Viure en plena naturalesa pot reduir un 40% el risc de càncer

Els factors ambientals, tant els hàbits de vida com l’exposició a un ambient tòxic, són determinants en la major part dels càncers, fins al punt que aquelles persones que viuen "en plena natura" tenen un risc entre un 30 i 40 per cent menor de desenvolupar aquesta malaltia, en comparació amb els que viuen en una ciutat amb contaminació. 

Avui dissabte 4 de febrero se celebra el Dia Mundial contra el Càncer i així ho ha assegurat Antonio Brugarolas, responsable de la Consulta de Segona Opinió d’Oncologia a l’Hospital USP San Camilo de Madrid. "La incidència del càncer va en augment a mesura que els països es van industrialitzant. Tant pels hàbits personals que un adquireix com per on un viu".

En aquest sentit, viure en zones menys contaminades es pot aconseguir "una protecció enfront de molts factors negatius" a què estan exposats els que viuen en zones urbanes, com la contaminació pel fum dels cotxes, el sutge, la cendra produïda per les restes de material orgànic, els productes de combustió del carbó, petroli, gasoil i tabac, així com els productes d’alimentació (carns, fregits).

El fum produït per la combustió de material orgànic és cancerigen i, encara que els incendis i els volcans llancen gran quantitat de productes cancerígens a l’atmosfera, la contaminació més important es produeix per l’hàbit de fumar i per la utilització del carbó en la cocció de aliments i en la calefacció.

A més, a les ciutats s’uneix la concentració de partícules i agents tòxics d’origen industrial, que augmenten els efectes dels carcinògens, partícules que a més segueixen un cicle molt llarg i persistent, perquè passen a terra, contaminant les aigües, les plantes i els animals.

El doctor Brugarolas reconeix que no cal anar a viure al camp per evitar el càncer, ja que "no és possible en tots els casos". El que cal, asegura, és “sortir de la ciutat a descongestionar" i sinó fos posible, fer alguna escapada alguns parcs.

Perquè, segons aquest expert, l’avantatge d’aquesta malaltia és que "no apareix de sobte", sinó que "triguen a gestar molts anys". "El càncer ve després d’uns 20 o 30 anys de desenvolupament, per culpa de factors acumulatius, de manera que els ciutadans tenen temps de refer els seus hàbits de vida", explica Brugarolas.