Leishmaniasis

http://health.discovery.com/videos/monsters-inside-me-leishmaniasis.html Enfermetat infecciosa causada per un paràsit anomenat Leéis manía infantum, aquest és un paràsit unicel.lular que viu dins de les cèl.lules sanguineas, la seva font d’infecció són els animals, sobretot els gosos el virus es propaga de gos a gos mitjançant la picadura d’un mosquit anomenat Flebótomo. Els humans es poden contegiar si reben la picadura del mosquit que hagi picat anteriorment a un ésser infectat, de mares a fills o a través de transfusions de sang.
L’enfermetat apareix principalment en països d’Amèrica Llatina i a tots els països de la regió mediterranea.

Síntomes

Leishmaniasis cutànea:
És la més comuna, afecta a la pell i a les membranes mucoses, surten llagas a la pell en la zona de la picadura del mosquit que poden desenvolupar úlceres a la cara i a les extremitats. En els gosos caiguda de pel al voltant dels ulls i el nas i ferides en les cames sobretot a les àreas on està amb contacte amb el terra al sentar-se o estirar-se.
Poden sorgir dificultats per respirar i deglutir.

Leishmaniasis sistemàtica o viceral:
És la més greu, afecta al cos sencer i sorgeix de 2 a 8 mesos després de la picadura. El paràsit fereix el sistema immunitari, disminuin el nombre de cèl.lules que combaten la malaltia. Pèrdua de pes però no de la gana, febre, molèsties abdominals i pigmentació de la pell.

Si l’enfermetat no és tractada, en la majoria de casos pot ser mortal.

Tractament:

El tractament en humans consisteix en l’administració de fàrmacs per via intravenosa o bocal durant un periòde de temps estipulat, tenen que tractar-se abans de que el sistema immunitari estigui danyat. Amb el tractament adecuat el pronòstic de curació és alt.

En els gosos és una malaltia crònica, no té cura peró amb medicació diària és controlable.

Mosquit Flebótomo:

Són insectes de petit tamany, no zumbeixen i surten de nit. És abundant en les zones muntanyoses amb vegetació. A l’àrea mediterrania la temporada del mosquit va de maig fins a setembre i surten al pondres al sol fins a l’alba. Només les famelles s’alimenten de sang, els mascles salimenten de nectar de les plantes.

Paràsit Leéis manía infantum:

Pot ser que l’enfermetat no es mostri durant alguns anys, i fins i tot alguns gossos són resistents i mai mostraran els símptomes, però això és la causa d’una característica genètica.
El periode de incubació del paràsit pot variar de 3 a 18 mesos, viu en els macròfags que són una classe de leucòcits.
És un petit organisme de forma rodona que es multiplica dividinse per la meitat. Quan un mosquit pica a un gos infectat el paràsit passa al seu estòmac i allà es tornen allergats i en pocs dies a causa de la divisó del paràsit l’estòmac del mosquit està ple d’aquests. Quan el mosquit pica a un altre gos el paràsit passa a la pell d’aquest forman una petita lesió dèrmica, i a poc a poc el paràsit es va dispersant per tots els òrgans del cos.


Webs:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001386.htm
http://www.sedice.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=6456
http://www.dmedicina.com/enfermedades/infecciosas/leishmaniasis




Alba Segarra 1r Batx. B