Clonació de cèl•lules mare embrionàries de persones

Un grup de científics nord-americans han aconseguit per primera vegada cèl.lules mare embrionàries amb el mateix ADN (clonades) d’un adult. El seguiment seguit per arribar a aquest resultat és semblant al cas de la ovella Dolly. L’objectiu no és arribar a clonar, en el futur, a humans sinó que volen arribar a la fase de blastòcit de l’embrió (al voltant dels cinc o sis dies de desenvolupament) per extreure les cèl.lules mare.Com que les cèl.lules trobades en aquesta fase embrionària són totipotents, podrien convertir-se, per mitjà d’estímuls, en cèl.lules d’algun teixit del cos humà. Per exemple, tenim un pacient que ha patit un atac de cor, això genera un desgast del teixit cardíac. El que faríem, seria injectar-li cél.lules mare al pacient en aquell teixit per tal de que aquella part afectada es regeneri. Amb aquesta tècnica no caldrien trasplantaments ja que, amb les cèl.lules mare, el propi cos s’autotrasplantaria. Aquest procés té un risc molt baix, per no dir que no hi ha risc, de que el pacient pateixi un rebuig ja que el teixit autotrasplantat tindria el mateix material genètic.
La tècnica utilitzada és la de transferència nuclear que consisteix : s’agafa un òvul de la donant, se li extreu el nucli i se li s’insereix a una cèl.lula adulta del possible receptor. Després, l’òvul s’activa i comença a dividir-se en els primers passos del desenvolupament embrionari. Al arribar a la fase de blastòcit, un grup de cèl.lules es destrueixen i s’obtenen cèl.lules mare. Això succseeix perquè al canviar el material genètic l’òvul deixa de tenir una sola cadena d’ADN per tenir-ne dues, el normal en les cèl.lules.
Aquesta és la situació que es dóna en la naturalesa quan hi ha una fecundació però en cas de la clonació, en comptes de tenir una cadena d’ADN de la mare i l’altre del pare, tenen les dues iguals. Per això se’n diu clonació.