Un nobel exigeix impedir la patent del bacteri sintètic de Venter
El britànic John Sulston, un dels coordinadors del consorci públic, va fer una crida perquè el nord-americà Craig Venter, el creador de la primera forma de vida artificial, no pugui patentar el resultat del seu treball o fins i tot la tècnica que ho va fer possible. En opinió de Sulston, això seria «molt perillós» perquè suposaria lliurar a Venter el monopoli sobre un important espectre de l'enginyeria genètica i, lògicament, frenar també els esforços dels restants grups que treballen en aquest camp. L'Institut J. Craig Venter va donar a conèixer la setmana passada que els seus investigadors havien aconseguit la primera cèl·lula amb un genoma fabricat artificialment. Sulston, va fer aquestes declaracions en la Royal Society de Londres durant la presentació de l'estudi “Qui és l'amo de la ciència?”, dedicat a l'ús creixent de patents. L'investigador creu que l'abús de les patents està impedint avanços i que si aquestes eines anessin de domini públic podrien beneficiar a la societat.
Sulston i Venter ja van litigar fa una dècada per la propietat intel·lectual de la seqüència del genoma humà. Venter, que dirigiria l'empresa Celera, va intentar registrar la informació obtinguda, mentre que Sulston, va tractar que la informació fos accessible per a tots els científics. Ara els vells rivals tornen a enfrontar-se a causa de els esforços de Venter per sol·licitar diverses patents sobre els organismes creats artificialment, als quals ha denominat Synthia. Les patents sol·licitades inclouen els gens, l'organisme compost, la versió digital de Synthia i qualsevol versió de l'organisme que pugui pugui fabricar etanol o hidrogen.
Andrea Abdó
0 comentarios