps, l’organisme va passar a caracteritzar-se per les pautes que contenia el codi recreat al laboratori.

Les implicacions d’aquest treball són molt àmplies ja que és capaç d’eliminar tots els gens del receptor convertint-lo en una espècie totalment diferent. És com si canviessis el software d’una cèl·lula i la reiniciessis. Gràcies a aquest projecte es podrien crear bacteris que metabolitzessin biocombustibles, que absorbissin el CO2 i també noves vacunes.

Aquest projecte ha rebut moltes crítiques ja que han considerat que podria escapar a la natura i alterar la biodiversitat. També acusen a Venter de voler ser Déu pel fet d’haver creat vida artificial. Tot i això, els nous organismes estan marcats en l’ADN per tal d’identificar-los en cas que alguna cosa no anés bé.

 

Enllaços:

http://alt1040.com/2010/05/craig-venter-desarrolla-la-primera-forma-de-vida-sintetica

http://es.paperblog.com/el-genetista-craig-venter-crea-por-primera-vez-vida-sintetica-158739/

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/2162711/05/10/Fabricada-la-primera-celula-sintetica-a-partir-de-brotes-quimicos.html

 

 

Cèlia Pérez

03/10/2010 13:10 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El bebè nascut d'un coma

20101002184143-abnina300910.jpg-lite4.jpg

El passat 27 de setembre de 2010 a l’Hospital Santa Ana de Turín a Itàlia va néixer Isel, una recent nascuda de família somali que havia estat durant 28 setmanes de gestació en el ventre de la mare, la qual es trobava en coma des de feia més d’un mes.

La jove mare somali de 28 anys se li havia diagnosticat un tumor maligne en el cervell (que com a conseqüència es va quedar cega). Gràcies al cunyat que viu a Turín va ser traslladada a Itàlia on va ser atesa en l’Hospital Santa Ana de Turín. El 24 d’agost va ser intervinguda quirúrgicament per alleujar la pressió del tumor sobre el cervell però la seva situació va empitjorar quan al cap de dos dies la noia va entrar en estat de coma irreversible. I declarada mort cerebral la van estar mantenint artificialment amb vida perquè les ecografies mostraven que el fetus seguia evolucionant i creixent sense complicacions i per tant, els ginecòlegs de l’hospital van decidir seguir amb l’embaràs, que es va anar desenvolupant normalment.  La urgència es va produir el passat diumenge quan la mare va patir una hemorràgia i els batecs del cor van ralentir i va ser quan, preocupats d’un par cardíac, els doctors van decidir recórrer a la cesària.

Isel, la recent nascuda, va néixer per cesària que va durar 10 minuts   va ser sotmesa immediatament a una teràpia intensiva en la unitat de prematurs. Tenia un pes de 760 grams i una mida de 32 centímetres. En principi el bebè no mostrava anomalies  i els metges diuen que té bastantes probabilitats de sobreviure. Però tot i així els doctors volen esperar uns dies per veure si mostra algunes malformacions ja que desconeixen els efectes ocults que pot haver provocat estar més d’un mes en el ventre d’una dona cerebralment morta. “L’organisme sense vida de la mare pot haver desencadenat en el fetus una sèrie de problemes que avui en dia no coneixem”, anuncia el Doctor Claudio Martano.

Unes dotze hores més tard la mare, també anomenada Isel va morir. I els doctors la van desconnectar de les màquines que la mantenien viva des del passat 26 d’agost.

Els sentiments del pare de Isel, Issa Muhyaddin Jimcaala, eren d’alegria per part del naixement i de la salut de la seva filla però al mateix temps de desolació per part de la seva dona. Va manifestar que la seva filla és “un miracle vivent”.

 

Hi ha hagut casos semblants a aquest com el de María González Agualevada, una dona que estava en estat de coma i tenia meningitis irreversible. Com que no tenia possibilitats de sobreviure li van fer la cesària i va néixer la seva filla Alba. A més, anteriorment María havia decidit donar els seus òrgans, així dons, el seu desig va ser complert i gràcies a María moltes vides van ser salvades. Un altre cas és el del passat mes de maig que va néixer Gaia, una petita la qual la seva mare es trobava en estat de coma des de feia quatre mesos.

Aquests successos ens mostren la possibilitat de naixements de bebès de mares en coma, que molts anomenen com el miracle de la vida.

 

Enllaços:  

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100930/54014268725/el-bebe-nacido-de-un-coma-italia-turin-mogadiscio-iglesia.html

http://www.generaccion.com/noticia/79959/joven-madre-coma-da-luz-beb-800-gramos

 

 

Judit Malet

02/10/2010 18:42 colorblau Enlace permanente. Biologia

UN ANÈL·LIT MARÍ COM A ORIGEN DEL PALLIUM

20100930233335-platynereis-dumerilii.jpg

El còrtex cerebral o pallium és un conjunt de teixit nerviós responsable de la percepció, la imaginació, el pensament, el judici i la decisió. D’aquesta manera podem afirmar que l’art, la literatura, la ciència i la raó són descendents d’aquesta part del nostre cervell. Aquesta estructura ha anat evolucionant a a partir de regions d’éssers menys intel·ligents que nosaltres fins aconseguir el seu màxim desenvolupament en els primats. Però quin és el seu origen? Com va ser la seva evolució? D’ón prové aqesta estructura?

Es sabia ja des de feia temps que el nostre còrtex cerebral mantenia, des de el punt de vista evolutiu, una relació bastant directe amb altres vertebrats i fins i tot amb alguns exemple concret d’invertebrats, com és el cas de l’anfiox. Tot i això, no podíem contestar a preguntes que es remuntessin més enllà en  el temps, a un passat molt més llunyà, ja que les estructures dels vertebrats i invertebrats eren completament diferents morfològicament parlant. Però, gràcies a uns experiments i proves recents realitzades per un grup de científics del Laboratori Europeu de Biologia Molecular en Heideberg ( Alemanya), actualment, s’ha pogut demostrar que vertebrats i invertebrats tenim un antepassat comú, datat fa uns 600 croms: l’anèl·lit marí Platynereis dumerilii.

Les conclusions a les que s’han pogut arribar desprès de analitzar els resultat són dues. Primerament, que el còrtex cerebral és molt més antic del que es sabia fins aleshores, fins i tot, molt més antic que els animals pluricel·lulars. La segona conclusió, és que el pallium va aparèixer per sorpresa, a causa de l’adaptació i evolució de la vida primitiva dels oceans.

Aquestes conclusions s’han arribat gràcies a un mètode nou, dissenyat per observar amb profunditat les regions cerebrals del Platynereis dumerilii responsables de processar la informació olfactòria. D’aquesta manera  s’han pogut determinar els orígens evolutius del nostre cervell comparant les molècules de les estructures dels anèl·lits i la informació que tenim sobre el còrtex dels vertebrats .

Podem afirmar, per concloure, que l’origen del còrtex cerebral foren un conjunt de cèl·lules que van aprendre a  processar la informació sobre l’olfacte i a controlar la locomoció.

Carla Turró

( Adjunto un vídeo que explica les funcions dels còrtex cerebral)

30/09/2010 23:40 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

L'alteració d'un únic gen ocasiona infertilitat en els homes

20100930200707-imagen-2.png

Una de cada set parelles al món té dificultats per concebre un fill. Científics de l’Institut Pasteur de França han descobert una alteració genètica que afecta a la producció d’esperma en homes sans.

El grup de McElreavey va seqüenciar el gen NR5A1 en 315 homes sans que buscaven tractament per a la infertilitat, ja que presentaven una incapacitat per produir esperma. La investigació va identificar a set homes amb problemes greus per produir esperma que presentaven canvis en aquest gen.

En els homes estudiats, les mutacions estaven associades amb nivells alterats d’hormones sexuals i, en un dels casos, amb lleus anormalitats en l’estructura cel·lular dels testicles. No es van observar alteracions genètiques semblants en les més de 2.000 mostres de control.

Aquests resultats suggereixen que els canvis en NR5A1 no només estan associats amb defectes greus i obvis del desenvolupament reproductor. “Aproximadament el 4% dels homes amb incapacitat per produir esperma, que no és possible explicar d’una altra manera, presenten mutacions en el gen NR5A1".

Les dades també apunten que algunes formes d’infertilitat masculina poden ser un indicador d’una lleu anomalia en el desenvolupament testicular. Els experts destaquen la necessitat d’una investigació clínica acurada dels homes que presenten símptomes d’infertilitat i nivells anormals d’hormones sexuals.

Sobre el gen NR5A1

El gen NR5A1 codifica una proteïna clau que regula el desenvolupament sexual durant l’etapa fetal, la pobertat i l’etapa adulta. Alguns treballs anteriors ja havien demostrat que les mutacions del NR5A1 estan associades a greus defectes en el desenvolupament dels testicles o els ovaris, així com a anomalies significatives dels genitals externs masculins.

http://www.prensalibre.com/vida/salud/alteracion-puede-ocasionar-infertilidad-hombres_0_344965639.html

Miriam Rivera

29.09.2010

30/09/2010 20:21 Anónimo Enlace permanente. Biologia

Les cèl·lules es comuniquen a distancia a través de nanotubs

20100928202357-grande-2365237-3310726.jpg

Un grup de científics noruecs, ha descobert uns nanotubs, que són unes estructures tubulars d’un diàmetre realment petit. Que utilitzen les cèl·lules per comunicar-se a distància intercanviant senyals elèctriques a través d’aquests tubs. Aquests contenen unes proteïnes que s’encarreguen de formar microfilaments, i afavorir a les funcions cel·lulars essencials.

Aquest descobriment podria ajudar a entendre una sèrie de funcions complexes de les cèl·lules, com el desenvolupament dels embrions o l’activitat neuronal.

Fins ara,es creia que l’intercanvi de senyals cel·lular de senyals elèctriques era un sistema de comunicació ràpid però limitat, que és donava només en cèl·lules del cor i del cervell.

Es per això que es pensa que la comunicació cel·lular elèctrica podria ser generalitzat. Per tant les cèl·lules estan més connectades a distancies més llargues de les que es pensaven.

Per tant aquest descobriment revela un nou nivell més de comunicacio entre diversos tipus de cèl·lules.

En definitiva, la comunicació intercelular no requereix només el contacte directe entre cèl·lules, sinó que aquestes podrien funcionar de manera coordinada gràcies a una comunicació a distància. Segons els científics, ara queda per establir quin tipus d’informació fisiològica intercanvien les cèl·lules per aquesta via nanométrica.   

 

http://www.tendencias21.net/Las-celulas-se-comunican-a-distancia-a-traves-de-nanotubos_a4875.html

 

ELNA BONET

28/09/2010 20:24 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La Malària i els goril·les

20100923231611-gorila.jpg

L’animal que mata a més persones a l’Africa és el mosquit anopheles africà. Causa la mort de més d’un milió de persones l’any. Uns investigadors de la Universitat d’Alabama han descobert que l’origen evolutiu d’aquesta malaltia prové dels goril·les, ja que fins ara ningú sabia d’on provenia aquesta malaltia. Els científics han analitzat unes 3000 mostres fecals utilitzant tècniques d’anàlisi d’ADN per identificar aquests paràsits.

A la descoberta també s’indica que el paràsit es va transmetre només una única vegada de goril·la a ésser humà.

S’ha de dir que aquest descobriment no aporta cap avenç en el tractament d’aquesta malaltia però ajuda a comprendre l’origen de les malalties humanes.

La notícia a fons

Article de El País: Clica aquí

Video de Youtube sobre la Malària: Clica aquí

 

Josep Muñoz

23/09/2010 23:31 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Troben els parents més antics dels calamars

20100530115448-1274890307-0.jpg

Científics canadiensses han aconseguit revelar la història dels primers cefalòpodes de la Terra. Segons els seus concluciones, el 'Nectocaris pteryx', podria ser l'avi de tots els calamars, sèpies i pops que habiten els oceans. Aquest primitiu animal va viure fa fa 500 milions d'anys, en el període del Cambrià mitjà i durant dècades l'únic espècimen que es coneixia va ser un misteri per a la ciència.Es va aconseguir identificar l'espècie entre la immensa col lecció de criatures trobades en el famós jaciment de Burgess Shale, en el qual es conserven fòssils d'organismes de cos tou que van evolucionar en un període d'explosió de la vida al planeta. Durant els últims 30 anys, conservador en cap de les col.leccions del Museu Reial d'Ontario, Desmond Collins, ara jubilat, es va dedicar a recollir fins a 91 nous fòssils del 'Nedtocaris' en un lloc anomenat Walcott Quarry. Aquests nous restes, que tenen entre dos i cinc centímetres de llarg, van permetre a Caron i Smith descobrir que es tractava d'un dels primers cefalòpodes, retardant el seu origen com a mínim 30 milions d'anys. El 'Nectocaris' té un cos aplatastado amb forma d'estel, amb dos grans ulls i dos llargs tentacles que, segons els investigadors, l'ajudaven a buscar i menjar-se les seves víctimes.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/26/ciencia/1274890307.html

Narcís Homs

 

30/05/2010 11:54 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Vida sintética

20100526231045-gibson2hr-300x350.jpg

La comunidad científica ha dado un gran paso en el camino de la creación de vida artificial.

