Actualitat/Hemeroteca

Una sortida curiosa

Els alumnes de 1r de Batxillerat de la modalitat de Batxillerat social van visitar el laboratori de les Drassanes el dimecres passat. Després d'un curt trajecte en autobús i metro vam entrar-hi, on ens van fer una petita introducció al tema i sobre el que anàvem a visitar. No s'analitza els microorganismes perquè no tenen res a fer, no, sinó que s'observa detalladament i amb lupa (en aquest cas amb microscopis) les substàncies nocives dels aliments, de l'aigua, de l'aire... i ho fan perquè la societat en fem un bon ús i ho puguem consumir amb seguretat. Es preocupen pel medi ambient i per la nostra salut.

Un cop acabada la introducció vam pujar i ens vam dividir en un parell de grups, ja que erem massa gent per fer l'explicació. Uns van anar a visitar la secció de biologia i els altre la de química i quan vam acabar, a l'inversa. Ens van explicar què feien amb els fongs i les causes de perquè ens sortien de vegades als humans. De fet són paràsits i fan les mateixes funcions que nosaltres: neixen, creixen, es nodreixen... ens vam entretenir molt en la secció de biologia i va arribar cansats a la de química, on l'explicació que ens va fer el doctor va ser llarga i tosca, mantenint-hi discussions científiques amb el professor Pajares. Fins i tot un dels nostres va tenir problemes per mantenir-se de peu i poder-hi veure correctament.

De totes maneres ens ho vam passar molt bé i vam poder observar el que no havíem fet abans i que. si no hagués estat per l'escola, segurament mai haguéssim vist.

 

Toni de Pablo

Titanoboa

Al nord de Colòmbia foren descobertes les restes de la serp més gran del món fa un parell d’anys, fet que ha aportat dades per conèixer el clima i l’entorn en què va vivir fa 60 milions d’anys. La serp, que va ser batejada amb el nom de “Titanoboa Cerrejonensis” media més de 13 metres de llarg i tenia un pes de 1,25 tones, segons els paleontòlegs que varen analitzar les seves vèrtebres. Amb aquesta important troballa, s’ha descobert que la “Titanoboa”, que va viure a l’època del Paleocè en un bosc tropical (sabem que era un bosc degut als fòssils de les plantes trobades a la zona de Cerrejón), hauria necessitat una temperatura anual mitjana de 30 a 34 graus centígrads, per a poder sobreviure. Al Paleocè, els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera eren el doble que els actuals i la selva tropical esmentada sobrevivia a 32 graus de temperatura, cinc més que els que hi ha actualment a la zona. Amb aquestes dades es posa en dubte el fet que la vegetació tropical podria desaparèixer amb l’augment de temperatures originades pel canvi climàtic. Amb la “Titanoboa” s’ha permès entendre millor la història de les serps, i d’altra banda ha donat indicacions de com era el clima als tròpics del Nou Món fa uns 60 milions d’anys. També es considera el fet que amb el canvi climàtic, d’aquí milions d’anys, es podran tornar a veure serps com la Titanoboa.   

 Gabriel García

http://www.theglobeandmail.com/servlet/story/RTGAM.20090205.wsnake05/BNStory/Science/home

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090204/imp_53633655135.html

 

 

 

 

L'any Darwin

“Quan estava com a naturalista a bord del Beagle, buc de la marina real, van impressionar-me molt certs fets que es presenten en la distribució geogràfica dels éssers orgànics que viuen a Amèrica del Sud i en les relacions geològiques entre els habitants actuals i els passats d’aquell continent. Aquests fets, com es veurà en els últims capítols d’aquest llibre, semblaven donar alguna llum sobre l’origen de les espècies, aquest misteri dels misteris, com així ho ha anomenat un dels nostres majors filòsofs”.  

Aquest és el comentari amb què Charles Darwin (1809-1882) encetà la introducció de "L’origen de les espècies", la seva obra més coneguda, basada en el seu viatge arreu al món a bord del Beagle i on explica les bases de la teoria evolucionista que va trasbalsar la societat i la comunitat científica a l’època. Durant el 2009, Any Darwin, es commemora el bicentenari del naixement del prestigiós naturalista, i el 150è aniversari de la publicació d’aquesta obra.

La Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ha programat diverses activitats destinades a difondre l’estat actual de la teoria de l’evolució. D’altra banda, del 5 de gener fins al 30 de desembre, al vestíbul de l’edifici Ramon Margalef, es podrà veure una exposició bibliogràfica sobre l’obra de Darwin on es podran trobar diversos exemplars dels títols més emblemàtics del naturalista anglès, publicats des del segle xix, i en edicions en català i castellà.

Del 3 de març al 30 de desembre, finalment, està prevista una mostra de panells explicatius sobre el passat i el present de la teoria de l’evolució, al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal. En les mateixes dates, a la Biblioteca de la Facultat, tindrà lloc la projecció de panells sobre Darwin, la seva obra i el seu entorn.

Gabriel García

http://www.ub.edu/biologia/any_darwin/index.htm

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=574375&idseccio_PK=1021

 

 

 

 

Google Ocean, un nou programa que ens permet bucejar per l'ordinador

Aquest és un programa nou que permet bucejar amb l’ordinador. Té la mateixa funció que el google earth, però en comptes de poder veure la superficie de la Terra, veus el que hi ha a l’interior de tota la massa oceánica del planeta Terra.

La companyía estadounidense llença una nova versió que permet conquistar el fons marí  amb una nova dimensió de profunditat. Eric Schmidt, el president de l’empresa, diu que així la gent es dóna compte que el canvi climàtic també afecta als oceans. L’aplicació a tres dimensions, està enfocada tant al camp científic com al públic en general que podrà compartir experiències en línia com els millors llocs on practicar surf, submarinisme o simplement veure llocs interessants o restes de naufragis. Els usuaris també podran buscar informació a través de fotos o vídeos de les 20 capes que té el fons marí.

 

Per a més informació: http://www.justmagic.com/GM-GE.html

 

Berta Ruiz Ventura

Els últims neandertals

Una investigació fonamentada en l’estudi dels fòssils humans extrets al llarg d’una dècada a la “Sima de las Palomas” (Múrcia), conclou que, molt probablement, els neandertals van perdurar fins a 8000 anys després de l’aparició de l’home modern.  

Aquests fòssils tenen una antiguitat de prop de 40000 anys i mostren l’anatomia dels neandertals. Per tant, aquests van perdurar a la zona sud-occidental de la península Ibèrica malgrat el ràpid progrés dels humans moderns. D’altra banda, alguns dels fòssils trobats mostren característiques pròpies de l’anatomia humana moderna, les quals acostumen a no pertànyer als neandertals més antics. És possible que els neandertals de la “Sima de las Palomas”anessin adquirint trets moderns a causa d’una evolució morfològica originada pel contacte amb els humans moderns que entraven al territori peninsular a través dels Pirineus.

http://www.laopiniondemurcia.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008121000_5_139835__Municipios-Sima-Palomas-tiene-restos-Neandertal-solo-40000

 

http://www.pnas.org/content/early/2008/09/06/0803917105.abstract

 

Gabriel García Arenas

 

Descobreixen aigua i CO2 en un planeta fora del Sistema Solar

Després de tretze anys d'haver decobert el primer planeta fora del Sistema Solar i d'haver-ne descobert més de 300,  els astronoms van començar a estudiar les seves atmosferes i ja n'han trobat aigua i CO2. Aquest planeta, que està a 63 anys llum i que s'ha trobat mitjançant el telescopi HUBBLE, s'anomena HD189733b. L'estudi es va du a terme per el Jet Propulsion Laboratory de la NASA que està dirigit per Mark Swain i també van ser els qui van descobrir aquest planeta.

Els dos compostos trobats (aigua i CO2) són dos molècules relacionades amb l'existècia de la vida. El problema però és que les condicions de HD189733b no són gaire favorables ja que és un planeta gegant gasos similar a Júpiter i la temperatura supera els 1000ºC. Tot i això els investigadors del Jet Propulsion Laboratory són optimistes al estar més a prop de descobrir vida en un altre planeta

http://www.publico.es/ciencias/182134/descubren/agua/co/planeta/sistema/solar

 

Desxifrat el genoma del mamut

S’ha desxifrat per primera vegada el genoma d’un animal extingit, concretament del mamut llanut. Es tracta d’una espècie desapareguda que estava adaptada a les temperatures fredes de l’hemisferi nord. Els científics que han participat en aquest projecte han seqüenciat 4000 milions de bases d’ADN, però creuen que d’aquestes només 3300 són del mamut llanut. A la investigació han estat emprats els pèls d’una mòmia de mamut enterrada al gel durant 20000 anys i els d’una altra que tenia com a mínim 60000 anys. Les dades obtingudes pels investigadors indiquen que els mamuts i els elefants actuals es van separar fa uns 6 milions d’anys, aproximadament a la mateixa època en què també es separaren els humans i els ximpanzés.  

