Un fàrmac usat des de fa cent anys contra la malaltia del somni podria servir per tractar l'autisme.

La suramina (suramina sòdica), un veterà medicament desenvolupat a Alemanya en 1916 per tractar la tripanosomiasis i que encara s’utilitza, ha revertit els símptomes anàlegs als de l’autisme en un model de ratolí amb síndrome del cromosoma X fràgil (una síndrome que, entre altres problemes, promou els trastorns de l’espectre autista).

Els trastorns de l’espectre autista són un problema de salut pública important, i la seva incidència s’ha incrementat de forma dramàtica en nacions com Estats Units. Aquí, afecten ja a entre l’1% i el 2% de la població infantil.

Investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Diego van mostrar en un estudi previ l’aparent bon potencial que la suramina té per tractar els símptomes dels trastorns comuns de l’espectre autista. Ara, els resultats d’una nova recerca realitzada per l’equip del Dr. Robert K. Naviaux, professor a la citada universitat, suggereixen que un conjunt de símptomes semblats als de l’autisme i provocats en ratolins per certes anomalies genètiques, també es poden corregir amb el fàrmac, fins i tot, almenys en el cas dels experiments realitzats, quan el tractament no comença a aplicar-se als ratolins en la seva infància sinó quan ja són adults joves.

Es creu que la suramina bloqueja un efecte cel·lular que, entre altres coses, redueix la comunicació entre cèl·lules. Aquesta reducció pel que sembla interfereix en el desenvolupament del cervell i en el seu bon funcionament, la qual cosa es tradueix en l’aparició de trastorns típics de l’espectre autista. En entrar en acció la *suramina i bloquejar aquest efecte, es permet que les cèl·lules restaurin la comunicació normal i això reverteix els símptomes dels trastorns de l’espectre autista.

El tractament setmanal amb suramina en el model genètic de ratolí amb cromosoma X fràgil es va iniciar a l’edat de nou setmanes, la qual cosa equival més o menys a 18 anys en humans.
L’anàlisi dels metabòlits va identificar 20 vies bioquímiques associades amb millores dels símptomes, 17 de les quals se sap que resulten afectades en els trastorns de l’espectre autista humà.

És important tenir en compte que la suramina no és un fàrmac que pugui ser usat durant més d’uns pocs mesos sense un risc de toxicitat en humans. No obstant això, és solament el primer d’un nou tipus de fàrmacs, i pot ser que uns altres de la seva classe siguin capaces de generar efectes beneficiosos raonablement persistents sense necessitat d’una administració crònica permanent. Noves medicines d’aquesta classe podrien administrar-se al pacient una vegada o de forma intermitent per desbloquejar el metabolisme, restaurar una funció neuronal més normal, augmentar la resistència i permetre un millor desenvolupament en resposta a les teràpies convencionals.

També convé deixar clar que corregir anomalies en un ratolí està molt lluny d’una cura per a humans, tal com adverteix Naviaux. Encara queda molt treball per fer, i això suposant que les expectatives d’èxit es compleixin.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12761/un-farmaco-usado-desde-hace-cien-anos-contra-la-enfermedad-del-sueno-podria-servir-para-tratar-el-autismo/


Mariona Maldonado, 1er Batx. Marx