El pasado 20 de mayo fueron dados a conocer de forma oficial los resultados de las investigaciones de Craig Venter que consisten en la creación de la primera célula sintética plenamente funcional a todos los niveles (metabolismo, reproducción...).

Se trata de una bacteria que contiene ADN sintetizado artificialmente por el ser humano. Aunque hace ya mucho que innumerables científicos de diversas nacionalidades trabajan y experimentan con el ADN de animales y plantas, esta ha sido la primera vez que se consigue cambiar el genoma completo.

El objetivo de la investigación es allanar el camino de la biología genética por tal que, en un futuro, las generaciones venideras logren alcanzar el logro de crear vida que trabaje en beneficio de la humanidad. (Las bacterias artificiales podrían usarse para crear ingredientes alimentarios, vacunas y hasta en la limpieza del agua).

Por desgracia este logro científico ha dado lugar a una gran polémica ética.

- ¿Debe el hombre tener el poder de crear vida, que debería pertenecer a la naturaleza, en sus manos?

- ¿Como regular la patente de este conocimiento científico?

- ¿Puede este saber resultar perjudicial para la humanidad?

 

Webgrafía:

http://www.abcdesevilla.es/20100520/ciencia-tecnologia-biologia-genetica/craig-venter-vida-celula-201005201904.html

http://www.elpais.com.co/paisonline/notas/Mayo262010/celulas.html

http://www.diariovasco.com/v/20100522/al-dia-sociedad/creacion-primera-celula-sintetica-20100522.html

Posted by Hugo Herrero

26/05/2010 23:11 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El vol d'una papallona artificial

20100523170159-mariposa.jpg

Un equip d'investigadors japonesos ha aconseguit crar una rèplica totalment funcional de la papallona de cua d'oreneta. Es tracta d'un ornitópter, un artefacte mecànic que imita el batre de les ales d'un ocell o una papallona. Dels molts tipus de papallones, les de cua d'oreneta són les úniques amb les ales molt llargues, en relació a la seva massa corporal. Això, combinat amb el solapament de les seves ales, suposa que baten les ales amb relativa poca freqüència i tenen una mobilitat força restringida en aquesta part del seu cos. Com a resultat, l'habilitat de controlar la força aerodinàmica d'aquestes papallones és limitada, i el moviment del seu cos no és sinó una reacció passiva al simple batre de les ales, a diferència d'altres tipus de papallona, que reaccionen activament a la aerodinàmica. Per provar que la papallona cua d'oreneta aconsegueix alçar el vol simplement batent les ales, els investigadors van construir un ornitóptero amb les mateixes dimensions que la papallona, i copiar la forma distintiva de les ales d'aquesta espècie i les fines membranes i venes que recobreixen la pell de les ales. Mitjançant un programari d'anàlisi de moviment, els investigadors van poder monitoritzar la capacitat aerodinàmica de la papallona, de manera que quedava demostrat podia realitzar-lo amb el simple moviment de les ales i sense control de retorn, un model que podrà aplicar-se a futurs sistemes aerodinàmics.

En l'enllaç podeu veure un vídeo de l'artefacte:

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/19/ciencia/1274266872.html

Narcís Homs

 

 

 

23/05/2010 17:01 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

TORNA LA BALLENA GRIS A L'ATLÀNTIC DESPRÉS DE 200 ANYS

20100516133422-ballena.jpg

La ballena gris (Eschrichtius robustus) es va donar per extingida fa més de 200 anys, però un grup d’investigadors israelins han trobat una ballena gris al Mediterrani, que havia passat per l’Atlàntic.

Els experts creuen que l’animal va trobar un pas lliure de gel al nort del Pacífic, el pas del Nordest, que ha estat obert els estius dels últims anys per la fusió de gels.

Els investigadors abans d’estar segurs que és una ballena gris el que van veure, la van estar seguint durant dues hores, i van veure que medeix uns 17 metres.

Actualment hi han dues poblacions de ballenes grises al nort de l’oceà Pacífic: una esta al costat asiàtic, als voltants del mar Ojotsk; i l’altra està al costat americà, entre Alaska i California. Es calcula que queden unes 20.000 ballenes d’aquesta raça.

Al descubrir que la ballena estava tan lluny d’on viu, els investigadors van veure la possibilitat de reintroduir l’espècie a les aigües europees, i es va propasar un trasnport aeri de ballenes grises des del Pacífic fins al mar d’Irlanda.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=712737&idseccio_PK=1477

Carla Torres

16/05/2010 13:34 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Una trentena de lleopards sobreviuen en llibertat al Marroc

20100513163934-leopardo.jpg

L'estirp de lleopards que es donava per desapareguda en el nord d'Àfrica sobreviu al Marroc en un nucli d'una trentena de felins. Aquesta població de lleopards, ha estat trobada en una altiplanicie del Marroc després de mesos d'investigació "sobre el terreny" en el conjunt de països d'Algèria, Tunis i El Marroc. La troballa d'aquesta família de felins ha suposat un revulsiu a la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN), el cens de la qual del lleopard ja inclou a aquest àrea marroquina.

 

Precisament, el lleopard és el felí que té la distribució més gran del món. En el llibre, es conten les peripècies d'aquest grup de conservadors fins a ensopegar amb el lleopard, en el fons d'un barranc on no havia carretera i que el seu totterreny va provocar una estampida de rucs i mules que descansaven en l'altiplà. Allí va ser on els zoòlegs van trobar la presència d'aquest felí.

 

 Petjada a petjada i amb les referències dels investigadors de la Universitat de Cambridge, els zoòlegs van donar amb l'animal en una zona on domina "una vegetació rara de pins i sabinas". L'èxit d'aquesta expedició es va basar en la recerca intensiva sobre els detalls de la vida i costums de la Panthera pardus panthera.

 

 Enfront dels llocs "més civilitzats" en els quals van treballar els anglesos, Purroy va decidir aventurar-se amb el seu equip d'experts pel magrib i, després, no solament van trobar aquesta "relíquia faunística", sinó que van trobar "gent interessant i divertida que et dóna idees de perquè hi ha supervivència en ambients humanitzats".

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=713063&idseccio_PK=1477

Andrea Abdó

13/05/2010 16:39 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Els pollastres superen els humans en la visió de colors

20100512181523-pollastre.jpg

Un equip d’investigadors de l’Escola de Medicina de la Universitat Washington a San Luis examinà minuciosament l’ull del pollastre. Els científics descobriren cinc tipus de receptors de llum en l’ull del pollastre i van veure que aquests receptors estan distribuïts en mosaics entrellaçats que maximitzen la capacitat del pollastre per veure molts colors en qualsevol part de la retina.

Es dedueix amb aquest anàlisi que aquestes aus superen els humans en diversos aspectes de la visió a color.

Joseph C. Corbo, de l’equip d’investigació, planeja fer estudis de seguiment sobre com s’estableix aquesta organització. Segons ell, la superior visió a color de les aus probablement es deu a que algunes de les espècies no han tingut hàbits nocturns en ningun període de la seva història evolutiva.

La visió prové de les cèl·lules fotoreceptores sensibles a la llum en la retina. La visió nocturna es basa en receptors anomenats “bastoncillos”, que aparegueren en l’ull dels mamífers durant l’era dels dinosaures. La visió diürna es basa en receptors diferents que són menys avantatjosos quan un organisme és d’hàbits nocturns. Les aus, conegudes com les descendents dels dinosaures, mai van passar per un període similar de vida principalment nocturna.

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/050410a.html      

Clara Roig

12/05/2010 18:15 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Les granotes comparteixen molts gens amb els humans

20100501154938-granota.jpg

La granota d’ungles africana o Xenopus tropicalis ha sigut el vertebrat que ha permès portar a terme una insvestigació. Són 21.000 els gens que té, pràcticament igual que els humans. 1.700 dels quals pertanyen a malalties com ara el càncer, l’asma i diverses malalties cardíaques.

La seqüència dels genoma està compost per 1700 milions de bases químiques desplegades en 10 cromosomes. Això s’ha sabut gràcies a la feina de 24 institucions d’investigadors científiques de tot el món. EL resultat d’aquesta investigació s’ha publicat  ala revista Science.

Aquest estudi es va començar l’any 2002, però fins ara l’anàlisi del genoma no estava complet.

Amy Chavarre

 

http://www.elperiodico.cat/DEFAULT.ASP?IDPUBLICACIO_PK=46&IDIOMA=CAT&IDNOTICIA_PK=709232&IDSECCIO_PK=1477

01/05/2010 15:49 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

les neurociències desxifren l'origen de la creativitat artística

20100413202348-f024d238lh03-1-.jpg

L’emoció de l’art respon a l’activació d’àrees específiques del cervell, afirma l’i investigador Camilo Cela Conde .

L’any passat, l’equip coordinat per Cela Conde i altres investigadors es va publicar en la revista Proceedings of the National Academy of Science els resultats d’un assaig sobre la reacció del cervell a l’art. Un grup de voluntaris  va visualitzar imatges artístiques que anaven des de quadres del s. XVII fins a obres postimpressionistes, passant per la fotografia de paisatges. Els tècnics van emprar un sistema per detectar l’activació del cervell.

 

El seu resultat va ser que els homes activaven tan sols l’hemisferi dret, en canvi les dones els dos. La interpretació d’aquest resultat no és clara, però l’investigador apunta a l’evolució. Ja que les dones es van adaptar a la recol·lecta, activitat que requereix identificar quina és cada arrel, en canvi els homes es dedicaven a la caça que sols requereix una habilitat especial, explica Cela Conde.

Una part dels actuals interessos de l’investigador es trobar com l’evoluci´p va generar l’aparició de l’art. Però serà una tasca difícil perquè mai s’ha sapigut si la intanció de les pintures rupestres per exemple era tan sols decorativa o tenia un altre significat.

Per altra banda, l’art no és sols una capacitat de l’espècia humana. «Els ximpanzés no pinten quadres en la natura, però sí en laboratori», explica Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genómica. «De fet, els seus quadre s’arriben a subhastar en  Sotheby’s». Cela Conde planeja explorar aquesta qüestió, extenen el seu experiment a una mostra amb ximpanzés.

L’expressió artística està lligada amb el cervell, segons Dieressen. «Per exemple, els esquizofrènics i els autistes poden expressar capacitats artístiques excepcionals –explica– i alguns ictus en regions concretes poden activar aquesta habilitat». El component genètic sembla clar.

Eva Mateo Sendino

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=703722&idseccio_PK=1477

13/04/2010 20:23 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Descobriment d'un nou homínid

20100408203204-craneo.jpg

 

L''Australopithecus sediba', és una nova espècie d'homínid que va viure fa dos milions d'anys i comparteix trets molt evolucionats amb altres primitius. Va ser un homínid bípede que caminava de forma molt evolucionada, gairebé com un' Homo erectus ', també tenia els braços molt llargs i mans fortes, la qual cosa indica que encara es manejava molt bé en els arbres. La troballa va tenir lloc en una cova de Malapa, en un lloc anomenat 'Bressol de la Humanitat' per la Unesco. Avui han estat presentats mundialment els fòssils dels dos esquelets, desenterrats en una cova de Sud-àfrica, i són clarament peces claus per conèixer millor l'evolució del gènere humà. Els paleontòlegs van trobar els esquelets parcials de dos homínids, un home d'uns 10 anys i una femella d'entre 20 i 30, que estaven articulats i conservats en un estat excepcional. Es creu que van entrar en la cova a la recerca d'aigua i van caure en un pou interior, el que va impedir que fossin devorats per carnívors. Amb ells, hi havia també restes d'altres animals, com conills, antílops o rosegadors.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/08/ciencia/1270721575.html

 

Narcís Homs

08/04/2010 20:32 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Regeneracions de Cors marins

20100407204647-1269450298684.jpg

Si se li empute un troç de cor a un peix zebra, el peix nedarà amb dificultat durant uns quants dies, però un mes després tornarà a nadar amb total normalitat. Aquest fenomen es degut a que les cèl·lules pertanyents al cor tenen la capacitat de regenerar-se. Una de les preguntes que es planteja avui en dia la medicina regenerativa és perquè els cors dels èssers humans i la resta de mamífers no poden tenen aquesta gran avantatge. Són les cèl·lules del múscul cardíac les que ajuden a regenerar els cors fets malbé del peix zebra. Les investigacions en la REvista NATURE proporcionen noves pistes sobre com imitar a aquests animals. Kenneth D. Poss (investigador de la Universitat de Duke, EEUU) demostra que la major part de la regeneració es portada a cap per un tipus particular de cardiomiocitos(cèl·lules del miocardio). Les cèl·lules entren en la zona danyada on pluriferen i ajuden a reconstruir el múscul cardíac.

http://www.rtve.es/noticias/20100324/secreto-regeneracion-del-corazon-del-pez-cebra/325116.shtml

 

Guillem Bosch

07/04/2010 20:46 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Un llengardaix de dos metres a Filipines

20100407184049-lagartoo.jpg

 

Després de gairebé deu anys de treball, un equip internacional de biòlegs ha identificat una nova espècie de llangardaix gegant de dos metres de llarg, un ésser fugisser que habita els boscos de la serralada de Sierra Madre, al nord de l'illa de Luzon, la més gran de Filipines. El llangardaix, batejat 'Varanus bitatawa', és cosí llunyà del drac de Komodo, però s'alimenta sobretot de fruites i cargols i pel seu caràcter afable passa la major part del temps en els arbres. L'espècie, que es caracteritza per unes cridaneres escates negres i grogues, havia escapat fins ara a la ciència pel seu caràcter "reservat i esmunyedís". L'animal és una novetat per a la ciència, però no per als indígenes que habiten les províncies filipines de Isabella i Aurora, que porten generacions caçant per alimentar-se de la seva carn, segons Arvin Diesma, comissari de herpetologia al museu nacional de Manila.

