Descobriment en Atapuerca de l'ADN humà més antic

El passat dia 06/12/2013 al jaciment d’Atapuerca es va trobar el que és l’ ADN humà més antic pel moment, amb aquest descobriment s’ha produït un canvi sense precedents a la història ja que abans d’aquest esdeveniment es creia que l’ésser humà va aparèixer fa 200.000 anys. Després d’això sabem que el primer ésser humà va tenir lloc realment fa 400.000 anys.
Tot i que també ha aportat nous dubtes i misteris. Investigadors de espanyols d’ Atapuerca i l’Institut Max Planck d’ Antropologia Evolutiva han seqüenciat el genoma mitocondrial quasi complet d’una resta humana, rep el nom de Fèmur XIII a l’Avenc dels Ossos d’Atapuerca (Burgos), data en uns 400.000 anys que es remunta en el (Pleistocè Mig). Atapuerca vam ser testimonis de " Un fet tan important com la trobada de vida extraterrestre. " segons diu Arsuaga.

Es tracta de l’ADN mitocondrial, un orgànul de la cèl·lula que s’hereta amb un sol cromosoma. Aquest ha produït confusió perquè al comparar-ho amb genomes actual tant com humans, ximpanzés i bonons s’ha descobert que estan emparentats, però no amb els neandertals si no amb una població, de la que en sabem ben bé poc, de les muntanyes d’Atlai fa uns 40.000 anys, els denisovans.

La clau de la obtenció de l’ADN ha sigut desenvolupada per per Matthias Meyer en el prestigiós laboratori de Pääblo que ha aconseguit per primer cop seqüenciar l’ADN d’un ésser, millor dit de l’ésser més antic, per tant això suposa un desgast i una contaminació de el material que té un important risc de perdre la mostra i baixa probabilitat de treure informació. Es van prendre diverses mostres del fèmur, un total de 1.98 grams, fent perforacions amb l’ajut del microscopi.

Fins ara l’equip d’Arsuaga havia desenterrat 6.500 fòssils, pertanyents a 28 individus, amb totes les peces esquelètiques representades, de distintes edats i alçades.
Una investigació de l’equip Max Planck ha seqüenciat i comparat l’ADN humà del Fèmur XIII amb fòssils neandertals i denisovans adonant-se que tenim una major proximitat als denisovans que amb els neandertals, en contra del que s’esperava. Arribant a la conclusió que la nostra teoria sobre que l’home pertanyia directament del neandertal queda en la història de la història.

Ja s’ha realitzat un primer esquema on es plantegen diverses hipòtesis:

a) Una idea inicial és, com es demostra en la comparació d’ADN entre el Fèmur XIII i els denisovans que podrien estar relacionats. Però Meyer, Arsuaga, Pääblo, Martínez consideren que es poc creïble ja que entre ells hi han una important distància espacial i temporal.

b) Com a segona hipòtesi es considera que les mostres trobades a l’Avenc són un grup distint del neandertals i els denisovans, més tard aquests contribuirien d’alguna manera amb la genètica als denisovans.

c) Una hipòtesi "plausible", segons experts i fonts acreditades de "El país" esmenta que els homes de l’Avenc estarien relacionats amb els denisovans i els neandertals però s’hauria de demostrat com es conten menys material genètica d’aquests últims.

d) La última hipòtesi creu en un quart llinatge europeu que cooperés en el flux de gens entre denisovans i els de l’avenc.

A aquestes alçades hi han molts dubtes i nous misteris que han quedat al descobert és per aixó que aquest succés ha aportat més coneixements i per tant nous misteris per poder resoldre que abans ni ens plantejaven. 

- Per conèixer més i millor aquí us deixo els enllaços que he utilitzat:

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/12/04/actualidad/1386176650_035887.html

http://www.publico.es/486929/los-primeros-espanoles-surgieron-del-frio-siberiano

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/12/04/actualidad/1386

http://www.museoevolucionhumana.com/~museoevo/es/zona-gourmet/blog-cientifico/para-completar-la-informaci%C3%B3n-sobre-el-adnatapuerca-del-f%C3%A9mur-de-la-sima-de-los-huesos

http://www.elmundo.es/ciencia/2013/12/04/529f7c8f0ab740881d8b4571.html

(Alvaro Parrilla)