Se muestran los artículos pertenecientes al tema Biologia.
El mar esconde 17.650 nuevas especies
En los grandes fondos marinos, se han encontrado 17.650 especies de animales que no se habían visto nunca. Son casi todas muy extrañas, absortas en la oscuridad total hasta 5.000 metros de profundidad . El próximo año se publicará un inventario completo y que irá desde gusanos que se alimentan con petróleo hasta octópodos de dos metros de longitud que tienen una aletas tan grandes que ya han recibido el apodo de Dumbo.
"Los fondos abisales ya no son un agujero negro", ha declarado el estadounidense Robert Carney, de la Universidad de Louisiana. La luz solo llega hasta una profundidad de 200 metros; más allá, no existe flora marina y los animales deben alimentarse de otras cosas, como bacterias.
Aun así, los fondos más oscuros se han mostrado mucho menos inhóspitos a la vida de lo que se esperaba ya que 5.722 de las nuevas especies se han hallado a más de 1.000 metros de profundidad. muchos de estos són animales transparentes, o invertebrados multicolores, erizos y estrellas de mar.
también se a encontrado un gusano marino que fue sorprendido mientras ingería crudo petrolífero en aguas del Golfo de México.
webs de interés
Daniel Marín
El dofí d'aigua dolça
El dofí del Ganges és un dels quatre d'aigua dolça que hi ha al món. Aquest exemplar també es troba a l'Amazones, al riu de la Plata, i potser al Yangtsé, tot i que es dona com a extinguit des de dos mil sis. Les condicions que es reuneixen en aquest riu són cada cop més deplorables i molt insuficients per a la correcte supervivència del dofins. Els aspectes que més preocupen són la disminució del nivell de l'aigua pel sistema de represes i la excesiva contaminació. Aquests dofins de riu degut a la turbietat de l'aigua s'han desarrollat fins a quedar-se gairebé cecs, tan sols distingueixen entre llum i obscuritat, i a diferència dels dofins marins, els d'aigua dolça són menys amigables i no es relacionen amb els humans, sinó que tracten d'evitar-los. Aquest cetàci es veu afectat també pels pescadors que cada cop més el volen pel seu preciat oli que proporciona, en especial al riu Brahmaputra, on només en queden 300. A més a més ara també es veuran afectats per culpa d'un nou projecte de l'empresa petrolera Indian Oil que afectara als dofins i també a l'ecosistema.
Webs d'interés: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Ganges/agoniza/elpepusoc/20091121elpepusoc_2/Tes i http://www.enpositivo.com/200905021917/medio-ambiente/lucha-por-salvar-al-delfin-del-ganges
Narcís Homs
Cinc noves espècies de cocodril descobertes
Les restes de cinc antigues espècies de cocodril, un d’ells amb unes dents com les de un porc senglar i un altre amb un musell com el pic d’un ànec, han sigut descobertes en el Sàhara per el paleontòleg Paul Sereno. Els cinc fòssils de cocodril, tres d’ells noves espècies fins ara completament desconegudes, formen part de les restes del que van ser un hàbitat estrany de cocodrils situat fa 100 milions d’anys en una massa de terra situada al surt i coneguda actualment com Gondwana.
Paul Sereno, professor de la Universitat de Chicago i el seu equip, han desenterrat aquestes estranyes espècies en una sèrie d’expedicions que van iniciar l’any 2000. La majoria dels fòssils han sigut trobats a la vora de la superfície d’un remot paratge de roques i dunes castigat per forts vents que fa 100 milions d’anys presentava una morfologia molt diferent.
En una època en la que els dinosaures dominaven la naturalesa, aquestes espècies de cocodrils haurien trobat el seu hàbitat en una zona que aleshores estava solcada per rius i rodejada d’una naturalesa exuberant en l’àrea situada avui entre Nigèria i Marroc.
Paul Sereno va declarar que aquestes espècies trobades obrien la porta a una sèrie de tipus de cocodril que no tenen res a veure amb el que coneixem avui en dia. L’expedició de Paul Sereno serà protagonista d’un documental especial de National Geographic Channel, que s’estrenarà el pròxim 27 de desembre a les 9 de la nit.
Amb 13 metres de llarg i vuit tonelades de pes, el Sarcosuchus impreator, conegut com Super Croc, va ser el primer i més gran fòssil de cocodril descobert per Paul Sereno, però no el més estrany. Ara, amb l’ajuda del seu equip ha descobert cinc noves espècies més antigues del Super Croc, la majoria amb extremitats que les haguessin permès caminar en vertical, similar a altres mamífers terrestres, en lloc de la morfologia actual dels cocodrils.
Norma Pedemonte
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=663564&idseccio_PK=1477
Un tauró practica una cessària a la seva parella
Un tauró ha salvat a diverses criatures al mossegar al ventre a una femella de la seva espècie en l'aquari Kelly Tarlton d’ Auckland (Nova Zelanda), segonsn han informat mitjans locals. AL sortir del ventre de la seva mare, les criatures van ser posades a resguard pels empleats del centre en un aquari separat per a evitar que fossin atacades per altres taurons. Els veterinaris van cosir la ferida de la femella, que també es troba en bon estat. Els treballadors de l'aquari, que no sabien que la femella estava prenyada, van reaccionar amb incredulitat quan diversos visitants, atònits, els van informar que un tauró havia mossegat a un altre i que de la ferida havien sortit diverses criatures.