Aquest llangardaix mai abandona les zones boscoses i la serralada de Sierra Madre està dividida per tres valls de baixa elevació que separen l'animal en més de 150 quilòmetres del seu parent més proper, el Varano de Gray. Els científics portaven anys sobre la pista del Varano després del descobriment d'un primer exemplar, un mascle jove, el 2001, i d'una femella en 2005. Cada vegada és "més infreqüent" trobar nous vertebrats de grans dimensions, a mesura que els humans exploren les últimes regions recòndites del planeta. Es tracta d'un descobriment important no només perquè indica que encara queden vertebrats grans per descobrir, sinó perquè demostra que una sola espècie pot estendre un paraigua de protecció per a altres espècies que comparteixen el seu hàbitat forestal.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/07/ciencia/1270637422.html

Narcís Homs

07/04/2010 18:40 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Gripaus per a detectar terratrèmols

20100402114730-sapo0.jpg

Tot i que ja amb altres animals com elefants, peixos, serps o llops s'ha estudiat en el passat la recerca de senyals precursores de terratrèmols, sense resultats. Ara s'han aconseguit evidències molt convincents amb els gripaus. Un "brutal canvi de comportament" dels gripaus mascles comuns ('Bufo bufo') va ser visible "cinc dies abans del sisme" ocorregut a la ciutat italiana de L'Aquila, el 6 d'abril de 2009. Els resultats obtinguts suggereixen que "els gripaus comuns B. bufo en temporada d'aparellament són capaços de predir els esdeveniments sísmics importants i d'adaptar el seu comportament en conseqüència", segons la biòloga Rachel Grant. Cinc dies abans del terratrèmol, el nombre de gripaus mascles en aquest lloc de reproducció es va reduir dràsticament en un 96%, una conducta "extremadament inusual" per als gripaus, segons un estudi publicat al Journal of Zoology. A més, en els tres dies anteriors al sisme, el nombre de aparellaments es va reduir a zero, van indicar.

Després d'abandonar el lloc a l'acostar el sisme, els mascles van tornar tímidament durant la lluna plena, però eren molt menys nombrosos que en anys anteriors: només 34, contra 67-175 gripaus comptats en el passat. Fins al 15 d'abril, és a dir deu dies després del terratrèmol i dos dies després que l'última rèplica important, el nombre de gripaus es va mantenir més baixa del que és habitual. Els investigadors confessen que no saben "que el senyal del medi ambient" va ser percebuda pels gripaus "tant de temps abans del terratrèmol ", però van observar que la disminució de l'activitat dels gripaus va coincidir amb" pertorbacions presísmicas a la ionosfera, la capa superior de l'atmosfera on els gasos s'ionitzen (electritza).

http://es.noticias.yahoo.com/12/20100331/ten-los-sapos-pueden-permitir-predecir-u-5823964.html

Narcís Homs

02/04/2010 11:47 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Un os de tiranosaure trobat a l'hemisferi sud

20100329144154-1269535436-0.jpg

Els tiranosaures, incloint-hi el famós Tiranosaure Rex, van ser els depredadors dominants durant el Cretaci Superior-fa de 100 a 65 milions d'anys-i fins ara les seves restes només de havien trobat en l'hemisferi nord. La troballa d'un os del maluc d'un d'aquests animals a Victoria, Austràlia, ha fet que les tesis científiques, que suggerien que aquesta espècie no va existir al sud del planeta, van trontollar, segons publica la revista Science. El pubis, de 30 centímetres de llarg, té forma de vara amb dos finals més amples, un dels quals encaixa amb el maluc. Els descobridors han afirmat que es tracta "sens dubte" de restes Tiranosaure. L'animal mesurava al voltant de tres metres de llarg i pesava uns 80 quilograms. Es tracta, doncs, d'un rèptil molt menys que el Tiranosaure Rex, que mesurava 12 metres de llarg i pesava quatre tones, tot i que presenta les mateixes característiques, com els braços curts i la mandíbula forta.

Aquest dinosaure va habitar la Terra fa entre 146 i 100 milions d'anys, al Cretaci inferior. El descobriment d'aquest fòssil prova que aquests ferotges depredadors van poblar l'hemisferi sud molt abans que els seus parents gegants (Tiranosaure Rex) dominessin al nord del planeta. Aquest tiranosaure pertany a una etapa intermèdia de la divisió continental, quan Sud-amèrica, l'Antàrtida, Àfrica i Austràlia ja es trobaven separades de les terres del nord, encara que estaven encara units. Per això, els científics no descarten noves troballes de restes de tiranosaures de mida reduïda en aquests continents.

Narcís Homs

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/25/ciencia/1269535436.html

29/03/2010 14:41 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Nuevos músculos

Poco a poco la creación de músculos artificiales cada vez está más al alcance, pero no hablamos sólo de músculos artificiales que imiten exactamente a los músculos humanos,  sino que los superan en muchas cosas.

El proyecto ha sido realizado por científicos de la Universidad de Texas. Estos músculos  serán capaces de expandirse y contraerse hasta en un 220% en cuestión de milisegundos con tan solo aplicarle un  voltaje. Estos voltajes son más fuertes  que el acero y más duros que el diamante.

Esto se logrará gracias a  nanotecnología, concretamente millones de nano-fibras trenzadas unas con otras creando  un material flexible y a la vez extremadamente fuerte y resistente.

También será ligero. Con apenas 1.5 miligramos del material es suficiente para cubrir un área de 30 metros cuadrados.

Dada su altísima resistencia a la temperatura (pueden operar desde los -196°C hasta los 1538°C), y podrán ser utilizados en operaciones extremas terrestres pero también en futuras operaciones espaciales.

Cristina Carbonell Bellido

http://eliax.com/?post_id=6339

17/03/2010 15:14 colors Enlace permanente. Biologia

El parent més antic dels dinosaures

20100303234027-1267616789-1.jpg

Els dinosaures més antics que es coneixen van poblar la Terra fa 230 milions d’anys. Tanmateix, la troballa d’un animal molt semblant que va viure 10 milions d’anys abans suggereix que els dinosaures van habitar el nostre planeta abans del que es pensava. Així ho assegura l’equip de paleontòlegs nord-americans que va trobar els fòssils a Tanzània i l’estudi del qual recull dijous la revista ’Nature’.

La nova espècie descoberta es diu ’Asilisaurus kongwe’ i, segons els investigadors, s’assemblava tant als dinosaures com els homes als ximpanzés. Pertany als silesaurus, un grup d’animals amb característiques comunes als dinosaures però amb diferències en alguns aspectes claus.

Segons aquest estudi, liderat per l’investigador de la Universitat de Texas Sterling Nesbitt, silesaurus i dinosaures van conviure durant gran part del Període Triásico (fa entre 250 i 200 milions d’anys). Per això, suggereixen que ambdós van tenir avantpassats comuns fa 240 milions d’any
s.

Webs:

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/03/ciencia/1267616789.html

Daniel Marín

03/03/2010 23:41 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La serp que menjava dinosaures

20100302205345-1267462131-0.jpg

Aquest curiós rèptil feia tres metres i mig però la seva mandíbula no estava preparada per menjar els rígids ous de dinosaure així que esperava que naixessin per devorar: els cinquanta centímetres que solien mesurar els nadons de dinosaure encaixaven perfectament en la seva boca, de manera que eren una de les seves preses favorites. Es tracta d'una serp que va viure fa 67 milions d'anys i que ha estat batejada com 'Sanajeh indicus'. L'actual director del Geological Survey de l'Índia, Dhananjay Mohabey, va trobar la seva fòssil a principis dels anys 80 però no ha estat fins ara quan han descobert que es tractava d'una serp. El fòssil va ser trobat en un molt bon estat de conservació, enrotllat en un niu de dinosaures sauròpodes (els de major mida que es coneixen) juntament amb diversos ous i ossos de membres en un jaciment

de Gujarat, a l'oest de l'Índia, una zona rica en fòssils d'aquests animals. En concret, els paleontòlegs van trobar el crani de la serp gairebé complet, la part baixa de la mandíbula al costat de diversos ossos enrotllats a un ou trencat i restes de un titanosaures nadó de mig metre de longitud. Segons els investigadors, el fòssil suggereix que les serps, atrets pel moviment, es llançaven als nius quan els dinosaures trencaven la closca i que probablement milers de nadons sauròpodes indefensos van ser presa de les serps.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/01/ciencia/1267462131.html

Narcís Homs

02/03/2010 20:53 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Interferir en la Vida Sexual de los Mosquitos Para Combatir la Propagación de la Malaria

20100302204442-moskito.jpg

Impedir a los mosquitos macho depositar con éxito su esperma dentro de las hembras podría evitar la reproducción de estos insectos, y ofrecer una posible nueva manera de combatir la malaria. Este enfoque ha sido investigado por un equipo de científicos, quienes presentan ahora sus conclusiones.


El nuevo estudio se centra en la especie que es la principal culpable de la transmisión del paludismo en África, el mosquito Anopheles gambiae. Estos mosquitos se aparean una sola vez en su vida, lo que significa que interrumpir su proceso reproductivo ofrece una buena manera de reducir drásticamente sus poblaciones en África.

Cuando se aparean, el macho transfiere esperma a la hembra y después transfiere una masa coagulada de proteínas y fluidos seminales conocida como tapón de apareamiento. Este tapón no se encuentra en ninguna otra especie de mosquito, y hasta ahora, muy poco se ha sabido sobre su utilidad y sobre el papel que desempeña en la reproducción del Anopheles gambiae.

El equipo de Flaminia Catteruccia, del Departamento de Ciencias Biológicas del Imperial College de Londres, ha mostrado que el tapón de apareamiento no es una simple barrera para impedir la inseminación por los machos rivales, como se ha sugerido previamente. El equipo de investigación ha descubierto que el tapón de apareamiento es esencial para asegurar que el esperma sea correctamente retenido en el órgano femenino de almacenamiento de esperma, a partir del cual la hembra puede fertilizar los huevos en el transcurso de su vida. Sin el tapón de apareamiento, el esperma no se guarda correctamente, y la fertilización no puede realizarse.
Este hallazgo podría usarse para desarrollar nuevas maneras de controlar las poblaciones de mosquitos Anopheles gambiae, en aras de limitar la propagación de la malaria.

Ignasi Pou

Etiquetas:

02/03/2010 20:44 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Es troba a Estats Units un fòssil de tauró gegant

Un equip de paleontòlegs ha descobert a Kansas, Estats Units els restos fossilitzats de un tauró gegant de deu metres de llarg que va viure fa uns 89 milions d’anys.

Es creu que es pot tractar del depredador de crustacis més gran que mai hagi existit. Els experts ja coneixien aquesta espècie però aquest descobriment ha donat a saber que en realitat és molt més gran del que es creia.

Aquest descobriment ha estat fet per el doctor Kenshu Shimada de la universitat de Paul a Chicago i el seu equip de treball. El fòssil ha estat trobat exactament a un penya-segat de Kansas anomenat Calitza for Hays.

El expert ha explicat que en l’època que va viure aquest tauró Kansas es trobava en mig del Mar Interior Occidental que s’extenia de Nord  Sud a lo llarg d’Amèrica del Nord. Shimada creu que el tauró podria ser semblant al tauró nodriza però amb dimensions molt més grans i més robust.

Pol Mas

Etiquetas:

02/03/2010 16:42 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La Asombrosa Armadura de un Caracol Marino

20100301204351-caracol.jpg

Muy adentro del campo submarino de fumarolas de Kairei, a cuatro kilómetros bajo las aguas del Océano Índico central, se ha descubierto un molusco gasterópodo, cuya armadura podría mejorar los materiales usados en estructuras que soportan una gran carga o los materiales utilizados en blindajes u otros sistemas de protección. Las aplicaciones finales abarcan todo tipo de especialidades, desde las cubiertas o cascos de aeronaves hasta los equipamientos deportivos.
Unos investigadores del MIT están estudiando las propiedades físicas y mecánicas del molusco. Christine Ortiz es la investigadora principal del proyecto en el MIT.

El gasterópodo tiene una singular concha de tres capas que puede ofrecer a los científicos conocimientos útiles para futuros principios de diseño mecánico. Específicamente, tiene una capa interior muy calcificada, y una gruesa capa media orgánica. Pero la extraordinaria capa externa fusionada con sulfuro de hierro granular es la que entusiasma a los investigadores.

El campo de fumarolas de Kairei es una serie de profundas aberturas en la corteza del planeta a lo largo de una cordillera volcánica bajo el Océano Índico. Allí fue donde los investigadores de una expedición descubrieron en 1999 el caracol nunca antes visto.

Ignasi Pou

Etiquetas:

01/03/2010 20:43 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Els peixos distingeixen a altres espècies mitjançant els patrons ultraviolats dels seus rostres.

