Blogia
colorblau

Els millor de 2009

Reproducció de l’entrevista a Juan José Gómez Cadenas, físic atòmic, publicada al diari La Vanguardia en la seva edició del dia 15 de maig de 2009. Us penjo aquesta entrevista, perquè crec que el senyor Gómez ens explica molt bé la consciència que hem de tenir en front de les energies i el rebombori que se’n fa d’aquestes.

Juan José Gómez Cadenas és catedràtic de Física Atòmica i Nuclear.

Què busca sota terra a Canfranc?
Matèria obscura.

Què és això?
Partícules pesades i inertes que no interactuen amb la matèria. Per lograr detectar el seu rastre, debem aïllar-nos de la resta de partícules de l’entorn.

Un laboratori subterrani?
I blindat amb plom d’ancles romanes.

He sentit “ancles romanes”?
El plom de les ancles romanes és molt inert, no irradia: ha estat més de dos mil anys sota l’aigua, protegit de radiacions!

Quines radiacions?
Les còsmiques i les de la pròpia Terra. La Terra és radiactiva: el nucli terrestre és un reactor nuclear! I d’aquí el calor que emet.

Haig de tèmer al nucli de la Terra?
No! Tampoc hauria de tèmer als residus de les centrals nuclears.

Perdoni, però sí que fan por.
Ben aïllats en plom i ciment, només emeten calor! Calor durant 150 anys. Si fossim intel·ligents, aprofitaríem aquest calor per escalfar aigua: tindríem calefacció gratuïta per tota una ciutat!

De debó?
La idea de James Lovelock, pare de l’ecologisme: “Sóc un verd, però abans sóc científic”, diu Lovelock. És el meu mateix cas.

Vosté és físic nuclear… i ecologista?
Sóc un ecologista nuclear. No hi ha millor manera de ser ecologista que ser nuclear! L’energia nuclear és la única que pot proveir-nos de tota l’electricitat que necessitem sense costos mediambientals. No pots ser un ecologista eficaç sense ser nuclear.

Aludeix a Greenpeace?
Condemnen l’energia nuclear per prejudici, encara que un dels seus fundadors, Patrick Moorey, avui ja la defensa. I ha hagut de marxar de Greenpeace: ha fundat greenspirit.

Però una central nuclear contamina…
L’únic que emet una central nuclear és vapor d’aigua! Et contamines més si fumes un cigarret a la porta d’una nuclear.

Fins que es produeixi una fuga radiactiva.
Els actuals sistemes de seguretat, moderats per aigua, fan inviable qualsevol fuga. Abans d’això, la central s’aturaria sola.

Doncs Ascó falla.
Falla la turbina! No el reactor.

No ha sentit a parlar de Chernobil?
Produïa plutoni per a bombes, i per això no tenia solar de formigó armat: per extreure ràpid les barres del reactor! Una barbaritat: per això va saltar. Cap nuclear per a electricitat, blindades, explosionarà.

Segur?
Segur. Miri, vivim en la histèria nuclear: hi ha accidents aeris i ningú demana prohibir els avions. I una central nuclear és més segura que un avió!

Més segura serà una central tèrmica.
Fals! Una central tèrmica emet partícules d’elements pesats: lliura a l’atmosfera més radioactivitat que una nuclear!

Mai ho havia escoltat.
Les tèrmiques cremen carbó i gas: carreguen l’aire de contaminació que agreuja asmes i patologies respiratòries, genera pluges àcides danyines per a la vegetació… I, a més, allibera a l’atmosfera tonelades de diòxid de carboni.

L’efecte hivernacle és greu?
Si no frenem les emissions de diòxid de carboni, s’alteraran els cicles climàtics, que comprometeran les collites: hi haurà fam.

I si substituïm les centrals tèrmiques per parcs eòlics?
Dos problemes: la gent s’opondrà a tants i tants molins; i són intermitents.

Per a què tants i tants?
Una central nuclear donaria electricitat a una comunitat autònoma sencera. Per a obtenir aquesta mateixa quantitat d’energia necessitaríem 2.000 aerogeneradors, a 500 metres un al costat de l’altre: una formació de Barcelona a Sevilla! I multiplicada per 17 comunitats!

