Blogia
colorblau

La Xina obre una altra via cap als animals transgènics sense enfermetats

La Xina obre una altra via cap als animals transgènics sense enfermetats Científics xinesos han creat vaques transgèniques resistents a la tuberculosi bovina, una important malaltia del bestiar boví que també afecta a la fauna salvatge i a les persones. La infecció, present a tot el món, però sobretot a Àfrica, Àsia i Amèrica, causa la mort a la llarga i és similar a la tuberculosi humana.

Els investigadors, pertanyents al Ministeri d'Agricultura del país asiàtic, han introduït un gen de ratolí a les vaques mitjançant una nova tècnica de modificació del genoma coneguda com TALIN. El gen inserit “va reduir significativament la patologia associada” a la infecció en les vaques transgèniques, de la raça *frisona, la més comuna en les granges lleteres. La modificació genètica protectora, a més, es va heretar de pares a fills.

Els resultats “proporcionen un nou enfocament per a la cria d'animals resistents a malalties”, sostenen els autors en el seu estudi, que es publica avui en la revista científica nord-americana PNAS. La ramaderia va en aquest aspecte molts anys per darrere de l'agricultura, que ja disposa de diverses espècies vegetals modificades genèticament per resistir a malalties. A Espanya, gairebé un terç del blat de moro que se sembra és transgènic.
Científics xinesos han creat vaques transgèniques resistents a la tuberculosi bovina, una important malaltia del bestiar boví que també afecta a la fauna salvatge i a les persones. La infecció, present a tot el món, però sobretot a Àfrica, Àsia i Amèrica, causa la mort a la llarga i és similar a la tuberculosi humana.

Els investigadors, pertanyents al Ministeri d'Agricultura del país asiàtic, han introduït un gen de ratolí a les vaques mitjançant una nova tècnica de modificació del genoma coneguda com TALIN. El gen inserit “va reduir significativament la patologia associada” a la infecció en les vaques transgèniques, de la raça frisona, la més comuna en les granges lleteres. La modificació genètica protectora, a més, es va heretar de pares a fills.

Els resultats “proporcionen un nou enfocament per a la cria d'animals resistents a malalties”, sostenen els autors en el seu estudi, que es publica avui en la revista científica nord-americana PNAS. La ramaderia va en aquest aspecte molts anys per darrere de l'agricultura, que ja disposa de diverses espècies vegetals modificades genèticament per resistir a malalties. A Espanya, gairebé un terç del blat de moro que se sembra és transgènic.

Lucas Pino

0 comentarios