20100228132934-damisela.jpg

Els peixos poden distingir entre dues espècies basant-se solament en la forma dels patrons ultraviolats dels seus rostres, segons un estudi de la Universitat de Queensland en Brisbane (Austràlia).
Els científics sabien que existeixen alguns animals que tenen visió ultraviolada però l'estudi suggereix que aquest sentit podria estar més desenvolupat i ser més útil com canal de comunicació del que es pensava.
Els investigadors han assumit durant molt temps que la visió ultraviolada no és molt bona i que solament és útil per a detectar la presència i absència de llum ultraviolada o d'objectes brrillants. El més emocionant és que vam mostrar que aquests peixos poden diferenciar entre complexos patrons ultraviolat. Les longituds d'ona curta de llum que caracteritzen els llamps ultraviolats solen escassejar l'aire i l'aigua, i fins i tot animals que poden veure en aquest rang no solen tenir molts cons, o fotorreceptores, per als ultraviolat en els seus ulls.
En els seus experiments, els investigadors van presentar a peixos damisela molt agressius amb els intrusos en el seu territori, que representaven diferents espècies que varien en aparença sol en els seus patrons ultraviolats. Aquestes proves d'elecció inicials van mostrar que el peix sempre atacava a una espècie en comptes de l'altra. Però quan els investigadors li van llevar als peixos la seva capacitat per a veure en ultraviolada, la preferència entre els peixos intrusos va desaparèixer.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=690647&idseccio_PK=1477

28/02/2010 13:29 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Fósil encontrado en EEUU,''de un nuevo tiburón gigante''

20100228123103-fosiltiburon.jpg

 

El día 25 de febrero de 2010 se encuentra un fósil de tiburón gigante , en E.E.U.U.

Un equipo de paleontólogos descubrió en Kansas, (Estados Unidos), los restos fosilizados de un tiburón gigante de 10 metros de largo que vivió hace unos 89 millones de años aproximadamente.

Creen que se puede tratar del mayor depredador de crustáceos que jamás hayamos visto , como informa Matt Walker, editor de BBC Ciencia.

El doctor Kenshu Shimada, de la Universidad DePaul, en Chicago, (Illinois), y su equipo de trabajo encontraron los restos del Ptychodus mortoni en un acantilado en Kansas llamado Caliza Fort Hays.

Los expertos ya conocían la existencia de la especie, pero el nuevo ejemplar sugiere que era muchísimo mayor de lo que se pensaba . Los detalles del hallazgo aparecen publicados en el último número de la revista especializada Cretaceous Research.

Una fracción

Junto con un pedazo de mandíbula, los paleontólogos encontraron dientes y escamas, lo cual es relevante debido a que lo usual es encontrar sólo dientes aislados. ‘’Aunque esto representa sólo una fracción del cuerpo completo del tiburón, el fragmento de la mandíbula es gigante. El estimado total de la dimensión de la mandíbula es un metro, lo cual sugiere que el tiburón probablemente medía diez metros’’, dijo Shimada.
’’Hay muchos dientes y unos pocos esqueletos incompletos del P. mortoni en colecciones de museos, pero este nuevo ejemplar contiene uno de los dientes más grandes encontrados hasta el momento junto con un fragmento gigante de mandíbula", dijo.

El experto explicó que en la época en que el animal vivió, la actual "Kansas’’ se encontraba en el medio de lo que se conoce como el mar interior occidental, que se extendía de norte a sur a lo largo de América del Norte.

El Ptychodus mortoni habitó en los mares prehistóricos por más de cien millones de años. Debido a la falta de piezas que compongan un esqueleto completo, es muy difícil imaginar la apariencia física del tiburón.

Sin embargo, Shimada manifestó que el P. mortoni podía haber tenido una forma similar al tiburón ‘’nodriza’’(Ginglymostoma cirratum) aunque, desde luego, de dimensiones mucho más grandes…                                                                                                                                                    Jaume Muixí

 

Etiquetas:

28/02/2010 12:31 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La avutarda i el seu ritual

20100227220025-avutarda.jpg

Un estudi recent encapçalat per científics del CSIC explica com 'opera' el mascle de pioc salvatge ( 'Otis tarda') per atreure les femelles. Aixequen la part posterior de la seva cua en direcció al Sol, de manera que la llum d'aquest incideixi sobre les seves plomes blanques i les facin més brillants i visibles per a les femelles. El seguici té tres parts, en les que van aixecant a poc a poc la cua i movent les ales fins a convertir-se en una bola de plomes. Per dur a terme l'estudi, recollit a la revista 'Behavioral Ecology and Sociobiology', es van utilitzar 250 mascles residents a la comarca dels Oteros, al sud-est de la província de Lleó. Els investigadors van anar a set llocs d'aparellament diferents on habitualment acudeixen els mascles per exhibir i les femelles per a triar una parella amb qui copular. Copulen al matí. Les zones en les quals se exhibeixen es caracteritzen per ser visibles a molta distància. Solen ser turons o llocs elevats amb bona visibilitat. De fet, el ritual per atraure sexualment a les famelles de la avutarda és tan cridaner que els humans poden veure a més d'un quilòmetre de distància L'exhibició i l'aparellament solen ocórrer als matins, segurament perquè a la tarda s'arrisquen a atraure també a guineus i altres depredadors ". Els mascles es reuneixen allà i comencen a exhibir. Després, van arribant les femelles i seleccionen a un d'ells en funció d'uns paràmetres que, segons Viñuela, encara no aconseguit desxifrar. còpula i després se'n van soles. I és que, a diferència d'altres espècies, les femelles de pioc salvatge cuiden soles les seves cries. No tenen parella fixa i cada vegada s'aparellen amb un mascle diferent. "En el món de les aus trobem tot tipus de sistemes socials. N'hi ha monògames, altres que tenen parella fixa però de vegades copulen amb altres i fins i tot en algunes espècies són els mascles els que s'encarreguen de les cries ", afirma Viñuela. Una altra característica dels mascles de pioc salvatge és la seva gran mida, entre tres i quatre vegades més gran que el de les femelles.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/25/ciencia/1267105411.html

Narcís Homs

27/02/2010 22:00 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Les corrents elèctriques al fons marí

20100227120723-sedimentos-laboratorio.jpg

En les mostres de sediment marí s'aprecien les diferents capes que indiquen l'efecte dels processos elèctrics dels bacteris. Així el fang del fons del mar pot conduir electricitat i fer-ho amb l'ajuda dels bacteris que hi viuen, creuen investigadors que han comprovat que es produeixen corrents elèctriques entre diferents capes dels sediments marins.

S'ha comprovat que els bacteris presents en sediments marins de la badia d'Aarhus (Dinamarca) estan connectades per corrents elèctriques a distàncies enormes per la seva escala: 12 mm . La idea predominant fins ara ha estat que dues substàncies han d'estar en contacte directe una amb una altra per reaccionar, però la recerca en sediments del fons de la badia d'Aarhus demostra que caldria tenir en compte un contacte via nanocables elèctrics per entendre completament els cicles ecològics.

Pot semblar molt poca distància 12 mm," però per un bacteri significa 10.000 vegades la longitud del seu propi organisme, l'equivalent a uns 20 quilòmetres a escala humana. En l'experiment es veu com els processos d'utilització de l'oxigen en les colònies bacterianes s'encenen i s'apaguen en les capes inferiors del sediment marí quan s'afegeix o es treu oxigen de la superfície. No obstant això, sabem que aquest oxigen no arriba a la profunditat en què estan els bacteris que l'utilitzen.

Aquest avenç és de molta gran ajuda; d'una banda, les dades poden ser rellevants en la transferència d'energia i el flux d'electrons en molts entorns diferents, no només en els sediments estudiats . Però a més, altres reaccions d'aquest tipus poden ser importants en processos com la bioremediació, la corrosió i el segrest de carboni en sediments.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Corrientes/electricas/fondo/mar/elpepusoccie/20100224elpepusoc_13/Tes

Narcís Homs

27/02/2010 12:07 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El camp magnètic de la Terra influeix en els nostres somnis

20100225202037-campo-magnetico-terrestre-1-.png

Segons publica la revista New Scientist, una recent investigació suggereix que el camp magnètic terrestre influeïx en els nostres somnis. S'han analitzat registres durant 8 anys que permeten observar una relació entre els somnis més extravagants i l'activitat geomagnética.

 Juntament amb aquesta investigació, altres estudis han demostrat la relació entre la baixa activitat geomagnética i l'augment en la producció de melatonina, una potent hormona que ajuda a configurar el rellotge circadià (oscil·lacions de les variables biològiques ) de l'organisme. Després de diverses anàlisis, el director de l'estudi Lipnicki, va descobrir una correlació estadística entre els somnis extravagants i l'activitat geomagnética, amb somnis rars que ocorren en dies amb una menor activitat geomagnética.

Adrià Blanco Soler

1r Batxillerat A

Etiquetas:

25/02/2010 20:20 cmcgarbí Enlace permanente. Biologia

Primer tractament al laboratori d'una enfermetat genètica

20100219182341-adn.jpg

Recentment s’ha observat que les cèl lules mare obtingudes a partir de la pell de pacients amb envelliment prematur són sanes. El primer experiment que demostra que les cèl lules mare induïdes serveixen per a estudiar malalties genètiques també ha proporcionat una gran sorpresa. Cèl lules de la pell de pacients amb una rara malaltia que produeix envelliment prematur van ser reprogramades amb l'addició de quatre gens per obtenir cèl lules mare induïdes.

La sorpresa va ser que aquestes últimes no tenien el defecte genètic original (que produeix una mort cel lular prematura) i es dividien indefinidament com les normals. L'estudi relaciona per primera vegada les cèl lules mare amb l'envelliment i el càncer, assenyalen els investigadors del Children's Hospital de Boston (EUA) que han publicat els seus resultats a la revista Nature.

" Si als pacients amb disqueratosis congènita se'ls fa un trasplantament de moll d'os convencional, solen presentar una mortalitat més gran que altres pacients perquè la seva malaltia afecta a molts sistemes orgànics ", explica Suneet Agarwal, líder de l'estudi." Per a aquests pacients, i per a altres que tenen la síndrome d'error de la medul la òssia, seria ideal fer un trasplantament més suau amb cèl lules mare procedents de les seves pròpies cèl lules ". A més, com la creació de cèl lules mare induïdes sembla promoure l'allargament dels telòmers (els extrems dels cromosomes), els resultats també indiquen que persones de totes les edats es podrien beneficiar de teràpies cel lulars d'aquest tipus, indica l'investigador. "No diem que hem trobat la font de la joventut, però el procés de creació de cèl lules iPS recapitula en part els mecanismes biològics que la nostra espècie utilitza per rejovenir en cada generació ".

 http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Primer/tratamiento/laboratorio/enfermedad/genetica/elpepusoccie/20100217elpepusoc_19/Tes

Narcís Homs

19/02/2010 18:23 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La ciència ‘recrea’ un esquimal que va viure fa uns 4.000 anys

20100214202937-g030d311lh12-1-.jpg

1.      Un estudi va analitzar uns cabells conservats sota el gel de Groenlàndia.

2.      El mapa genètic descarta un vincle pròxim amb els actuals pobles inuit.

Uns cabells conservats miraculosament durant 4.000 anys sota el gel de Groenlàndia han permès determinar que l’individu al qual pertanyien tenia una pell bastant fosca, ulls morenos, grup sanguini O+ i cabells gruixuts, així com una tendència a la calvície, entre altres intimitats. Inuk, que és com ha estat batejat, formava part dels primers pobles que es van aventurar a colonitzar les indòmites terres de l’Àrtic americà, més al nord del paral·lel 65. Una seqüenciació genètica d’aquest nivell no havia arribat mai tan enrere en el temps.
La filigrana científica ha estat coordinada per investigadors del Museu d’Història Natural i la Universitat de Copenhaguen, però en el treball hi han participat una vintena de centres de la mateixa Dinamarca, els Estats Units, França, Rússia, Estònia, el Regne Unit, Austràlia, la Xina i Itàlia. Els resultats de la investigació es publiquen aquesta setmana a la revista científica Nature.

Investigacions anteriors havien aconseguit recuperar restes d’ADN pertanyents a neandertals que van viure a Europa fa 40.000-60.000 anys, però sempre es tractava de petits fragments molt contaminats per material genètic de bacteris i virus. El mateix va passar amb diverses restes de mamut amb uns 10.000 anys d’antiguitat. El treball per acoblar les peces era un puzle de dificultat suprema. Ara, en canvi, els investigadors han aconseguit reconstruir el 79% del genoma, una primícia sense precedents, amb tot just dos grams de cabell.

Gràcies al permafrost, el gel perpetu del subsòl groenlandès, «la preservació dels cabells era fantàstica», explica a aquest diari una de les autores del treball, la genetista portuguesa Paula Campos. De fet, una de les tasques de Campos ha estat comprovar els danys causats per la degradació de l’ADN mitjançant la comparació amb material antic de mamífers. Eske Willerslev, director de l’estudi, resumeix: «El genoma d’Inuk és comparable en qualitat al d’un humà modern». Les contaminacions s’han estimat en menys de l’1% del total del genoma.