Per què diu que són intermitents?
Ho són les energies renovables com l’eòlica i la fotovoltaica: el vent deixa de bufar, el sol es pon! I per a que la producció sigui contínua, es fa quelcom que ningú explica…

Què es fa?
S’instal·len petites centrals tèrmiques junt al parc eòlic o solar, i quan es pon el sol o deixa de bufar el vent… “Donali al gas, Pepe!. I així continuem contaminant! I a més, depenent del gas d’Argèlia.

Els parcs solars tampoc són una solució amb garanties, doncs?
No, però investiguem més per a millorar-los! L’energia termosolar (uns miralls envien rajos solars a una torre per escalfar aigua) sí que és eficaç a petita escala.

Moderem el nostre consum energètic…, i no farà falta tanta electricitat.
Encara que nosaltres deixessim avui de consumir tant, que hauríem, si la resta de la humanitat assoleix la nostra cota, que ho farà, el consum global d’electricitat serà esgarrifòs.

I?
Que si la produeixen majoritàriament centrals tèrmiques, provocarà en l’atmosfera una concentració de diòxid de carboni insostenible!

La seva conslusió contempla que només les nuclears evitarien aquest suïcidi global?
Sí, integrades en el que denomino mix elèctric: preses hidroelèctriques + parcs eòlics i termosolars + centrals nuclears. Si invertim ara en aquest mix, en vint anys els espanyols serem soberans energèticament. Creu vosté que ho farem?

No.
Aleshores, a tremolar!

Marc Surís

Approbo

 

 

El programa Approbo desenvolupat per l’empresa catalana Symmetric es convertirà en un mal de cap per als alumnes que en els treballs escolars copiaven i enganxaven tot allò que trobaven. El que fa Approbo diferent és el fet de ser gratuït, en qualsevol idioma (s’inclou el català), la seva rapidesa i la manera en que compara els arxius.

Per tal d’utilitzar aquest programa online que no cal descarregar, t’has de registrar gratuïtament i activar la conta des del email. Un cop realitzat aquest procés, només cal obrir el document des d’Approbo, que accepta la majoria d’arxius (s’inclouen els més importants, com Microsoft Office o OpenOffice). Després de poc temps de buscar (segons els seus creadors, per un document de 200 pàgines tarda menys d’un minut), et dona la possibilitat de visualitzar la pàgina on hi ha el text i comparar-lo.

Sobre aquest programa cal destacar que no només compara textos iguals, sinó que també semblances que hi puguin haver.

 

http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/noticia/ciencia-y-tecnologia/Adios-copiar-pegar/6118285

Marc Codina

 

ENTREVISTA A SALVADOR MACIP, EX-ALUMNE DE GARBÍ I INVESTIGADOR BIOMÈDIC

ENTREVISTA A SALVADOR MACIP, EX-ALUMNE DE GARBÍ I INVESTIGADOR BIOMÈDIC

El passat dilluns 20 d’abril, va venir a l’escola en Salvador Macip, actual investigador a  la Universitat de Leicester, Regne Unit. Va estudiar medicina a la universitat de Barcelona, on també es va doctorar en genètica molecular. Va treballar també a Nova York, on es va especialitzar en oncologia. A més d’haver estat investigant, ha recollit tots els coneixement i els ha escrit en alguns dels seus llibres, “Immortals, sans i perfectes (Com la biomedicina canviarà radicalment les nostres vides)”. A l’escola ens va fer una conferencia sobre el que ell tractava al llibre, com per exemple: Quan es podrà curar el càncer? És possible clonar éssers humans? Per a què serveixen les cèl·lules mare? Serem capaços algun dia de manipular els nostres gens per ser més perfectes? Podrem aturar l’envelliment?

Més tard, al despatx de la Srta. Pilar Baños, vam tenir la sort de poder parlar amb ell perquè ens contestés algunes preguntes relacionades amb el seu camp de recerca i també amb la seva trajectòria professional.

