Polèmica en l'evolució pel genoma neardental

Grans entitats científiques ja defensaven des de feia temps que hi va haver hibridació, basant-se en ossos trobats a Portugal i a Romania, entre neardentals i homo sapiens. "S'ha acabat el debat", sentenciava ahir Zilhao. "A més", afegeix "si genoma ens diu que sapiens i neandertals es van barrejar a l'Orient Mitjà, és evident que també ho van fer quan se'ls van trobar a Europa, per què no anaven a fer-ho? I llavors no són espècies diferents ", conclou. L'investigador portuguès apunta que, tot i que sosté que els neandertals van ser absorbits pels 'Homo sapiens' fins a desaparèixer, això no vol dir que les poblacions actuals europees provinguin d'aquest híbrid." La història demogràfica europea és molt complexa. "El genoma ens diu que tenim un percentatge petit de neandertals, però potser en el futur, en estudiar més individus, augmenti la quantitat d'ADN comú", augura. Però no tots estan d'acord amb Zilhao, tot i que reconeixen que hi ha moltes preguntes ara obertes. José María Bermúdez de Castro, director del Centre Nacional de Recerca sobre Evolució Humana (CENIEH) i codirector a Atapuerca, nega que es pugui parlar d'una sola espècie. "Jo sempre he pensat que podria haver hibridacions, fins i tot entre 'Homo antecessor' i 'Homo heidelbergensis', però això no vol dir que ja no serveixi la definició d'espècie com l'entenem, sinó que es va matisant". "El que sembla clar és que som dues línies evolutives diferents i que l'aportació neandertal és molt petita i que hi ha 83 gens que tenen molt de pes perquè tanquen la clau de per què som com som", conclou. Arsuaga també argumenta que quan hi ha reproducció, llavors serien la mateixa espècie i tindrien un avantpassat comú. És tot molt confús ", reconeix.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/07/ciencia/1273228998.html

Narcís Homs