El pèl del qual parteix l’estudi es va descobrir el 1986 durant una excavació al jaciment de Qeqertasussuk, a la costa oest de Groenlàndia, i es va guardar al Museu Nacional de Dinamarca. Les noves tecnologies de seqüenciació, amb potents aparells instal·lats a la Xina, han permès fer l’anàlisi en uns quatre mesos, i això que totes les porcions s’han seqüenciat 20 vegades per descartar possibles errors. «Fa poc hauríem trigat uns quants anys», diu Campos.

 

A més a més dels citats, la reconstrucció ha permès inferir detalls sorprenents com que l’individu tenia unes grans paletes dentals i que, com tot poble esquimal, estava adaptat a les baixes temperatures. També sembla que patia otitis com a resultat de l’acumulació de cerumen sec a l’orella.
Investigacions anteriors havien arribat a la conclusió que Inuk formava part de l’anomenada cultura Saqqaq, pobles paleoesquimals d’origen asiàtic que van travessar l’estret de Bering per primera vegada fa uns 6.000 anys, es van estendre per l’Àrtic americà i van acabar desapareixent fa uns 3.000 anys. Tant a Groenlàndia com al nord del Canadà hi ha diversos jaciments amb restes arqueològiques atribuïdes a la mateixa cultura, «tot i que encara no se n’han fet anàlisis genètiques», insisteix la investigadora portuguesa. Les primeres migracions de pobles asiàtics van arribar a Amèrica fa almenys 15.000 anys (possiblement 25.000) i van accedir al con sud en uns quants mil·lennis, però, a diferència del que van fer els ancestres d’Inuk, no es van endinsar a les regions més fredes de l’Àrtic.

En qualsevol cas, el parentiu filogenètic dels Saqqaq seguia sent motiu de controvèrsia. Ara, finalment, els investigadors posen les coses en ordre: els pobles paleoesquimals –l’estirp d’Inuk– no tenen cap relació estreta ni amb els actuals natius americans ni amb els inuit, els pobles indígenes que avui dia poblen l’Àrtic canadenc. Després d’analitzar i comparar diverses poblacions recents de l’Àsia i Amèrica, l’estudi que publica Nature sosté que Inuk s’assembla molt més als txuktxi, els koriaks, els nganasans i altres pobles que habiten el nord-est de Sibèria i la península de Kamtxatka. Els inuit devien arribar a l’Àrtic americà fa només 1.000 anys. També procedents de l’Àsia, és
clar.
«Els nostres descobriments poden servir d’important ajuda als arqueòlegs i altres especialistes que busquin determinar què va passar amb les persones de cultures extingides», conclou Willersley.

 

Sara Sendra

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=686243&idseccio_PK=1477

 

14/02/2010 20:29 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El camuflatge en el regne vegetal

20100213200054-planta.jpg

En el regne animal el camuflatge és utilitzat per ocultar-se dels depredadors i així preservar l’espècie. En el regne vegetal s’ha estudiat molt bé l’ús de la pigmentació com a component per a la nutrició i com a mitjà per atraure pol·linitzadors, però no s’havia estudiat si la variació en la pigmentació s’utilitza per a amagar-se i camuflar-se en l’entorn.

Matthew Klooster de la Universitat de Harvard i els seus companys investigaren si les bràctees dessecades de la planta Monotropsis odorata les utilitzava com a camuflatge. Klooster i els seus companys eliminaren les bràctees dessecades d’algunes de les plantes. Les bràctees són d’un color marró semblant al de la fullaraca del bosc. Llavors els investigadors van descobrir que sí servien de camuflatge aquestes bràctees, perquè les plantes que no se’ls havia retirat les bràctees sobrevisqueren més al estar camuflades.

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/231209c.html

 

Clara Roig

13/02/2010 20:00 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Perforación marina en la Antàrtida

20100204162503-antartida.jpg

Un equipo de 29 científicos, liderados por la geóloga española Carlota Escutia, ha iniciado una campaña de investigación del casquete polar antártico a bordo del buque Joides Resolution. El objetivo es hacer varias perforaciones profundas en el fondo marino y extraer muestras de los sedimentos. Los datos ayudarán a reconstruir la historia del casquete polar antártico, formado hace 34 millones de años, y valorar así su estabilidad durante los episodios de elevadas temperaturas y altas concentraciones de dióxido de carbono ocurridos en el pasado, según explica el consejo Superior de Investigaciones científicas (CSIC). El plan es realizar cinco perforaciones en profundidades comprendidas entre 500 y 4.000 metros. "la historia de la estabilidad del casquete antártico es de gran importancia, pues las variaciones en su extensión y volumen afectan no sólo al nivel del mar, sino también a la circulación oceánica y la evolución de la biosfera, entre otros aspectos", explica Escutia, del Instituto andaluz de ciencias de la Tierra (centro mixto del CSIC y la Universidad de Granada). El Joides Resolution zarpó el pasado 3 de enero de Wellington (Nueva Zelanda) con rumbo al territorio Wilkies, en la parte oriental de la Antártida. Es la primera vez que se realizan perforaciones en este sector del continente blanco, afirma el CSIC. En los últimos 15 años se han realizado dos expediciones de este tipo, una en la Península antártica y otra en la bahía de Prydz. Esta previsto que la actual campaña concluya el próximo 9 de marzo en Hobart (Tasmania).

La expedición ha comenzado ya la perforación en el primero de los cinco lugares seleccionados, el WLRIS-07, donde se quiere alcanzar una profundidad de 900 metros. Las muestras se analizan en el propio barco para determinar sus diferentes componentes: microfósiles, partículas, indicadores del campo magnético terrestre, etcétera.

Narcís Homs

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Objetivo/perforar/fondo/marino/Antartida/elpepusoccie/20100202elpepusoc_16/Tes

04/02/2010 16:25 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Tomàquets

20100202201735-foto-416372-cas.jpg

Investigadors indis han assolit que la hortalissa aguanti sense problemes, sense un estovament de la seva pell, durant els 45 dies posteriors al moment de la recol·lecció. Ho han aconseguit silenciant l'activitat de dos enzims de la pròpia planta que afavoreixen la maduració. Uns científics de l'Institut Nacional d'Investigació Genòmica de Plantes, expliquen en PNAS que els seus tomàquets transgènics creixen de forma normal i tenen els mateixos rendiments que les varietats clàssiques. Els investigadors indis van identificar dos enzims, alfa-manosidasa (a-Man) i beta-D-N-acetilhexosaminidasa (ß-Hex), que s'acumulen en els tomàquets en fases crítiques de la seva maduració. Com a resultat, els tomàquets que no tenien de-Man eren 2,5 vegades més robusts que els convencionals, mentre que els quals mancaven de ß-Hex ho eren dues vegades més. Els autors expliquen que ambdós tipus de tomàquets transgènics mantenien la seva teixidura i fermesa fins a 45 dies en comparació dels tomàquets convencionals, que començaven a encongir i perdre teixidura després de 15 dies. El gran problema comercial dels tomàquets és que, una vegada recol·lectats en el seu just punt, maduren molt ràpid i suporten amb prou feines els transports tortuosos. Per aquest motiu se solen recol·lectar quan encara estan verds. A l'Índia, entre un 35% i un 40% de la collita, s'acaba perdent o deteriorant abans de comercialitzar-se.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=683663&idseccio_PK=1477 

Andrea Abdó

02/02/2010 20:17 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Els humans i els ximpanzés, cada cop més lluny

20100117142838-cromosomas-sexuales.jpg

El cromosoma Y, focus d’atenció especial des del seu descobriment, ha resultat ser molt especial, tant en el seu comportament genètic com en les seves característiques genòmiques. Els dos cromosomes sexuals, el X i el Y, es van originar fa centenars de milions d’anys, a partir d’un cromosoma ancestral no sexual, durant l’evolució dels diferents sexes en els éssers vius. En l’actualitat, la seqüència de parells de bases del Y és tres vegades més curta que la de l’X. Per això ha suposat que és un cromosoma degenerat, que ha anat perdent la càrrega genètica no relacionada amb la determinació sexual i que en el futur podria fins i tot arribar a desaparèixer.

El 2003 es va completar la seqüència genètica del cromosoma Y humà, el que determina el sexe masculí, però fins ara no s’havia fet el mateix amb el del ximpanzé, l’espècie més propera evolutivament a la humana. La comparació d’ambdós cromosomes Y ha sorprès els científics, perquè les seves regions específicament masculines (al voltant del 95% del total) són notablement diferents, tant en la seva estructura com en els gens que contenen. Mentre que el genoma complet d’ambdues espècies coincideix en un 98,8%, el del cromosoma Y difereix en més d’un 30%. A més, en el del ximpanzé hi ha molts menys gens que en el de l’ésser humà, tant perquè ha perdut gens respecte a l’avantpassat comú com perquè l’humà els ha guanyat. Atès que les dues espècies es van separar fa sis milions d’anys, aquest resultat indica que hi ha hagut una evolució molt ràpida en el cromosoma Y humà. Entre els factors que han contribuït a aquesta "extraordinària divergència" hi ha el paper predominant d’aquesta regió del cromosoma en la producció de l’esperma, les diferències en el comportament sexual de les dues espècies i diferents mecanismes de recombinació.

 

Narcís Homs

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cromosoma/humanos/chimpances/difiere/elpepusoccie/20100113elpepusoc_11/Tes

 

17/01/2010 14:28 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El mar esconde 17.650 nuevas especies

20091124005722-pulpo.jpg

En los grandes fondos marinos, se han encontrado 17.650 especies de animales que no se habían visto nunca. Son casi todas muy extrañas, absortas en la oscuridad total hasta 5.000 metros de profundidad . El próximo año se publicará un inventario completo y que irá desde gusanos que se alimentan con petróleo hasta octópodos de dos metros de longitud que tienen una aletas tan grandes que ya han recibido el apodo de Dumbo.

  "Los fondos abisales ya no son un agujero negro", ha declarado el estadounidense Robert Carney, de la Universidad de Louisiana. La luz solo llega hasta una profundidad de 200 metros; más allá, no existe flora marina y los animales deben alimentarse de otras cosas, como bacterias.

Aun así, los fondos más oscuros se han mostrado mucho menos inhóspitos a la vida de lo que se esperaba ya que 5.722 de las nuevas especies se han hallado a más de 1.000 metros de profundidad. muchos de estos són animales transparentes, o invertebrados multicolores, erizos y estrellas de mar.

también se a encontrado un gusano marino que fue sorprendido mientras ingería crudo petrolífero en aguas del Golfo de México.

webs de interés

http://www.periodistadigital.com/ciencia/mundo-animal/2009/11/23/descubren-miles-de-nuevas-especies-abisales-que-nunca-han-visto-la-luz.shtml

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=664387&idseccio_PK=1477


Daniel Marín

El dofí d'aigua dolça

20091121174412-delfin-ganges.jpg

El dofí del Ganges és un dels quatre d'aigua dolça que hi ha al món. Aquest exemplar també es troba a l'Amazones, al riu de la Plata, i potser al Yangtsé, tot i que es dona com a extinguit des de dos mil sis. Les condicions que es reuneixen en aquest riu són cada cop més deplorables i molt insuficients per a la correcte supervivència del dofins. Els aspectes que més preocupen són la disminució del nivell de l'aigua pel sistema de represes i la excesiva contaminació. Aquests dofins de riu degut a la turbietat de l'aigua s'han desarrollat fins a quedar-se gairebé cecs, tan sols distingueixen entre llum i obscuritat, i a diferència dels dofins marins, els d'aigua dolça són menys amigables i no es relacionen amb els humans, sinó que tracten d'evitar-los. Aquest cetàci es veu afectat també pels pescadors que cada cop més el volen pel seu preciat oli que proporciona, en especial al riu Brahmaputra, on només en queden 300. A més a més ara també es veuran afectats per culpa d'un nou projecte de l'empresa petrolera Indian Oil que afectara als dofins i també a l'ecosistema.

Webs d'interés: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Ganges/agoniza/elpepusoc/20091121elpepusoc_2/Tes i http://www.enpositivo.com/200905021917/medio-ambiente/lucha-por-salvar-al-delfin-del-ganges

Narcís Homs

Cinc noves espècies de cocodril descobertes

20091120175734-cocodrils-nous.jpg

Les restes de cinc antigues espècies de cocodril, un d’ells amb unes dents com les de un porc senglar i un altre amb un musell com el pic d’un ànec, han sigut descobertes en el Sàhara per el paleontòleg Paul Sereno. Els cinc fòssils de cocodril, tres d’ells noves espècies fins ara completament desconegudes, formen part de les restes del que van ser un hàbitat estrany de cocodrils situat fa 100 milions d’anys en una massa de terra situada al surt i coneguda actualment com Gondwana.

Paul Sereno, professor de la Universitat de Chicago i el seu equip, han desenterrat aquestes estranyes espècies en una sèrie d’expedicions que van iniciar l’any 2000. La majoria dels fòssils han sigut trobats a la vora de la superfície d’un remot paratge de roques i dunes castigat per forts vents que fa 100 milions d’anys presentava una morfologia molt diferent.

En una època en la que els dinosaures dominaven la naturalesa, aquestes espècies de cocodrils haurien trobat el seu hàbitat en una zona que aleshores estava solcada per rius i rodejada d’una naturalesa exuberant en l’àrea situada avui entre Nigèria i Marroc.

