Els nadons ploren en el seu idioma matern

Des dels seus primers dies de vida, els nadons ploren en francès, anglès o català, ja que el plor dels nounats porta l’empremta de l’idioma dels seus pares. El descobriment suggereix que els infants capten elements del que serà el seu idioma matern ja al ventre de la mare, molt abans dels primers balbucejos.
La troballa més espectacular d’aquest estudi és que els nounats humans no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l’idioma que han sentit durant la seva vida fetal, en l’últim trimestre de gestació.
Segons Wermke, contràriament al que indiquen les interpretacions més ortodoxes, aquestes dades subratllen la importància del plor per al futur desenvolupament del llenguatge. L’equip de Wermke va gravar i va analitzar el plor de 60 nounats sans, 30 d’ells de famílies francòfones i els altres 30 de famílies germanòfones, entre 3 i 5 dies després del naixement. L’anàlisi va revelar clares diferències, basades en l’idioma matern.
Estudis anteriors havien demostrat que els fetus humans són capaços de memoritzar sons del món extern ja en l’últim trimestre de gestació. Però encara que se sabia que l’exposició prenatal a l’idioma matern influeix en la percepció dels nounats, es pensava que els seus efectes sobre la pronunciació de sons es donaven de forma molt més tardana.
Els nounats prefereixen la veu de la mare a totes les altres, perceben el contingut emocional dels missatges que els envia mitjançant l’entonació, i senten una forta motivació d’imitar-la per a atraure-la i crear llaços afectius, segons l’estudi.

Adriana Olsina

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&t=1&idseccio_PK=1477