Per què ells no poden parlar?
Dos canvis en els aminoàcids d’una proteïna implicada en el llenguatge humà podrien formar part del mecanisme biològic que va relacionat amb el nostre desenvolupament i per tant tenim la capacitat de parlar. En canvi això no ha passat en la resta de primats ja que segons un estudi de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (Estats Units) que es publica a la revista ’Nature’.
Els descobriments revelen com petits canvis en una proteïna associada amb l’aparició del llenguatge poden conduir a un efecte en cascada que va poder influir en el desenvolupament del llenguatge humà.
En l’actualitat es coneixen poques dades sobre els mecanismes de senyalització que participen en l’evolució i desenvolupament del llenguatge en el cervell humà. Fins al moment, l’únic gen implicat en el llenguatge normal humà és el FOXP2 i les mutacions en aquest gen estan associades amb trastorns en el desenvolupament del discurs i del llenguatge.
L’estructura d’aminoàcids de FOXP2 també s’ha conservat al llarg de l’evolució però la versió dels ximpanzés no conté dos canvis d’aminoàcids específics que es troben a la variant humana.
Circuit lingüístic :
Els investigadors, dirigits per Dan Geschwind, mostren que les diferències dels aminoàcids entre les variants humana i de ximpanzé alteren el funcionament de la proteïna FOXP2. Els científics revelen que aquests canvis condueixen a la proteïna FOXP2 humana a activar una xarxa diferent de gens.
Segons els autors del descobriment, aquest canvi en la cascada d’episodis podria ser suficient per dirigir el desenvolupament d’un circuit lingüístic únic en els humans en comparació amb els ximpanzés i podria explicar l’habilitat humana per parlar.
Per més informació:
PAU VILA
0 comentarios