Blogia
colorblau

Què anava a dir jo ara?

Segons diuen els neuròlegs, és una funció del cervell completament normal i que no correspon a cap malaltia el fet d’oblidar informació, ja sigui en forma de dades, fets, records o, fins i tot, on hem deixat el telèfon mòbil fa 5 minuts.

El nostre ull recopila una quantitat massiva d’informació cada cop que observa tot allò que l’envolta. De tota aquesta informació rebuda només en conserva una part i se’n desfà de l’altra ja que, si això no fos així, el rendiment del cervell es veuria afectat a causa d’una sobrecàrrega.

Seguint les investigacions del neuròleg Alberto Villarejo, vocal del Grup d’Estudi de Neurologia de a Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia, la nostra memòria és selectiva. És per això que cada nit té lloc un procés en el cervell en el qual es s’eliminen records emmagatzemats durant el dia i només es manté certa informació. “Oblidar és un acte fisiològic, diu el doctor Vallejo, si ho recordéssim tot tindríem un problema enorme”.

A la dècada dels anys 20, es va donar el cas d’un home rus que patia una malaltia anomenada hipermnèsia, és a dir, patia un excés de memòria que li permetia recordar qualsevol dada durant anys. Aquesta virtut va resultar ser-li un inconvenient perquè sovint el portava a la confusió.

El neuropsicòleg Álvaro Bilbao explica en el llibre “Cuida el teu cervell... i millora la teva vida” que els records són creats per persones, moments o llocs. Explica així el que a tots ens ha passat algun cop; anar a algun lloc a buscar a alguna cosa, no recordar què era i haver de tornar a on érem en un principi per tal de recordar el que havíem anat a fer. Això és dóna pel simple fet de que la ment intenta inconscientment tornar al lloc inicial on es va crear el record.

El més important és, davant d’aquests petits oblits del dia a dia, no perdre la calma; la memòria tornarà sola.

http://elpais.com/elpais/2015/03/09/buenavida/1425895476_979956.html

 

Laura González Berrios 

0 comentarios