Una roca sembla demostrar que l’Antàrtida i Amèrica del Nord van estar unides

Una solitària roca granítica trobada en un glacial de l’Antàrtida pot proporcionar una evidència més a la teoria “Del moviment del continents”. Gràcies a aquesta roca els científics intueixen que fa centenars de milers d’anys algunes regions de l’Antàrtida van poder estar unides a Amèrica del Nord. Un equip d’investigadors d’E.U.A. i d’Austràlia va fer aquest descobriment en les muntanyes Transantàrtiques, gràcies a aquest es podrà conèixer millor com era el supercontinent de l’antiguitat anomenat Rodinia.

Anteriors evidències científiques havien portat els científics a creure que fa entre 600 i 800 milions d’anys una porció de Rodinia es va separar del que actualment és el sud-oest dels E.U.A. aquest torç de continent es va convertir en el que avui en dia és l’Antàrtida i Austràlia. El nou descobriment proporciona una nova evidència física que confirma la teoria ja esmentada. Aquest descobriment es va produir totalment per casualitat, mentre uns investigadors estaven recollint enderrocs portats a través de les Muntnyes Transàrtiques pels corrents glacials.

John Goodge (Universitat de Minnesota-Duluth) i el seu equip estaven buscant roques que podrien proporcionar informació sobre la composició de l’escorça terrestre que hi ha a l’Antàrtida. Aleshores una roca en particular els va cridar l’atenció, era molt petita i va ser trobada al Glaciar Nimrod més tard es va determinar que era una forma molt específica de granit. Els posteriors anàlisis químics i les proves isotòpiques van acabar determinant que la roca tenia una composició molt similar a unes roques ígnies dels E.U.A. que van des de California cap a l’est, fins a Nou Mèxic, Kansas, Illinois, New Brunswick i Terranova. Se sap que tot aquest cinturó de roques ígnies va formar part de Laurentia, un dels components de Rodinia. De manera que aquest fet no fa més que certificar la teoria anteriorment esmentada.

Un enllaç on hi podeu trobar informació és : http://www.amazings.com/ciencia/noticias/030908a.html

Roger Llabrés i Forner