Davies ha afirmat que la cesària improvisada probablement va salvar les vides dels taurons. D'haver nascut de nit, com normalment ocorre en els parts de l'espècie, els bebés haurien estat menjats per taurons adults sense poder ser rescatats.
L'actitud de aparellament dels taurons pot ser molt complexa i els rituals previs entre mascles i femelles varien considerablement entre les espècies. El nedar de forma sincronitzada, les mossegades i els canvis de color són comuns. Existeixen diverses espècies de taurons: els ovíparos --dipositen ous--, els vivípars i els ovovivíparos. Aquests dos ultims donen a llum a les criatures. Ambdós suporten als seus embrions internament i donen a llum a les criatures, però mentre els vivípars donen una alimentació directa als descendents, els ovovivípars no ho fan.
Adrià Blanco Soler
1r Batxillerat A
El disc dur cerebral ple
En el hipocamp és una part del cervell en la que s'ha demostrat que es troba l'enmagatzemament de la nostra memoria a curt plaç. Però aquesta en canvi ens sol fallar molt sovint, i més en una persona d'edat avançada. I per contra els records antics de fa molt temps es conserven perfectament. Un estudi dut a terme per un equip japonés d'investigació en rates i ratolins aquest error està relacionat en que no es borren els record antics, feina que fan les neurones noves, la generaci´´o de la qual pot disminuir amb l'estrés, l'edat i els factors ambientals. Aquesta investigació s'ha publicat en revistes com Cell i en ella es comenta la imposibilitat que pot arribar a tenir el nostre cervell per recordar coses a cur plaç degut a que "el disc dur cerebral" es troba completament ple per records antics no borrats. Aquest treball tan sols s'ha fet amb records relacionats amb la por, però s'ha aventurat que tots els altres tipus de record podrien veure's afectats de la mateixa manera, és a dir, que quan es formin noves neurones els records del hipocamp pasen a ser records a llarg plaç. En el cas de les rates també s'havia demostrat que l'exercici físic dòna lloc a noves neurones, el que ajuda a tenir més espai en l'hipocamp per enmagatzemar records de curt plaç. Així s'aconsegueix augmentar la capacitat total del cervell tot i que la capacitat d'enmagatzament de records a l'hipocamp sigui limitada. Aquest experiment a servit per a examinar la relació de la formació de noves neurones i la capacitat d'aprenentatge a més a més de veure que el fet de transportar records d'una part a una altre del cervell influeix en que uns siguin més rics en detall que altres.
Narcís Homs
Un fósil hallado en el desierto del Gobi es de una nueva especie de dinosaurio
Una nueva bestia debe ser añadida al árbol genealógico de los tiranosaurios. El nuevo Alioramus altai, un animal con cuernos, hocico largo y peso modesto, compartió el mismo entorno con sus parientes depredadores más grandes. Un nuevo estudio describe este fósil excepcionalmente bien conservado, que aporta datos esclarecedores sobre este género de tiranosaurios poco conocido con anterioridad, y describe una nueva serie de adaptaciones para la conducta carnívora.
“Este fósil espectacular nos permite saber que existió una gran variedad ecológica y anatómica en los tiranosaurios, mucho mayor de lo que se creía”, explica Stephen Brusatte, del Museo Americano de Historia Natural. “No todos los tiranosaurios eran megadepredadores preparados para el acecho y el desmembramiento de presas grandes. Algunos tiranosaurios eran pequeños y delgados. Comparado con el tiranosaurio, este nuevo animal es como una bailarina”.
Este nuevo espécimen, que ha permitido reconocer a la nueva especie como tal , fue hallado durante una expedición del museo en 2001 al desierto del Gobi en Mongolia, dirigida por Mark Norell, catedrático de la división de paleontología del museo, y Michael Novacek. De hecho, fue hallado en el mismo sitio que un fósil de Tarbosaurus. Pero aunque su esqueleto es anatómicamente similar al de este pariente mayor, el A. altai tiene la mitad de su talla. Su peso se ha calculado en 369 kilogramos.
Per què ells no poden parlar?
Dos canvis en els aminoàcids d’una proteïna implicada en el llenguatge humà podrien formar part del mecanisme biològic que va relacionat amb el nostre desenvolupament i per tant tenim la capacitat de parlar. En canvi això no ha passat en la resta de primats ja que segons un estudi de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (Estats Units) que es publica a la revista ’Nature’.
Els descobriments revelen com petits canvis en una proteïna associada amb l’aparició del llenguatge poden conduir a un efecte en cascada que va poder influir en el desenvolupament del llenguatge humà.
En l’actualitat es coneixen poques dades sobre els mecanismes de senyalització que participen en l’evolució i desenvolupament del llenguatge en el cervell humà. Fins al moment, l’únic gen implicat en el llenguatge normal humà és el FOXP2 i les mutacions en aquest gen estan associades amb trastorns en el desenvolupament del discurs i del llenguatge.
L’estructura d’aminoàcids de FOXP2 també s’ha conservat al llarg de l’evolució però la versió dels ximpanzés no conté dos canvis d’aminoàcids específics que es troben a la variant humana.
