La importància d’una bona dieta durant l’embaràs

Sempre s’ha comentat la importància d’una bona dieta durant el període de l’embaràs perquè afecta a la salut del nadó. No es poden prendre certes substàncies que afectin al desenvolupament embrionari (com l’alcohol) i la dieta cal que sigui, més que mai, el màxim d’equilibrada. Només d’aquest manera podem tenir, amb força seguretat, que l’estat de salut i nutrició del nostre fill és l’adequat.

Però recentment s’ha fet un experiment que demostra la importància de fer una bona dieta perquè no només té un efecte directe al fill sinó que també afecta a la salut dels néts. Aquesta investigació, duta a terme a l’hospital Sant Joan de Déu, es centra en el risc de tenir malalties de tipus metabòlic com la diabetis o alteracions del colesterol i l’article amb els resultats ha estat publicat  a la revista Cell Metabilosm. Aquest experiment demostra que la nutrició no només afecta als fills sinó també als néts. Els experiments realitzats han estat fets amb ratolins perquè la similitud del metabolisme dels greixos i del colesterol suggereix que els resultats es poden extrapolar a l’espècie humana.

L’equip d’especialistes del centre Sant Joan de Déu, liderats per Josep Jiménez-Chillarón, han reduït primer de tot la quantitat de calories que ingerien les femelles a la meitat durant l’últim terç del període d’embaràs. En les persones la desnutrició té un rebot directe als fills ja que neixen amb baix pes i tendeixen a ser obesos i desenvolupar diabetis de tipus 2 al  llarg de la seva vida. El mateix efecte es va veure en els ratolins ja que tendien a ser obesos i tenir diabetis conforme es feien més vells.

Però el resultat important va ser que van veure que la generació dels néts també tenien aquests problemes, malgrat la dieta hagués estat completament correcte. La raó no havia pogut ser la manca de nutrients durant l’embaràs sinó que havia de ser la manca de menjar de les seves àvies. Això vol dir que és un tipus d’herència no genètica i que, per tant, no segueix els models de les lleis de Mendel. Per poder comprendre què és que havia passat els científics es van dedicar a comparar les seqüències de gens dels individus sans amb els que tenien antecessors amb mala nutrició. Fins a 172 gens tenien la seva activitat alterada, entre ells el gen LXRa que és el clau en el metabolisme de les grasses i del colesterol. Aquest gen estava perfectament en els espermatozoides i la informació genètica del DNA es copiava igualment bé en les següents generacions. Però aquest gen tenia al voltant unes estructures químiques (grups metil) que impedien la seva activació.

Més enllà del gen LXRa la investigació també planteja l’estudi dels altres gens relacionats, ja que poden ser els causants de diferents malalties afectats per les circumstàncies de l’embaràs.

De tota manera, i fent referència a una frase del propi Josep Jiménez-Chillarón, és el nostre propi estil de vida el que determina si un risc heretat acaba traduint-se realment en una malaltia.  

 

 Albert Mestres

La font d'informació ha estat una notícia escrita al diari La Vanguardia el dia divendres 2 de maig (pàgina 26-27). Malgrat això no he pogut trobar la versió digital corresponent a la notícia.