Paul Sereno va declarar que aquestes espècies trobades obrien la porta a una sèrie de tipus de cocodril que no tenen res a veure amb el que coneixem avui en dia. L’expedició de Paul Sereno serà protagonista d’un documental especial de National Geographic Channel, que s’estrenarà el pròxim 27 de desembre a les 9 de la nit.

Amb 13 metres de llarg i vuit tonelades de pes, el Sarcosuchus impreator, conegut com Super Croc, va ser el primer i més gran fòssil de cocodril descobert per Paul Sereno, però no el més estrany. Ara, amb l’ajuda del seu equip ha descobert cinc noves espècies més antigues del Super Croc, la majoria amb extremitats que les haguessin permès caminar en vertical, similar a altres mamífers terrestres, en lloc de la morfologia actual dels cocodrils.

 

 

Norma Pedemonte

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=663564&idseccio_PK=1477

 

Un tauró practica una cessària a la seva parella

20091118201913-foto-400848-cas-1-.jpg

Un tauró ha salvat a diverses criatures al mossegar al ventre a una femella de la seva espècie en l'aquari Kelly Tarlton         d’ Auckland (Nova Zelanda), segonsn han informat mitjans locals. AL sortir del ventre de la seva mare, les criatures van ser posades a resguard pels empleats del centre en un aquari separat per a evitar que fossin atacades per altres taurons. Els veterinaris van cosir la ferida de la femella, que també es troba en bon estat. Els treballadors de l'aquari, que no sabien que la femella estava prenyada, van reaccionar amb incredulitat quan diversos visitants, atònits, els van informar que un tauró havia mossegat a un altre i que de la ferida havien sortit diverses criatures.

Davies ha afirmat que la cesària improvisada probablement va salvar les vides dels taurons. D'haver nascut de nit, com normalment ocorre en els parts de l'espècie, els bebés haurien estat menjats per taurons adults sense poder ser rescatats.

L'actitud de aparellament dels taurons pot ser molt complexa i els rituals previs entre mascles i femelles varien considerablement entre les espècies. El nedar de forma sincronitzada, les mossegades i els canvis de color són comuns. Existeixen diverses espècies de taurons: els ovíparos --dipositen ous--, els vivípars i els ovovivíparos. Aquests dos ultims donen a llum a les criatures. Ambdós suporten als seus embrions internament i donen a llum a les criatures, però mentre els vivípars donen una alimentació directa als descendents, els ovovivípars no ho fan.

 

Adrià Blanco Soler

1r Batxillerat A

 

Etiquetas:

El disc dur cerebral ple

20091117185252-neuronas.jpg

En el hipocamp és una part del cervell en la que s'ha demostrat que es troba l'enmagatzemament de la nostra memoria a curt plaç. Però aquesta en canvi ens sol fallar molt sovint, i més en una persona d'edat avançada. I per contra els records antics de fa molt temps es conserven perfectament. Un estudi dut a terme per un equip japonés d'investigació en rates i ratolins aquest error està relacionat en que no es borren els record antics, feina que fan les neurones noves, la generaci´´o de la qual pot disminuir amb l'estrés, l'edat i els factors ambientals. Aquesta investigació s'ha publicat en revistes com Cell i en ella es comenta la imposibilitat que pot arribar a tenir el nostre cervell per recordar coses a cur plaç degut a que "el disc dur cerebral" es troba completament ple per records antics no borrats. Aquest treball tan sols s'ha fet amb records relacionats amb la por, però s'ha aventurat que tots els altres tipus de record podrien veure's afectats de la mateixa manera, és a dir, que quan es formin noves neurones els records del hipocamp pasen a ser records a llarg plaç. En el cas de les rates també s'havia demostrat que l'exercici físic dòna lloc a noves neurones, el que ajuda a tenir més espai en l'hipocamp per enmagatzemar records de curt plaç. Així s'aconsegueix augmentar la capacitat total del cervell tot i que la capacitat d'enmagatzament de records a l'hipocamp sigui limitada. Aquest experiment a servit per a examinar la relació de la formació de noves neurones i la capacitat d'aprenentatge a més a més de veure que el fet de transportar records d'una part a una altre del cervell influeix en que uns siguin més rics en detall que altres.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Fallos/memoria/disco/duro/cerebral/lleno/elpepusoccie/20091112elpepusoc_9/Tes

Narcís Homs

Un fósil hallado en el desierto del Gobi es de una nueva especie de dinosaurio

20091115220151-17189-web.jpg

Una nueva bestia debe ser añadida al árbol genealógico de los tiranosaurios. El nuevo Alioramus altai, un animal con cuernos, hocico largo y peso modesto, compartió el mismo entorno con sus parientes depredadores más grandes. Un nuevo estudio describe este fósil excepcionalmente bien conservado, que aporta datos esclarecedores sobre este género de tiranosaurios poco conocido con anterioridad, y describe una nueva serie de adaptaciones para la conducta carnívora.

“Este fósil espectacular nos permite saber que existió una gran variedad ecológica y anatómica en los tiranosaurios, mucho mayor de lo que se creía”, explica Stephen Brusatte, del Museo Americano de Historia Natural. “No todos los tiranosaurios eran megadepredadores preparados para el acecho y el desmembramiento de presas grandes. Algunos tiranosaurios eran pequeños y delgados. Comparado con el tiranosaurio, este nuevo animal es como una bailarina”.

Este nuevo espécimen, que ha permitido reconocer a la nueva especie como tal , fue hallado durante una expedición del museo en 2001 al desierto del Gobi en Mongolia, dirigida por Mark Norell, catedrático de la división de paleontología del museo, y Michael Novacek. De hecho, fue hallado en el mismo sitio que un fósil de Tarbosaurus. Pero aunque su esqueleto es anatómicamente similar al de este pariente mayor, el A. altai tiene la mitad de su talla. Su peso se ha calculado en 369 kilogramos.

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/091109d.html

Per què ells no poden parlar?

Dos canvis en els aminoàcids d’una proteïna implicada en el llenguatge humà podrien formar part del mecanisme biològic  que va relacionat amb el nostre desenvolupament i per tant tenim la capacitat de parlar. En canvi això no ha passat en la resta de primats ja que segons un estudi de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (Estats Units) que es publica a la revista ’Nature’.


Els descobriments revelen com petits canvis en una proteïna associada amb l’aparició del llenguatge poden conduir a un efecte en cascada que va poder influir en el desenvolupament del llenguatge humà.

En l’actualitat es coneixen poques dades sobre els mecanismes de senyalització que participen en l’evolució i desenvolupament del llenguatge en el cervell humà. Fins al moment, l’únic gen implicat en el llenguatge normal humà és el FOXP2 i les mutacions en aquest gen estan associades amb trastorns en el desenvolupament del discurs i del llenguatge.

L’estructura d’aminoàcids de FOXP2 també s’ha conservat al llarg de l’evolució però la versió dels ximpanzés no conté dos canvis d’aminoàcids específics que es troben a la variant humana.

Circuit lingüístic :
Els investigadors, dirigits per Dan Geschwind, mostren que les diferències dels aminoàcids entre les variants humana i de ximpanzé alteren el funcionament de la proteïna FOXP2. Els científics revelen que aquests canvis condueixen a la proteïna FOXP2 humana a activar una xarxa diferent de gens.

Segons els autors del descobriment, aquest canvi en la cascada d’episodis podria ser suficient per dirigir el desenvolupament d’un circuit lingüístic únic en els humans en comparació amb els ximpanzés i podria explicar l’habilitat humana per parlar.

 

Per més informació:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=661208&idseccio_PK=1477

PAU VILA

Color i forma, separades per el cervell

20091112203107-091002-shevell.jpg

Normalment pensem que el color es un complement fundamental de un objecte, sigui el que sigui. Tot i així, una nova investigación sugereix que la nostre percepció de colors es moldejable, i s’apoyava molt en els procesos biològics dels ulls i del cervell.

 

Els mecanismos neuronals del cervell son eficients en asociar cada color amb l’objecte al que pertany, per evitar una barreja, de manera que no es vegi erròniament un llac groc i un sol blau, però que passa quan un color perd l’objecte al que està associat? Una nova investigació de la Universitat de Chicago ha demostrat per primera vegada que en lloc de desaparèixer amb l’objecte perdut, el color s’enganxa sobre una regió d’algún altre objecte a la vista, una troballa que revela una nova propietat de la visió.

 

La investigación mostra que el cervell processa la forma d’un objecte i el seu color a través de dos vies diferents i deixant córrer que la forma i el color d’un objecte normalment están vinculats, la representació neural del color verd pot sobreviure sense la forma. Quan això passa, el cervell estableix un nou víncle que lliga el color a la forma visible.

 

El psicòleg de la Universitat de Chicago especialitzat en temes relatius al color i la visió, diu que el color està en el cervell, i que es construeix tal i com es construeixen els significats de les paraules.

 

 

 

Norma Pedemonte

 http://www.amazings.com/ciencia/noticias/061109c.html

 

Se ha encontrado en el desierto del Gobi un fósil que representa una nueva espécie de tiranosaurio nunca antes vista.

20091109195937-alioramus-20altai-1-.jpg

Una nueva bestia debe ser añadida al árbol genealógico de los tiranosaurios de la época. El nuevo -Alioramus altai-un animal con cuernos, hocico largo y peso modesto  compartió el mismo entorno con sus parientes. Este fósil tan increïble nos permite saber que existió una gran variedad ecológica y anatómica en los tiranosaurios. Y que es mucho mayor de lo que se creía  explicó Stephen Brusatte, del Museo Americano de Historia Natural. “No todos los tiranosaurios eran megadepredadores preparados para el acecho, y el desmembramiento de presas grandes. Algunos tiranosaurios eran pequeños y delgados así como otro tipo de tiranosaurios. Comparado con el tiranosaurio, este nuevo animal es como una bailarina”.Siempre y cuando sea comparada con la espécie ya conocida de tiranosaurios.

Los tiranosaurios son depredadores bípedos , vivieron a finales del periodo cretácico, hace entre 85 y 65 millones de años. El cráneo es diferente del de sus parientes cercanos. Aunque este dinosaurio era carnívoro, sus dientes son delgados, el cráneo tiene uniones musculares pequeñas y débiles e incluso  un hocico largo y ocho cuernos que medían probablemente unos 12 ó 13 centímetros aproximadamente. Todos estos son rasgos nunca han sido vistos ni comprobados hasta el momento en un tiranosaurio.

 

 

 

 

                                                                                                                Jaume Muixí                      1r Bachillerato A

 

http://www.losarchivosdelatierra.com/inicio/2009/10/6/alioramus-altai-nuevo-y-extrao-tiranosaurio-con-cuernos-enco.html

L'augment d'acidesa de l'oceà amenaça a diversos ecosistemes

20091103213141-pteropode.jpg

A més de l'escalfament global, les emissions de diòxid de carboni causen altres fenòmens menys coneguts però igualment seriossos i preocupants: l'augment d'acidesa de l'oceà.
Uns investigadors del Laboratori d'Oceanografia de Villefranche acaben de demostrar que certs organismes marins clau, com els corals d'aigües profundes i mol·luscs marins es veuran profundament afectats per aquest fenòmen durant els pròxims anys.
Des del 1800, la tercera part de les emissions de CO2 provinents d'activitats humanes ha estat absorbida pels oceans. Aquesta absorció ha permès mitigar parcialment el canvi climàtic però també ha causat un trastorn majúscul en la química de les aigües del mar. De fet, aquest CO2 absorbit, causa una acidesa dels oceans i s'estima que, si es manté la taxa actual d'emissions, el seu pH caurà en unes 0,4 unitats entre avui i l'any 2100. Això significa que es triplicarà l'acidesa mitja dels oceans, un fet sense precedents durant els últims 20 milions d'anys.
 Els corals d'aigües profundes viuen en àrees que estaran entre les primeres a ser afectades per l'acidessa oceànica extrema, i aquests ocupen papers essencials en els seus respectius ecosistemes. 
L'acidesa de l'oceà, pot amenaçar, per tant, la pròpia existència d'aquests ecosistemes.

Adriana Olsina

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/301009c.html

Cor Artificial

 

El cor artificial més desenvolupat del món ja ha començat a fabricar-se a França, el que significa un gran avanç per a la medicina.

La pell sintètica que ho embolica evita el rebuig. A més amida l’activitat corporal per a bategar al ritme adequat.

Desenvolupat per l’expert cirurgià francès en cardiologia Alain Carpentier, els cors podran utilitzar-se a partir de 2011 en pacients que no tinguin altra opció de tractament.

Ara com ara, el cor només ha estat provat en èxit en animals.

Artur Rivera

http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/noticia/ciencia-y-tecnologia/Comienza-produccion-del-corazon-artificial-mas-desarrollado-del-mundo/8776491

 

 

Els ximpanzés són altruistes

20091014203612-chimpance.jpg

S’ha fet un estudi  sobre els ximpanzés i s’ha arribat a la conclusió que són un tipus d’animals altruistes; és a dir, ajuden els altres individus però sempre i quan aquests els demanin ajuda.

