El volcà islandès sadorm per primera vegada desde abril
L’activitat del volcà islandès Eyjafjalla s’ha reduït de tal manera desde el passat dissabte que els científics que es dediquen al seu seguiment creuen que ja ha arribat al final el violent episodi que ha trastornat la navegació aèria en l’últim mes. La millora no significa que l’erupció hagi concluit per complet i molt menys que es descartin nous episodis en setmanes o mesos pròxims, segons l’Institut de Ciències, la Oficina Meteorològica i La universitat d’Islàndia.
Les organitzacions s’han limitat a comentar que el volcà sembla estar no actiu, però no van poder precisar més perquè el cràter principal no va poder ser observat ahir per la boira i els núvols. Per ara, l’únic que està clar és que l’espai aeri europeu va fer ahir una setmana sense pertorbacions, una situació inèdita desde el principi de l’erupció, a principis d’abril i que tots els vols van sortir sense problemes.
Els vulcanòlegs són prudents perquè durant l’únic precedent amb dades fiables, que es va produir a principis del segle XIX, el Eyjafjalla va estar 20 mesos en activitat, però amb aturades que duraven varies setmanes. Com va recordar ahir el Met Office, el servei meteorològic britànic, els especialistes saben que aquestes pauses són habituals en totes les erupcions prolongades. Tot i que es tracta d’una convenció, des del punt de vista tècnic es considera que un volcà està inactiu quan han passat tres mesos sense noves erupcions.
Imatges obtingudes amb la càmera per infrarojos que analitza el calor intern del Eyjafjalla constaten que la temperatura s’ha reduït 100 ºC, el que significa que el volcà està produint vapor d’aigua en comptes de magma i cendres. Les tremolors en l’interior també estan disminuint i apropant-se al nivell d’abans de l’erupció. Les tremolors són el principal element per preveure l’activitat, ja que solen succeir quan s’ajusten les capes geològiques internes. En el informa, s’insisteix que l’activitat eruptiva és mínima i per tant no s’espera una caiguda significativa de cendres i que encara hi ha una considerable quantitat de vapor d’aigua, però no cendres.
De fet, la ploma eruptiva no ha desaparegut, ja que la nit del diumenge va arribar a una altura de tres kilòmetres, però és de color clar perquè esta constituïda per el vapor d’aigua. Magnus Gudmundsson va explicar que els observadors prosseguirien el seu seguiment i comunicarien un altre pronòstic en cas necessari.
El volcà Eyjafjalla per primera vegada el 14 d’abril, va fer una gran explosió, amb emissió de cendres, que juntament amb els vents favorables van ocasionar el tancament gairebé d’immediat de l’espai aeri del Regne Unit, i més tard a tots els països d’Europa. La crisis va afectar uns 10 milions de viatgers i van suposar unes pèrdues de 2.500 milions d’euros.
Norma Pedemonte
0 comentarios