Un enzim permet atiborrar-se sense engreixar

El somni de qualsevol persona que vulgui baixar de pes -menjar tot el que es vulgui sense desenvolupar dipòsits de greix- cada vegada està més prop, encara que ara per ara la investigació es limita als ratolins. Científics nord-americans han descobert un enzim, la  fosfolipasa A2 adiposa-específica (AdPLA), que es troba abundantment en el teixit gras. El funcionament de la AdPLA causa l’unió d’una cadena d’esdeveniments que incrementa els nivells de prostaglandines I2 (PGE2), que són les encarregades de suprimir el greix. Els ratolins que no tenen activa la AdPLA tenen nivells més baixos de PGE2 i una taxa més alta de metabolisme gras. S’ha descobert un enzim que és la clau del metabolisme del greix en la composició corporal, convertint-la en una diana molt prometedora en el tractament de l’obesitat, explica Hei Sook Sul, professor de Ciències Nutricionals de la Universitat de Berkeley. “Quan els nivells de PGE2 descendeixen per la falta de AdPLA, la destrucció grassa es produeix constantment provocant que els animals no engreixin fins i tot quan es passen el dia sencer menjant”, ha afirmat Robin Duncan, un dels coautors del treball.

 En l’estudi, es van comparar dos grups de ratolins: uns tenien silenciada l’expressió del gen AdPLA i uns altres van servir de control. Tots van deixar de mamar a les tres setmanes i se’ls va començar a alimentar sense control amb una dieta alta en greixos. La falta de l’enzim no va semblar disminuir l’apetit dels ratolins knockout , no obstant això, segons passava el temps, la disparitat en el pes entre els rosegadors d’ambdós grups va ser notable. A les 64 setmanes els ratolins amb el gen silenciat tenien un pes mig de 39,1 grams, un pes típic dels quals segueixen una dieta baixa en calories; per la seva banda, el grup control tenia un pes mig de 73,7 grams.. Els investigadors van realitzar un estudi histològic d’ambdós grups i van veure que els ratolins que no expressaven l’enzim AdPLA tenien el mateix nombre de cèl·lules grasses que els ratolins obesos; no obstant això, aquestes no acumulaven excés de greix.  

enllaços:

http://www.semcc.com/restrict/guest.aspx?orden=0&p=2

http://www.med-estetica.com/actualidad/2009/enero.html

Mireia Mascaró