Descobert un pèptid que destrueix les colònies de bacteris

Si un bacteri és dolenta, en el moment de forma colònies seu efecte és encara molt pitjor. Per això, s’ha investigat la idea d’atacar les colònies pot ajudar en un entorn en què les resistències són ja un problema universal, com va ressaltar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el mes passat i va recordar la seva importància. Aquesta és la importància que els seus descobridors li atribueixen a un pèptid (una espècie de cadena molt curta d’una proteïna), el qual s’ha anomenat 1018: la seva propietat d’alterar el funcionament dels grups de microorganismes. Ho han publicat importants investigadors de tot al món del Laboratori Hancock de la Colúmbia Britànica (Canadà) a PLOS Pathogens, i el seu autor principal ha estat César de la Font-Núñez. El treball ha comptat amb el finançament dels National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units. L’autor principal compta amb una beca de la Fundació La Caixa i Fundació Canadà.

Els investigadors no han desenvolupat un antibiòtic en si. Però el que han descobert és que aquest pèptid actua sobre les colònies bacterianes, el qual provoca que les debilita. Això és molt important: en moltes de les infeccions, els bacteris formen els que els científics anomenen biofilms, pel · lícules biològiques. Aquestes són especialment rellevants en casos com les malalties de la pell, pulmó o bufeta. De fet, fins al 65% de les infeccions en humans les causen bacteris organitzades segons aquests biofilms, indica per correu De la Fuente-Núñez. No es espressa una simple coexistència de cèl · lules una al costat d’una altra sinó que formen una mena de comunitats vives que es protegeixen i reforcen. "Són de 10 a 1000 vegades més resistents a l’acció d’antibiòtics convencionals", diu De la Fuente-Núñez. En els bacteris, la unió també fa la força.

Aquests complexos sistemes necessiten que, tot i la simplicitat dels microorganismes, hi hagi una sèrie de vincles i comunicacions entre els seus membres. Segons el que han explicat al diari, en l’estudi, s’ha vist que el pèptid 1018 afebleix aquestes relacions, interferint en els seus mecanismes de comunicació.

La troballa té més avantatges: sembla que actua contra un procés general a molts dels microorganismes que més preocupen. Ho han provat amb les dues grans famílies de bacteris anomenades gram: les gram positives i les gram negatives (una classificació molt bàsica que identifica cadascuna en funció de si s’impregna del color d’un tint dissenyat per Gram el 1884 o no). I, dins d’elles, ho han provat amb diverses de les que l’OMS va assenyalar com a més preocupants: Pseudomonas aeruginosa, Klebsiella pneumoniae, Escherichia coli, i Staphylococcus aureus resistent a la meticil · lina. I ha funcionat, i, sobretot, ha mostrat un camí per lluitar contra les resistències.

WEB:
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/26/actualidad/1401116427_021114.html

http://iberoamerica.net/espana/prensa-generalista/elpais.com/20140526/noticia.html?id=A1j84xU


Ferran Borràs