Nova troballa en l'experiment d'evolució més llarg generacionalment

En el febrer de 1988 Richard Lenski va començar un experiment amb bactèries de la espècies Escheriachia coli (E. coli). Aquesta investigació porta més de 24 anys, i és l’experiment que dura més de la història a causa de les moltes generacions passades. Aquest experiment ens permet estudiar més de 56.000 generacions de evolució bacteriana.

 

Hi ha dotze poblacions de E. coli en una incubadora en el laboratori de Lenski, en el que produeix unes set generacions cada 24 hores. Cada dia els científics agafen diferents percentatges de cada població y ho passen a una font d’alimentació, un  flascó amb glucosa fresca, que les bactèries consumeixen àvidament i citrat, ja que una població bacteriana fa unes 30.000 gernacions van descobrir com menjar-se-la.

 

Com que els investigadors agafen mostres cada 500 gernacions i  les congelen, cada cop que apareix algun nou rastre els investigadors poden inspeccionar tot el que sigui necessari per poder endevinar quins són els passos entremitjos del procés que han utilitzat.

 

L’últim episodi de evolució consisteix en que els bacteris han obtingut la capacitat de nutrir-se amb el citrat, cosa que les poblacions anteriors no tenien aquesta capacitat. Aquestes noves bactèries evolucionades ara poden complementar la seva dieta de glucosa amb una mida de citrat. E. coli no pot consumir el citrat amb presencia d’oxigen ja que no posseeixen la proteïna correcta per absorbir molècules de citrat quan estan amb oxigen.

 

I, com va aparèixer aquesta mutació? Els resultats d’un nou estudi podrien ser la resposta definitiva. L’equip de Zachary Blount i el mateix Richard Lenski van analitza dotzenes de seqüències de genomes complets de bacteris que havien adquirit aquest nou tret. Es van emmagatzemar diferents mostres de diferents moments de la historia de llinatge.

 

Els autors de la investigació han dit que per arribar a adquirir aquesta característica es necessiten com a mínim tres mutacions, i a més aquestes mutacions s’han de fer en un ordre específic.

El que més crida la atenció, és que aquestes mutacions ja s’havien produït diverses vegada de manera independent a diferents poblacions. I amb això arribem a la conclusió de que, com a mínim en el món dels microbis, es poden desenvolupar diferents característiques complexes d’una manera rapida i repetitiva. Ja que, si ho recordem, han passat ja uns 24 anys des de l’inici de l’experiment i hi ha hagut una rapida successió de generacions en les poblacions de les bactèries molt important.

 

Font d’informació: http://noticiasdelaciencia.com/not/5475/nuevo_hallazgo_en_el_experimento_de_evolucion_mas_largo_generacionalmente/

 

Clàudia Aymerich