Circuit lingüístic :
Els investigadors, dirigits per Dan Geschwind, mostren que les diferències dels aminoàcids entre les variants humana i de ximpanzé alteren el funcionament de la proteïna FOXP2. Els científics revelen que aquests canvis condueixen a la proteïna FOXP2 humana a activar una xarxa diferent de gens.
Segons els autors del descobriment, aquest canvi en la cascada d’episodis podria ser suficient per dirigir el desenvolupament d’un circuit lingüístic únic en els humans en comparació amb els ximpanzés i podria explicar l’habilitat humana per parlar.
Per més informació:
PAU VILA
Color i forma, separades per el cervell
Normalment pensem que el color es un complement fundamental de un objecte, sigui el que sigui. Tot i així, una nova investigación sugereix que la nostre percepció de colors es moldejable, i s’apoyava molt en els procesos biològics dels ulls i del cervell.
Els mecanismos neuronals del cervell son eficients en asociar cada color amb l’objecte al que pertany, per evitar una barreja, de manera que no es vegi erròniament un llac groc i un sol blau, però que passa quan un color perd l’objecte al que està associat? Una nova investigació de la Universitat de Chicago ha demostrat per primera vegada que en lloc de desaparèixer amb l’objecte perdut, el color s’enganxa sobre una regió d’algún altre objecte a la vista, una troballa que revela una nova propietat de la visió.
La investigación mostra que el cervell processa la forma d’un objecte i el seu color a través de dos vies diferents i deixant córrer que la forma i el color d’un objecte normalment están vinculats, la representació neural del color verd pot sobreviure sense la forma. Quan això passa, el cervell estableix un nou víncle que lliga el color a la forma visible.
El psicòleg de la Universitat de Chicago especialitzat en temes relatius al color i la visió, diu que el color està en el cervell, i que es construeix tal i com es construeixen els significats de les paraules.
Norma Pedemonte
http://www.amazings.com/ciencia/noticias/061109c.html
Se ha encontrado en el desierto del Gobi un fósil que representa una nueva espécie de tiranosaurio nunca antes vista.
Una nueva bestia debe ser añadida al árbol genealógico de los tiranosaurios de la época. El nuevo -Alioramus altai-un animal con cuernos, hocico largo y peso modesto compartió el mismo entorno con sus parientes. Este fósil tan increïble nos permite saber que existió una gran variedad ecológica y anatómica en los tiranosaurios. Y que es mucho mayor de lo que se creía explicó Stephen Brusatte, del Museo Americano de Historia Natural. “No todos los tiranosaurios eran megadepredadores preparados para el acecho, y el desmembramiento de presas grandes. Algunos tiranosaurios eran pequeños y delgados así como otro tipo de tiranosaurios. Comparado con el tiranosaurio, este nuevo animal es como una bailarina”.Siempre y cuando sea comparada con la espécie ya conocida de tiranosaurios.
Los tiranosaurios son depredadores bípedos , vivieron a finales del periodo cretácico, hace entre 85 y 65 millones de años. El cráneo es diferente del de sus parientes cercanos. Aunque este dinosaurio era carnívoro, sus dientes son delgados, el cráneo tiene uniones musculares pequeñas y débiles e incluso un hocico largo y ocho cuernos que medían probablemente unos 12 ó 13 centímetros aproximadamente. Todos estos son rasgos nunca han sido vistos ni comprobados hasta el momento en un tiranosaurio.
Jaume Muixí 1r Bachillerato A
http://www.losarchivosdelatierra.com/inicio/2009/10/6/alioramus-altai-nuevo-y-extrao-tiranosaurio-con-cuernos-enco.html
L'augment d'acidesa de l'oceà amenaça a diversos ecosistemes
A més de l'escalfament global, les emissions de diòxid de carboni causen altres fenòmens menys coneguts però igualment seriossos i preocupants: l'augment d'acidesa de l'oceà.
Uns investigadors del Laboratori d'Oceanografia de Villefranche acaben de demostrar que certs organismes marins clau, com els corals d'aigües profundes i mol·luscs marins es veuran profundament afectats per aquest fenòmen durant els pròxims anys.
Des del 1800, la tercera part de les emissions de CO2 provinents d'activitats humanes ha estat absorbida pels oceans. Aquesta absorció ha permès mitigar parcialment el canvi climàtic però també ha causat un trastorn majúscul en la química de les aigües del mar. De fet, aquest CO2 absorbit, causa una acidesa dels oceans i s'estima que, si es manté la taxa actual d'emissions, el seu pH caurà en unes 0,4 unitats entre avui i l'any 2100. Això significa que es triplicarà l'acidesa mitja dels oceans, un fet sense precedents durant els últims 20 milions d'anys.
Els corals d'aigües profundes viuen en àrees que estaran entre les primeres a ser afectades per l'acidessa oceànica extrema, i aquests ocupen papers essencials en els seus respectius ecosistemes.
L'acidesa de l'oceà, pot amenaçar, per tant, la pròpia existència d'aquests ecosistemes.
Adriana Olsina
http://www.amazings.com/ciencia/noticias/301009c.html
Cor Artificial
El cor artificial més desenvolupat del món ja ha començat a fabricar-se a França, el que significa un gran avanç per a la medicina.
