Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes al tema Salut/Medicina.

' Els cervells tristos fan que escoltem pitjor'


Uns estudis fets per el congres de la societat d’acústica american (ASA) demostren que les persones en estat de depressió tendeixen a escoltar pitjor les conversacions.
Això contradiu uns estudis previs que afirmaven que les persones en estat despressiu es fixen molt més en la informació negativa, ja que s’ha demostrat que el cervell trist actua pitjor, independentment de la càrrega emocional de la comunicació. Es creu que això és degut a que el cervell està aïllat del entorn per pensaments que interfereixen la seva capacitat de comunicació.
L’experiment consistia en agafar estudiants sans i estudiants que demostraven símptomes de depressió, i fer que escoltessin unes gravacions de tot tipus de càrrega emocional, envoltades de soroll. Al acabar d’escoltar-les, se’ls demanava que escrivissin el que havien sentit. Es va poder veure com els estudiants sans mostraven una capacitat de percepció notablement superior als estudiants que mostraven símptomes de depressió.

Gràcies

Guillem Cera
01/06/2015 20:32 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El costat fosc de l'hormona de l'amor

20150526231743-oxitocina-alcohol-oscuro-644x362.jpg

L’oxiticina provoca efectes en el comportament similars als de l’alcohol

 

Les hormones són missatgers químics que circulen a través de la sang o que viatgen d’unes cèl·lules a unes altres per transmetre informació. Van responent a les circumstàncies i poden tenir funcions tan diverses com regular el balanç d’aigua, accelerar el ritme cardíac o fins i tot dir-li al cervell que l’organisme hauria d’anar a la recerca d’aliment.

A més a més moltes d’elles són capaços a més de modificar el comportament. Això és molt evident quan una persona s’enamora i un moltes hormones comencen a alterar els seus pensaments. Es creu que per això els petons de l’estimat es tornen addictius i que els enamorats estiguin confusos, i se sentin feliços i estressats al mateix temps.

 

Precisament, es diu que l’oxitocina és la «hormona de l’amor» perquè la seva funció està associada amb l’establiment de vincles afectius, especialment entre amants i entre mares i fills, i també en l‘aparició del sentiment de confiança cap a altres persones. Per exemple, aquesta hormona és estimulada per la lactància i és una de les responsables de les contraccions de l’úter durant el part, però també activa les contraccions de la vagina durant l’orgasme. Així doncs, tal com ha demostrat un estudi publicat a la revista «Neuroscience and Biobehavioral Reviews», es pot dir que l’oxitocina té uns efectes sobre el comportament molt similars als de l’alcohol.

 

«Vam posar en comú les investigacions sobre els efectes de l’oxitocina i de l’alcohol i vam acabar impactats per les increïbles semblances entre els dos compostos», ha comptat Ian Mitchell, un dels membres de l’equip d’investigadors, de la Universitat de Birmingham. El científic resumeix les conclusions del seu treball en què l’oxitocina té un costat fosc perquè provoca el mateix efecte des inhibitori que l’alcohol, el que pot repercutir en què les persones assumeixin riscos de forma innecessària i que siguin més agressives.

 

Per fer-se una idea del que passa amb aquesta hormona, en opinió dels investigadors, s’ha de prestar atenció a la forma d’actuar d’una persona que va amb unes quantes copes de més. En aquest moment, els circuits cerebrals (un conjunt de cèl·lules nervioses connectades per a exercir una determinada funció) que normalment són responsables de la inhibició social, disminueixen la seva activitat. Per això, unes emocions tan importants com la por, l’ansietat i l’estrès perden pes.

 

Segons les conclusions de l’estudi, això pot tenir l’efecte positiu que certes situacions estressants, com una entrevista de treball o el moment de demanar-li una cita a algú, deixin de ser tan aclaparadores. Steven Gillespie, un altre dels investigadors, compara els efectes de fer un glop per afrontar una situació que fa por amb els d’inhalar oxitocina a través d’un esprai nasal.

 

Però lluny de considerar a l’oxitocina com un futur succedani de l’alcohol, els investigadors recorden que aquestes substàncies, poden tornar a les persones més agressives i més temeràries. «No crec que vegem un temps en què l’oxitocina s’usi com a alternativa a l’alcohol», ha opinat Steven Gillespie. Però sí que considera que podria usar-se en tractaments psicològics i psiquiàtrics i ser una eina per entendre com les hormones canvien el comportament, el que «podria proporcionar beneficis reals per a moltes persones».

 

Jordi Cavero Sibera

26/05/2015 23:18 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina


Brain helps a paralyzed man to control body by robotic arms

Recentment científics de Caltech (Pasadena, Califòrnia) van informar que Eric G. Sorto, un home amb estat de tetraplegia se li va fer un implant de xip que li va donar el poder de beure cervesa amb un braç robotic.

Això és només el començament cap al futur. Els investigadors encara estan treballant en tot tipus de dispositius que es puguin implantar dins del cos i que puguin operar dins de l’organisme enviant un senyal per a crear moviment. Estan segurs que aquests xips no només ajudaran els pacients que pateixin una paràlisi, sinó que també ajudaran a la nova era dels assistents robòtics controlats pel pensament que executaran tot tipus de tasques com aixecar materials pesats, ajudar a un pacient de forma més individualitzada.

Ara, un cop d’ull a altres investigacions prometedores: Al mes de gener un equip d’investigadors a Lausana, Suïssa van col·locar una cinta elàstica de silici en ratolins que no es podien moure. Es va utilitzar una combinació del "gadgets" per donar suport a les senyals elèctriques, així com per distribuir uns productes químics per a una transmissió d’impulsos nerviosos. En tan sols sis setmanes, els ratolins podien moures.

L’any passat els metges d’Ohio van implantar un xip a un home de 22 anys en el seu cervell. Tal xip estava conectat a un port que conduïa a un cable conectat a un ordinador que desxifrava els missatges del seu cervell.

Les preguntes que es plantejaran en un futur no molt llunyà seran: Pot un xip adaptar-se i funcionar perfectament amb el cervell humà? Podrem dominar el nostre cos el 100%?


 

bionic_arms

 

http://frenchtribune.com/teneur/1524200-advanced-brain-implants-help-paralysis-patient-move-his-robotic-arm

http://www.benchmarkreporter.com/limitless-potential-of-brain-chip-which-helps-man-control-robotic-arm-with-his-thoughts/3737/

https://www.youtube.com/watch?v=zVMDHCnT-d4


Arnau Felip

Etiquetas: , ,

24/05/2015 19:17 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Aconsegueixen rejovenir cervells de ratolins adults

20150524155357-image.jpgLes connexions del cervell adult són difícils de modificar, al contrari del que succeeix amb el cervell dels més petits, les experiències van modelant i modificant les seves connexions cerebrals mentre aquest s'està desenvolupant. Però, és possible rejovenir un cervell adult i tornar-lo tan flexible com quan és jove? Això és el que acaben d'aconseguir un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia a Irvine (EUA), tal com recull la revista Neuron.

Per aconseguir-ho, els científics han trasplantat cert tipus de neurones embrionàries que expressen el neurotransmissor GABA (un neurotransmissor inhibidor principal que ajuda en el control motor i la visió, entre altres funcions rellevants) descobrint que els ratolins emprats en l'experiment que comptaven amb un problema de visió que es desenvolupa al principi de la vida, anomenat ambliopia, van aconseguir després del trasplantament, un nou període de plasticitat en el cervell que va permetre un recablejat del cervell adult i que els ratolins veiessin perfectament, eliminant el problema de visió.

Així, els cervells adults van tornar a ser joves de nou reactivant la plasticitat del cervell, els canvis ràpids i robustos en les vies neuronals i les sinapsis: "Diverses setmanes després del trasplantament, quan el sistema visual de l'animal donant travessava el seu període crític, els ratolins ambliópicos començaven a veure amb agudesa visual normal ", explica Melissa Davis, líder de l'estudi.

Quines aplicacions pot tenir aquest descobriment? L'estudi aplana el camí per a nous tractaments relacionats amb el desenvolupament normal del cervell com l'esquizofrènia i l'autisme, trastorns cerebrals actualment incurables.




www.lavanguardia.com

Marti Pedro
24/05/2015 15:53 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un anàlisi de sang detecta el càncer d'ovari en el 86% dels casos

20150523172632-1253458573973-b964b945-4900-45b1-b5b9-fe47c6d1ef72-dn.jpg

El càncer d’ovari és la quarta causa de mort en les dones espanyoles després del càncer de pulmó, mama i còlon. Aquest càncer es detecta en una etapa ja molt avançada, pel que la supervivència mitjana ronda el 44%. Tot això explica els esforços fets per trobar un mètode que permeti el diagnostico precoç fiable. Investigadors de la Universityt College of London han anunciat que hi ha una tècnica que aconsegueix identificar la malaltia en el 86% dels pacients amb càncer d’ovari epitelial mitjançant un simple anàlisis de sang La prova perfecciona el rendiment anterior que també es basa en la detecció d’una proteïna en el torrent sanguini i que dóna un resultat molt poc específic. Per buscar la neoplàsia s’utilitza com a referència la presència d’una determinada quantitat de proteïna. Els investigadors de la UCL, no busquen una foto fixa, sinó poder interpretar com les oscil·lacions en la quantitat de proteïna en la sang poden indicar que hi ha un tumor actiu. Per aquest motiu han desenvolupat un algoritme que mesura variables relacionades amb l’edat de les dones i els nivells originals de CA125 o com evoluciona la seva presencia al llarg de les successives anàlisis. El patró obtingut es compara amb el resultat de les pacients malaltes.

Etiquetas: , , , ,

23/05/2015 17:28 blog de color blau Enlace permanente. Salut/Medicina

S'obre la caixa de Pandora, el transplant de cap ja és una realitat

El neurocirujano Sergio Canavero, en la web TEDx.

Tot i les critiques que ha rebut, el neurocirurgià italià Sergio Canavero defensa el seu projecte de trasplantament de cap que dona esperança a curar la paràlisi espinal i també afirma que "molts rics" ja li han contactat per "tenir un nou cos ".

Canavero té 51 anys, treballa a l’Hospital Li Molinette de Torí i presentarà el proper juny el seu projecte durant la Conferència anual de l’Acadèmia Americana de Neuròlegs i Cirurgians Ortopèdics, prevista a Annapolis, als Estats Units.

"Aquest experiment sortirà perfectament i el juny ho demostraré al món sencer", respon Canavero a les crítiques i desqualificacions que ha rebut de prestigiosos neurocirurgians d’arreu del món.

També defensa que "Un dels motius de totes aquestes crítiques és que quan hi hagi portat endavant el primer cas s’obrirà la caixa de Pandora i els rics es podran donar un nou cos, ja que seran els únics que podran pagar-se aquesta intervenció". I revela: "Li puc assegurar que moltíssims rics ja m’han contactat per canviar de cos".

"A la sala s’hauran de trobar les dues persones, la qual donarà el cos i l’altra que rebrà el cos. El cap que serà trasplantat es refredarà a una temperatura de 12 graus i després es procedirà a seccionar el cap de tots dos - vasos sanguinis , músculs, ossos - i després començarà la fase en què el pacient rebrà el seu nou cos ", explica Canavero.

Aleshores començarà la fase sense encara respostes per a una gran part del món científic: com unir la medul·la espinal i els milions de terminacions nervioses que fan possible que es mogui el nostre cos.

Canavero explica sumàriament que s’utilitzarà per unir totes les terminacions nervioses el polietilenglicol, una mena de cola de  plàstic que, assegura, està revolucionant la medicina.

"La intervenció durarà uns dos dies, per a això es necessiten moltíssims diners, uns 10 milions de dòlars, i un equip d’unes 150 persones entre metges i auxiliars", assenyala.

