Bactèries: una nova tècnica per codificar textos

Hi ha una nova manera d’enviar missatges xifrats, s’anomena esteganografia per matrius impreses de microbis ( SPAM) i consisteix en una modalitat de tinta invisible que compta amb la característica que està “viva”. Va ser creada per un grup d’investigació de la Universitat Tufts, Massachusetts, en resposta al repte plantejat per l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada, del Departament de Defensa, de crear un nou mètode per encriptar textos.

Per escriure un missatge els codificadors utilitzen escuradents o compta-gotes, amb els que disposen una fina pel·lícula de paper i a sobre diminutes colònies de E.Coli, escollint entre set soques diferents d’aquest bacteri alterades genèticament, cada una de les quals emet un color diferent fluorescent quan li afegeixes una substància química.

Quan el missatge encriptat arriba al destinatari, aquest col·loca el paper sobre una placa d’Agar (gelatina vegetal que té  com a origen unes algues marines) on les bactèries troben un medi idoni per proliferar. Quan li afegeixes la substància química que fa reaccionar el bacteri (a Tufts van utilitzar ampicil·lina), la matriu de punts s’aprecia a simple vista. Com a mesura de seguretat, hi ha l’opció de modificar genèticament els bacteris per a que al cap d’un temps deixin de canviar de color i per tant ja no es pugui llegir el missatge.

El codi de punts funciona amb parelles de números. Per a saber el nombre de combinacions possibles de colors dels punts, calculem: set soques al quadrat dóna un resultat de 49 signes, suficients per representar l’alfabet, els números de l’1 al 9 i altres signes bàsics (espai, punt, interrogant....).

La major desavantatge més gran és justament el que fa tant segura aquesta tècnica: que no s’utilitza la tecnologia. Tot aquest  procés comporta molt temps. El director del projecte, David Walt, diu que espera que tècniques com aquesta ajudin a impedir la manipulació i falsificació de fàrmacs. Bacteris protegint la medicina.

Font d’informació: National Geographic, vol. 30  num. 3

 

Laura Homedes