La pell sintètica que ho embolica evita el rebuig. A més amida l’activitat corporal per a bategar al ritme adequat.
Desenvolupat per l’expert cirurgià francès en cardiologia Alain Carpentier, els cors podran utilitzar-se a partir de 2011 en pacients que no tinguin altra opció de tractament.
Ara com ara, el cor només ha estat provat en èxit en animals.
Artur Rivera
Els ximpanzés són altruistes
S’ha fet un estudi sobre els ximpanzés i s’ha arribat a la conclusió que són un tipus d’animals altruistes; és a dir, ajuden els altres individus però sempre i quan aquests els demanin ajuda.
S’ha arribat a aquesta conclusió mitjançant dos experiments. Van tancar dos ximpanzés en cabines transparents de manera que veien la cabina on estava l’altre. Cada ximpanzé havia d’aconseguir beure un suc d’un got i, per fer-ho, necessitava una canya o un pal per acostar-se el got. En el primer experiment, cada ximpanzé tenia l’objecte que necessitava l’altre ximpanzé per poder beure. Un dels ximpanzés li demanava l’objecte, i l’altre li donava sense esperar un intercanvi. En el segon experiment, es van tancar a dos cries en gàbies diferents: una cria tenia la canya o el pal que necessitava l’altra i aquesta no tenia res per poder intercanviar. Tot i així, si li demanava, l’altre li donava l’objecte. D’aquesta manera van demostrar que s’ajuden quan es demanen l’ajuda.
Crec que els humans generalment no fem aquest gest, sinó que esperem tenir alguna recompensa. Per sort, cada vegada hi ha més gent que ho fa desinteressadament: els voluntaris de les ONG i d’altres organitzacions...
Andrea Abdó
Tots a jugar al tetris!
Una serie d’escàners cerebrals humans demostren que jugar al jugar al tetris, la nostre escorça cerebral es fa més gruixuda i incrementa l’eficàcia del cervell. Ho han descobert els equips científics de la Mind Research Network, amb la seu a Albuquerque, Nou Mèxic. Aquesta organització está formada per científics de diverses especialitats, ubicats en universitats, laboratoris nacionals i centres d’investigació d’arreu del món.
Aquest descubriment el van dur a terme fent el següent experiment:
Durant tres mesos, 26 adolescents van jugar al tetris durant trenta minuts al dia. Aquest videojoc requerreix una combinació d’habilitats per poder-lo dur a terme. Les noies van ser sotmeses a escàners de resonància magnètica funcional i estructural per imatges abans i després del període de pràctica del joc ja esmentat, igual que un grup de noies que no hi van jugar. Les noies que van dedicar al tetris mitja hora diària van mostrar una major eficàcia cerebral. Un resultat que concorda amb els estudis fets anteriorment.
Hauríem de jugar mitja hora diària al tetris? A casa o a l’escola? Són preguntes conflictives però amb molt de sentit, ja que si els especialistes diuen que ajuda al nostre cervell, s’hauria de dur a terme a l’escola, però no hem de deixar de pensar que el tetris es un videojoc i que no es bó per la vista concentrar-te molta estona mirant en un punt fixe.
No se sap si acabarem jugant al tetris a l’escola, el que sí es sap, es que si a casa hi juguem cada dia una estona, el nostre cervell ho notarà. Tots a jugar al tetris!
Norma Pedemonte
Efectes beneficiosos del tetris
Una serie de escanejos de cervells humans demostren que jugar al conegut “tetris” fa que la nostre escorça cerebral sigui més gruixuda i també incrementa l’eficiència del cervell. La troballa són fruit d’una nova investigació realitzada per un equip de científics de la Mind Research Network, amb la seu a Alburquerque, Nou Mèxic. Aquesta organització està formada per científics de diverses especialitats, ubicats en universitats, laboratoris nacionals i centres d’investigació de tot el món.
Durant 3 mesos, 26 noies adolescents van jugar al tetris mitja hora diària. Aquest joc requereix una combinació de habilitats cognitives. Les noies van ser sotmeses a escàners de resonància magnètica funcional i estructural per imatges, abans i després del període de pràctica.
Les noies que havien dedicat al tetris mitja hora diària van demostrar una major eficiencia cerebral, un resultat que concorda amb altres estudis fets prèviament.
Norma Pedemonte
UN BIOSENSOR QUE PERMET DIAGNOSTICAR LA INFECCIÓ PER VIH EN MENYS D'UNA HORA
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Consell Superior d’investigacions Científiques (CSIC) han desenvolupat un nou tipus de biosensor per a la detecció ràpida de la infecció pel Virus de Immunodeficiència Humana (VIH).
Basat en un enzim modificat genèticament i una petita xarxa de microelectrodes, el biosensor permet obtenir un diagnòstic en menys d’una hora. El nou mètode resulta d’especial utilitat en àrees geogràfiques amb recursos mèdics insuficients , ja que suposa una alternativa eficaç i viable als sistemes convencionals, que requereixen infraestructures més cares i complexes, i per a estudis de medicina veterinària.
Aquesta innovació comporta un dels majors avanços en genètica i microelectrònica i suposa un pas endavant en el desenvolupament de mètodes de detecció del VIH ràpids, portàtils i de baix cost.