Però la logística no és un problema per Canavero, ja que ha anunciat que "desenes de patrocinadors estan disposats a finançar el projecte; i desenes de metges i cirurgians, també d’Espanya, que s’han mostrat disposats a participar a l’operació".

"M’ha escrit molta gent de tot el món. Molts d’ells estaran durant la meva presentació a Estats Units. Els diners per al finançament tècnicament ja el tinc, però el xec amb els fons serà públicament mostrat a Annapolis", assegura.

"Quan es dóna tot aquest diners vol dir que algú creu totalment en aquest projecte perquè la gent no tira així els diners!", defensa el neurocirurgià italià.

"Estem a un pas d’estendre la vida indefinidament perquè quan una persona tingui 80 anys jo li podré donar un nou cos i podrà viure altres 40 anys", culmina amb total seguretat.

Encara que és conscient que la tècnica s’anirà millorant amb el temps, ja que segons els seus estudis després de l’operació seguirà un mes en coma induït i més d’un any de fisioteràpia per poder caminar, vaticina que en quatre o cinc anys la tècnica serà perfecta "i tindrà conseqüències inimaginables".

 

Eduard Fisa

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/neurocirujano-sergio-canavero-trasplante-cabeza-ricos-4202774

http://www.abc.es/ciencia/20150227/abci-transplante-cabeza-posible-201502271227.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20150519/54431724117/el-medico-artifice-del-trasplante-de-cabeza-dice-que-muchos-ricos-lo-quieren.html

22/05/2015 20:41 cmcdarwin Enlace permanente. Salut/Medicina

Descobriment del mecanisme d'una inflamació

http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20150214/54426161093/andres-hidalgo-infarto-suele-ocurrir-primera-hora-dia.html20150520100817-image.jpgEl biòleg Andrés Hidalgo ha descobert com les plaquetes inicien les reaccions d'inflamació en la sang, aquest gran descobriment obre la via a desenvolupar nous fàrmacs per a casos de sèpsia, ictus i infarts.

En un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de la sang (participen en el procès de la coagulació) inicien les reaccions d'inflamació que acaven en ictus i infarts. L'avanç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.

Van començar a fer estudis d'imatge al 2002 sobre les inflamacions i va observar que mentre es complia aquest procès als vassos sanguinis se li unien plaquetes els neutròfils (cèl.lules inmunetaries més freqüents a la sang). El fet que les plaquetes s'uneixin els neutròfils indica que han d'actuar a causa d'una inflamació. El mecanisme es basa en una molècula anomenada PSGL-1, que es troba a la membrana dels neutròfils. És la molècula a la qual es fixen les plaquetes. Si aconseguim bloquejar aquesta molècula, aconseguirem frenar la inflamació, per tant si conseguim bloquejar la interacció entre els neutròfils i les plaquetes podrem trobar nous fàrmacs en cas d'un infart d'ictus, en les sèpsies o en un síndrome d'estrès respiratòri agut per un atac d'asma.








Albert Torrescusa

Etiquetas: ,

20/05/2015 10:08 Cmcgarbí Enlace permanente. Salut/Medicina

QUE ET PIQUIN ELS MOSQUITS DEPÈN DELS TEUS GENS

20150519203427-las-gemelas-identicas-alana-y-54430774824-51351706917-600-226.jpg

Sempre han existit les persones a les quals els acribillen els mosquits i les que semblen tenir algun tipus d’escut natural que els protegeix de les picades.  La raó d’aquest fenomen depèn de l’olor corporal de la persona. L’investigador James Logan, de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres va voler comprovar si el fet de resultar més o menys atractiu pels mosquits tenia relació amb els gens. Va realitzar un estudi amb parelles de bessons idèntics i no idèntics en què va mesurar si existia correlació entre l’olor dels voluntaris i com d’atractius resultaven per als insectes. Per a això, els va demanar que introduïssin la mà en un olfatómetre, un dispositiu de plàstic en forma de "i", en els extrems superiors hi havia una ranura per introduir els dits.

Tot seguit, els investigadors van fer passar aire que arrossegava l’olor corporal de tots dos germans cap al costat oposat, on estaven els mosquits. Si aquests se sentien atrets per l’olor, volaven cap als bessons; en el cas contrari, s’allunyaven.

Es va poder comprovar que en el cas dels bessons idèntics els mosquits es sentien atrets per tots dos i en el cas de no idèntics  la resposta variava. Per tant, el tret de ser o no atractiu per a aquests animals està controlat genèticament i  la probabilitat que et piquin és heretable.

El següent pas serà identificar quins gens en concret estan implicats. Per a això, ja han començat a recollir mostres d’olor corporal dels voluntaris.

Quan s’identifiquin els gens es podrà crear un fàrmac, una pastilla que quan te la prenguis faci que el teu organisme segregui una mena de repel·lent natural i així no farà falta que utilitzis esprais o cremes. 

Miranda Martínez.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20150422/54430774722/mosquitos-picaduras-genes.html

19/05/2015 20:37 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La vacuna del xarampió també evita altres malalties infeccioses

20150518180500-vacuna-sarampion.jpg

Només entre 2000 i 2013 la vacuna del xarampió va evitar 15 milions de morts. Ara, un nou estudi sobre aquesta vacuna desenvolupat per investigadors de les universitats de Princeton (EUA) i del centre mèdic universitari de Rotterdam (Holanda) ha revelat que la vacuna contra el xarampió no nomésprotegeix d’aquesta afecció tan contagiosa sinó també de moltes altres malalties infeccioses.

Segons els experts, de no ser per un estudi fals que va difondre a la fi dels anys 90 que la vacuna triple vírica contra la rubèola, les galteres i el xarampió provocava autisme en els nens, la malaltia podria estar ja eradicava en multitud de països. Contrari a aquesta mentida, la vacuna ha reduït fins a un 75% la mortalitat infantil.

En el nou treball, que recull la revista Science, els investigadors han descobert que el virus del xarampió condueix a una espècie de “amnèsia” del sistema immune que li fa oblidar com combatre una sèrie d’invasors de caràcter bacterià (que dura fins i tot diversos anys després de la infecció) i gràcies a la vacuna aquesta condició no es produeix en l’organisme, protegint a qui es vacuna ja no solament del xarampió sinó d’un altre tipus de malalties de caràcter infecciós.

“Determinem que la mortalitat per malalties infeccioses que no són xarampió en països d’alts ingressos està estretament connectada amb la incidència del xarampió en aquest retard, tant en el període anterior a (l’aparició de) les bovines com en el posterior”, explica Michael J. Mina, coautor de l’estudi.

Per arribar a aquesta certesa, els científics van analitzar la mortalitat per malalties infeccioses a Estats Units, Dinamarca i part del Regne Unit (Anglaterra i Gal·les) al llarg de diversos períodes entre 1945 i 2010. L’examen de les dades suggereix que “les vacunes contra el xarampió van representar un rol primari a l’hora de rebaixar la mortalitat d’altres malalties infeccioses en tots els països d’alts ingressos estudiats”, confirmen els autors.

El treball ajuda a explicar per què, quan la vacuna del xarampió va arribar a generalitzar-se fa més de mig segle, la taxa de mortalitat infantil es va reduir molt més del que els experts esperaven en un primer moment.

 

http://elpais.com/elpais/2015/05/07/ciencia/1431018648_313676.html

 

Judit Ruiz

18/05/2015 18:38 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

20150518174946-image.jpg

El grup de María Blasco,en el CNIO ha descobert una tecnica basada en atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals per a provocar la seva mort.
Aquesta tècnica podría ser útil per a altres variants de càncer.

En el moment que certs gens reguladors de una cèl·lula deixen de funcionar,aquestes s'aïllen de les seves funcions i comencen a actuar descontroladament.Un efecte d'aquest descontrol, a part de la replicació constant del seu material genetic i la generació de noves cèl·lules filles, és que es tornen inmortals degut a que "aprenen" a evitar el escurçament dels telòmers.
Els telòmers son els extrems de cada cromosoma (on s'enmagatzema el material genètic).

Ara,un grup de investigadors espanyols del CNIO que forma part del grup de María Blasco ,ha desenvolupat un mecanisme per atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals i així inhibir el desenvolupament de la malaltía.

La clau d'aquesta inhibició del desenvolupament del càncer recau en el bloqueig de una de les 6 proteïnes protectores dels telòmers, la anomenada TRF-1, però alhora,sense. afectar a la vegada les cèl·lules en bon estat. De moment aquest progrés només s'ha vist reflexat en el densenvolupament d'un fàrmac experimental que bloqueja el càncer de pulmó en ratolins de laboratori.

"Inhibint TRF1 el que estem fent és destruir l'escut protector dels cromosomes, que al mateix temps és essencial per a la divisió cel·lular. Al destruir l'escut el que fem és generar un dany agut en els telòmers, resultant en que les cèl lules canceroses entren en senescència cel·lular, o morin intentant dividir-se» explica Maria Blasco.

Pocs efectes secundaris

La por principal que tenien tots els científics involucrats en el cas era deguda a que aquest remei també atequés els telòmers de les cèl·lules sanes.Però afortunadament, a la pràctica s'ha vist que els resultats han estat com ells desitjaven.

Ratolins geneticament modificats

Per a fer aquest gran descubriment,els investigadors primer van seleccionar la proteïna TRF1 entre una gran família de proteïnes dels telòmers anomenades shelterinas.Perquè aquestes tenein la capacitat d'atacar les cèl·lules troncals del càncer.Seguidament van crear ratolins GMO en els que aquesta proteïna els havia estat inhibida. Així van poguer observar com els ratolíns que havien de desenvolupar càncer de pulmó el creixement dels tumors es bloquejava i els ratolins sans patien pocs efectes secundaris.

A partir d'aquell moment el CNIO va desenvolupar un inhibidor químic que va resultar igual d'efectiu que la enginyeria genètica i que en un futur seria la eina per convertir aquests descobriments en tractaments per a humans.

En ambdós casos, a diferència dels que succeïa quan es bloquejava la telomerasa, "l'efecte és instantani", apunta Blasco. "El que passa és que es genera el dany directament sobre el telòmer, a diferència de la quimioteràpia que danya tot el genoma", afegeix. Aquest dany, més localitzat, és suficient per desprotegir als cromosomes del càncer i al mateix temps té una menor toxicitat. "En els teixits que creixen més ràpid, com la medul·la òssia, és una mica més gran, però similar a una quimioteràpia suau", conclou Blasco.

Ara, des del CNIO estan tractant d'aconseguir aplicacions pràctiques amb el seu coneixement sobre aquest possible punt feble del càncer de pulmó. "Estem buscant socis en la indústria farmacèutica per portar els resultats a estadis més avançats del desenvolupament de fàrmacs", afirma la directora del centre.

Salvador Galup

http://www.abc.es/ciencia/20150513/abci-cnio-cancer-telomeros-201505130953.html


18/05/2015 17:49 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

20150518174151-image.jpgEl grup de María Blasco,en el CNIO ha descobert una tecnica basada en atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals per a provocar la seva mort.
Aquesta tècnica podría ser útil per a altres variants de càncer.

En el moment que certs gens reguladors de una cèl·lula deixen de funcionar,aquestes s’aïllen de les seves funcions i comencen a actuar descontroladament.Un efecte d’aquest descontrol, a part de la replicació constant del seu material genetic i la generació de noves cèl·lules filles, és que es tornen inmortals degut a que "aprenen" a evitar el escurçament dels telòmers.
Els telòmers son els extrems de cada cromosoma (on s’enmagatzema el material genètic).

Ara,un grup de investigadors espanyols del CNIO que forma part del grup de María Blasco ,ha desenvolupat un mecanisme per atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals i així inhibir el desenvolupament de la malaltía.

La clau d’aquesta inhibició del desenvolupament del càncer recau en el bloqueig de una de les 6 proteïnes protectores dels telòmers, la anomenada TRF-1, però alhora,sense. afectar a la vegada les cèl·lules en bon estat. De moment aquest progrés només s’ha vist reflexat en el densenvolupament d’un fàrmac experimental que bloqueja el càncer de pulmó en ratolins de laboratori.

