Un equip de físics europeus va aconseguir capturar per primera vegada àtoms d'antimatèria.

Els investigadors, de l’organització europea de recerca nuclear (CERN), van aconseguir atrapar 38 àtoms d’hidrogen d’antimatèria en una fracció de segon, un temps que permet començar a estudiar la seva estructura.

Això suposa una fita històrica ja que, segons explica l’especialista en Ciència de la BBC, Jason Palmer, tot i que abans s’havia aconseguit produir antihidrógeno, en les ocasions anteriors es va destruir immediatament en entrar en contacte amb la matèria.

L’equip que va dur a terme aquest estudi, publicat a la revista Nature, considera que la possibilitat d’estudiar aquests àtoms d’antimatèria permetrà fer proves sobre principis fonamentals inèdits fins ara.

A més, aquest èxit podria conduir a una major comprensió dels orígens de l’univers.

Misteris de la física

L’actual "model estàndard" de la física sosté que cada partícula, com protons, electrons o neutrons, té en la seva imatge replicada seva antipartícula.

No obstant això, un dels grans misteris és per què el nostre món està format per matèria en lloc d’antimatèria, ja que les lleis de la física no fan cap distinció entre els dos i la mateixa quantitat d’ambdues hauria d’haver estat creada durant el naixement del Univers.

La producció de partícules d’antimatèria com els positrons o els antiprotons s’ha convertit en alguna cosa comú en els laboratoris, però ajuntar les partícules en àtoms d’antimatèria és molt més difícil.

Per això, la captura dels àtoms d’antihidrogen requereix d’un tipus de camp particular. "Els àtoms són neutres - no tenen càrrega neta - i són poc magnètics", va explicar Jeff Hangst, de la Universitat de Dinamarca i un dels membres del projecte.

"Es pot pensar en ells com petites agulles de la brúixola, per la qual poden ser desviats amb camps magnètics. Construïm una forta ampolla magnètica al voltant de la qual produïm l’antihidrogen i si els àtoms no es mouen massa ràpid, els podem atrapar", li va dir a la BBC.

Següent pas

Els camps magnètics que integren l’ampolla magnètica no són particularment forts, de manera que els investigadors van intentar que els àtoms d’antihidrogen es moguessin lentament.

L’equip va demostrar que entre els seus 10 milions de antiprotons i 700 milions de positrons, es van formar 38 àtoms estables d’antihidrogen, que van durar al voltant de dues dècimes de segon cada un.

"El que ens agradaria fer és veure si hi ha alguna diferència que no entenem encara entre la matèria i l’antimatèria per tractar de desxifrar, entre altres coses, el que va succeir en la creació de l’univers” va afirmar el professor Hangst.

Segons els experts, es tracta d’una "gesta" que s’ha aconseguit gràcies "als avenços experimentats des del passat mes de novembre", quan es van aconseguir produir i atrapar per primera vegada àtoms d’antimatèria. La millora de l’estudi es pot veure a que al novembre els àtoms que manejava l’equip eren al voltant d’una trentena, mentre que ara els retinguts van ser al voltant de 300, segons Nature Physics.

Per acabar, m’agradaria concloure amb una sèrie de dubtes que ens planteja aquesta gesta:

-          Com és que, si l’antimatèria desapareix en xocar amb la matèria, hi ha matèria?

-          Per què estem formats de matèria i no d’antimatèria?

-          Si cada àtom té el seu doble en antimatèria, no hi hauria d’haver un anti-univers, és a dir, un univers idèntic però format d’antimatèria?  

-          És possible que la matèria i l’antimatèria comparteixin el mateix espai?

-          Significa això que la teoria del Big Bang és errònia, o que és totalment certa?

Són molts dubtes, moltes preguntes que qüestionen un, cop més, la nostra realitat.

Fonts: http://www.youtube.com/watch?v=cuyvXz-tpCo (video en anglès), http://www.lavanguardia.com/ciencia/20110607/54166930223/capturan-atomos-de-antimateria-durante-mas-de-16-minutos.html, http://es.wikipedia.org/wiki/Antimateria, http://www.revista.dominicas.org/antimateria.htm

Víctor López, 25/10/2011