L’investigador del CSIC Francisco Javier del Campo explica un dels beneficis adicionals del biosensor: "Al trabajar con microelectrodos, el volumen de muestra necesario para hacer el análisis puede reducirse a unos microlitros -la millonésima parte de un litro-, con lo que aumenta la seguridad del analista y se facilita la eliminación posterior de los restos generados".
"El sensor es especialmente adaptable a ensayos de campo con muchas muestras, ya que pueden ser realizados con un equipo portátil por personal no especializado", comenta Antonio Pedro Villaverde, investigador del IBB i catedràtic del Departament de Genètica y Microbiología de la UAB. "El sistema aporta sencillez y rapidez de procesado, puede servir para realizar un primer barrido y evaluar qué muestras pueden posteriormente ser sometidas a un análisis más preciso de laboratorio".
Per especificar el funcionament del biosensor, aquest es basa en l’ús d’un enzim modificat genèticament en combinació amb una xarxa de microelectrodes que detecten electroquimicament els productes d’aquest enzim. En presència d’anticossos anti-VIH , l’activitat enzimàtica es dispara, el que permet discriminar amb facilitat les mostres infectades de les que no ho estan en menys d’una hora, un temps que els investigadors volen reduir i que intentaran disminuir en un temps.
Iciar Larrainzar
Cèl·lules mare
Les cèl·lules mare, poden revolucionar el món de la medecina. És com si adoptéssim la funció de regeneració dels llengardaixos, però en contes de fer-ho naturalment, doncs fer-ho amb tot un procés científic abans de ralitzar una operació d’aquest tipus. En aquest video podem veure com un amfibi es regenera pel seu propi peu, comparat amb el transplantament de tràquea d’una dona a caus ad’una esclerosis múltiple que la va, diguéssim, taponar. Les cèl·lules mare, en el transplantament de tràquea, tenen la funció de revestir el teixit de les cèl·lules mare de la mateixa pacient perquè el cos no la rebutji.
Us imagineu arribar a ser com un amfibi?, regenerar qualsevol òrgan del cos, només amb un pèl del nostre cap.
Mireu el video és molt interessnt:
http://www.tv3.cat/videos/1131419/La-revolucio-de-les-cellules-mare
És un programa del canal 33, és sobre ciència, i a cada capítol ens expliquen una cosa diferent i actual, el podem veure cada dimecres al voltant de les 21:30, és molt interessant.
Dídac Petit
Detallada reconstrucció visual del part d'un Neandertal.
Un grup d'investigadors de la Universitat de Califòrnia en Davis (EUA) i de l'Institut Max Planck per a l'Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya) presenten una reconstrucció virtual d'una pelvis neandertal de sexe femení.
Encara que la grandària del canal de part reconstruït mostra que el part neandertal era tan difícil com ho és avui per a les mares humanes, la forma indica que les neandertales conservaven un mecanisme de part més primitiu que el dels éssers humans moderns. El part en els éssers humans és més complicat que en altres primats. Els bebés humans són aproximadament de la mateixa grandària que el canal del part, fent difícil el seu pas per aquest. El mecanisme de part, una sèrie de rotacions que el bebé ha de realitzar per a navegar amb èxit pel canal de part de la seva mare, distingeix als éssers humans no només dels grans neandertals , sinó també d'altres monos. Ha estat difícil seguir l'evolució del part humà perquè l'ossada pélvica, que imposa els marges del canal del part, tendeix a perdurar molt poc en el registre fòssil. Solament tres individus fòssils de sexe femení conserven canals de part bastant complets, i els tres es remunten a les fases més primerenques de l'evolució humana.
Xavi Lombart
pd : la noticia de la làmpara també és meva.
Investigadores de Harvard crean hidrógeno con microbios transgénicos
El hidrógeno tiene buena fama entre los ecologistas. Es una fuente de energía limpia (su combustión produce vapor de agua), pero sólo en su fase final, porque se trata de un gas muy escaso como tal en la naturaleza, y obtenerlo (por ejemplo, rompiendo con electricidad moléculas de agua) es muy caro. Y muy contaminante.
El método, publicado en la revista Applied and Environmental Microbiology, ha sido probado hasta ahora a pequeña escala en laboratorio y los autores reconocen que hacen falta mejoras. Una de sus ventajas es que produce etanol, que también se puede utilizar como combustible. En cambio, una desventaja de este enfoque es que otro de los componentes que se obtienen es dióxido de carbono.
Per més informació:http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Investigadores/Harvard/crean/hidrogeno/microbios/transgenicos/elpepusoc/20090607elpepisoc_3/Tes
Berta Valls
La nova alga vermella del Mediterrani
Un equip internacional d’investigadors de La Universitat de Girona ha descobert una nova espècie d’alga vermella al Mediterrani occidental. Aquesta alga poseeix el nom de (Leptofauchea coralligena). Es troba en zones d'entre 30 i 45 metres de profunditat i és molt comuna a finals d’hivern i tardor. Té una gran importancia ecològica, ja que és una espècie característica i única del Mediterrani.
La descripció de Leptofauchea coralligena ha estat possible gràcies al fet que els investigadors van trobar espècimens fèrtils i van poder estudiar la seva reproducció.