Primer de tot vam estar parlant de com havia marcat l’ Escola Garbí la seva vida. Ens va explicar que la seva actual dona també és “garbiniana”, així com els seus millors amics. Segons ell, l’escola (almenys, en l’època que ell va estudiar), ofereix un bon nivel acadèmic, però també molt d’enriquiment com a persona, cosa que és igual o més important. Cal afegir que la seva ex - professora de Llengua Catalana ens va confessar que al Salvador Macip li agradava moltíssim llegir quan era petit i que encara conserva algunes cròniques seves. Vam avançar una mica en el temps  i li vam preguntar pels seus estudis superiors, la seva formació, si ha estat molt dur arribar on ha arribat. Va respondre que li va requerir molt de sacrifici, però que li apassionava el que estudiava, i a més, la seva situación actual el recompensa molt. Va estudiar medicina i un cop treta la titulació, va fer un doctorat i un post dontorat, relacionats amb la genètica i l’oncologia. Va confessar que va arxar de Barcelona qerquè es va trovar que en aquets país no s’invertia sufient en recerca científica i que en general no es tenia constància de l’importància de la ciencia. Ell es decantar per el cáncer perquè després de valorar diversos camps (SIDA, teràpia gènica, cèl·lules mare, càncer...)  va creure que era un problema molt greu i li agradava la idea de descubrir coses que en un futur poguessin ser útils.

Hi va haver una dada en la seva conferència que ens va cridar l’atenció: 1 de cada 3 persones patirà càncer en un futur. Vam comentar-la i vam preguntar-ne el perquè. Ens va explicar que el principal motiu era el fet de que l’esperança de vida incrementarà i que , per tant, el nombre de casos de cáncer també. Va apuntar-nos que, simplement eliminant el tabac i l’ exposició al sol de la nostra vida, s’aconseguiria evitar un gran percentatge dels casos de càncer. Ens va dir que la principal preocupació dels investigadors avui en dia no és
reduïr els casos de càncer, sinó controlar la malaltia i fer uns millors diagnòstics per detectar-los a temps.

Per acabar, vam preguntar-li si avui en dia existeix realment algun mètode per frenar l’envelliment (tal i com alguns fabricants de cosmètics presumeixen a la televisió).
Ens va dir que NO amb majúscules, que avui en dia no hi ha RES que tregui les arrugues malgrat que no descarta la idea de que en un futur hi hagi. Creu que la gent està marcada per una manca d’ informació i que els resultats d’ aquests productes no estan provats científicament. Ens va dir que en publicitat es diuen moltes coses per cridar l’atenció però que ningú es para a llegir la lletra petita. I això és tot. Agraïm des d’aquí al Savador Macip per haver-nos dedicat uns minuts i per haver vingut  fer la conferència.

 

Anna Diaz i Montse Prades

 

Immortals, sans i perfectes

Immortals, sans i perfectes

El dilluns passat Salvador Macip, científic català que està treballant a Leicester actualment, ens van venir a fer una conferència sobre el càncer, malaltia a la que es dedica a investigar plenament. Aquesta explicació anava complementada amb la publicació del seu llibre, titulat ’’Immortals, sans i perfectes’’. L’explicació va ser força entenedora, concisa i amena i no es va fer gens feixuga. Es notava que tenia mà esquerre per tractar amb adolescents i explicar quelcom difícil de manera senzilla.

Tot es centrava en el descobriment sobre un fàrmac que pugués curar el càncer. Això s’aconseguia bàsicament amb les cèl·lules mare, sobretot amb les embrionàries, que són les que van millor. Macip va compaginar l’explicació d’aquesta malaltia amb la salut de l’ésser humà: l’home pot arribar a ser completament sa, a estar lliure de qualsevol tipus d’infecció i de malaltia? posteriorment, si això fóra possible, podríem arribar a ser immortals i viure eternament? Els adolescents ens pensem que sí, que és senzill, però de fet es ben complicat. I per últim, la humanitat pot arribar a ser perfecte? Pot arribar a desempallegar-se de qualsevol impuresa? Són dubtes i preguntes la resposta del qual és indesxifrable en aquests moments. No es descarta la possibilitat de que es pugui respondre, en un futur proper o llunyà, amb un sí o un no.

