Les variabilitats geogràfiques influeixen en els sons dels idiomes.
Segons un estudi d’investigadors de la Universitat de Miami, ens diu que la variabilitat lingüística depèn de la proximitat de zonas inhabitades, l’altitud, la latitud, etc… de cada país, és a dir, de les característiques georàfiques.
Tots els idiomes s’aprenen, però tambè influixen altres coses com el cervell o la boca, per transmetre els mmissatges.
Els estudis que han fet aquests invertigadors coincideixen amb que en els climes amb més calor i tropicals utilitzen més vocals, ve donat per la comunicació a distància sigui menys dificil.
Aquest estudi consisteix en agafar tots els idiomes del móm (6909) dels quals s’han examinat 567, i s’ha comparat la geomorfologia (estudi del relleu de la superfície terrestre,i de la seva evolució) i la preoximitat de sones sense habitar. Aleshores ho van calssificar en dos grups segons la utilització de consontants o no. Van veure que no depenien de d la família lingüística, és a dir, que no tedien molt en comú.
Finalment van arribar a la conclusió que els sons de le les consonants eren més abuntants a nivell del mar, perquè segons la pressió atmosfèrica és més facil de pronunciar, en canvi en zones molt altes, per sobre del nivell del mar (llocs pròxims a zones inhabitables) van poder observar que la dificultat de pronunciar les consonants havia augmentat. És a causa de la pressió atmosfèrica perquè quan es pronuncia una consonant a una alçada elevadar per exemple, s’ha d’alliberar més pressió de lal que hi ha, si més no, quan l’alçada és a nivell del mar, no cal fer molta pressió perquè la de fora és menor.
Van poder observar tambè que amb les vocales com es fan amb la voca oberta, no com las consonants que es fan amb la boca tancada, es perdia més aigua en parlar (per evaporació) i aquest “m’algast d’aigua” és propi de climes del nivell del mar.
0 comentarios