Blogia
colorblau

Els flamencs.

Els flamencs semblen ocells inventats per nens petits amb una imaginació sobrenatural. Les cames tan llargues, els turmells proporcionalment molt grans (semblen genolls), el coll llarg i el bec de colors cridaners. La suma de tots aquests aspectes físics, aparentment estranys, permeten al flamenc viure en tot tipus de medis.

Amb el bec en forma de ganxo reuneix trossos de fang per construir el niu, amb unes làmines que té a la boca pot filtrar l’aigua i així alimentar-se correctament. Per tant podem veure que totes aquests “rareses” són ben aprofitades. Les plomes són una altre part increïble del seu cos. Quan neixen tenen tons blancs i grisos que, més endavant, canvien al rosa per l’acció d’unes bactèries d’aigua i d’un actiu del menjar que ingereixen.

Encara que siguin un animal amb una imatge tòpica, segueixen sent uns animals molt misteriosos. Segons afirma Chris Brown, conservador d’aus del parc natural de Dallas, “ per molt reconeixibles que ens semblin, sabem molt poc d’ells”. Els científics no es poden explicar comportaments com és el fet de quedar-se drets sobre una sola pota. Com que viuen en regions de difícil accés, no és fàcil fer un recompte de les poblacions, seguir la seva pista i, menys encara, descobrir com els afecten els fenòmens atmosfèrics. El que sí que sabem és que els flamencs que viuen en llibertat i en grup són extremadament fidels. Els progenitors cuiden amb molta atenció les seves cries i fins i tot els reuneixen en “guarderies” perquè estiguin ben  protegits i no els hi falti menjar. Quan s’acosta un perill, milers d’aquestes aus es mouen com si fossin una de sola en una coreografia que potser augmenti les seves probabilitats de sobreviure en un món tan perillós.

 

Extret de: National Geographic, volum 30 nombre 4.

Pau Pallarès

0 comentarios