Esculli la seva teràpia contra l'ansietat

En EEUU s’alcen cada vegada més veus que defensen la formació a metges d’Atenció Primària en la identificació i tractament de les malalties mentals. El motiu: "El nombre de persones que necessiten teràpia contra els trastorns psiquiàtrics excedeix la capacitat assistencial dels serveis especialitzats".

Pedro Roy-Byrne, de la Universitat de Washington, i el seu equip, constaten l’eficàcia d’un programa per a la teràpia de l’ansietat impartit en atenció primària.

"Millorar la qualitat de l’atenció a la salut mental requereix d’un continu esforç per administrar tractaments basats en l’evidència científica dintre la pràctica real dels centres de salut, on existeix una gran varietat de pacients i d’eines clíniques. L’eficàcia de la col·laboració terapèutica dels centres de salut en la teràpia de la depressió ha quedat bé establerta, però no s’ha estudiat en la teràpia de l’ansietat". Per aquest motiu, Roy-Byrne i el seu equip van voler comprovar l’eficàcia d’un model flexible de tractament, conegut com Aprenentatge de l’Ansietat i el seu Tractament, que facilita al malalt l’elecció del tractament: teràpia cognitiva conductal, medicació o ambdues teràpies. Inclou, a més, el monitoratge amb un sistema informàtic que permet contrastar si les decisions sobre el tractament són correctes.

Els científics van portar a terme un assaig aleatori en 17 centres d’atenció primària de quatre ciutats nord-americanes. Entre juny de 2006 i abril de 2008, un total de 1.004 pacients amb els trastorns d’ansietat més comunes: trastorn de pànic, ansietat generalitzada, fòbia social i síndrome d’estrès postraumático, amb o sense depressió. Tots tenien entre 18 i 75 anys i tots van rebre tractament de tres a 12 mesos. A més, van ser avaluats als sis, 12 i 18 mesos.

Els investigadors van trobar que els símptomes d’ansietat van ser significativament més baixos per als pacients en el grup d’intervenció del tractament nou als sis mesos, 12 mesos i 18 mesos en comparació dels quals van seguir el tractament tradicional. A l’any, i els 18 mesos, les taxes de remissió de la malaltia en el grup d’intervenció van ser del 63% en comparació del 44% del grup dels ’cures tradicionals’. Malgrat que els propis autors de l’estudi reconeixen que, encara que el treball tenen algunes limitacions, la flexibilitat del tractament i la seva eficàcia suggereixen que el nou tractament és un model que hauria d’aplicar-se de forma generalitzada en atenció primària.

 

Lara Comis

http://www.elmundo.es/elmundosalud/index.html