"Inhibint TRF1 el que estem fent és destruir l’escut protector dels cromosomes, que al mateix temps és essencial per a la divisió cel·lular. Al destruir l’escut el que fem és generar un dany agut en els telòmers, resultant en que les cèl lules canceroses entren en senescència cel·lular, o morin intentant dividir-se» explica Maria Blasco.

Pocs efectes secundaris

La por principal que tenien tots els científics involucrats en el cas era deguda a que aquest remei també atequés els telòmers de les cèl·lules sanes.Però afortunadament, a la pràctica s’ha vist que els resultats han estat com ells desitjaven.

Ratolins geneticament modificats

Per a fer aquest gran descubriment,els investigadors primer van seleccionar la proteïna TRF1 entre una gran família de proteïnes dels telòmers anomenades shelterinas.Perquè aquestes tenein la capacitat d’atacar les cèl·lules troncals del càncer.Seguidament van crear ratolins GMO en els que aquesta proteïna els havia estat inhibida. Així van poguer observar com els ratolíns que havien de desenvolupar càncer de pulmó el creixement dels tumors es bloquejava i els ratolins sans patien pocs efectes secundaris.

A partir d’aquell moment el CNIO va desenvolupar un inhibidor químic que va resultar igual d’efectiu que la enginyeria genètica i que en un futur seria la eina per convertir aquests descobriments en tractaments per a humans.

En ambdós casos, a diferència dels que succeïa quan es bloquejava la telomerasa, "l’efecte és instantani", apunta Blasco. "El que passa és que es genera el dany directament sobre el telòmer, a diferència de la quimioteràpia que danya tot el genoma", afegeix. Aquest dany, més localitzat, és suficient per desprotegir als cromosomes del càncer i al mateix temps té una menor toxicitat. "En els teixits que creixen més ràpid, com la medul·la òssia, és una mica més gran, però similar a una quimioteràpia suau", conclou Blasco.

Ara, des del CNIO estan tractant d’aconseguir aplicacions pràctiques amb el seu coneixement sobre aquest possible punt feble del càncer de pulmó. "Estem buscant socis en la indústria farmacèutica per portar els resultats a estadis més avançats del desenvolupament de fàrmacs", afirma la directora del centre.


Salvador Galup

Etiquetas: , , , ,

18/05/2015 17:43 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Descobriment del mecanisme d'una inflamació

20150517193751-image.jpgEl biòleg Andrés Hidalgo ha descobert com les plaquetes inicien les reaccions d'inflamació en la sang, aquest gran descobriment obre la via a desenvolupar nous fàrmacs per a casos de sèpsia, ictus i infarts.

En un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de la sang (participen en el procès de la coagulació) inicien les reaccions d'inflamació que acaven en ictus i infarts. L'avanç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.

Van començar a fer estudis d'imatge al 2002 sobre les inflamacions i va observar que mentre es complia aquest procès als vassos sanguinis se li unien plaquetes els neutròfils (cèl.lules inmunetaries més freqüents a la sang). El fet que les plaquetes s'uneixin els neutròfils indica que han d'actuar a causa d'una inflamació. El mecanisme es basa en una molècula anomenada PSGL-1, que es troba a la membrana dels neutròfils. És la molècula a la qual es fixen les plaquetes. Si aconseguim bloquejar aquesta molècula, aconseguirem frenar la inflamació, per tant si conseguim bloquejar la interacció entre els neutròfils i les plaquetes podrem trobar nous fàrmacs en cas d'un infart d'ictus, en les sèpsies o en un síndrome d'estrès respiratòri agut per un atac d'asma.








http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20150214/54426161093/andres-hidalgo-infarto-suele-ocurrir-primera-hora-dia.html



Albert Torrescusa

Etiquetas: ,

17/05/2015 19:37 cmcgarbí Enlace permanente. Salut/Medicina

Els ratolins desenvolupen addicció a la xocolata

Cada cop problemes com la obesitat o trastorns mèdics són un gran problema i cada cop més comú en els països més desenvolupats. Aquests símptomes d'addicció tenen algunes relacions biològiques en comú amb l'addicció a les drogues.

 Un estudi realitzat per Rafael Maldonado de la Universitat Pompeu Fabra ha demostrat que és possible provocar un comportament adictiu en els ratolins sobre el menjar i que aquests manifestin uns símptomes similars d'enfermetats mentals per poder definir els criteris sobre l'addicció a les drogues. Amb aquest estudi, permet als neuròlegs poder comprendre els trastorns causats per el menjar i amb aquest experiment poder definir la vulnerabilitat de patir un trastorn alimentari.

 Perquè els ratolins desenvolupessin aquest tipus d' addicció se'ls va donar menjar d'alta palatabilitat amb gust a xocolata i aquests, havien de buscar de manera activa el sabor en una caixa de comportament operants. Després d'una llarga estona buscant aquest tipus de menjar els ratolins van desenvolupar un comportament addicte d' entre 600 i 2000 respostes en una palanca activa per poder obtenir 20mg d'aquest menjar amb sabor a xocolata.

 Els ratolins seguien insistint en la palanca per poder rebre el menjar encara que aquesta donés una petita estimulació elèctrica desagradable a l'hora de rebre el menjar i, els ratolins acabaven perdent el control.

 Els animals que desenvolupaven aquest tipus de símptomes presentaven alteracions en la seqüència de ADN que codifica per el receptor Cannabinoide CB1, i aquesta alteració és idèntica en el desenvolupament de l'addicció a les drogues.

 Aquest estudi ha permès identificar els canvis precisos que apareixen en determinades estructures cerebrals d'aquest ratolins i podrien representar el substrat neurobiològic que desenvolupa aquest procés addicte promogut per el menjar amb una alta palatabilitat, diu l'investigador.

 

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/14115/los-ratones-desarrollan-adiccion-al-chocolate/

 

Àmina El Mnajed

 

Etiquetas: , , , , ,

17/05/2015 19:12 colorblau Enlace permanente. Salut/Medicina

Descobreixen perquè Unes persones aprenen mé ràpid que d'altres

20150517111406-image.jpgTots coneixem algú que té una capacitat sorprenent d'aprendre una nova habilitat en qüestió de minuts; però, altres necessiten de més temps o molta més pràctica. Per què passa això? Un equip de científics de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, de la Universitat de Pennsylvania i de la Universitat Johns Hopkins (EUA) va realitzar un experiment a fi de trobar la resposta a aquesta pregunta. Els seus resultats han revelat què passa a nostre cervell durant el procés d'aprenentatge.

Per a això, van comptar amb un grup de participants als quals, mentre aprenien a jugar un senzill joc de notes i colors, els experts mesuraven les connexions en diferents àrees del cervell . Els voluntaris havien de reproduir les seqüències de notes a través d'uns botons tan ràpid com poguessin en base a uns codis que apareixien en una pantalla . Un cop acabat l'experiment, es va demanar als participants que practiquessin a casa seva durant les següents sis setmanes.

A les dues, quatre i sis setmanes després de l'estudi inicial es van realitzar idèntiques proves a fi de veure l'avanç en la pràctica del joc i el canvi en els seus cervells. Així, alguns dels participants presentaven una velocitat inusitada a l'hora d'aprendre noves seqüències musicals i altres van aprendre d'una forma molt més gradual.

Els escàners cerebrals van revelar que la activitat neuronal dels primers (els que van aprendre molt ràpid) era diferent a la del segon grup que va necessitar més temps per a això. En concret, les regions de processament visual i motor presentaven una alta connectivitat durant els primers assajos però, a mesura que avançava l'experiment, les dues zones s'anaven tornant més autònomes. En els participants que van aprendre més ràpid es va constatar una disminució de l'activitat neuronal en l'escorça frontal i en l'escorça cingulada anterior, tots dos vinculats al que es coneix com a funció executiva.

La funció executiva defineix habilitats cognitives com l'autoregulació de les tasques , la capacitat per desempañarlas de forma adequada, la formació de plans, l'anticipació i establiment de metes o l'inici d'activitats.

Així, l'experiment va revelar que la "desconnexió de la funció executiva pot ajudar a aprendre un altre tipus de tasques . Són les persones que poden apagar la comunicació d'aquesta part del seu cervell més ràpidament les que presenten temps d'aprenentatge més curts ", explica Scott Grafton, coautor de l'estudi.


www.vanguardia.com


Marti Pedro
17/05/2015 11:14 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Descobreixen el virus d'ebola a l'ull d'un pacient que es va curar dos mesos abans

20150510132221-ojo-ebola.jpg

Per primer cop el virus del ebola ha reaparegut en l’ull d’un pacient que ja havia estat curat. Parlem del doctor Ian Crozier que s’ha vist afectat dos mesos després de la seva curació. Es va donar conta quan va sufrir un canvi de color en l’iris i patía un fort dolor degut a l’augment de la presió, a més de tenir grans dificultats per veure. Després de tractar-se , aquests problemes s’han suavitzat.

El virus d’Ebola va ser descobert per primera vegada a l’ull d’un pacient dos mesos després de la seva recuperació de la infecció. És un metge americà, Dr. Ian Crozier, de 43 anys, que es va emmalaltir en setembre de 2014, mentre treballava per a l’organització mundial de la salut de Sierra Leone.

El van tornar a portar als Estats Units per rebre tractament en una unitat especialment equipats i donat d’alta a l’octubre No obstant això, dos mesos més tard, tenia una inflamació de l’ull esquerre perquè la pressió intraocular era molt elevat, causant problemes de visió severes i inflamació. Per aquest motiu, va tornar a l’Emory Hospital, on un oftalmòleg, Dr. Steven Yeh, no va trobar cap rastre del virus en les llàgrimes ni fora dels teixits de l’ull, per tant, no va detectar cap perill d’infecció als altres.

A més d’una pèrdua considerada de visió, l’iris va canviar de color als deu dies, de blau a verd, després del inici dels símptomes. Després d’un tractament intensiu amb varis medicaments, el Dr. Crozier va començar a recuperar la visió perduda però no al 100%. L’ull va recuperar el color normal també.

A més se sap que el virus del ebola pot persistir durant diversos mesos en el semen després de la recuperació de la infecció.

 

 

Paula Espinal

Etiquetas:

10/05/2015 13:23 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Tractament per l'obesitat mórbida

20150505214049-aspire-bariatrics.jpg

El tractament té una durada mínima d’un any i mig i finalitza quan el pacient ha interioritzat el canvi d’hàbits necessari per mantenir un pes saludable. La tècnica Aspiri és una tècnica nova en el tractament de l’obesitat mórbida ja que es tracta d’una opció mínimament invasiva per al tractament de pacients amb un IMC > A 40 (obesitat mórbida).

Aquesta teràpia d’aspiració diària unida a un programa de canvi d’hàbits alimentosos i d’estil de vida supervisat per un equip  mèdic, facilita la pèrdua de pes.

 El sistema de teràpia d’aspiració també conegut com a Mètode Aspiri consisteix en la col·locació d’una sonda de gastroestomía endoscópica que permet comunicar l’estómac amb l’exterior. D’aquesta manera, en l’abdomen del pacient es fixa a una vàlvula que pot obrir-se o tancar-se per controlar el flux del contingut de l’estómac. El pacient, havent passat uns 20 minutos després de dinar connecta un petit dispositiu portàtil i buida part del contingut gàstric després de cada ingesta.

 A nivell mundial ja s’han realitzat 300 casos tots ells amb bons resultats de pèrdua pes i sense complicacions importants. A Espanya l’únic equip mèdic que està oferint aquest sistema és el format pels Drs. Turró i Espinós de Quiron Teknon a Barcelona.