http://lib.bioinfo.pl/pmid:19020620

Gabriel García

 

 

 

 

Les nanopartícules irrompen en els productes d'ús quotidià

Al mes de setembre van pintar el Pont de Ferro de Girona amb una nova tinta rogenca. Aquesta pintura conté partícules diminutes que n'endarrereixen la degradació. Això seria tant sols un exemple de les moltíssimes aplicacions quotidianes de la nanotecnologia (la disciplina que estudia el disseny i el comportament d'objectes centenars de vegades menors que el diàmetre d'un pèl). Avui en dia utilitzem aquestes nanopartícules per a la producció de cremes solars més eficaces, additius perquè els ciments no es degradin fins a peces de vestir antibacterianes i fàrmacs sense efectes col·laterals. Però la comercialització massiva d'aquestes partícules no ha tingut en compte la seva possible toxicitat. Per aquest motiu el Centre de Recerca de la Governança del Risc (UAB i UOC) va organitzar la setmana passada a Barcelona una trobada per parla sobre el tema. Es veu que les partícules ultrafines que produeix el dièsel són perjudicials per a la salut, per aquest motiu seria prudent prendre precaucions abans de difondre nanopartícules en l'ambient. Apart d'aquest exemple, trobem altres utilitats d'aquestes nanopartícules que també poden ser perjudicials per al nostre organisme.

Més informació i utilitats d'aquestes nanopartícules a la web del Periódico:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=564788&idseccio_PK=1021&h=

Enllaços:

http://www.euroresidentes.com/futuro/nanotecnologia/diccionario/nanoparticulas.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Nanopart%C3%ADcula

Laura Arlà

 

 

Els robots seran el 2020 tan necessaris pels humans com avui els mòvils

Segons un estudi del professor de sociologia de la UNED, Antonio López Peláez, els robots seran tan necessaris el 2020 com avui els mòvils. Diu que hi haurà una revolució robòtica i que això provocarà un desequilibri tecnològic entre qui en posseeixi un o no.

Aquests robots seran màquines inteligents que ens substituiran en les funcions de seguretat, vigilància, defensa o en feines domèstiques. Treballaran 24 hores al dia, tres vegades el que faria un humà. López Peláez també diu que se’ls atribuiran qualitats humanes i que tindran drets.

Els científics però tenen grans preucupacions ja que es pot produir un augment de l’atur espectacular. com en el segle XIX amb les màquines tèxtils, i els sous baixaran.

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20081121/53582739357/los-robots-seran-en-2020-tan-necesarios-para-los-humanos-como-hoy-los-moviles.html 

Enric Gabarró

 

 

 

 

La UAB participa al projecte LHC

El Port d'Informació Científica (PIC) i l'empresa Sun Microsystems van presentar a l’ Agost el centre de referència d'emmagatzematge massiu de dades científiques més gran d'Espanya, amb una capacitat d'un petabyte i un flux d'intercanvi d'informació de 10 gigabytes per segon.

   El centre està ubicat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i donarà servei a comunitats internacionals d'investigació, ja que forma part de la xarxa GRID, del projecte europeu EGEE (Enabling Grids for E-Science), que és la xarxa informàtica més gran del món.

   Alhora, el centre podrà emmagatzemar i analitzar les dades de l'accelerador de partícules més gran del món, l'LHC (Large Hadron Collider) de Ginebra (Suïssa), amb el qual el PIC està compartint un volum molt gran de dades

   La gestió que ofereix el centre d'emmagatzematge massiu de dades científiques és possible gràcies al maquinari i al programari de Sun Microsystems, connectat a la xarxa GRID, tot i que el centre podrà doblar la seva capacitat anualment.

   Per aquesta raó, el director del PIC, Manuel Delfino, va explicar que es tractava, i es tracta, d'un pas important, perquè les dades que es reben en els sistemes d'emmagatzematge del centre podran ser tractats, remeses a nous centres i emmagatzemades per a usos futurs.

Margarita Vilaclara

http://www.uab.es/servlet/Satellite?c=Page&cid=1099409749848&noticiaid=1188805363182&pagename=UAB%2FPage%2FTemplatePlanaNoticiasDetall