Finalment es va fer un torn de preguntes on els alumnes de 2n de batxillerat de la modalitat de ciències van prendre el protagonisme, fent preguntes més tècniques i més dificultoses d’entendre per alumnes no tan documentats. De tota manera, va resultar molt interessant.
TONI DE PABLO
http://www.inmortalesyperfectos.com/

Llibre online sobre Nanotecnologia i Nanociència

Llibre online sobre Nanotecnologia i Nanociència

Aquest llibre és un llibre divulgatiu sobre dues de les ciències més noves: la Nanotecnologia i Nanociència, que estudien la manipulació dels àtoms i de la materia a nanoescala (entre 0.1 i 100 nanòmetres, o el que és el mateix, de l’àtom fins per sota de la cèl·lula) Jo faig el meu Treball de Recerca sobre la Nanotecnologia i aquest llibre del qual us en dono el link més endavant jo me l’estic llegint, tot i que jo el tinc en paper. La veritat és que és un llibre molt interessant i molt entenedor (no hi ha gaires tecnicismes) i a més està adreçat a gent de la nostra edat. Us recomano totalment que el llegiu si voleu començar a entendre que són la Nanotecnologia i la Nanociència, que es molt possible que en un futur es converteixin en dues de les ciències més importants.

El llibre és molt complet i conté moltíssimes fotografies perquè entenguem millor el que llegim i conté molts exemples sobre el que ens va explicant.

Títol del llibre: Unidad Didáctica Nanociencia y Nanotecnología. Entre la ciencia ficción del presente y la tecnología del futuro

Link de descarrega:

http://www.fecyt.es/fecyt/seleccionarMenu1.do?strRutaNivel1=;Publicaciones&tc=publicaciones



Gerard Masip

El virus de la SIDA

Un equip d’investigadors de New York ha registrat en video per primera vegada com el VIH passa d’una cèl·lula a una altra. Ho aconsegueix gràcies a les sinapsis virològiques, un conjunt de conexions mitjançant les quals, s’adhereix a les cèl·lules que encara no estan infectades i els transmet la informació del virus. Els esmentats investigadors han aconseguit gravar certes imatges sobre com una cèl·lula CD4 (el limfòcit que controla tot el sistema immunitari i el qual és la cèl·lula infectada pel VIH) produeix aquestes estructures sinàptiques infectant altres CD4. Es sap que aquest procés dura tan sols 3 segons, i és un mètode més ràpid per anar transmetent la infecció que quan el virus envaeix directament una cèl·lula sana. Tothom espera que alguna de les vacunes que actualment s’estan provant acabi amb el virus i les seves formes de transmissió.

 

http://francisthemulenews.wordpress.com/2009/03/27/video-de-como-el-virus-del-sida-utiliza-un-caballo-de-troya-para-infectar-linfocitos-t-cd4/

 

Gabriel García

 

   

Comença un debat sobre Darwin i la fe catòlica

Comença un debat sobre Darwin i la fe catòlica

Aquest congrés, que tindrà lloc a Roma, comença avui i durarà fins el dissabte. Se l’ha anomenat “Evolució biològica: fets i teories. Una valoració crítica 150 anys després de ‘L’origen de les espècies” en el qual es tractarà la relació entre la teoria de l’evolució de Charles Darwin i la fe catòlica.
Ha estat organitzat per la universitat Gregoriana de Roma i per la universitat Americana de Notre Dame, amb el patrocini del Vaticà.
Serà el primer diàleg verdader que es fa entre la ciència i la fe i és considerat un punt de partida del començament d’un diàleg posterior amb altres disciplines

Realment, i això ja és la meva opinió personal, no acabo d’entendre perquè la religió s’empeny en trobar un perquè si el seu perquè de la vida és Deu. No crec que pugui haver-hi gaire relació entre les dues coses. Jo soc de les que pensa que si creus en Déu hi creus i si no, doncs no, però no crec que es pugui fusionar la ciència amb la fe.