S’ha arribat a aquesta conclusió mitjançant dos  experiments. Van tancar dos  ximpanzés en cabines transparents  de manera que veien la cabina on estava l’altre. Cada ximpanzé havia d’aconseguir beure un suc d’un got i, per fer-ho,  necessitava una canya o un pal per acostar-se el got. En el primer experiment, cada ximpanzé tenia l’objecte que necessitava l’altre ximpanzé per poder beure. Un dels ximpanzés li demanava l’objecte, i l’altre li donava sense esperar un intercanvi. En el segon experiment, es van tancar a dos cries en gàbies diferents: una cria tenia la canya o el pal que necessitava l’altra i aquesta no tenia res per poder intercanviar. Tot i així, si li demanava, l’altre li donava l’objecte. D’aquesta manera van demostrar que s’ajuden quan es demanen l’ajuda.

 Crec que els humans generalment no fem aquest gest, sinó que esperem tenir alguna recompensa. Per sort, cada vegada hi ha més gent que ho fa desinteressadament: els voluntaris de les ONG i d’altres organitzacions...

 

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=652875&idseccio_PK=1477

 

Andrea Abdó

 

Etiquetas: ,

Tots a jugar al tetris!

20091012194909-tetris-brain.jpg

 

Una serie d’escàners cerebrals humans demostren que jugar al jugar al tetris, la nostre escorça cerebral es fa més gruixuda i incrementa l’eficàcia del cervell. Ho han descobert els equips científics de la Mind Research Network, amb la seu a Albuquerque, Nou Mèxic. Aquesta organització está formada per científics de diverses especialitats, ubicats en universitats, laboratoris nacionals i centres d’investigació d’arreu del món.

Aquest descubriment el van dur a terme fent el següent experiment:

Durant tres mesos, 26 adolescents van jugar al tetris durant trenta minuts al dia. Aquest videojoc requerreix una combinació d’habilitats per poder-lo dur a terme. Les noies van ser sotmeses a escàners de resonància magnètica funcional i estructural per imatges abans i després del període de pràctica del joc ja esmentat, igual que un grup de noies que no hi van jugar. Les noies que van dedicar al tetris mitja hora diària van mostrar una major eficàcia cerebral. Un resultat que concorda amb els estudis fets anteriorment.

Hauríem de jugar mitja hora diària al tetris? A casa o a l’escola? Són preguntes conflictives però amb molt de sentit, ja que si els especialistes diuen que ajuda al nostre cervell, s’hauria de dur a terme a l’escola, però no hem de deixar de pensar que el tetris es un videojoc i que no es bó per la vista concentrar-te molta estona mirant en un punt fixe.

No se sap si acabarem jugant al tetris a l’escola, el que sí es sap, es que si a casa hi juguem cada dia una estona, el nostre cervell ho notarà. Tots a jugar al tetris!

 Norma Pedemonte

Etiquetas:

Efectes beneficiosos del tetris

20091006181058-cervell-tetris.jpg

 

Una serie de escanejos de cervells humans demostren que jugar al conegut “tetris” fa que la nostre escorça cerebral sigui més gruixuda i també incrementa l’eficiència del cervell.  La troballa són fruit d’una nova investigació realitzada per un equip de científics de la Mind Research Network, amb la seu a Alburquerque, Nou Mèxic. Aquesta organització està formada per científics de diverses especialitats, ubicats en universitats, laboratoris nacionals i centres d’investigació de tot el món.

Durant 3 mesos, 26 noies adolescents van jugar al tetris mitja hora diària. Aquest joc requereix una combinació de habilitats cognitives. Les noies van ser sotmeses a escàners de resonància magnètica funcional i estructural per imatges, abans i després del període de pràctica.

Les noies que havien dedicat al tetris mitja hora diària van demostrar una major eficiencia cerebral, un resultat que concorda amb altres estudis fets prèviament.

 

Norma Pedemonte

 

Etiquetas:

UN BIOSENSOR QUE PERMET DIAGNOSTICAR LA INFECCIÓ PER VIH EN MENYS D'UNA HORA

20090614190417-hiv1.jpg

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Consell Superior d’investigacions Científiques (CSIC) han desenvolupat un nou tipus de biosensor per a la detecció ràpida de la infecció pel Virus de Immunodeficiència Humana (VIH).

Basat en un enzim modificat genèticament i una petita xarxa de microelectrodes, el biosensor permet obtenir un diagnòstic en menys d’una hora. El nou mètode resulta d’especial utilitat en àrees geogràfiques amb recursos mèdics insuficients , ja que suposa una alternativa eficaç i viable als sistemes convencionals, que requereixen infraestructures més cares i complexes, i per a estudis de medicina veterinària.

Aquesta innovació comporta un dels majors avanços en genètica i microelectrònica  i suposa un pas endavant en el desenvolupament de mètodes de detecció del VIH ràpids, portàtils i de baix cost.


L’investigador del CSIC Francisco Javier del Campo explica un dels beneficis adicionals del biosensor: "Al trabajar con microelectrodos, el volumen de muestra necesario para hacer el análisis puede reducirse a unos microlitros -la millonésima parte de un litro-, con lo que aumenta la seguridad del analista y se facilita la eliminación posterior de los restos generados".

"El sensor es especialmente adaptable a ensayos de campo con muchas muestras, ya que pueden ser realizados con un equipo portátil por personal no especializado", comenta Antonio Pedro Villaverde, investigador del IBB i catedràtic del Departament de Genètica y Microbiología de la UAB. "El sistema aporta sencillez y rapidez de procesado, puede servir para realizar un primer barrido y evaluar qué muestras pueden posteriormente ser sometidas a un análisis más preciso de laboratorio".


Per especificar el funcionament del biosensor, aquest es basa en l’ús d’un enzim modificat genèticament en combinació amb una xarxa de microelectrodes que detecten electroquimicament els productes d’aquest enzim. En presència d’anticossos anti-VIH , l’activitat enzimàtica es dispara, el que permet discriminar amb facilitat les mostres infectades de les que no ho estan en menys d’una hora, un temps que els investigadors volen reduir i que intentaran disminuir en un temps.

 

 Iciar Larrainzar

Cèl·lules mare

Les cèl·lules mare, poden revolucionar el món de la medecina. És com si adoptéssim la funció de regeneració dels llengardaixos, però en contes de fer-ho naturalment, doncs fer-ho amb tot un procés científic abans de ralitzar una operació d’aquest tipus. En aquest video podem veure com un amfibi es regenera pel seu propi peu, comparat amb el transplantament de tràquea d’una dona a caus ad’una esclerosis múltiple que la va, diguéssim, taponar. Les cèl·lules mare, en el transplantament de tràquea, tenen la funció de revestir el teixit de les cèl·lules mare de la mateixa pacient perquè el cos no la rebutji.

Us imagineu arribar a ser com un amfibi?, regenerar qualsevol òrgan del cos, només amb un pèl del nostre cap.

Mireu el video és molt interessnt:

http://www.tv3.cat/videos/1131419/La-revolucio-de-les-cellules-mare

És un programa del canal 33, és sobre ciència, i a cada capítol ens expliquen una cosa diferent i actual, el podem veure cada dimecres al voltant de les 21:30, és molt interessant.

 

Dídac Petit

Detallada reconstrucció visual del part d'un Neandertal.

20090610180716-030509.jpg

Un grup d'investigadors de la Universitat de Califòrnia en Davis (EUA) i de l'Institut Max Planck per a l'Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya) presenten una reconstrucció virtual d'una pelvis neandertal de sexe femení.

Encara que la grandària del canal de part reconstruït mostra que el part neandertal era tan difícil com ho és avui per a les mares humanes, la forma indica que les neandertales conservaven un mecanisme de part més primitiu que el dels éssers humans moderns.  El part en els éssers humans és més complicat que en altres primats. Els bebés humans són aproximadament de la mateixa grandària que el canal del part, fent difícil el seu pas per aquest. El mecanisme de part, una sèrie de rotacions que el bebé ha de realitzar per a navegar amb èxit pel canal de part de la seva mare, distingeix als éssers humans no només dels grans neandertals , sinó també d'altres monos. Ha estat difícil seguir l'evolució del part humà perquè l'ossada pélvica, que imposa els marges del canal del part, tendeix a perdurar molt poc en el registre fòssil. Solament tres individus fòssils de sexe femení conserven canals de part bastant complets, i els tres es remunten a les fases més primerenques de l'evolució humana.

 

Xavi Lombart 

pd : la noticia de la làmpara també és meva.

Etiquetas:

Investigadores de Harvard crean hidrógeno con microbios transgénicos

Investigadores de la Universidad de Harvard han desarrollado un sistema biológico para producir hidrógeno. Para ello utilizan dos microorganismos modificados genéticamente: levadura de cerveza y la bacteria Escherichia coli. El proceso tiene dos pasos: primero, la digestión de un azúcar por la levadura; luego, la bacteria se encarga de metabolizar uno de los productos resultantes y producir hidrógeno como un deshecho.

El hidrógeno tiene buena fama entre los ecologistas. Es una fuente de energía limpia (su combustión produce vapor de agua), pero sólo en su fase final, porque se trata de un gas muy escaso como tal en la naturaleza, y obtenerlo (por ejemplo, rompiendo con electricidad moléculas de agua) es muy caro. Y muy contaminante.

El método, publicado en la revista Applied and Environmental Microbiology, ha sido probado hasta ahora a pequeña escala en laboratorio y los autores reconocen que hacen falta mejoras. Una de sus ventajas es que produce etanol, que también se puede utilizar como combustible. En cambio, una desventaja de este enfoque es que otro de los componentes que se obtienen es dióxido de carbono.

Per més informació:http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Investigadores/Harvard/crean/hidrogeno/microbios/transgenicos/elpepusoc/20090607elpepisoc_3/Tes

Berta Valls

La nova alga vermella del Mediterrani

20090514165220-f031mh01.jpg

Un equip internacional d’investigadors de La Universitat de Girona ha descobert una nova espècie d’alga vermella al Mediterrani occidental. Aquesta alga poseeix el nom de (Leptofauchea coralligena). Es troba en zones d'entre 30 i 45 metres de profunditat i és molt comuna a finals d’hivern i tardor. Té una gran importancia ecològica, ja que és una espècie característica i única del Mediterrani.

La descripció de Leptofauchea coralligena ha estat possible gràcies al fet que els investigadors van trobar espècimens fèrtils i van poder estudiar la seva reproducció.
L'alga descoberta al Mediterrani, tot i ser una espècie molt freqüent, fins ara es pensava que pertanyia al gènere Rhodymenia i, en concret, a l'espècie Rhodymenia ardissonei".
Segons l'autora principal de l'estudi i directora de l'equip d'Algues Bentòniques Marines de la UdG, Conxi Rodríguez-Prieto, "l'estudi de les macroalgues marines porta un retard notable en relació amb el de les plantes terrestres", perquè fins a mitjan del segle XX no es van començar a realitzar immersions.

La comunitat científica considera fonamental la "conservació de la biodiversitat" i per a això és necessari conèixer quines espècies existeixen en l'actualitat i quins requeriments fisiològics tenen.

Per a més informació:  http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051100_3_331632__Comarques-Cientifics-descobreixen-nova-alga-vermella-Mediterrani

 

Berta Ruiz Ventura
 

 

Berta Ruiz Ventura
 

 

Al cap i a la fi no som tan diferents..

20090317201635-faunaturachimpance.jpg

Els primatòlegs Michael Huffman , Charmalie i Jean Baptiste Leca de l’institud d’investigacions de primats de Kyoto (Japó) es van dedicar a estudiar el comportament dels macacos quan han de manipular pedres. La manipulació de pedres entre membres del mateix gènere ha estat transmesa dels exemplars més vells als més joves. Aquest estudi que ajudarà a entendre millor els comportaments dels primats inclou també la manera que tenen els primats de recol•lectar les pedres, transportar-les i emprar-les per dur a terme diversos costums com podrien ser llençar-les o fregar les unes amb les altres.

L’estudi consistia en observar les famílies de micos i extreure’n conclusions. Després d’estudiar-los a fons, els científics van determinar que si la mare de la cria exhibeix davant del seu fill com es fan servir les pedres, el percentatge que la cria adquireixi aquestes facultats augmenta en un 75%. Aquests estudis suggereixen que la freqüent manipulació de pedres per part de les mares crida l’atenció de les seves respectives cries i com a conseqüència, els petits macacos adquiriran el mateix comportament, i inclús molt més ràpid que la resta.

Cada dia em sorprenc més del món animal, mai deixarem de descobrir coses noves sobre aquests curiosos animals. El que em crida l’atenció, és que el seu comportament és molt semblant al nostre. Tots quan som petits no fem més que repetir el que diu el nostre germà o el que ens ensenyen els nostres propis pares. Ho trobo molt interessant i cada dia t’adones que al cap i a la fi no som tan diferents els uns dels altres.
http://www.solociencia.com/biologia/09030306.htm

Ramon Camps

Nova teoria sobre com salmons i tortugues marines localitzen on van nèixer

20090316195147-images-5-.jpg

 El misteri de com alguns animals marins troben el camí de retorn a casa per reproduir-se després d’emigrar milers de quilòmetres a mar obert, ha intrigat als científics des de fa més d’un segle. Però uns biòlegs marins de la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill creuen haver aclarit finalment el misteri.

La nova teoria diu que des del mateix moment del seu naixement, salmons i tortugues marines són capaces de llegir el camp magnètic de la zona en la que han nascut i poden guardar un record inesborrable.