L'alga descoberta al Mediterrani, tot i ser una espècie molt freqüent, fins ara es pensava que pertanyia al gènere Rhodymenia i, en concret, a l'espècie Rhodymenia ardissonei".
Segons l'autora principal de l'estudi i directora de l'equip d'Algues Bentòniques Marines de la UdG, Conxi Rodríguez-Prieto, "l'estudi de les macroalgues marines porta un retard notable en relació amb el de les plantes terrestres", perquè fins a mitjan del segle XX no es van començar a realitzar immersions.
La comunitat científica considera fonamental la "conservació de la biodiversitat" i per a això és necessari conèixer quines espècies existeixen en l'actualitat i quins requeriments fisiològics tenen.
Per a més informació: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051100_3_331632__Comarques-Cientifics-descobreixen-nova-alga-vermella-Mediterrani
Berta Ruiz Ventura
Berta Ruiz Ventura
Al cap i a la fi no som tan diferents..
Els primatòlegs Michael Huffman , Charmalie i Jean Baptiste Leca de l’institud d’investigacions de primats de Kyoto (Japó) es van dedicar a estudiar el comportament dels macacos quan han de manipular pedres. La manipulació de pedres entre membres del mateix gènere ha estat transmesa dels exemplars més vells als més joves. Aquest estudi que ajudarà a entendre millor els comportaments dels primats inclou també la manera que tenen els primats de recol•lectar les pedres, transportar-les i emprar-les per dur a terme diversos costums com podrien ser llençar-les o fregar les unes amb les altres.
L’estudi consistia en observar les famílies de micos i extreure’n conclusions. Després d’estudiar-los a fons, els científics van determinar que si la mare de la cria exhibeix davant del seu fill com es fan servir les pedres, el percentatge que la cria adquireixi aquestes facultats augmenta en un 75%. Aquests estudis suggereixen que la freqüent manipulació de pedres per part de les mares crida l’atenció de les seves respectives cries i com a conseqüència, els petits macacos adquiriran el mateix comportament, i inclús molt més ràpid que la resta.
Cada dia em sorprenc més del món animal, mai deixarem de descobrir coses noves sobre aquests curiosos animals. El que em crida l’atenció, és que el seu comportament és molt semblant al nostre. Tots quan som petits no fem més que repetir el que diu el nostre germà o el que ens ensenyen els nostres propis pares. Ho trobo molt interessant i cada dia t’adones que al cap i a la fi no som tan diferents els uns dels altres.
http://www.solociencia.com/biologia/09030306.htm
Ramon Camps
Nova teoria sobre com salmons i tortugues marines localitzen on van nèixer
El misteri de com alguns animals marins troben el camí de retorn a casa per reproduir-se després d’emigrar milers de quilòmetres a mar obert, ha intrigat als científics des de fa més d’un segle. Però uns biòlegs marins de la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill creuen haver aclarit finalment el misteri.
La nova teoria diu que des del mateix moment del seu naixement, salmons i tortugues marines són capaces de llegir el camp magnètic de la zona en la que han nascut i poden guardar un record inesborrable.
El canvi magnètic de la Terra canvia de manera predicible a través del globus terraqüi, tenint en comte cada regió oceànica en les que hi ha unes marques magnètiques lleugerament diferents. Coneixent la direcció magnètica exclusiva de la regió natal y recordant-la, els animals poden ser capaços de diferenciar el lloc del seu naixement entre la resta. Així que anys més tard es preparen per tornar a aquest lloc on es reproduiran i deixaran descendència.
Segons els científics que han participat en el treball, l’instin de tornar al lloc de naixement i la habilitat per poder dur a terme aquest retorn és degut a que els animals aprenen la marca magnètica del lloc on han nascut durant els seus primers dies i aquesta informació la retenen tota la vida.
Kenneth Lohmann, professor de biologia de la Universitat de California a Chapel Hill i els seus col·laboradors esperen que el seu estudi estimuli el debat de la comunitat científica i que amb el temps aquest condueixi a noves maneres de posar a prova aquestes idees i aprofundir en elles.
Un enllaç on trobar més informació sobre el tema:
http://www.amazings.com/ciencia/noticias/160109d.html
Roger Llabrés i Forner
EEUU aixeca les restriccions sobre la investigació amb cel·lules mare
Després de 8 anys de restriccions sobre la financiació amb fons federals de les investigacions amb cèl·lules mare embrionàries. Unes prohibicions que havia realitzat el govern de George Bush en arribar al poder el 2001. L’aixecament de les restriccions ja ha provocat que l’Esglèsia Catòlica, per veu del mateix Papa, hagi expressat la seva desconformitat qualificant com a "inmoral" aquest acte.Per aquells que no sàpiguen exactament que són les cèl·lules mare ni quines utilitats poden tenir, en farem una breu explicació: Es podria dir que són unes cèl·lules primordials que poden convertir-se en altres cèl·lules del cos humà, és a dir, substituir cèl·lules de l’organisme. Per tant permeten reparar teixits o fins i tot ògans sencers malmesos i això serà molt útil en el tractament de diferents malalties com el càncer, però això només ha sigut un petit pas i encara falten molts anys d’investigació.