 

Enllaços:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090303/comentarios_53651503591-1.html

 

Jordina Marbà

El gall marí i el Barça

El gall marí i el Barça

A l’estadi del Futbol Club Barcelona, és a dir, al Camp Nou, s’ha descobert una colònia de galls marins (calamón en castellà). Aquesta és una espècie d’aus de la que només queden unes 18000 parelles a tot Catalunya. És a causa d’això, del fet que hi hagi pocs exemplars, que Medi Ambient ha enviat una carta al Barça on li demana que durant la remodelació de l’estadi (ja coneixeu el projecte de Norman Foster), es prenguin les mesures precises i necessàries per protegir i salvaguardar aquest tipus d’animal. Certs ornitòlegs consideren que seria convenient que els esmentats treballs de remodelació s’aturessin en el període de reproducció dels galls marins. D’altres han arribat a proposar que el gall marí es converteixi en l’emblema del Barça ja que es tracta d’una au amb el pic i les potes vermelles, i el plomatge blau, colors inherents a la camiseta del Barça.  

Gabriel García

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090218/53642734365/la-sociedad-espanola-de-ornitologia-pide-al-barsa-que-no-haga-obras-de-remodelacion-del-estadio-en-e.html

 

 

http://www.internatura.org/estudios/informes/calamon.html

 

 

    

 

Visita al Laboratori Municipal

Visita al Laboratori Municipal

El passat dia 11 de febrer els alumnes de la classe de 1r de Batxillerat-B (modalitat cientifico-tecnologica) van visitar el laboratori de salut pública. Un cop van arribar-hi, els van fer entrar a una sala on els van fer una petita introducció a la qual els  explicaven com estava organitzat el laboratori, és a dir quins eren els departaments, i quines tasques es duien a terme a cascun d’ells. Són els organismes oficials, els serveis de l’Ajuntament, empreses i particulars els qui porten totes aquestes mostres, ja siguin medi ambientals (aigua i aire), o bé substàncies alimentàries per ser analitzades. Al laboratori es fa un anàlisi qualitatiu i quantitatiu, des d’un punt de vista microbiològic, o bé químic, tot i que pot ser de tots dos també.

Ens vam dividir en dos grups per facilitar la visita. Aquest any, la sortida estava organitzada de manera diferent, perquè, a diferència d’altres anys, sortien els propis químics i biòlegs de cada departament a explicar-nos el mètode que utilitzaven per a realitzar els anàlisis. Tots vam estar d’acord en què aquest sistema era millor que l’anterior.

La visita va ser prou productiva. Ens van mostrar cultius de bacteris molt variats, mètodes d’anàlisi de substàncies, mètodes de filtració d’aigua, autoclaus, etc. Gràcies a que tots els departaments estan situats a banda i banda d’un passadís i que a més, estaven a la vista del públic, vam poder veure de manera força directa com es realitzaven tots els procediments químics i físics.

A l’apartat de biologia ens van parlar de la detecció de certs elements químics ens els menjars, així com també de la presència de bacteris patògens. També ens explicaren la realització d’alguns anàlisis d’aigua i aire per garantir la salubritat del medi ambient de Barcelona.

A l’apartat de química no vam veure tantes coses però va ser interessant igualment. Va sortir un químic que al principi va començar a parlar-nos de temes estrictament relacionats amb els procediments analítics i químics. A mida que va anar avançant la conversa, l’ambient es va fer més pròxim degut a que ens vam mostrar força receptius al tema, i vam acabar mantenint una conversa força agradable, preguntant sobre la grip aviar, les vaques boges i altres casos més o menys actuals, que en el seu moment van produir un cert impacte en la societat.

Creiem que aquesta visita va resultar molt satisfactòria i ens va exemplificar una posada en pràctica de tota la matèria que estudiem a l’escola. Ens va agradar molt!

www.aspb.cat

 

