Vacunes

Fa pocs dies va començar la segona fase de la campanya de vacunació contra el virus relacionat amb el càncer de coll d’úter. Algunes noies ja han tingut marejos o vòmits i s’ha reobert el debat sobre la conveniència d’aplicar aquesta vacuna de forma universal. Un debat entre posicions que defensen criteris diferents sobre com s’aplica la nova i molt particular vacuna, però no sobre la necessitat de la vacunació en general.

L’alemany Harald zur Hauser va rebre el Nobel de Medicina del 2008 per haver descobert que el càncer de coll d’úter està relacionat amb el virus del papil•loma humà. Això va portar a varis laboratoris a treballar per obtenir una vacuna. Després del càncer de mama, el del coll d’úter és el segon càncer femení en incidència. Si hi ha una vacuna aprovada per evitar una malaltia, és lògic que les autoritats sanitàries la posin a disposició de la població.

Tot i això, s’han alçat veus recordant que la vacuna no té una total efectivitat, no va dirigida a tots els virus del papil•loma i a més és cara.

A nivell individual, els pares han de decidir si volen protegir les seves filles d’una malaltia d’incidència mitja i córrer el risc de certes molèsties. Aquestes molèsties són esgrimides per alguns que es neguen a tot tipus de vacunes, però s’ha de dir que el cas és totalment diferent. Hem eradicat la verola i ho estem aconseguint amb la “pòlio” gràcies a les vacunes. A més, un recent informe publicat en The Lancet advertia sobre l’augment de la rubèola a Suïssa com a conseqüència del retrocés de les vacunacions, llavors: és raonable que no es pugui pal•liar la situació d’aquest increment com a conseqüència del pensament retrògrad de certes minories?

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=591511&idseccio_PK=1021&h=


Aina Cervera