Link de la notícia de la web de "El País":
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Obama/proclama/fin/trabas/ideologicas/ciencia/elpepisoc/20090310elpepisoc_4/Tes
Link d’un gràfic animat de la web de "El País" també:
http://www.elpais.com/graficos/sociedad/Celulas/Madre/elpgrasoc/20071214elpepusoc_1/Ges/
També podeu veure les declaracions de l’esglèsia, contrària a la investigació:
http://www.20minutos.es/noticia/455778/0/vaticano/obama/celuluas/
Pol Ràfols
Donar un nom a cada vaca i Tractar-la amistosament augmenta la seva producció de llet.
Un equip de científics de la Universitat de Newcastle han pogut comprovar que una vaca amb nom propi té una producció de llet més elevada que no pas una altre sense nom ( 200 litres més ).
Passa el mateix amb els humans, al rebre una atenció personalitzada i especial es senten més feliçes i més tranquiles.
Un granger de les afores de Londres va comprovar que una vaca tractada am el màxim cuidado possible i amb els màxims privilegis que pot tenir un animal , podia arribar a produir fins a 290 litres, i aquests litres es podien succionar amb un temps de 3 hores.
La por que té una vaca a l'home també fa que el seu rendiment de producció sigui més baix.
"Los pinzones de Darwin"
Charles Robert Darwin va néixer l’any 1809 i va morir al 1882. Aquest naturalista, amb només 22 anys, va emprendre un viatge al voltant del món, que va durar cinc anys, en el vaixell anomenat Beagle. Va anar recol·lectant vegetals i animals i observant la fauna dels diferents llocs visitats, descobrint espècies singulars i úniques en algunes illes totalment separades del continent, com per exemple les illes Galápagos.
Allà va fer la observació sobre les variacions en las tortugues gegants de les Galápagos depenent de l’illa en la que vivien. Cada illa posseïa el seu propi tipus de tortuga; en aquelles illes amb vegetació arbustiva, la closca presentava la obertura molt alta per poder estirar el coll i agafar les fulles altes, mentre que a les altres illes de molta vegetació baixa, la closca estava més xata que l’anterior.
Un altre exemple van ser els “pinzones”. Aquestes 13 espècies d’aus eren totalment diferents de les del continent, i a la vegada posseïen totes diferents tipus de becs entre sí degut a que ingerien diferents aliments. Algunes d’aquestes aus viuen en els arbres i mengen insectes, mentre que altres viuen a la terra i mengen llavors i flors. També eren diferents en color i grandària. Totes aquestes diferències van ser usades per classificar als “pinzones” de les illes Galápagos en 13 espècies separades i va buscar una explicació a les diferents varietats que havia trobat. A continuació s’explica una versió simplificada de les conclusions a les que va arribar:
- · Un esbart de “pinzones” desembarca sobre una illa molt seca on les úniques plantes són cactus.
- · Solament aquells individus que poden menjar cactus sobreviuen.
- · Els que van sobreviure transmeten els seus trets característics, incloent l’habilitat per a menjar cactus, a la seva descendència.
- · Si aquesta nova població pot mantenir-se separada dels altres “pinzones” per temps suficient, llavors una nova espècie de menjadors de cactus pot sorgir.
Segons Darwin, cada espècie de “pinzones” era el producte de les condicions naturals com la geologia, el clima, la vegetació i la competició per recursos amb altres animals, això per a ell era la "selecció natural". Si tretze espècies de “pinzones” podien venir d’un avantpassat comú degut a la selecció natural, Darwin va voler raonar més enllà i, per tant, tota vida tenia un avantpassat comú. Ell va veure la "selecció natural" com una manera d’assolir “ascendència per modificació”, és a dir, evolució.
Darwin va estudiar i raonar els seus descobriments i va trigar 20 anys en publicar "El origen de las especies" després de tornar del seu llarg viatge.
Aquest any fa dos-cents anys del naixement d’aquest naturalista, i cent cinquanta de la publicació de l’origen de les espècies.
Més informació a:
http://www.apologeticspress.org/espanol/articulos/405
http://biologialatina.blogspot.com/2008/03/teora-de-la-evolucin-origen-de-las.html
Un Pterosaure del Brasil
Un paleontòleg ha descobert que el pterosaure més gran del que es té notícia va viure a Brasil fa 115 milions d’anys. El professor Mark Witton, de la Universitat de Portsmounth, va explicar a la seva presentació que correspon a un Pterosaure, que va volar sobre el nord est brasileny i que va tenir una altura de 5 metres. El fòssil, es va trobar en un llac. El lloc forma part de la conca del riu Araripe, que els paleontòlegs el consideren un dels llocs més rics en presencia de fòssils. L’estudi del fòssil segueix obert i el senyor Witton es va sorprendre que el fòssil el trobessin tan lluny dels seus congèneres a Xina. Aquest fet demostra el poc que es sap realment sobre la història de la evolució i els desplaçament d’aquest tipis de criatures. Els pterosaures van viure durant quasi tota la era Mezoica ( fa entre 228 i 65 milions d’anys ) El cos d’aquest ésser estava recobert de pèl. No son dinosaures encara que si van conviure amb ells durant desenes de milions d’anys.
