11 d'abril, Dia Mundial del Parkinson

Demà, 11 d’abril es celebra el Dia Mundial del Parkinson, trastorn que afecta aproximadament a un 2% de persones majors de 60 anys.

La malaltia del Parkinson es una malaltia neurodegenerativa que afecta el sistema nerviós central. La principal alteració que es produeix és la pèrdua de neurones en una zona del tronc cerebral, la substància negre, on es sintetitza i llibera la dopamina. La dopamina és un neurotransmissor necessari per controlar el moviment.

L’etiologia és desconeguda en la majoria de casos (es creu que es tracta d’una combinació de susceptibilitat genètica i factors ambientals encara no establerts) i només un 10% correspon a formes hereditàries.

Són 3 els símptomes principals que s’observen en el Parkinson: tremolor en repòs, rigidesa muscular i dificultat per iniciar i realitzar moviments. El estat clínic dels malalts de Parkinson es va modificant amb el pas dels anys, apareixent dificultat per tragar, estrenyiment, trastorns missionals o depressió. En alguns casos, fins i tot va associat al deteriorament intel·lectual.

És difícil pressisar com va a evolucionar l’afectat, ja que en la majoria dels casos, els símptomes són comuns, la manera en que es desenvolupa la malaltia pot variar molt d’un pacient a un altre.

El diagnòstic es basa en els símptomes del pacient i en una detallada exploració física. En ocasions pot ser necessari fer alguna prova més que permetin diferenciar entre un síndrome Parkinsonià i síndromes clínicament similars sense dèficit de dopamina.

El tractament del Parkinson és sintomàtic, és a dir, s’utilitzen fàrmacs que tracten de corregir el dèficit de dopamina per millorar els símptomes. Tot i així, quan el tractament amb levodopa és continuat en el temps es freqüent que apareixen canvis bruscs en la funció motora, de tal manera que s’alternen en el temps moments en els que existeix una mobilitat acceptable i moments en els que els símptomes són molt intensos. És el que es coneix com un fenomen ON-OFF. També és habitual l’aparició de moviments involuntaris. Aquestes complicacions es tracten d’evitar utilitzant fàrmacs d’acció més prolongada.

En aquells casos en els que no hi ha resposta al tractament farmacològic, la cirugía constitueix una alternativa. Amb l’estimulació cerebral profunda es poden aliviar aquestes fluctuacions motores i els moviments involuntaris.

És important insistir en l’ importància de continuar les numeroses línes d’investigació que es segueixen i de seguir profunditzant en l’estudi de la malaltia del Parkinson.

 

Norma Pedemonte

http://www.sabervivir.es/contenido.php?seccion=1437&tipocontenido=