El sistema només permet extreure un 30% del que ingereix el pacient de manera que es garanteix que l’organisme rep les calories suficients. La “aspiració” d’aliments és controlada ja que el dispositiu incorpora mecanismes de seguretat perquè el pacient no pugui extreure més menjar de la permes i per controlar el nombre d’aspiracions a través d’un comptador que es bloqueja quan s’arriba al final i que es desbloqueja acudint a revisió mèdica, per aquest motiu els pacients acudeixen a un programa de seguiment i control.

La sensació de control que els proporciona aquest sistema en comparació d’altres tècniques per tractar l’obesitat es el perque creuen que és un gran producte.

Héctor Garcia

http://www.meedicina.com/7932-un-equipo-medico-espanol-pionero-en-un-novedoso-tratamiento-de-la-obesidad-morbida-consistente-en-aspirar-un-30-de-las-calorias-ingeridas/ 

 

https://m.youtube.com/watch?v=KUcMhwB4Iik 

 

https://m.youtube.com/watch?v=myq8kaLUSzE 

05/05/2015 21:42 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nombrosos estudis han demostrat la relació entre una alimentació pobra en fibra i el càncer de còlon

http://elpais.com/elpais/2015/05/03/opinion/1430661710_568778.html20150504210855-images.jpg

S’ha fet un estudi publicat en Nature Communications on un simple intercanvi de dietes entre dos grups de persones de costums molt llunyanes ha donat lloc a un sorprenent resultat.

Els investigadors del càncer porten temps intentant saber per a quina raó en alguns llocs hi ha un major nombre de certs tumors que en altres llocs. Està clar, que aquests casos intervenen factors ambientals però no és fàcil identificar-los i a més a més determinar-ne quin mecanisme cel·lular altera perquè doni lloc a un procés cancerigen. El càncer de còlon és un dels tumors en els que s’observa una incidència molt desigual en diferents regions del món. En aquest cas si que s’ha pogut diferenciar un factor determinant, que és la dieta.

Nombrosos estudis han demostrat una relació directa entre una dieta pobre en fibra i el càncer de colon. El que no sabien es que un canvi de dieta pot tenir un efecte fulminant, tant en positiu com a negatiu.

El experiment publicat a Nature Communications consisteix en donar-li durant un temps una dieta de molts nord-americans, és a dir, hamburguesa amb maionesa, patates fregides, perritos calientes i costelles , a un grup de persones de Sudàfrica, a la zona rural de Zululandia, i a un grup de persones de Pittsburgh donar-li una dieta de Sudàfrica. Els investigadors van observar amb una càmera el que estava passant en el seu intestí, i van poder comprovar que en pocs dies el canvi de la dieta provocava en els africans processos d’inflamació i altres alteracions en la mucosa intestinal que estan en la base d’un futur tumor.

Per tant, la hipòtesis que van treure amb aquest estudi va ser que mentre que no arribin uns nous resultats definitius, serà millor aliar-se amb les bactèries intestinals donant-li el que necessiten per protegir-se del càncer. Tot i així no s’ha de pensar en que la dieta és l’únic factor que infereix en el càncer, ja que s’hi presenten més factors.

 

Andrea Olivé

04/05/2015 21:14 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nou material per la creació de vassos sanguinis artificials

20150501122240-image.jpg


Els vassos sanguinis bloquejats, un problema típic de diverses malalties vasculars, poden ràpidament convertir-se en perillosos. Sovint es fa necessari reemplaçar el vas sanguini, ja sigui prenent un altre vas del cos, la qual cosa té els seus inconvenients, o fins i tot mitjançant pròtesis vasculars artificials, les quals no tenen la perfecció d'un vas sanguini natural.

Uns científics de la Universitat Tecnològica de Viena (LA TEVA Wien) i la Universitat Mèdica de Viena (MedUni Wien), ambdues a Àustria, han desenvolupat vassos sanguinis artificials fets d'un material especial, un elastòmer que posseeix excel·lents propietats mecàniques. Amb el pas del temps, aquests vassos sanguinis artificials són reemplaçats per material generat pel propi cos. Al final d'aquest procés de restauració, torna a estar en el seu lloc un vas sanguini natural i plenament funcional.

La nova tècnica, desenvolupada per l'equip de Robert Liska, de la Universitat Tecnològica, així com Heinz Schima i Helga Bergmeister, de la Universitat Mèdica, ha demostrat ja ser molt reeixida en experiments amb rates. Els vassos sanguinis de les rates van ser examinats sis mesos després de la inserció de les pròtesis vasculars, i els investigadors no van trobar petjada alguna d'aneurismes, trombosis o inflamació. Les cèl·lules endogenes (o sigui, del propi cos) havien colonitzat les pròtesis vasculars i convertit les estructures artificials en teixit natural del cos. De fet, aquest últim va tornar a créixer molt més ràpid de l'esperat, de manera que el període de degradació dels tubs de plàstic pot ser fins i tot escurçat. Actualment s'estan fent noves adaptacions al material.


Foto: mostra del teixit artificial a la esquerra i del natural a la dreta


http://noticiasdelaciencia.com/not/13883/nuevo-material-para-la-creacion-de-vasos-sanguineos-artificiales/

Mariona Maldonado
01/05/2015 12:22 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nou projecte de exploració mamària

20150422090850-image.jpgAvui en dia, a més de 20 consultes ginecòlogues i hospitals alemanys s’està aplicant un nou funcionament per detectar càncers de mama. Aquest projecte s’anomena Discovering Hands, i ha sigut creat per una empresa social que ha volgut crear un nou camp de treball per totes les dones cegues.

El procediment que es segueix es el típic, el ginecòleg et demana que passis a la sala d’exploracions mamàries i allà et rep una dona que col·locarà unes tires de colors al teu cos, per guiar-se. Tot seguit iniciarà una exploració que durarà entre mitja hora i una hora, en la qual palpará les gandules mamàries en busca de tumors. També et proporcionarà solucions a les possibles preguntes que puguis tenir sobre el càncer i tots els asumptes que er rondin per el cap.

La exploració tàctil es considera una eina molt valuosa per detectar els tumors aviat. A Espanya es detecten uns 22.000 nous casos cada any. Tot i així, el projecte es va crear per que molts ginecòlegs no posaven en practica aquesta palpació correctament (tarda en un parell de minuts i cadascun ho feia de manera diferent). Frank Hoffmann va adonar-se d’això i va pensar en recórrer al gran tacte que té la gent cega.

Les dones que volen obtenir aquest títol, passen nou mesos estudiant-lo. S’ha provat que aquestes especialistes son capaços de detectar un 50% de teixits més petits que els que poden detectar els metges.

Ara s’està intentant promoure aquesta idea alemana que ha rebut un gran acolliment com a inserció de la gent amb discapacitats al món laboral, i un dels set projectes d’emprendiment de la empresa es visitar Espanya per promoure aquest projecte.


Claudia Jové
Link: http://www.quo.es/salud/mujeres-ciegas-para-buscar-tumores-de-mama
22/04/2015 09:09 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El cacau retarda l'avanç de la diabetis tipus 2

L’Institut de Ciència i Tecnologia d’Aliments i Nutrició del Consell Superior de Recerques Científiques, la Universitat Complutense de Madrid i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades de l’Institut de Salut Carlos III, Espanya, van realitzar un estudi que conclou que el cacau retarda l’avanç de la diabetis tipus 2.

El cacau, per ser un aliment ric en compostos bioactius com els flavanols amb una gran quantitat de propietats antioxidants i antiinflamatories, ha demostrat, en aquesta recerca, que és capaç de retardar la progressió de la diabetis tipus 2 frenant la pèrdua de massa i funció de les cèl·lules beta del pàncrees.


Per arribar a la conclusió, els experts van realitzar diversos experiments amb ratolins de laboratori que van ser alimentats amb una dieta rica en cacau durant l’etapa prediabética.

En el resultat es va observar una disminució dels seus nivells de hiperglucemia, una millora en la sensibilitat a la insulina i una ralentització de la pèrdua de massa i funció de les cèl·lules beta pancreàtiques. A més, els ratolins van presentar increment en les seves defenses antioxidants del pàncrees, la qual cosa va conduir a una millora de la situació d’estrès oxidatiu i mort cel·lular tan característica de l’estat prediabétic.

 

 20150412124634-cacao.jpg

 

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/el-cacao-retrasa-el-avance-de-la-diabetes-tipo-2-661428490421

 

Judit Ruiz

12/04/2015 12:50 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Induir la formació de noves cèl·lules cerebrals mitjançant estimulació elèctrica d'alguns punts del cervell

20150411162317-image.jpgS’ha obert una via alternativa per al desenvolupament de nous tractaments contra la pèrdua de memòria i altres problemes mentals associats a la destrucció de cèl·lules cerebrals que sofreix la gent afectada per malalties com la d’Alzheimer i el Parkinson.

L’equip del neuròleg Lee Wei Lim i Ajai Vyas, de la Universitat Tecnològica Nanyang (NTU) a Singapur, ha trobat una nova manera de compensar aquesta pèrdua de cèl·lules cerebrals, basat en l’enviament d’impulsos elèctrics a certes àrees del cervell per promoure el creixement de noves neurones.

La tècnica en la qual es basa és coneguda com a estimulació cerebral profunda, i es tracta d’un procediment terapèutic que ja s’usa en algunes parts del món per tractar diversos trastorns neurològics, com els tremolors o la distonía, la qual es caracteritza per contraccions musculars involuntàries i "espasmos".

Els científics de la NTU han descobert que l’estimulació profunda del cervell es pot usar també per augmentar el creixement de les cèl·lules cerebrals, ajudant així a mitigar els problemes mentals provocats per malalties com la d’Alzheimer i la de *Parkinson, sobretot en la memòria a curt i llarg termini.


La seva recerca ha mostrat que, usant petites quantitats d’electricitat que estimulin zones de la part frontal del cervell que intervenen en la capacitat de retenir records, es pot provocar la formació de noves neurones.

L’increment de cèl·lules cerebrals promou un aprenentatge millorat, augmenta la formació general de records i la seva conservació, i fins i tot podria reduir l’ansietat i la depressió si s’ha de jutjar per algunes recerques prèvies.


(Fotografia: Des de l’esquerra, Lee Wei Lim i Ajai Vyas.)

http://noticiasdelaciencia.com/not/13533/inducir-la-formacion-de-nuevas-celulas-cerebrales-mediante-estimulacion-electrica-de-algunos-puntos-del-cerebro/


Mariona Maldonado
11/04/2015 16:23 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

I si els nostres gens no són completament humans?

20150316121021-transformacion.jpg

Alguns investigadors creuen que 145 dels nostres gens "externs" procedeixen d’altres criatures que han incrustat el seu material genètic en el nostre, ja siguin virus, bactèris o altres microorganismes.

Aquest nou estudi, publicat a Genome Biology, exposa que, ara per ara, hi ha proves convincents de que al llarg de la nostra existència, gens d’altres formes de vida han arribat a incrustar-se a les nostres cèl·lules.

De fet, els científics ja sabien que la transferència genètica horitzontal era comú entre bactèries, però no quedava clar si aquesta transferència es donava també en primats.

No és un objectiu fàcil, però confirmar que determinats fragments d’ADN humà tenen procedència d’altres organismes i, en cas que sigui segur, descobrir com s’ha produït, sembla un fet cada cop més proper.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150316/abci-nuestro-genoma-fuera-todo-201503160949.html

http://medmol.es/glosario/transferencia_horizontal/

Carla Folch

16/03/2015 12:11 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

l'exercici per prevenir l'envelliment cerebral

20150308210554-unknown.jpeg

No és cap sorpresa que les bondats de l’esport s’expliquen per desenes. S’han descrit moltíssims beneficis que l’activitat física regular pot aportar al nostre cos: des que millora la flora bacteriana fins que ajuda a recuperar-se d’un ictus.

