Científics de la Pompeu Fabra ensenyen a pensar a un robot nen

Té les mesures i les faccions d’un nen de quatre anys, es diu iCub i acaba d’aterrar a Barcelona, on li ensenyaran a pensar. Malgrat el seu aspecte de joguina, iCub és l’aposta més ambiciosa d’Europa en el camp de la robòtica. L’equip de Paul Verschure, investigador de la Universitat Pomeu Fabra (UPF) i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), és l’únic grup espanyol que s’ha adjudicat la gestió del robot, que té un cost d’uns 200.000 euros. Cinc germanets d’iCub han estat repartits entre el mateix nombre d’equips d’investigació seleccionats a tot el món. La Unió Europea va impulsar-ne la fabricació a partir del 2004 per crear un autòmat europeu de referència, amb una capacitat de manipulació sense precedents.
El grup de Verschure ha estat escollit pel seu projecte especialment ambiciós: donar-li un cervell al robot, segons resumeix l’investigador. «Sóc psicòleg i m’interessen els autòmats perquè vull entendre la ment humana», explica. Verschure està convençut que és impossible comprendre com funciona el cervell sense tenir en compte el cos. Per aquesta raó, l’investigador no es limita a fabricar models electrònics del cervell, sinó que també necessita un cos artificial on implantar-los. I aquesta és la tasca que portarà a terme el cos d’iCub.
«Des de mitjans del segle XX no s’ha formulat cap gran teoria psicològica, com ho va ser per exemple la de Freud», diu Verschure. Els robots poden proporcionar una altra oportunitat. L’investigador plasma les seves teories sobre la ment en models del cervell o de les seves parts fets amb cables i xips.

Pel seu laboratori circula una versió electrònica del cerebel humà no gaire més gran que una llauna de beguda. «Tot i amb això, el cervell ha evolucionat dins del cos i això condiciona el funcionament de la ment», explica. Per exemple, hi ha mil maneres possibles d’agafar un objecte, però la forma de l’esquelet fa que els éssers humans ho facin d’una manera específica.
A partir d’aquesta premissa, el projecte de Verschure és miniaturitzar el cerebel electrònic i implantarlo a iCub. Després, el seu equip estudiarà el comportament del robot amb l’objectiu d’esbrinar si l’òrgan artificial dóna les ordres correctes. Com que el cerebel exerceix un paper central a l’hora de guiar el moviment, els investigadors mesuraran la velocitat i la precisió per agafar d’iCub per comparar-les amb les humanes.
L’estudi podria tenir aplicacions terapèutiques «Si aprenem a fabricar un cervell artificial, en sabrem reparar un de real», explica Verschure. A l’octubre, l’investigador començarà una sèrie d’experiments en els quals lesionarà el cerebel de ratolins i intentarà reemplaçar-lo amb el seu òrgan artificial miniaturitzat, per veure si els animals recuperen la seva mobilitat. Potser un dia això es podrà fer en humans, però de moment el primer a disfrutar d’aquesta experiència serà el petit iCub.

Toni de Pablo