Traumes hereditaris

Un estudi demostra que els fets traumàtics que el pare pateix abans de concebre una filla poden afectar al futur nadó.

Aquest treball ha estat elaborat per l’Institut Central de Salut Mental de la Facultat de Medicina de la Universitat de Heidelberg, a Alemanya, dirigit per Carolin Hoyer i s’ha publicat a la revista NeuroReport.

L’estudi consisteix en un experiment amb ratolins. Van engabiar 2 ratolins de sis setmanes d’edat i els hi van aplicar una descàrrega elèctrica als peus. Això els hi va provocar un efecte psicològic equivalent al síndrome d’estrès posttraumàtic en humans. Després, com a control, van engabiar dos ratolins sans de la mateixa edat. Van aparellar amb femelles, també sanes, els quatre ratolins i van observar el resultat. Van veure que les filles dels ratolins traumatitzats creixien molt més lentament que els altres ratolins. 

Havent fet l’experiment, van atribuir els efectes a les modificacions epigenètiques. Aquestes modificacions no canvien la informació del gen però si la manera com es llegeix. Consisteix en l’addició dirigida de determinades molècules a l’ADN degut a factors interns de l’organisme o factors ambientals. De totes maneres, no descarten altres possibilitats. Una altra possible resposta a aquest resultat és que les femelles reconeguin l’estat del mascle durant l’aparellament i això alteri la seva resposta fisiològica i provoqui un efecte en el creixement de les filles. 

El que no s’ha pogut explicar és per què només afecta a les filles i als fills no. Tot i que aquest efecte diferencial entre els dos sexes també s’ha trobat en altres casos de modificacions epigenètiques.

En conclusió, encara que la mare sigui la única que manté una relació fisiològica directa durant la gestació, els traumes dels pares també poden afectar a la futura filla.

Font 1

Font 2

N. Rodeja