Es descobreix el forat negre més gran i brillant de l'univers
Fa uns 12.800 milions d'anys, quan l'univers encara era un nen que solament havia viscut el 6% de la seva vida, va existir un descomunal far 420 bilions de vegades més lluminós que el Sol. Per aquella època l'univers estava sortint de l'edat fosca, un període que va durar centenars de milions d'anys i en el qual tot era tenebra. Després van aparèixer els primers estels i galàxies i la llum va començar a envair-ho tot. Poc abans que aquesta etapa coneguda com reiconització- acabés, es va encendre aquest far l'origen del qual era un descomunal forat negre que acaba de ser descobert i analitzat per un equip internacional d'astrònoms. Els investigadors creuen que aquest monstre tenia unes 12.000 milions de vegades més massa que el Sol, la qual cosa li converteix en l'objecte d'aquest tipus més gran i lluminós de l'univers primerenc.
La troballa és important per entendre l'origen de les galàxies, incloses aquestes en les quals es donen condicions necessàries per a la vida, com la Via Làctica. Es pensa que totes tenen un gran forat negre al seu centre i també que en els seus orígens van poder albergar un actiu com el descobert en l'actual estudi, publicat avui en la revista Nature.
Les dimensions i potència d'aquest objecte estan en els límits del possible. Normalment la radiació que emeten els forats negres en engolir la matèria que tenen al voltant limita la seva capacitat de seguir devorant i creixent. Però aquest sembla haver estat engreixant al màxim ritme possible, aconseguint unes dimensions sorprenents menys d'1.000 milions d'anys després del Big Bang, tot un rècord de velocitat en termes cosmològics. Que es formi un forat negre tan gran en tan poc temps és difícil d'explicar amb la teories actuals, reconeix Bian Fuyan, un altre dels coodescibridors. Com a comparació, el forat negre supermasiuque hi ha al centre de la Via Làctica és unes 3.000 vegades més petit.
Jan Bonals
La troballa és important per entendre l'origen de les galàxies, incloses aquestes en les quals es donen condicions necessàries per a la vida, com la Via Làctica. Es pensa que totes tenen un gran forat negre al seu centre i també que en els seus orígens van poder albergar un actiu com el descobert en l'actual estudi, publicat avui en la revista Nature.
Les dimensions i potència d'aquest objecte estan en els límits del possible. Normalment la radiació que emeten els forats negres en engolir la matèria que tenen al voltant limita la seva capacitat de seguir devorant i creixent. Però aquest sembla haver estat engreixant al màxim ritme possible, aconseguint unes dimensions sorprenents menys d'1.000 milions d'anys després del Big Bang, tot un rècord de velocitat en termes cosmològics. Que es formi un forat negre tan gran en tan poc temps és difícil d'explicar amb la teories actuals, reconeix Bian Fuyan, un altre dels coodescibridors. Com a comparació, el forat negre supermasiuque hi ha al centre de la Via Làctica és unes 3.000 vegades més petit.
Jan Bonals
0 comentarios