Algues per a moure avions
Els biocombustibles basats en productes marins s'acosten cada cop més al mercat.
Oloraran a mar les autopistes d'aquí d'un parell de dècades? En realitat l'olor és el que menys preocupa als experts que van analitzar la possibilitat d'usar algues com font de biocombustibles en la reunió de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència celebrada en San Diego (Califòrnia, EEUU). No és una idea nova. Ja en els anys setanta, i fins a mitjans dels noranta, el Departament d'Energia dels EEUU va desenvolupar un ampli programa sobre algues, motivat per la crisi energètica del moment. Els corts pressupostaris van enterrar la investigació, però només temporalment. AL Darzin, dels Laboratoris Nacionals d'Energies Renovables (NREL) nord-americanes, va assenyalar que actualment hi ha més de 200 companyies en tot el món analitzant el potencial de les algues.
No és només la qüestió energètica; les algues podrien ser també un important albelló de diòxid de carboni i una font d'aliments (més del que ja són en els països asiàtics). A més, al contrari que altres cultius per a biocombustibles, no competeixen per sòl cultivable per a aliments.
NREL, que en els últims tres anys ha assolit reunir uns 3.000 milions de dòlars per al seu programa d'algues, i establir diverses col·laboracions amb companyies menjo Chevron i fins i tot les Forces Aèries -"molt interessades en amb quins combustibles alimentaran als seus avions", va dir Darzin-, s'ha concentrat a estudiar la biologia: com millorar el rendiment de les collites, com evitar que altres organismes els espatllin o com collir, alguna cosa gens senzill. També s'ha estudiat la possibilitat d'augmentar el contingut en lípids de les algues, que és el que determina la seva riquesa energètica i per tant el seu valor com combustible. Un problema gens menyspreable són les infraestructures: s'estima que, ja sigui en el mar, ja en llacs o estanys fitats, faran mancada milions d'hectàrees de cultiu. I, ara per ara, ningú ha fet encara assajos a aquestes escales.
Ron Pate, dels Laboratoris Nacionals Sandía, diu que "els més realistes creuen que ens durà almenys 10 anys d'investigació i inversions aconseguir una mica pròxim a la comercialització. Jo creo que veurem un efecte ja en la pròxima dècada".
Oriol Castells
1r Batx-A
0 comentarios