Nous mecanismes neuronals expliquen perquè els porros donen fam

Un grup internacional de científics ha trobat l’explicació neuronal sobre per què el cànnabis augmenta les ganes de menjar . Segos estudis realitzats en ratolins , les cèl·lules nervioses encarregades de reduir la sensació de gana funcionen de manera diferent a l’habitual en activar el receptor cannabinoide i , per això , la sensació de sacietat desapareix .
La gent que fuma cánnabis coneixe la forta sensació de fam, i que els empeny a menjar encara que ja estiguin tips. Un nou estudi en ratolins ha sorprès els investigadors , en descobrir que aquesta estimulació de la gana està conduïda per les mateixes neurones que normalment s’encarreguen de produir sacietat , conegudes com proopiomelanocortinas ( POMC ) .
Fins ara , els científics asseguraven que el fenomen estava relacionat amb l’activació del receptor cannabinoide 1 ( CB1R ) , un conjunt de proteïnes que , en presència de les substàncies cannabinoides , augmenta la gana .
Pero segons el nou estudi publicat a Nature i portat a terme per científics d’Austràlia, Alemanya i els Estats Units , i ha alguna cosa més, : " Observem que , en resposta a l’activació del receptor cannabinoide , les neurones POMC s’activaven , i s’alliberaven tant anorexígens [ supressors de la gana ] com orexigénicos [ estimuladors ] " , explica a Sinc Tamas L. Horvath , investigador de la Universitat de Yale i cap de projecte .
" No ens ho esperàvem . Estàvem fent experiments de control quan descobrim aquest resultat sorprenent " ,afirma diu Horvarth.

Els nous experiments han mostrat que aquestes neurones augmenten la seva activitat quan es toquen amb els cannabinoides . " Trobem que les cèl·lules que redueixen la gana s’activen de manera diferent en entrar en contacte amb el receptor cannabinoide CB1R " , indica l’investigador . " L’activació de les neurones dirigida pel receptor fa que alliberin substàncies químiques diferents a les que normalment s’enganxen quan promouen la sacietat.
Conèixer aquest inesperat mecanisme podria ser util l per tractar trastorns de la conducta alimentària . No obstant això , els autors assenyalen que el control d’aquestes conductes és complex , i que en aquest estudi es considera només una manera de acció.


Alex catalán