Un bisturí molecular capaç de regenerar ADN
El Centre Nacional d’Investigació Oncològic (CNIO) ha desenvolupat un “bisturí molecular” que tindrà importants aplicacions, tant en l’àmbit de la biotecnologia com en el tractament del càncer, malalties genètiques i autoimmunes.
Aquesta tècnica permet portar les cèl·lules ferides a un “taller de reparacions” , tallar la seqüència d’ ADN alterada exactament on sigui desitjat, eliminar el segment ferit, substituir-lo per un de normal,i seguidament, introduir la cèl·lula en l’organisme, sense el defecte que causa la malaltia.
El “bisturí” s’ha provat tant en cèl·lules de ratolí com humanes, amb una malaltia genètica, autosòmica i recessiva, anomenada xeroderma pigmentosum (XP) i que es caracteritza per una hipersensibilitat en l’exposició a la radiació ultraviolada, que provaca càncer de pell els llocs que s’exposen al sol i en alguns casos, sofrir trastorns neurològics
Aquest nou disseny de resolució de l’estructura del ADN servirà com a eina de treball en les investigacions de biologia.
Per ampliar el contingut de la notícia, aquí teniu la pàgina web: http://www.cienciaysociedad.info/salud/un-bisturi-molecular-capaz-de-reparar-adn/
Berta Valls
Crear ossos a mesura utilitzant calci en pols
Científics japonesos han aconseguit poder obtenir en només unes hores rèpliques d’ossos facials per reconstruir zones que s’havien perdut per accidents o malalties.
La recepta és la següent; s’agafa una mica de fosfat de calci en pols, se li afegeix aigua destil·lada i un líquid solidificant. Es barreja bé i es creen capes amb la forma desitjada per obtenir un rèplica exacte de l’os que el pacient ha perdut.
El fosfat de calci és del mateix material del que estan fets el postres ossos i mitjançant tècniques de disseny per ordinador es creen capes de 0.1 mm de gruix i el poden mollejar al seu gust amb un marge d’error mínim de només 1mm.
En alguns hospital japonesos ja estan realitzant assajos clínics, i en un futur aquests implants podrien eliminar la necessitat d’ossos de cadàvers com a donants o d’utilització de ceràmica.
De moment la fase de proba durarà dos anys i es realitzarà a 10 hospitals japonesos intervenint a un total de 70 pacients.
Laura Gómez
Unes pinces fetes de llum poden manipular el món microscòpic
Uns científics de Barcelona han aconseguit capturar cèl·lules utilitzant la força prènsil de la llum. Aquesta tècnica consisteix en usar el principi pel qual regeixen les pinces o trampes òptiques: una tècnica que utilitza la llum làser per atrapar i manipular partícules, cèl·lules i macromolècules sense danyar-les.
Aquesta nova tècnica significa un gran avens perquè permet aïllar una sola cèl·lula sense danyar-la, poder observar-la i detectar-ne les anomalies que potser passarien inadvertides amb les anàlisis convencionals. En els últims deu anys, aquest mètode s’ha anat perfeccionant fins arribar al punt que les recents troballes auguren un prometedor futur d’aplicacions en biologia i medicina; es creu que en un futur utilitzant aquest mètode es podria facilitar el diagnòstic precoç de malalties com el càncer i impedir a temps que s’escampés.
Per subjectar les cèl·lules, els científics adhereixen a la membrana cel·lular unes perles microscòpiques de materials sintètics (poliestirè) mitjançant enllaços químics molt forts. Les perles actuen com a nanses que eviten la interacció del làser amb la cèl·lula i el perjudici que això pugui causar.
Aquesta tècnica es usada també en l’escala micro i nano, és a dir, de la milionèsima o la milmilionèsima fracció d’un metre i en l’escala macromolecular, mil vegades més petita que l’anterior, i la nanoòptica plasmònica, que s’utilitza per treballar l’escala de l’ADN.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=554140&idseccio_PK Xavier Samper Tartera
ratolins immortals
El grup de científics espanyols del Centre Nacional d’Investigacions oncològiques (CNIO) ha aconseguit crear un ratolí més sa, resistent al càncer i amb un procés d’envelliments més lent; podent arribar a viure un 40% més de temps que la seva pròpia espècie.
El que s’ha pogut demostrar és que hi ha un enzim anomenat telomerassa i conegut com “l’enzim de la immortalitat” i que, augmentant la seva quantitat, s’ha aconseguit un ratolí amb una vida més llarga.
Això traslladat a l’espècie humana suposaria també un allargament de vida podent arribar fins als 20 anys. Molta gent creu que això és un bon avanç en el món de la investigació però que no seria favorable aplicar-ho a la espècie humana ja que suposaria l’aparició de noves malalties relacionades amb l’edat i l’envelliment. No descarten aquesta possibilitat però s’ha comprovat que aquest ratolí presenta una bona coordinació neuromuscular a edats avançades a més a més de teixits més sans, com la pell i el del sistema digestiu, el qual es manté jove més temps.
Enllaços:
http://www.europapress.es/ciencia-00298/noticia-cientificos-espanoles-crean-raton-vive-40-mas-tarda-mas-tiempo-envejecer-20081113190413.html
http://blogs.periodistadigital.com/vidasaludable.php/2008/11/14/raton-inmunidad-cancer-envejece-9999
Jordina Marbà
.