Anna Diaz i Montse Prades

Un enzim permet atiborrar-se sense engreixar

Un enzim permet atiborrar-se sense engreixar

El somni de qualsevol persona que vulgui baixar de pes -menjar tot el que es vulgui sense desenvolupar dipòsits de greix- cada vegada està més prop, encara que ara per ara la investigació es limita als ratolins. Científics nord-americans han descobert un enzim, la  fosfolipasa A2 adiposa-específica (AdPLA), que es troba abundantment en el teixit gras. El funcionament de la AdPLA causa l’unió d’una cadena d’esdeveniments que incrementa els nivells de prostaglandines I2 (PGE2), que són les encarregades de suprimir el greix. Els ratolins que no tenen activa la AdPLA tenen nivells més baixos de PGE2 i una taxa més alta de metabolisme gras. S’ha descobert un enzim que és la clau del metabolisme del greix en la composició corporal, convertint-la en una diana molt prometedora en el tractament de l’obesitat, explica Hei Sook Sul, professor de Ciències Nutricionals de la Universitat de Berkeley. “Quan els nivells de PGE2 descendeixen per la falta de AdPLA, la destrucció grassa es produeix constantment provocant que els animals no engreixin fins i tot quan es passen el dia sencer menjant”, ha afirmat Robin Duncan, un dels coautors del treball.

 En l’estudi, es van comparar dos grups de ratolins: uns tenien silenciada l’expressió del gen AdPLA i uns altres van servir de control. Tots van deixar de mamar a les tres setmanes i se’ls va començar a alimentar sense control amb una dieta alta en greixos. La falta de l’enzim no va semblar disminuir l’apetit dels ratolins knockout , no obstant això, segons passava el temps, la disparitat en el pes entre els rosegadors d’ambdós grups va ser notable. A les 64 setmanes els ratolins amb el gen silenciat tenien un pes mig de 39,1 grams, un pes típic dels quals segueixen una dieta baixa en calories; per la seva banda, el grup control tenia un pes mig de 73,7 grams.. Els investigadors van realitzar un estudi histològic d’ambdós grups i van veure que els ratolins que no expressaven l’enzim AdPLA tenien el mateix nombre de cèl·lules grasses que els ratolins obesos; no obstant això, aquestes no acumulaven excés de greix.  

enllaços:

http://www.semcc.com/restrict/guest.aspx?orden=0&p=2

http://www.med-estetica.com/actualidad/2009/enero.html

Mireia Mascaró

Lynn Margulis : «Darwin era lamarckista»

Lynn Margulis : «Darwin era lamarckista»

Lynn Margulis

«Darwin era lamarckista»

 

Con está afirmación Lynn Margulis hace un ejercicio de fina ironía, aunque la argumenta de forma contundente. La verdad es que  Darwin albergó siempre dudas acerca de la validez de los puntos de vista de Lamark sobre la evolución. Ninguno de ellos podía ni siquiera vislumbrar los mecanismos de la herencia. Los dos eran gradualistas y la idea de la influencia del ambiente en los cambios de generación en generación era hasta cierto punto compartida por Darwin.

 

Realmente fueron los darwinistas los que mostraron posiciones totalmente contrapuestas con el lamarkismo.

 

Pero volvamos a la Margulis. En algunas actividades humanas, como por ejemplo las artes, los heterodoxos gozan de un prestigio a veces inmerecido. Todo lo que se aparta de los cánones establecidos es saludado como una irrupción de aire fresco que renueva una atmósfera viciada. La innovación acaba por imponerse, pero  con el paso del tiempo se convierte en otro dogma, cerrándose  de esta forma un ciclo que parece no tener fin.

 

En la ciencia los heterodoxos lo tienen más difícil. Lynn Margulis afirma :  “Soy darwinista, pero no neodarwinista”  y arremete contra los dogmas intocables del paradigma moderno de la evolución.

 

Desprecia el papel de la Mutación como motor del cambio evolutivo, y apuesta por la endosimbiosis. La diversificación y la complejidad de las formas de vida es el resultado de la

cooperación extrema y obligada. Los genomas se suman , organismos diferentes originan una nueva especie cuando comparten sus genes.

A pesar de los ataques de biólogos moleculares  Lynn no ceja y se alinea con otros heterodoxos, apoya la teoría de Gaia, comparte la visión de Gould  y sobre todo explica sus ideas de manera clara, con naturalidad, pasión y un delicioso sentido del humor.

 

En el siguiente enlace encontrareis la transcripción de una entrevista realizada durante una

visita a la universidad de Valencia en el año 2001.

http://www.uv.es/metode/anuario2001/31_2001.html