Batecs a cop de bateria

Un article del diari la Vanguardia ens narra la vivencia de dues persones que viuen amb un cor artificial.

Eufemio García, de 56 anys, va tenir un infart massiu el desembre del 1996. El cor de l’Eufemio, que té una cicatriu enorme des d’aleshores, ja no el deixava ni dormir, “perquè si m’estirava, m’ofegava”. Ara porta un cor artificial que bomba la sang que li arriba dels pulmons cap a l’aorta, cosa que fa que no se li embassin i es pugui estirar del tot. Ja no ha hagut de tornar a dormir pràcticament dret. I fins i tot camina una estona, no deu passos com fins fa un parell de mesos. “I arreglo coses. Quan em canso, paro, però m’agrada arreglar coses”.

L’hi han implantat a Bellvitge, on els cirurgians i cariòlegs responsables de la unitat d’insuficiència cardíaca i transplantament han fet un pas en les situacions extremes amb què solen treballar i han col·locat el seu primer cor artificial autònom, cosa que a la llarga suplirà una part dels trasplantaments cardíacs.

Un cable que li surt de l’abdomen connecta l’aparell amb la petita consola de control i les bateries, que van en una motxilla. “Em duren cinc hores i me les canvio jo mateix. A la nit, m0endollo al corrent i no gasto bateria.  He d’anar alerta quan em giro, perquè la cicatriu per on surt el cable encara no la tinc del tot bé, però m’hi vaig acostumant. De moment, tampo no em puc dutxar, però em rento a l’antiga”, diu de broma l’Eufemio. Expolicia municipal de Castellar del Vallès que, ocasionalment, ajuda a cuidar del seu nét. I guanyador de temps de vida, “perquè abans que li implantessin e cor artificial li donaven tres mesos de vida, ja no podia més”, explica l’Amelia, la dona i assistent de l’Eufemio.

Tot i que per l’hospital de Bellvitge el cor de l’Eufemio és una fita, la pionera va ser Maria Cinta Barberà, la primera que va portar una màquina d’aquesta mena al pit, malgrat que s’havia d’estar a l’hospital i no podia viure a casa seva. Va ser el 2007, a l’hospital de Bellvitge, també. Durant quatre mesos ben llargs va viure connectada a les bateries que li alimentaven el cor artificial. I en només quatre mesos i mig, contradient el diagnòstic inicial, el cor se li va començar a recuperar. I li van retirar l’artificial.

A partir d’aquests dos punts de referència, els cardiòlegs calculen que entre el 20% i el 30% dels pacients en espera portaran un cor artificial.

 Webs d’interès:

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

http://www.20minutos.es/noticia/414465/0/corazon/artificial/libro/

http://es.wikipedia.org/wiki/Coraz%C3%B3n 

                                                                    Mariona Surís

                                                                    1r Batx. A

                                                                    23-02-12