Proteïnes Vitals Per al Paràsit de la Malària
Un equip d’investigadors en la Universitat de Pensilvania ha descobert que els paràsits de la malària s’apropien de certes proteïnes de les cèl·lules de l’individu envaït, per a assegurar la seva supervivència i proliferació. La troballa pot conduir a noves maneres de controlar les malalties que aquests paràsits causen. Aquestes noves estratègies es basarien a col·locar obstacles en el cicle que empren els paràsits per a destruir a les seves víctimes. L’estudi va ser dirigit per Doron Greenbaum, Professor de Farmacología en l’Escola de Medicina de la Universitat de Pensilvania. L’equip va descobrir que, per a assolir una infecció reeixida, els paràsits de la malària depenen d’un enzim robat de les cèl·lules de l’individu envaït. Històricament, molts investigadors s’han concentrat a desenvolupar maneres d’evitar que els paràsits entrin en les cèl·lules de la víctima, però el grup de Greenbaum va optar per investigar una via alternativa d’atac: bloquejar els paràsits dintre d’elles. Aquesta línia d’investigació va començar amb el Plasmodium falciparum, paràsit que causa la forma més mortal de malària humana. Tots els anys, els Centres per al Control i Prevenció de Malalties notifiquen entre 350 i 500 milions de casos de malària en el món, amb més d’un milió de persones mortes. En col·laboració amb el laboratori del biòleg David Roos, de la Universitat de Pensilvania, el treball va ser ampliat per a incloure al Toxoplasma gondii, el qual causa una malaltia parasitaria cridada toxoplasmosis, principal causa mundial de defectes congènits, i perillosa per a les persones amb sistemes immunitaris compromesos. Es calcula que més de 60 milions de persones que viuen a EUA són portadors de T. gondii. Els científics sempre van sospitar que els paràsits s’auxiliaven d’enzims dits proteasas per a escapar de la cèl·lula infectada, però havien assumit que aquests enzims eren produits pels propis paràsits. Mai s’havia considerat que en comptes d’això, els paràsits poguessin ensenyorir-se de les proteasas de les cèl·lules de l’individu envaït. Durant els 40 anys anteriors, la malària s’ha tornat cada vegada més resistent als fàrmacs que antany van mantenir a ratlla a aquesta devastadora malaltia. Aquesta creixent resistència ha resultat en un augment alarmant de morts. Triar com blanc les proteïnes de l’individu envaït en comptes de les del paràsit mateix, podria disminuir les possibilitats per al paràsit de desenvolupar resistència, ja que aquest no té control genètic sobre les proteïnes de la víctima.
http://www.uphs.upenn.edu/news/News_Releases/2009/04/host-cell-protein-hijack.html
Matias Muelas Rey
1 comentario
Andrea Borrellas -