El canvi magnètic de la Terra canvia de manera predicible a través del globus terraqüi, tenint en comte cada regió oceànica en les que hi ha unes marques magnètiques lleugerament diferents. Coneixent la direcció magnètica exclusiva de la regió natal y recordant-la, els animals poden ser capaços de diferenciar el lloc del seu naixement entre la resta. Així que anys més tard es preparen per tornar a aquest lloc on es reproduiran i deixaran descendència.

Segons els científics que han participat en el treball, l’instin de tornar al lloc de naixement i la habilitat per poder dur a terme aquest retorn és degut a que els animals aprenen la marca magnètica del lloc on han nascut durant els seus primers dies i aquesta informació la retenen tota la vida.

 
Kenneth Lohmann, professor de biologia de la Universitat de California a Chapel Hill i els seus col·laboradors esperen que el seu estudi estimuli el debat de la comunitat científica i que amb el temps aquest condueixi a noves maneres de posar a prova aquestes idees i aprofundir en elles.

 

 

Un enllaç on trobar més informació sobre el tema:

 http://www.amazings.com/ciencia/noticias/160109d.html

 

Roger Llabrés i Forner

EEUU aixeca les restriccions sobre la investigació amb cel·lules mare

20090311002147-cuidadoalzheimer-el-entorno-de-las-celulas-madre.pngDesprés de 8 anys de restriccions sobre la financiació amb fons federals de les investigacions amb cèl·lules mare embrionàries. Unes prohibicions que havia realitzat el govern de George Bush en arribar al poder el 2001. L’aixecament de les restriccions ja ha provocat que l’Esglèsia Catòlica, per veu del mateix Papa, hagi expressat la seva desconformitat qualificant com a "inmoral" aquest acte.
Per aquells que no sàpiguen exactament que són les cèl·lules mare ni quines utilitats poden tenir, en farem una breu explicació: Es podria dir que són unes cèl·lules primordials que poden convertir-se en altres cèl·lules del cos humà, és a dir, substituir cèl·lules de l’organisme. Per tant permeten reparar teixits o fins i tot ògans sencers malmesos i això serà molt útil en el tractament de diferents malalties com el càncer, però això només ha sigut un petit pas i encara falten molts anys d’investigació.



Link de la notícia de la web de "El País":

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Obama/proclama/fin/trabas/ideologicas/ciencia/elpepisoc/20090310elpepisoc_4/Tes



Link d’un gràfic animat de la web de "El País" també:

http://www.elpais.com/graficos/sociedad/Celulas/Madre/elpgrasoc/20071214elpepusoc_1/Ges/



També podeu veure les declaracions de l’esglèsia, contrària a la investigació:

http://www.20minutos.es/noticia/455778/0/vaticano/obama/celuluas/


Pol Ràfols

Donar un nom a cada vaca i Tractar-la amistosament augmenta la seva producció de llet.

20090308141937-030309a.jpg

Un equip de científics de la Universitat de Newcastle han pogut comprovar que una vaca amb nom propi té una producció de llet més elevada que no pas una altre sense nom ( 200 litres més ).

Passa el mateix amb els humans, al rebre una atenció personalitzada i especial es senten més feliçes i més tranquiles.

Un granger de les afores de Londres va comprovar que una vaca tractada am el màxim cuidado possible i amb els màxims privilegis que pot tenir un animal , podia arribar a produir fins a 290 litres, i aquests litres es podien succionar amb un temps de 3 hores.

La por que té una vaca a l'home també fa que el seu rendiment de producció sigui més baix.

 

Etiquetas:

"Los pinzones de Darwin"

20090301222208-darwin-s-finches.jpeg

 

Charles Robert Darwin va néixer l’any 1809 i va morir al 1882. Aquest naturalista, amb només 22 anys, va emprendre un viatge al voltant del món, que va durar cinc anys, en el vaixell anomenat Beagle. Va anar recol·lectant vegetals i animals i observant la fauna dels diferents llocs visitats, descobrint espècies singulars i úniques en algunes illes totalment separades del continent, com per exemple les illes Galápagos.

Allà va fer la observació sobre les variacions en las tortugues gegants de les Galápagos depenent de l’illa en la que vivien. Cada illa posseïa el seu propi tipus de tortuga; en aquelles illes amb vegetació arbustiva, la closca presentava la obertura molt alta per poder estirar el coll i agafar les fulles altes, mentre que a les altres illes de molta vegetació baixa, la closca estava més xata que l’anterior.

Un altre exemple van ser els “pinzones”. Aquestes 13 espècies d’aus eren totalment diferents de les del continent, i a la vegada posseïen totes diferents tipus de becs entre sí degut a que ingerien diferents aliments.  Algunes d’aquestes aus viuen en els arbres i mengen insectes, mentre que altres viuen a la terra i mengen llavors  i flors. També eren diferents en color i grandària. Totes aquestes diferències van ser usades per classificar als “pinzones” de les illes Galápagos en 13 espècies separades i va buscar una explicació a les diferents varietats que havia trobat. A continuació s’explica una versió simplificada de les conclusions a les que va arribar:

  • ·         Un esbart de “pinzones” desembarca sobre una illa molt seca on les úniques plantes són cactus.
  • ·         Solament aquells individus que poden menjar cactus sobreviuen.
  • ·         Els que van sobreviure transmeten els seus trets característics, incloent l’habilitat per a menjar cactus, a la seva descendència.
  • ·         Si aquesta nova població pot mantenir-se separada dels altres “pinzones” per temps suficient, llavors una nova espècie de menjadors de cactus pot sorgir.

Segons Darwin, cada espècie de “pinzones” era el producte de les condicions naturals com la geologia, el clima, la vegetació i la competició per recursos amb altres animals, això per a ell era la "selecció natural". Si tretze espècies de “pinzones” podien venir d’un avantpassat comú degut a la selecció natural, Darwin va voler raonar més enllà i, per tant, tota vida tenia un avantpassat comú. Ell va veure la "selecció natural" com una manera d’assolir “ascendència per modificació”, és a dir, evolució.

Darwin va estudiar i raonar els seus descobriments i va trigar 20 anys en publicar "El origen de las especies" després de tornar del seu llarg viatge.

Aquest any fa dos-cents anys del naixement d’aquest naturalista, i cent cinquanta de la publicació de l’origen de les espècies.

Més informació a:

 

 

http://www.apologeticspress.org/espanol/articulos/405

 

http://biologialatina.blogspot.com/2008/03/teora-de-la-evolucin-origen-de-las.html

 

 

Un Pterosaure del Brasil

20081209191829-pterosaurio.jpg

Un paleontòleg ha descobert que el pterosaure més gran del que es té notícia va viure a Brasil fa 115 milions d’anys. El professor Mark Witton, de la Universitat de Portsmounth, va explicar a la seva presentació que correspon a un Pterosaure, que va volar sobre el nord est brasileny i que va tenir una altura de 5 metres. El fòssil, es va trobar en un llac. El lloc forma part de la conca del riu Araripe, que els paleontòlegs el consideren un dels llocs més rics en presencia de fòssils. L’estudi del fòssil segueix obert i el senyor Witton es va sorprendre que el fòssil el trobessin tan lluny dels seus congèneres a Xina. Aquest fet demostra el poc que es sap  realment sobre la història de la evolució i els desplaçament d’aquest tipis de criatures. Els pterosaures van viure durant quasi tota la era Mezoica ( fa entre 228 i 65 milions d’anys ) El cos d’aquest ésser estava recobert de pèl. No son dinosaures encara que si van conviure amb ells durant desenes de milions d’anys.

Un bisturí molecular capaç de regenerar ADN

20081208224042-bisturiadn.jpg

El Centre Nacional d’Investigació Oncològic (CNIO) ha desenvolupat un “bisturí molecular” que tindrà importants aplicacions, tant en l’àmbit de la biotecnologia com en el tractament del càncer, malalties genètiques i autoimmunes.

 

Aquesta tècnica permet portar les cèl·lules ferides a un “taller de reparacions” , tallar la seqüència d’ ADN alterada exactament on sigui desitjat, eliminar el segment ferit, substituir-lo per un de normal,i seguidament, introduir la cèl·lula en l’organisme, sense el defecte que causa la malaltia.  

 

El “bisturí” s’ha provat tant en cèl·lules de ratolí com humanes, amb una malaltia genètica, autosòmica i recessiva, anomenada xeroderma pigmentosum (XP) i que es caracteritza per una hipersensibilitat en l’exposició a la radiació ultraviolada, que provaca càncer de pell els llocs que s’exposen al sol i en alguns casos, sofrir trastorns neurològics

 

Aquest nou disseny de resolució de l’estructura del ADN servirà com a eina de treball en les investigacions de biologia.

 

Per ampliar el contingut de la notícia, aquí teniu la pàgina web: http://www.cienciaysociedad.info/salud/un-bisturi-molecular-capaz-de-reparar-adn/

Berta Valls

Crear ossos a mesura utilitzant calci en pols

20081129135035-pixel.gif

Científics japonesos han aconseguit poder obtenir en només unes hores rèpliques d’ossos facials per reconstruir zones que s’havien perdut per accidents o malalties.

La recepta és la següent; s’agafa una mica de fosfat de calci en pols, se li afegeix aigua destil·lada i un líquid solidificant. Es barreja bé i es creen capes amb la forma desitjada per obtenir un rèplica exacte de l’os que el pacient ha perdut.

El fosfat de calci és del mateix material del que estan fets el postres ossos i mitjançant tècniques de disseny per ordinador es creen capes de 0.1 mm de gruix i el poden mollejar al seu gust amb un marge d’error mínim de només 1mm.

En alguns hospital japonesos ja estan realitzant assajos clínics, i en un futur aquests implants podrien eliminar la necessitat d’ossos de cadàvers com a donants o d’utilització de ceràmica.

De moment la fase de proba durarà dos anys i es realitzarà a 10 hospitals japonesos intervenint a un total de 70 pacients.

http://diario.elmercurio.com/2008/11/27/vida_y_salud/sociedad/noticias/1D5CBA84-E0EA-4C50-82AF-4D84547FE7A1.htm?id={1D5CBA84-E0EA-4C50-82AF-4D84547FE7A1}

 

Laura Gómez

Unes pinces fetes de llum poden manipular el món microscòpic

20081127192949-esquema-llum.jpg

Uns científics de Barcelona han aconseguit capturar cèl·lules utilitzant la força prènsil de la llum.  Aquesta tècnica consisteix en usar el principi pel qual regeixen les pinces o trampes òptiques: una tècnica que utilitza la llum làser per atrapar i manipular partícules, cèl·lules i macromolècules sense danyar-les.

 Aquesta nova tècnica significa un gran avens perquè permet aïllar una sola cèl·lula sense danyar-la, poder observar-la i detectar-ne les  anomalies que potser passarien inadvertides amb les anàlisis convencionals. En els últims deu anys, aquest mètode s’ha anat perfeccionant fins arribar al punt que les recents troballes auguren un prometedor futur d’aplicacions en biologia i medicina; es creu que en un futur utilitzant aquest mètode es podria facilitar el diagnòstic precoç de malalties com el càncer i impedir a temps que s’escampés.

Per subjectar les cèl·lules, els científics adhereixen a la membrana cel·lular unes perles microscòpiques de materials sintètics (poliestirè) mitjançant enllaços químics molt forts. Les perles actuen com a nanses que eviten la interacció del làser amb la cèl·lula i el perjudici que això pugui causar.

Aquesta tècnica es usada també en l’escala micro i nano, és a dir, de la milionèsima o la milmilionèsima fracció d’un metre i en l’escala macromolecular, mil vegades més petita que l’anterior, i la nanoòptica plasmònica, que s’utilitza per treballar l’escala de l’ADN. 

 http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=554140&idseccio_PK

Xavier Samper Tartera

ratolins immortals

20081123194349-raton300.jpg

El grup de científics espanyols del Centre Nacional d’Investigacions oncològiques (CNIO) ha aconseguit crear un ratolí més sa, resistent al càncer i amb un procés d’envelliments més lent; podent arribar a viure un 40% més de temps que la seva pròpia espècie.
El que s’ha pogut demostrar és que hi ha un enzim anomenat telomerassa i conegut com “l’enzim de la immortalitat” i que, augmentant la seva quantitat, s’ha aconseguit un ratolí amb una vida més llarga.

Això traslladat a l’espècie humana suposaria també un allargament de vida podent arribar fins als 20 anys. Molta gent creu que això és un bon avanç en el món de la investigació però que no seria favorable aplicar-ho a la espècie humana ja que suposaria l’aparició de noves malalties relacionades amb l’edat i l’envelliment. No descarten aquesta possibilitat però s’ha comprovat que aquest ratolí presenta una bona coordinació neuromuscular a edats avançades a més a més de teixits més sans, com la pell i el del sistema digestiu, el qual es manté jove més temps.

Enllaços:
http://www.europapress.es/ciencia-00298/noticia-cientificos-espanoles-crean-raton-vive-40-mas-tarda-mas-tiempo-envejecer-20081113190413.html
http://blogs.periodistadigital.com/vidasaludable.php/2008/11/14/raton-inmunidad-cancer-envejece-9999

Jordina Marbà



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris