Migranya i depressió podrien compartir un origen genètic
La depressió i la migranya podrien compartir un element genètic, segons ha publicat avui l’edició electrònica de Neurology. Andrew Ahn, de l’Universitat de Florida en Gainesville, afirma que entendre els factors genètics que contribueixen a desencadenar aquestes malalties tan discapacitats podria facilitar el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques, i que els pacients amb depressió o migranya haurien d’informar als seus metges sobre qualsevol antecedent familiar d’alguna de les malalties.
La feina, dirigida per Gisela M. Terwindt, de La universitat de Leiden a Holanda, ha contat amb dades de 2.652 persones del Estudi Familia Erasmus de Rucphen. Tots els participants son descendents de 22 parelles que van viure a Rucphen entre 1850 i 1900.
La migranya s’explica en un 56% per la carga genètica, tot i que en el cas del típic amb aura de l’influencia augmenta a un 96%. Terwindt explica que l’informació genealògica ha demostrat que tots ells formen part d’una gran i extensa família, que fa possible aquest tipus d’estudis genètics.
Dels participants estudiats, 360 tenien migranya. D’aquests, 151 patien migranya amb aura i els 209 restants, no. Un total de 997 patien depressió. El 25% dels pacients amb migranya la tenien, comparats amb el 13% dels individus sense cefalees.
Els investigadors van estimar que hi podia haver una contribució relativa de factors genètics en ambdues afeccions. Van trobar que per dos tipus de migranya, amb o sense aura, la carga hereditària s’estimava un 56%, que és que s’explicaria amb fets genètics. En el cas de la migranya amb aura, es va estimar una influència de 96%. Terwindt va destacar que aquests resultats indicaven que la migranya amb aura podia ser objecte d’investigació per descobrir gens implicats en l’aparició de la cefalea.
Al comparar les xifres de càrrega genètica per la depressió amb aquelles que llançava la migranya s’ha trobat un component genètic en ambdues malalties, en especial amb la migranya amb aura. Twerwindt va dir que això suggeria que les vies genètiques comuns podrien estar, al menys en una part, darrere de les dos alteracions, enlloc de considerar que una sigui la conseqüència de l’altre.
En diversos estudis recents, un d’ells publicats en Neuron i portat a terme per investigadors de La universitat de Pàdua (Itàlia), s’ha demostrat, en models animals, que la migranya hemiplègica familiar, un subtipus de migranya aguda amb aura, es desencadena per una determinada mutació genètica. En aquests estudis s’ha observat que els portadors de la mutació FHM1 son proclius a sofrir la migranya hemiplègica.
Norma Pedemonte
0 comentarios