Biologia

Un Pterosaure del Brasil

Un paleontòleg ha descobert que el pterosaure més gran del que es té notícia va viure a Brasil fa 115 milions d’anys. El professor Mark Witton, de la Universitat de Portsmounth, va explicar a la seva presentació que correspon a un Pterosaure, que va volar sobre el nord est brasileny i que va tenir una altura de 5 metres. El fòssil, es va trobar en un llac. El lloc forma part de la conca del riu Araripe, que els paleontòlegs el consideren un dels llocs més rics en presencia de fòssils. L’estudi del fòssil segueix obert i el senyor Witton es va sorprendre que el fòssil el trobessin tan lluny dels seus congèneres a Xina. Aquest fet demostra el poc que es sap  realment sobre la història de la evolució i els desplaçament d’aquest tipis de criatures. Els pterosaures van viure durant quasi tota la era Mezoica ( fa entre 228 i 65 milions d’anys ) El cos d’aquest ésser estava recobert de pèl. No son dinosaures encara que si van conviure amb ells durant desenes de milions d’anys.

Un bisturí molecular capaç de regenerar ADN

El Centre Nacional d’Investigació Oncològic (CNIO) ha desenvolupat un “bisturí molecular” que tindrà importants aplicacions, tant en l’àmbit de la biotecnologia com en el tractament del càncer, malalties genètiques i autoimmunes.

 

Aquesta tècnica permet portar les cèl·lules ferides a un “taller de reparacions” , tallar la seqüència d’ ADN alterada exactament on sigui desitjat, eliminar el segment ferit, substituir-lo per un de normal,i seguidament, introduir la cèl·lula en l’organisme, sense el defecte que causa la malaltia.  

 

El “bisturí” s’ha provat tant en cèl·lules de ratolí com humanes, amb una malaltia genètica, autosòmica i recessiva, anomenada xeroderma pigmentosum (XP) i que es caracteritza per una hipersensibilitat en l’exposició a la radiació ultraviolada, que provaca càncer de pell els llocs que s’exposen al sol i en alguns casos, sofrir trastorns neurològics

 

Aquest nou disseny de resolució de l’estructura del ADN servirà com a eina de treball en les investigacions de biologia.

 

Per ampliar el contingut de la notícia, aquí teniu la pàgina web: http://www.cienciaysociedad.info/salud/un-bisturi-molecular-capaz-de-reparar-adn/

Berta Valls

Crear ossos a mesura utilitzant calci en pols

Científics japonesos han aconseguit poder obtenir en només unes hores rèpliques d’ossos facials per reconstruir zones que s’havien perdut per accidents o malalties.

La recepta és la següent; s’agafa una mica de fosfat de calci en pols, se li afegeix aigua destil·lada i un líquid solidificant. Es barreja bé i es creen capes amb la forma desitjada per obtenir un rèplica exacte de l’os que el pacient ha perdut.

El fosfat de calci és del mateix material del que estan fets el postres ossos i mitjançant tècniques de disseny per ordinador es creen capes de 0.1 mm de gruix i el poden mollejar al seu gust amb un marge d’error mínim de només 1mm.

En alguns hospital japonesos ja estan realitzant assajos clínics, i en un futur aquests implants podrien eliminar la necessitat d’ossos de cadàvers com a donants o d’utilització de ceràmica.

De moment la fase de proba durarà dos anys i es realitzarà a 10 hospitals japonesos intervenint a un total de 70 pacients.

http://diario.elmercurio.com/2008/11/27/vida_y_salud/sociedad/noticias/1D5CBA84-E0EA-4C50-82AF-4D84547FE7A1.htm?id={1D5CBA84-E0EA-4C50-82AF-4D84547FE7A1}

 

Laura Gómez

Unes pinces fetes de llum poden manipular el món microscòpic

Uns científics de Barcelona han aconseguit capturar cèl·lules utilitzant la força prènsil de la llum.  Aquesta tècnica consisteix en usar el principi pel qual regeixen les pinces o trampes òptiques: una tècnica que utilitza la llum làser per atrapar i manipular partícules, cèl·lules i macromolècules sense danyar-les.

 Aquesta nova tècnica significa un gran avens perquè permet aïllar una sola cèl·lula sense danyar-la, poder observar-la i detectar-ne les  anomalies que potser passarien inadvertides amb les anàlisis convencionals. En els últims deu anys, aquest mètode s’ha anat perfeccionant fins arribar al punt que les recents troballes auguren un prometedor futur d’aplicacions en biologia i medicina; es creu que en un futur utilitzant aquest mètode es podria facilitar el diagnòstic precoç de malalties com el càncer i impedir a temps que s’escampés.

Per subjectar les cèl·lules, els científics adhereixen a la membrana cel·lular unes perles microscòpiques de materials sintètics (poliestirè) mitjançant enllaços químics molt forts. Les perles actuen com a nanses que eviten la interacció del làser amb la cèl·lula i el perjudici que això pugui causar.

Aquesta tècnica es usada també en l’escala micro i nano, és a dir, de la milionèsima o la milmilionèsima fracció d’un metre i en l’escala macromolecular, mil vegades més petita que l’anterior, i la nanoòptica plasmònica, que s’utilitza per treballar l’escala de l’ADN. 

 http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=554140&idseccio_PK

Xavier Samper Tartera

ratolins immortals

El grup de científics espanyols del Centre Nacional d’Investigacions oncològiques (CNIO) ha aconseguit crear un ratolí més sa, resistent al càncer i amb un procés d’envelliments més lent; podent arribar a viure un 40% més de temps que la seva pròpia espècie.
El que s’ha pogut demostrar és que hi ha un enzim anomenat telomerassa i conegut com “l’enzim de la immortalitat” i que, augmentant la seva quantitat, s’ha aconseguit un ratolí amb una vida més llarga.

Això traslladat a l’espècie humana suposaria també un allargament de vida podent arribar fins als 20 anys. Molta gent creu que això és un bon avanç en el món de la investigació però que no seria favorable aplicar-ho a la espècie humana ja que suposaria l’aparició de noves malalties relacionades amb l’edat i l’envelliment. No descarten aquesta possibilitat però s’ha comprovat que aquest ratolí presenta una bona coordinació neuromuscular a edats avançades a més a més de teixits més sans, com la pell i el del sistema digestiu, el qual es manté jove més temps.

Enllaços:
http://www.europapress.es/ciencia-00298/noticia-cientificos-espanoles-crean-raton-vive-40-mas-tarda-mas-tiempo-envejecer-20081113190413.html
http://blogs.periodistadigital.com/vidasaludable.php/2008/11/14/raton-inmunidad-cancer-envejece-9999

Jordina Marbà