Els humans i els ximpanzés, cada cop més lluny

El cromosoma Y, focus d’atenció especial des del seu descobriment, ha resultat ser molt especial, tant en el seu comportament genètic com en les seves característiques genòmiques. Els dos cromosomes sexuals, el X i el Y, es van originar fa centenars de milions d’anys, a partir d’un cromosoma ancestral no sexual, durant l’evolució dels diferents sexes en els éssers vius. En l’actualitat, la seqüència de parells de bases del Y és tres vegades més curta que la de l’X. Per això ha suposat que és un cromosoma degenerat, que ha anat perdent la càrrega genètica no relacionada amb la determinació sexual i que en el futur podria fins i tot arribar a desaparèixer.

El 2003 es va completar la seqüència genètica del cromosoma Y humà, el que determina el sexe masculí, però fins ara no s’havia fet el mateix amb el del ximpanzé, l’espècie més propera evolutivament a la humana. La comparació d’ambdós cromosomes Y ha sorprès els científics, perquè les seves regions específicament masculines (al voltant del 95% del total) són notablement diferents, tant en la seva estructura com en els gens que contenen. Mentre que el genoma complet d’ambdues espècies coincideix en un 98,8%, el del cromosoma Y difereix en més d’un 30%. A més, en el del ximpanzé hi ha molts menys gens que en el de l’ésser humà, tant perquè ha perdut gens respecte a l’avantpassat comú com perquè l’humà els ha guanyat. Atès que les dues espècies es van separar fa sis milions d’anys, aquest resultat indica que hi ha hagut una evolució molt ràpida en el cromosoma Y humà. Entre els factors que han contribuït a aquesta "extraordinària divergència" hi ha el paper predominant d’aquesta regió del cromosoma en la producció de l’esperma, les diferències en el comportament sexual de les dues espècies i diferents mecanismes de recombinació.

 

Narcís Homs

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cromosoma/humanos/chimpances/difiere/elpepusoccie/20100113elpepusoc_11/Tes