 Ara, un avantatge més s’afegeix a la gran llista de beneficis que acompanyen a l’esport: el seu paper en l’envelliment cerebral. Tal com es va dir ahir en una reunió científica de la American Heart Association, fer exercici durant l’edat adulta pot retardar la pèrdua de volum cerebral en la vellesa.

 Els investigadors van treure aquesta conclusió després d’analitzar a 1.271 participants. Quan tenien una edat mitjana de 41 anys, se’ls va passar un test de forma física, i passat un temps, quan tenien uns 60, se’ls va fer una ressonància magnètica del cervell i un test cognitiu. Els resultats van llançar que aquelles persones que tenien una pitjor forma física sofrien una major pujada de pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca quan es posaven a fer esport. A més, tenien menys teixit cerebral.

 Quan una persona està poc entrenada i el seu nivell de fitness no és bo, la resposta que dóna a l’exercici físic és pitjor i, per tant, es produeix un increment exagerat de la pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca.

 Aquestes grans fluctuacions en la pressió faran que la sang arribi al cervell amb major dificultat. "I si no arriba suficient sang al cervell, la resposta biològica és una pèrdua de volum cerebral", assenyala.

 En resum si una persona amb 40 anys posseeix una bona forma física, amb 60 anys estara previngut".

 

http://katalogoa.siis.net/Record/498339

http://www.webconsultas.com/curiosidades/como-retrasar-el-envejecimiento-del-cerebro-12443

 

Quique Moreno

08/03/2015 21:06 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La cafeïna podria tenir efectes protectors sobre el cervell

20150303205419-cafe-478x270.jpg

Segons un estudi originat per Ellen Mowry i que pròximament serà presentat a la reunió anual de la Acadèmia Americana de Neurologia, la cafeïna pot ser una manera de protegir el cervell d'malalties com el Parkinson, l'Alzheimer i l'Esclerosis Múltiple(EM).

Per poder realitzar aquest estudi, van agafar 1.629 persones amb EM i 2.807 persones sanes de Suïssa. En el que consistia aquest projecte, era analitzar com afectava el consum de cafè a nens amb EM entre un i cinc anys que encara no tenien cap símptome d'aquesta malaltia. Aquest estudi va estar comparat amb la consumició de cafeïna de les persones que no tenien cap malaltia.

Les persones que van veure sis tasses de cafè al dia durant un any, abans que apareguessin els símptomes, van presentar menys símptomes que les persones que no havien begut cafè.

 

 

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150227/abci-cafe-esclerosis-201502271028.html

 

Helena Sánchez

Etiquetas: , ,

03/03/2015 20:54 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un futur 16% de la població podria partir diabetis

http://www.donarsang.gencat.cat/noticies/145/prop-del-16-de-la-poblacio-te-risc-de-patir-diabetis20150303085432-image.jpg
Segons uns estudis realitzats per Sanofi (amb la col·laboració del banc de sang i el departament de salut) han manifestat que prop del 16% de la població podria patir diabetis.

Més de 2.700 persones donants de sang van participar en aquest estudi que durava des de l’octubre de 2012 i el gener del 2013. La prova consistia en realitzar un test, anomenat Findrisk, i en rebre un informe individual i informació educativa per dur una vida saludable. El periodista Xavi Coral, que va començar la campanya, va ser el primer en fer-lo.

En total van fer-se 2071 tests a gent de una edat mitjana de 46 anys, i mostraven com el 16% d’aquests participants (422 persones) tenien risc de contraure diabetis (risc moderat, elevat o molt elevat). Concretament, un 4,9% tenia un risc elevat o molt elevat de patir la malaltia.

Per demarcacions, Lleida era el lloc que concentrava el porcentatge més elevat (20%), després anava Tarragona amb un 18% i per últim Barcelona amb un 14,4%.

Em sembla molt interessant que actualment es pugui arribar a preveure quina quantitat de gent podria arribar a patir una malaltia així, ja que tot i haver-hi de pitjors, es una de les malalties més molestes tot i tenir sort de que tingui tractament.

A la imatge surt el periodista Xavi Coral, realitzant la prova.

Claudia Jové

Etiquetas: , ,

03/03/2015 08:55 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Cervell artificial: cèl•lules nervioses robòtiques

Un equip de científics suecs han començat una investigació a partir d’una pròtesis robòtica per substituir el nostre cervell. En aquesta investigació es treballa amb cèl·lules nervioses artificials que s’aconsegueixen comunicar amb cèl·lules equivalents biològiques a partir dels anomenats neurotransmissors. El que volen aconseguir és construir les primeres cèl·lules nervioses artificials. Aquestes cèl·lules, anomenades cèl·lules biòniques el que fan és imitar el comportament de les cèl·lules biològiques al detall i a part poden comunicar-se entre si a partir del que hem comentat abans, els neurotransmissors. Aquesta investigació va ser publicada a la revista Nature Materials.

 Anys enrere s’havien realitzat investigacions similars, la diferencia és que no feien servir neurotransmissors com per exemple la dopamina que aporta comunicació per a les neurones. Gràcies a això es pot evitar la utilitat de dispositius que es connecten al cervell.

 Per poder aconseguir que això funcioni de veritat necessitaríem que l’equip d’investigació fabriqués una pesa anomenada "hardware" i que aquesta fos capaç de connectar-les al nostre sistema nerviós així la integració entre els dos sistemas seria molt més fàcil. Els responsables del desenvolupament d’aquest nou prototip asseguren que aquests neurotransmissors aprofiten les vies neurals per comunicar-se amb el cervell sense que apareixin efectes secundaris que apareixian amb les senyals elèctriques.

 A part, es pot saber la dosis exacta de neurotransmissors que es necessiten per a la correcció de certes malalties cerebrals i això és tot un avantatge. Aquesta tecnologia podia arribar a acabar amb malalties com la esquizofrènia que afecta a tantes persones.

 Finalment, en un futur, quan la tecnologia hagi avançat encara més i es puguin fabricar dispositius encara més complexos i petits ens podran proporcionar pròtesis cerebrals que potenciaran i substituiran les funcions cerebrals naturals.

 

 

http://www.neoteo.com/cerebro-artificial-celulas-nerviosas-roboticas/

 

Àmina El Mnajed

 

 

Etiquetas: , , ,

01/03/2015 18:35 colorblau Enlace permanente. Salut/Medicina

Crean una proteina artificial que protegeix del virus del sida

http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/crean-una-proteina-artificial-que-protege-del-virus-del-sida-25142433999120150228193136-vih-vih-vih-vih.jpg

 

Des de fa més de 30 anys trobar una vacuna contra el sida segeix sent un objecte d’investigació. Durant tot aquest temps no ha sigut gens fàcil trobar quines respotes inmonulògiques són necessàries per fer front a aquest virus i a partir d’aquí, els investigadors podrien crear una vacunaper aquesta enfermetat de transmissió sexual que afecta a l’actualitat a més de 35 milions de persones en tot el món.

I ara un equip de científics de The Scripps Research Institute de Florida (EE.UU.) ha demostrat una molècula fabricada al laboratori que pot protegir l’organisme del VIH de forma completament eficaç.

En l’experiment, realitzat amb quatre monos, els experts van imitar artificialment un anticos del nostre sistem inmune i el van introduïr en els monos a través d’un virus innocu que portava la molècula, descobrint que tot i injectar grans dosis del virus de la sida, aquests seguien sent inmunes a tots els efectes del virus. No s’havien contagiat. La proteina artificial era capaç de protegir el sistema inmune molt millor que un anticos natural, defenent l’organisme del VIH.

L’exitós resultat de l’efecte d’aquesta proteina artificial es degut a les ultimes investigacions que han permès identificar de quina manera efecte el VIH a les nostres cèl·lules. Utilitzan aquest mecanisme el nou compost sorpren i neutralitza per complert l’avans del virus ja que consegeix enganyar-lo fent-li creure que es tracta d’un glòbul blanc. al no poder infectar ja que es tracta d’un pseudo-leucocit i no un de natural, el virus es queda completament neutralitzat. 

"Aquesta és una culminació de més d’una dècada  de treball de bioquímica sobre com el VIH entra a les cèl·lules. Cuan vam arrencar el projecte moltes persones pensaven que era interessant però ningú no va veure el potencial terapèutic. Aquest potencial està començant a fer-se realitat." explica Michael Farzan, líder de l’estudi.

 

Paula Espinal

 


28/02/2015 19:31 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Mà lesionoda o mà biònica

20150227184348-ma-bionica.gif

Tres homes que van sofrir accidents o malformacions que els hi van fer perdre la mobilitat de una mà han decidit canviar les seves vides recuperant-la. Això ha estat possible gracies al Dr. Oskar Aszmann, de la Universitat de Viena, que ha dissenyat la primera mà biònica.

Els tres pacients van accedir voluntàriament a l’amputació de les seves mans lesionades per ser "reconstruïdes bionicament" gracies al trasplantament de nervis i músculs.

Tot i les grans millores que han sofert les mans biòniques, aquestes segueixen sent imperfectes: els pacients ara poden agafar objectes com ara una botella d’aigua o jugar llançant una pilota però segueixen sense poder, per exemple, rebre-la. Segons el Dr. Simon Kay això seguirà sent així per sempre, ja que el cervell és massa complex per ser perfectament interpretat per una mà biònica o qualsevol objecte no procedent d’un altre esser viu.

Un últim inconvenient, ha dit Aszmann, és que els pacients trasplantats tenen la possibilitat de sofrir complicacions com, per exemple, prendre medicaments de per vida perquè la mà no sigui rebutjada per l’organisme.

Eduard Fisa

 

http://www.abc.es/ciencia/20141108/abci-mano-bionica-avanzada-201411081615.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/tres-hombres-reemplazan-sus-manos-lisiadas-por-manos-bionicas-3969085

http://www.elmundo.es/salud/2014/02/05/52f27fceca4741b76f8b457b.html

http://www.lavanguardia.com/salud/20150225/54426511066/mano-bionica-amputacion.html

27/02/2015 18:44 cmcdarwin Enlace permanente. Salut/Medicina

Es preveure la metàstasis a traès d' un senzill test genètic

20150225101024-image.jpgGràcies a les noves tècniques de seqüenciació genètica de pacients, la lectura de futures metàstasis comença a ser possible. En un treball d’investigació bàsica que pot tenir importants implicacions mèdiques en el futur, un equip liderat per investigadors espanyols ha creat un nou test genètic que calcula el risc d’un pacient amb càncer de còlon de desenvolupar tumors secundaris (generalment en fetge o pulmó).




























http://elpais.com/elpais/2015/02/23/ciencia/1424697821_731491.html

Roger Vargas

Etiquetas: ,

25/02/2015 10:10 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La neuroestimulación es más efectiva para tratar síntomas como la impulsividad o la hiperactividad

20150224190552-image.jpgLa neuroestimulación es más efectiva en niños que son más impulsivos e hiperactivos, que en niñas con TDAH ( trastorno de déficit de atención e hiperactividad ), ya que suelen tener más síntomas de inatención.
Esta técnica consiste en aplicar impulsos eléctricos de baja intensidad, estos impulsos no son invasivos en las zonas afectadas por el trastorno. Esta neuroestimulación lo que hace es ayudar a mejorar la capacidad de autocontrol de las personas que padecen TDAH.
La neuroestimulación consiste en una terapia principalmente pasiva en la cual el paciente no debe hacer ninguna actividad específica, y esto permite tener más relación con el niño que recibe el tratamiento

Los niños impulsivos tiñen problemas con el control motor y esto les hace tener dificultades a la hora de prestar atención y concentrarse. acostumbran a ser niños que no son capaces de reflexionar sobre las consecuencias de sus actos, que no piensan antes de actuar, que no tienen facilidad para enlazar aprendizajes y que no consiguen aprender de sus propios errores. Mediante la neuroestimulación lo que se busca es mejorar estas habilidades que están relacionadas con el conocimiento, afectadas por el TDAH.

Para llevar a cabo este tratamiento se utiliza un casco que se le coloca al niño y como previamente se han determinado las zonas afectadas por el trastorno, se le aplican los electrodos en las regiones del cerebro determinadas. Lo que se hace es enviar impulsos eléctricos de muy baja intensidad.
Cada sesión dura aproximadamente veinte minutos y se suelen programar dos por semana.
A partir de la décima sesión ya se empiezan a notar las mejorías.
La neuroestimulación se considera una técnica complementaria acertada para el tratamiento del TDAH en varones.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12777/la-neuroestimulacion-es-mas-efectiva-para-tratar-sintomas-como-la-impulsividad-o-la-hiperactividad/

Laura Moreiras
24/02/2015 19:06 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Finalitzat el mapa de l'epigenoma humà

Catorze anys després de la publicació del mapa del genoma humà, que descriu la seqüència de nucleòtids i els gens dels Homo sapiens sapiens (no admet cursiva el format del blog) s'ha acabat el mapa que dóna explicació a quins gens es manifesten, quins no i com ho fan, o sigui les conseqüències dinàmiques que afecten l'evolució del genoma.

L'epigenètica es defineix per l'ambient, els hàbits, l'alimentació... Amb un finançament de 190 milions de dòlars, des del 2008 els Instituts Nacionals de la Salut dels EEUU han impulsat el programa del mapa epigenètic. De fet, els epigenomes guien com els gens s'expressen i permeten a cèl·lules que porten el mateix ADN diferenciar-se en els més de 200 tipus cel·lulars que formen el cos humà. Això fa que els tipus de cèl·lules específiques del cor o del cervell tinguin unes característiques exclusives, i per tant susceptibles a desenvolupar certes malalties. El mapa mostra on estan les modificacions epigenètiques que venen donades per l'ambient a tots els tipus cel·lulars i també 58 malalties genèticament complexes.

La clau recau en que ara sabem la funcionalitat genòmica, o sigui, quins gens estan activats, quins ho poden estar i quins estan tancats a consciència. A partir d'això els investigadors podran saber què diferencia exactament una cèl·lula del cor d'una del fetge.

Una de les qüestions que ha mostrat el mapa epigenòmic és com la metilació del DNA (addició de grups químics al genoma) determina com les cèl·lules s'especialitzen en nervioses específiques. A més, com no podia ser d'una altra manera per promoure la ciència correcta i com ha de ser, la informació és oberta a qui estigui interessat en accedir-hi: http://www.roadmapepigenomics.org/data/

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/publicat-mapa-les-modificacions-quimiques-que-pateixen-els-gens-3949378

http://elpais.com/elpais/2015/02/18/ciencia/1424249784_769402.html

Lluís Camprubí.
23/02/2015 21:56 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Vall d'Hebron, pioner mundial en 'biopsiar' tumors amb només un anàlisi de sang

La Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona serà el primer centre científic del món que farà biòpsies líquides en recerca del càncer colorrectal, és a dir, detectarà els biomarcadors del tumor amb una simple anàlisi de sang sense necessitat d’extreure teixits.


El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha presentat avui aquest nou mètode per fer biòpsies líquides, una tècnica més ràpida, molt menys invasiva només amb una senzilla extracció de sang, i altament sensible per a la detecció de biomarcadors en càncer colorrectal metastàsic, que afecten a la meitat dels pacients amb aquest tipus de càncer.


Segons ha explicat el director del VHIO, Josep Tabernero, inicialment, el centre utilitzarà aquesta tecnologia per avaluar a pacients amb càncer colorrectal metastàsic, com a part del seu programa de recerca, i quan el test de biomarcadors mitjançant biòpsia líquida rebi l’aprovació de Conformitat Europea (marca CE) en els propers mesos, es podrà estendre el seu ús a la pràctica assistencial.


El conseller ha destacat que "aquesta fita" ha estat possible gràcies a un acord entre Merck Serono i Sysmex Inostics, que han apostat pel VHIO com a centre de referència per implementar aquesta tecnologia en el seu laboratori de Genòmica.

 

Vall d’Hebron, pionero mundial en ’biopsiar’ tumores con solo un análisis de sangre

 

Arnau Felip

Classe Darwin

Enllaç: http://www.lavanguardia.com/vida/20150220/54427450967/vall-d-hebron-pionero-mundial-en-hacer-biopsia-cancer-con-analisis-de-sangre.html

Etiquetas: , ,

23/02/2015 19:47 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Els rajos ultraviolats del sol danyen la pell hores després de la exposició.

L’efecte de la llum del sol o fins i tot de les llums o cabines de rajos UVA va molt més lluny del que pensàvem. Una nova recerca duta a terme per investigadors de la Universitat de Yale (EUA), les universitats de São Paulo i Federal de São Paulo (Brasil), Fujita Health (Japó) i el centre CEA de Grenoble (França), ha determinat que diverses hores després d’haver acabat l’exposició els rajos UV o UVA, segueixen provocant danys en la pell i poden provocar càncer de pell.

 

La recerca, que ha estat publicada en la revista Science, aclareix que en les següents tres o quatre hores estant ja a l’ombra, encara poden produir-se lesions i trencaments en l’ADN que són les que condueixen a les mutacions del càncer de pell. Això és, estant a l’ombra després d’haver pres el sol la nostra pell segueix sofrint igual per la radiació que quan estàvem prenent el sol.

 

Els experiments realitzats amb ratolins i cèl·lules humanes van revelar amb sorpresa que, la melanina -el pigment que bloqueja la radiació ultraviolada- és la responsable d’aquesta reacció posposada dels rajos de sol. “La melanina de la pell és tant dolenta com a bona, pot ser cancerígena i protectora”, aclareix Douglas I. Brash, coautor de l’estudi.

 

El procés químic és molt senzill, però mai s’havia observat en mamífers, tan sol en animals marins o bacteris luminescents. El que ocorre és que la radiació ultraviolada produeix oxigen i nitrogen reactius a càmera lenta; després d’això, en combinar-se, exciten un electró de la melanina que provoca les lesions en l’ADN. “Aquesta transferència d’energia a l’ADN pot ocórrer en la foscor, però provoca el mateix dany que el sol a plena llum del dia”, comenta Brash.

 

Gràcies això podran desenvolupar-se noves locions per després del bronzejat a fi d’evitar danys majors. No obstant això, els científics aclareixen que aquest descobriment no té per què afectar-nos dramàticament: “En realitat, això no hauria de canviar els nostres hàbits d’exposició als rajos ultraviolat. Jo li dic a la gent que pot gaudir del sol i que simplement haurien d’evitar anar a la platja a determinades hores, com entre les 10:00 i les 14:00, i usar barret”, suggereixen.

 

 

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150219/abci-rayos-cancer-science-201502191851.html

Judit Ruiz

23/02/2015 19:24 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Per què ens quedem en blanc?

20150223182253-image.jpg

¿Per què ens quedem en blanc? Es sol dir que aquest estat apareix en mig de les situacions més compromeses. Pero per què?

Tot és degut a la tensió emocional. Aquesta pot ser deguda a un excés de responsabilitats o perquè estem vivint una situació que ens inquieta. Podem afirmar que el terme "quedar-se en blanc" existeix i no és un invent dels alumnes que no porten la matèria ben preparada als examens o a les presentacions.

La responsabilitat d’aquestes breus però desegradables situacions es deu a una hormona: la cortisterona. Aquesta hormona es llibera en els moments de tensió i por. Es sintetitza en les glàndules suprarrenals. Una de les seves principals accions, d’entre moltes d’altres, és bloquejar els sistemes de recuperació d’informació.

Hi ha varies zones del cervell que es veuen afectades per aquesta hormona. Com per exemple, l’amígda (relacionada amb les emocions), l’hipocamp (fonamental per a poder recordar), o l’escorça cerebral (que intervé en la recuperació dels records).

S’ha comprovat que si administressim glucocorticoides abans d’una prova d’aprenentatge, la recuperació de la informació i de pes dades, seria molt complicada. A més, aquestes hormones influeixen en el temps que pot durar un lapsus de memoria (a vegades pot arribar als 90 minuts). D’aquí ve que la informació que durant un examen no s’ha pogut recuperar, sigui recordada amb facilitat al cap d’un parell d’hores.

Per acabar, diré que el millor que es pot fer en aquestes situacions, ara que sabem el per què científic, és restar-li importancia i no pensar-hi.






Laura Badosa de Gispert

Etiquetas: ,

23/02/2015 18:26 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Cada quant ens hem de dutxar?

20150222174927-image.jpg

Aquesta, és una pregunta molt simple, però a que ha donat pas a molts debats. Per un costat, estàn les persones que creuen que amb una dutxa cada tres dies hi ha més que suficient per mantenir una bona higiene, i que el desodorant, és la reencarnació del dimoni en la Terra, ja què destrossa el teixit epitelial. Per l’ altre banda, tenim als maniàtics de la profilaxi, que són fervents defensors de la dues dutxes diàries, com a mínim. Gent que creu que els bacteris equivalen a les pitjors desgràcies naturals.
Així doncs, quina és la resposta a aquesta pregunta?

El doctor José Carlos Moreno, Cap del servei de Dermatología del Hospital Reina Sofía de Córdoba, ens explica que una dutxa diària no compromet el nostre mantell lipídic. El problema no està en l’ us en exès d’ aigua, sinò en la quantitat de sabó, un producte capaç de disoldre el nostre envoltori natural de defensa.
També és molt important l’ ubocació. Una persona que viu a prop de la costa, haurà de regular més el consum d’ aigua, ja què conte grans quantitats de calci i cal i la pell es reseca molt. En canvi, al interior de la península, l’ aigua és més respectuosa amb la pell.
El doctor Moreno, insisteix en que l’ ús de l’ aigua és més beneficiós que no pas perjudicial, ja que conté facultats relaxadores pels músculs. Amb el que si wue hem d’ anar molt en compte és amb el sabó i el seu PH. El gel de bany ha de tenir un pH entre 5,5 i 6. El mantell lipídic de la pell pot ser alterat amb un nivell superior a 6,5. Els productes que contenen extractes d’olis vegetals en la seva composició són també rebuts amb satisfacció per l’epidermis.

A continuació, uns consells per fer una dutxa més saludable, segura i eficaç:

-És preferible que l’aigua estigui tíbia. A temperatures més altes, la pell es resseca i pot fins i tot arribar a fer-se malbé.

-En el cas de donar-se dues o més dutxes al dia, convé prescindir del sabó i limitar el seu ús a una d’elles.

-No cal friccionar fort sobre la pell. Les esponges rígides estarien desaconsellades. Excepte casos aïllats, n’hi ha prou amb un lleu massatge amb la mà o una esponja extra suau per eliminar qualsevol rastre de brutícia.

-És obligatori hidratar la pell immediatament després de la dutxa i quan estiguem completament secs. L’assecat és especialment important en aixelles, peus (entre els dits) i engonals, per evitar l’aparició d’infeccions fúngiques.

Per fi, els més escupolosos i els defensors del medi ambient, tenen una ferma resposta que apaivagarà durant un temps les les discussions envers aquest tema.

Enllaç a la notícia: http://elpais.com/elpais/2015/02/09/buenavida/1423494328_078253.html

Altres fonts d’ informació: http://aedv.es

AEDV (Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia)

Guillem Pérez Herms
22/02/2015 17:49 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El bròquil, contra el càncer?

20150222173050-image.jpg

Actualment, el càncer és la principal causa de mort desorés de les malalties cardíaques, i segur que tots coneixem alguna persona que el tingui, i amb raó és una de les malalties més temudes.

Després de molts anys intentant trobar una cura, l’enginyer en biotecnologia de la universitat de Santiago, Alejandro Angulo, sembla que ha trobat una manera d’extreure un suplement anicancerígen del bròquil. El projecte es diu "Producción y encapsulamiento de la enzima mirosinasa de brócoli para su aplicación como suplemento alimenticio", i consistiria en desarrollar una càpsula que augmenti considerablement la capacitat de prevenir alguns tipus de càncer.
La idea seria crear una càpsula amb l’enzima purificada, de manera que si la càpsula és consumida junt amb el bròquil, augmenti el contingut de sulforafà a l’organisme. D’aquesta manera el seu efecte anticancerígen augmentaria espectacularment.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12816/desarrollan-un-suplemento-a-partir-de-brocoli-que-busca-prevenir-el-cancer/

Jan Carreras




http://noticiasdelaciencia.com/not/12816/desarrollan-un-suplemento-a-partir-de-brocoli-que-busca-prevenir-el-cancer/

Jan Carreras

Etiquetas:

22/02/2015 17:37 Jan Carreras Enlace permanente. Salut/Medicina

Creen una proteïna artificial que protegeix del virus del sida

20150222133740-proteina-artificial.jpg

El VIH és una malaltia que afecta ja, prop de 35 milions de persones al món. Després de més de 30 anys de recerca, la vacuna no ha estat trobada.

Tot i així un equip de científics de The Scripps *Research Institute de Florida (EUA) ha demostrat que una molècula fabricada en laboratori pot protegir a l’organisme del VIH de forma completament eficaç.


En l’experiment, va ser realitzat amb quatre micos, els experts van imitar artificialment un anticòs del nostre sistema immune i ho van introduir en els micos a través d’un virus innocu que portava la molècula, descobrint que encara que s’injectés grans dosis del virus de la sida, aquests seguien sent immunes a l’efecte del virus. No havien estat contagiats. Això és, la proteïna artificial era capaç de protegir el sistema immune molt millor que un anticòs natural.

El positiu efecte d’aquesta proteïna artificial es deu a les últimes recerques que han permès identificar com el VIH infecta a les cèl·lules. El virus queda completament neutralitzat


“Aquesta és la culminació de més d’una dècada de treball en bioquímica sobre com el VIH entra en les cèl·lules. Quan vam arrencar el nostre treball original, la gent pensava que era interessant, però ningú va veure el potencial terapèutic. Aquest potencial està començant a fer-se realitat”, explica Michael Farzan, líder de l’estudi.

La prometedora troballa ha estat publicat en la revista Nature el dia 19-02-2015.

http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/crean-una-proteina-artificial-que-protege-del-virus-del-sida-251424339991

Héctor Garcia

22/02/2015 13:38 cmcgarbí Enlace permanente. Salut/Medicina

La Medicina de Barcelona aconsegueix un "Hat Trick" científic

20150221141627-image.jpgEn la derrera edició de la revista The New England Journal of Medicine, han estat publicats tres estudis sobre avenços mèdics que s'han dut a terme a territori català. Això és una mostra de la importància que l'Administració a donat a la investigació en els derres anys, tot i que s'ha vist una mica disminuida per culpa de la crisi.
Els avenços publicats són els següents:

1- Malaltia del Pian: S'ha publicat que un equip del hospital Clínic dirigit per el Dr. Oriol Mitjà, ha aconseguit curar aquesta malaltia amb una sola dossi d'antibiòtics.
Aquesta malaltia és causada per un bacteri, que es transmet a través de la pell, i causa la destrucció d'òssos, d'articulacions i pot arribar a causar greus deformacions.

2- Càncer de mama: Un equip de la Vall d'Hebron dirigit per Dr. Javier Cortés, ha demostrat l'eficàcia d'una nova combinació de fàrmecs. Aquest nou tractament va dirigit als casos anomenats HER2, que representen un 20% dels càncers de mama. Aquests tractament ja va patir una gran millora quan va ser descobert un nou medicament anomenat Transtuzumab, aquest bloqueja els recepcors HER2. Ara, amb aquest nou estudi, se li afegeix un altre medicament anomenat Pertuzumab que juntament amb el Transtuzumab milloren el bloqueig dels receptors.

3- Aquest darrer estudi publicat, consisteix en un assaig clínic que demostra l'eficàcia d'un nou tractament per al Hemangioma , que és una de les malalties més freqüents en els nadons.
21/02/2015 14:16 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Estar molt de temps mirant la TV o el mòvil, deteriora el cansament

20150219100458-image.jpgEls adolescents que passan molt de temps davant les pantalles dormen menys temps i els hi costa més agafar el son.

Aquest estudi realitzat sobre 10.000 joves entre 16 i 19 anys, mostra en particular que els adolescents més adictes a les pantalles corren risc de trigar fins a més d’una hora en dormir-se. Aquest risc és màxim si es mira durant una hora la pantalla abans de dormir.

Els joves estudiats teníen necessitat de dormir entre 8 i 9 hores de son per estar en forma al dia següent, però aquells que passaven més de dues hores enviant e-mails o "xatejant" per internet, dormien menys de 5 horas per nit.

Els investigadors van constatar que qui utilitzaba més d’un aparell a la vegada durant la jornada tenien més dificultats a l’hora de dormir que qui utilitzaba només un.

Per tant i per finalitzar, amb aquest estudi s’ha permés observar que les pantalles estimulen el sistema nerviós i que la llum que emeten actúa sobre el bioritme, i això té efectes negatius sobre el son.



Paula Bahamonde

Etiquetas:

19/02/2015 10:05 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nous mecanismes neuronals expliquen perquè els porros donen fam

20150219090042-image.jpgUn grup internacional de científics ha trobat l’explicació neuronal sobre per què el cànnabis augmenta les ganes de menjar . Segos estudis realitzats en ratolins , les cèl·lules nervioses encarregades de reduir la sensació de gana funcionen de manera diferent a l’habitual en activar el receptor cannabinoide i , per això , la sensació de sacietat desapareix .
La gent que fuma cánnabis coneixe la forta sensació de fam, i que els empeny a menjar encara que ja estiguin tips. Un nou estudi en ratolins ha sorprès els investigadors , en descobrir que aquesta estimulació de la gana està conduïda per les mateixes neurones que normalment s’encarreguen de produir sacietat , conegudes com proopiomelanocortinas ( POMC ) .
Fins ara , els científics asseguraven que el fenomen estava relacionat amb l’activació del receptor cannabinoide 1 ( CB1R ) , un conjunt de proteïnes que , en presència de les substàncies cannabinoides , augmenta la gana .
Pero segons el nou estudi publicat a Nature i portat a terme per científics d’Austràlia, Alemanya i els Estats Units , i ha alguna cosa més, : " Observem que , en resposta a l’activació del receptor cannabinoide , les neurones POMC s’activaven , i s’alliberaven tant anorexígens [ supressors de la gana ] com orexigénicos [ estimuladors ] " , explica a Sinc Tamas L. Horvath , investigador de la Universitat de Yale i cap de projecte .
" No ens ho esperàvem . Estàvem fent experiments de control quan descobrim aquest resultat sorprenent " ,afirma diu Horvarth.

Els nous experiments han mostrat que aquestes neurones augmenten la seva activitat quan es toquen amb els cannabinoides . " Trobem que les cèl·lules que redueixen la gana s’activen de manera diferent en entrar en contacte amb el receptor cannabinoide CB1R " , indica l’investigador . " L’activació de les neurones dirigida pel receptor fa que alliberin substàncies químiques diferents a les que normalment s’enganxen quan promouen la sacietat.
Conèixer aquest inesperat mecanisme podria ser util l per tractar trastorns de la conducta alimentària . No obstant això , els autors assenyalen que el control d’aquestes conductes és complex , i que en aquest estudi es considera només una manera de acció.


Alex catalán
19/02/2015 09:01 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un fàrmac usat des de fa cent anys contra la malaltia del somni podria servir per tractar l'autisme.

20150218192048-image.jpg

La suramina (suramina sòdica), un veterà medicament desenvolupat a Alemanya en 1916 per tractar la tripanosomiasis i que encara s’utilitza, ha revertit els símptomes anàlegs als de l’autisme en un model de ratolí amb síndrome del cromosoma X fràgil (una síndrome que, entre altres problemes, promou els trastorns de l’espectre autista).

Els trastorns de l’espectre autista són un problema de salut pública important, i la seva incidència s’ha incrementat de forma dramàtica en nacions com Estats Units. Aquí, afecten ja a entre l’1% i el 2% de la població infantil.

Investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Diego van mostrar en un estudi previ l’aparent bon potencial que la suramina té per tractar els símptomes dels trastorns comuns de l’espectre autista. Ara, els resultats d’una nova recerca realitzada per l’equip del Dr. Robert K. Naviaux, professor a la citada universitat, suggereixen que un conjunt de símptomes semblats als de l’autisme i provocats en ratolins per certes anomalies genètiques, també es poden corregir amb el fàrmac, fins i tot, almenys en el cas dels experiments realitzats, quan el tractament no comença a aplicar-se als ratolins en la seva infància sinó quan ja són adults joves.

Es creu que la suramina bloqueja un efecte cel·lular que, entre altres coses, redueix la comunicació entre cèl·lules. Aquesta reducció pel que sembla interfereix en el desenvolupament del cervell i en el seu bon funcionament, la qual cosa es tradueix en l’aparició de trastorns típics de l’espectre autista. En entrar en acció la *suramina i bloquejar aquest efecte, es permet que les cèl·lules restaurin la comunicació normal i això reverteix els símptomes dels trastorns de l’espectre autista.

El tractament setmanal amb suramina en el model genètic de ratolí amb cromosoma X fràgil es va iniciar a l’edat de nou setmanes, la qual cosa equival més o menys a 18 anys en humans.
L’anàlisi dels metabòlits va identificar 20 vies bioquímiques associades amb millores dels símptomes, 17 de les quals se sap que resulten afectades en els trastorns de l’espectre autista humà.

És important tenir en compte que la suramina no és un fàrmac que pugui ser usat durant més d’uns pocs mesos sense un risc de toxicitat en humans. No obstant això, és solament el primer d’un nou tipus de fàrmacs, i pot ser que uns altres de la seva classe siguin capaces de generar efectes beneficiosos raonablement persistents sense necessitat d’una administració crònica permanent. Noves medicines d’aquesta classe podrien administrar-se al pacient una vegada o de forma intermitent per desbloquejar el metabolisme, restaurar una funció neuronal més normal, augmentar la resistència i permetre un millor desenvolupament en resposta a les teràpies convencionals.

També convé deixar clar que corregir anomalies en un ratolí està molt lluny d’una cura per a humans, tal com adverteix Naviaux. Encara queda molt treball per fer, i això suposant que les expectatives d’èxit es compleixin.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12761/un-farmaco-usado-desde-hace-cien-anos-contra-la-enfermedad-del-sueno-podria-servir-para-tratar-el-autismo/


Mariona Maldonado, 1er Batx. Marx
18/02/2015 19:24 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Com funciona el cervell d'una persona enamorada?

20150218092835-image.jpg
Aprofitant que fa poc va ser el dia dels enamorats,aquest article va
dedicat a l’amor.

Aquest bonic sentiment que ens fa tenir papallones a l’estómac, no és més (que com qualsevol altre estímul) un conjunt de senyals químiques que desprèn el nostre cervell.
Cal afegir,però, que per a què surgeixi la "chispa" és necesari l’estímul de certes àrees de percepció física,com la vista,l’oïda l’olfacte o el tacte. En aquest sentit,el cervell està pendent d’aquestes sensacions que l’han provocat tant plaer que intentarà tornar a recordar-les.

De la mateixa manera que ningú sap què és l’amor,tampoc és sapigut del tot perquè el dia de Sant Valentí pertany als enamorats.
Una de les multíples hipòtesi suggereix que Sant Valentí celebrava matrimonis d’amagades als joves que li sol·licitaben. Aquest paper com a casador el va consagrar com a patró de l’amor.
Aquesta es una de les més exteses llegendes que han intentat explicar-ho.
D’una manera semblant,l’incògnita de què és l’amor,com surgeix i què passa quan ho fa, ha sorgit en ment de més d’una persona al llarg de tota la història de la humanitat. I la ciència mai ha estat aliena a aquest interès.
Numerosos científics han estat dirigint últimament les seves investigacions per definir quins fenòmens succeeixen al cervell quan algú s’enamora.
En un intent de guanyar terreny a les llegendes i la fantasía aquí exposaré les coses més o menys insòlites que l’amor provoca en la nostra ment.

1-Crea adicció

Les principal àrees cerebrals estimulades per l’amor són les del circuit de recompensa.
Entre elles destaca el nucli accumbens,una petita zona situada a 2 centímetres rere els ulls molt sensible a la dopamina -neurotransmisor que augmenta amb l’enamorament- i la que es coneix vulgarment com la zona del plaer.
Per exemple s’activa en situacions de satisifació com quan guanyem un premi,bebem aigua quan tenim sed o quan consumim qualsevol tipus de droga.
De fet,el circuit del plaer és el mateix que el circuit de l’adicció i és degut a això que les primeres fases de l’amor són tan "adictives" i el desamor es tant doloros ja que es podría comparar amb la síndrome d’abstinència de qualsevol narcòtic dur.

2-Ens remet a la família,volguem o no.

L’oxitocina i la vasopresina son dues hormones que es produeixen massivament durant el part i la lactància i actuen enforntint el vincle entre mare i fill.
Aquestes hormones també es segreguen durant l’enamorament encara que no en tant altes quantitats. Des d’un punt evolutiu això té molt sentit ja que després d’una enorme despesa d’energia per trobar la parella idònea, el vincle amorós s’ha de enfortir per garantitzar que ambdós cuidaran de la posible descendència.

3-Et cega del judici i la raó.

Allò que sempre s’ha dit de que l’amor és cec ara troba una resposta científica.
Estudis amb resonàncies magnètiques funcionals indiquen que quan una persona està enamorada el circuit de recompensa treballa sense frens mentre que l’escorça prefrontal podriem dir que "s’apaga." Aquesta última es la responsable fundamental de la nostra capacitat de raonament i d’emetre judicis elaborats.

4-Produeix estrés i valor.

L’amor produeix una onada d’estrés al llarg del temps. Principalment,es tracta d’una activació de l’eix hipotàlem-hipofisiari-adrenal,en altres paraules,el cervell envia senyals per a què es produeixi més adrenalina.
Aquest fet es podría interpretar si pensem en la situació de pànic inicial (neofobia) en la que ens podem trobar si estem amb la persona que ens agrada i la necesitat de superar aquest neguit.
Amb els mesos,el sistema disminueix donant lloc a una sensació de tranquilitat.

5-Et torna monògam (o no)

La ciència encara no ha estat capaç de determinar si els humans per natura sóm monògams,polígams o monògams seqüencials,però sí es coneixen alguns dels factors que influeixen en aquesta realitat. Alemenys en ratolins. La majoria dels rosegadors de camp són monògams mentre que els de montanya ,per el contrari,tendeixen més a la promisqüitat. La raó és que els primers rosegadors tenen molts més receptors d’oxitocina i vasopresina en les àrees de recompensa. De fet, quan al laboratori es bloquejen aquestes hormones,els ratolins de camp es comporten com si fóssin de muntanya sense cap tipus de predilecció especial per les seves parelles.
És evident que els humans no sóm ratolins i la nostra fidelitat depèn de moltísims més factors que en aquests animals però tampoc en som inmunes. Algunes investigacions han observat que quan es subministrava oxitocina internasal a homes que estaben en una relació,trobaben més atractives a les seves parelles.

Per acabar, podriem dir que la ciència encara no sap gaire sobre un dels grans misteris de la vida com és l’amor. Segurament amb el temps s’aniràn fent més descobriments sobre els efectes fisicoquímics que ens provoquen els sentiments però de totes formes, en la meva humil opinió,l’amor és més que pura química i rere tot això existeix una espècie de màgia.


Webgrafía:

http://m.pijamasurf.com/2013/07/sorprendentes-e-inquietantes-resultados-de-los-efectos-del-amor-en-el-cerebro-humano/

http://relaciones.uncomo.com/articulo/como-actua-el-amor-en-el-cerebro-6622.html

http://elpais.com/m/elpais/2015/02/13/buenavida/1423819574_847131.html


Salvador Galup Classe Marx
18/02/2015 09:30 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El Regne Unit és el primer país que legalitza els embrions amb tres pares genètics

http://youtu.be/rTiDR02bbcI20150216192022-image.jpg

Els diputats britànics han decidit aprovar que s’utilitzi l’ADN de tres persones en la reproducció assistida amb l’objectiu d’evitar la transmissió d’enfermetats genètiques incurables i ajudarà a més de 150 parelles que cada any perden els seus bebès a causa de malalties mitocondrials.
Aquesta, va ser aprovada amb 382 vots a favor i 128 en contre. El procediment, creat per investigadors de Newcastle, utilitza una versió modificada de la fertilització in vitro per reunir material genètic dels dos pares més una tercera persona.
En les malalties mitocondrials, aquests petits òrgans de la cèl·lula, que es transmeten per via materna, no funcionen correctament. De manera que els bebès que neixen amb aquestes cèl·lules en mal estat poden sufrir lessions cerebrals, pèrdua de massa muscular, ceguera, i en molts casos moren abans del primer any de vida. Només un trasplant pot salvar-los però,aquest ha de realitzar-se inmediatament després de la concepció. És per això que es necessita utilizar tècniques de fecundació in vitro. Aquesta tècnica està pensada per casos com les malalties mitocondrials, que són resultat del fracàs en el funcionament de les mitocòndries.
La tècnica que s’ha aprovat, a Newcastle, combina l’ADN dels dos progenitors amb la mitocondria sana d’una dona. El procés és el següent: es fertilitzen dos òvuls, un de la mare i l’altre de la dona donant , amb l’espermatozoide del pare. Es retira el nucli dels dos embrions i només es conserva el creat pels pares. Aquest nucli s’introdueix en l’embrió de la donant, i l’embrió resultant es col·loca a l’úter de la mare. Amb aquest procés estarà lliure de la malaltia mitocondrial.

Tot i així, observem que també té alguns problemes, i són que com que la tècnica dóna resultat a la combinació en la mateixa cèl·lula de mitocòndries de la donant amb un nucli cel·lular d’origen diferent hi ha la possibilitat de que les proteïnes mitocondrials i les de nucli cel·lular siguin incompatibles. Ès per això,que poden produir-se errors.

Està clar que no tothom hi estarà d’acord, com és el cas d’alts nivells de l’església d’Anglaterra i l’església catòlica del país, així com certs membres de la comunitat científica, havia demanat el vot contra l’adopció d’aquesta normativa, ja que consideren que la tècnica planteja fins i tot certes incerteses ètiques.


Andrea Olivé

Etiquetas:

16/02/2015 19:40 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Reparen amb cèl·lules mare humanes cervells de rates danyats per la radioteràpia

20150207123828-image.jpg


A les persones amb càncer cerebral, la radioteràpia els pot salvar la vida; no obstant això, també pot causar danys en el cervell, de vegades irreversibles, sobretot, en els pacients més joves.

La raó és que, en alguns casos, aquest tractament mitjançant radiació controlada destrueix unes cèl·lules responsables de mantenir l’embolcall de mielina de les neurones (les oligodendrocites). Aquesta capa aïllant embolica els àxons neuronals i permet que els impulsos nerviosos viatgin llargues distàncies. Amb la coberta de mielina espatllada, l’impuls nerviós es frena o es deté a la meitat dels àxons.

Investigadors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK) de Nova York han desenvolupat una tècnica –publicada a la revista Cell Stem Cell– per injectar i programar cèl·lules mare humanes capaces de reparar aquest dany cerebral causat per la radioteràpia.

Les rates, en les quals es van dur a terme els experiments, van ser tractades amb les cèl·lules mare i, després de les proves, van recuperar les funcions cognitives perdudes.


L’equip, dirigit per Vivane Tabar i liderat per la investigadora Jinghua Piao, va buscar la manera d’obligar a les cèl·lules mare al fet que reemplacessin les oligodendrocites deteriorades.


La seva estratègia va consistir a conrear cèl·lules mare, tant embrionàries com pluripotents induïdes a partir de biòpsies de pell, en presència de certs factors de creixement i altres molècules, perquè es desenvolupessin com oligodendrocites.

Una vegada van haver-hi aconseguit que les cèl·lules mare es convertissin en oligodendrocites, els van utilitzar per tractar a les rates que prèviament havien estat exposades a la radioteràpia.

Quan se’ls van injectar les cèl·lules en regions concretes del cervell, els animals van recuperar les capacitats cognitives i motores que havien perdut durant l’exposició a la radiació. A més, el tractament va semblar segur i no va provocar el desenvolupament de tumors.

No obstant això, els investigadors insisteixen que cal seguir investigant, sobretot perquè es tracta d’un estudi preclínic.
Les conclusions que ha publicat la directora de l’equip d’investigació, Vivane Tabar han sigut les següents: "Això haurà de provar-se de manera definitiva, però si som capaços de reparar el cervell, podríem augmentar les dosis de radiació, dins dels límits”.


Web d’on he tret la informació:
http://noticiasdelaciencia.com/not/12609/reparan-con-celulas-madre-humanas-cerebros-de-ratas-danados-por-la-radioterapia-/


Mariona Maldonado
07/02/2015 12:38 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Els bons nivells de colesterol redueixen el risc d’atac cardíac en diabètics.

20150118205255-control-diabetes-for-life.jpg

El risc que tenen els diabètics de patir un atac cardíac disminueix al incrementar el colesterol “bo” més ben dit lipoproteïnes de alta densitat.

Un estudi del cor de investigadors de Framingharm al 2008 va afirmar que els pacients amb diabetis tenien més risc de patir un atac de cor. Estava clar que reduint les lipoproteïnes de baixa densitat o colesterol “dolent” el risc era menor però quedava per descobrir si un augment de HDL, colesterol “bo” beneficiava a un menor risc de patir un atac.

 “El nostre estudi demostra que l’augment del nivells de HDL pot ser una estratègia important per reduir el risc d’atac cardíac”, va dir l’autor principal del estudi Gregory Nichols, Ph.D, investigador principal del Centre Kaiser Permanent per la investigació en Salud a Portland, Oregon.

La investigadora Suma Vupputuri, Ph.D, co-autora de l’estudi i investigadora del Centre Kaiser Permanent per la investigació en Salud a Portland, Atlanta, també va fer referència a la noticia tant prometedora per els pacients amb diabetis, ja que al augmentar el HDL pot ser una forma més per reduir els riscos.

L’estudi va ser totalment observacional, ja que els metges no van incrementar el HDL en cap pacient. Es va dur a terme amb 30.067 pacients on es van mesurar les seves quantitats de HDL en dos ocasions entre 6 i 24 mesos de diferencia. El 22% havia obtingut un augment de colesterol “bo”. Ara, 8 anys més tard, s’ha observat que aquest pacients han tingut menys atacs que la resta.

En aquest sentit es podria resumir que elevar les quantitats de HDL es beneficiós tot i que hi ha hagut altres estudis que han demostrat que no acaba de ser eficaç.

http://www.medicalpress.es/los-buenos-niveles-de-colesterol-reducen-riesgo-de-ataque-cardiaco-y-en-diabeticos/

http://www.ajconline.org/

18/01/2015 20:52 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Primer tractament amb teràpia gènica

20150117184517-descarga.jpg

Ja feia temps que els investigadors treballaven en el camp de la teràpia gènica per tal com aquesta semblava tenir grans aplicacions. Des de fa uns mesos, aquesta recerca ja dóna fruits. Es tracta del tractament amb Alipogene Tiparvovec, o més comunament anomenat Glybera, de la LPLD. Aquest nou medicament fou el primer en Europa i E.E.U.U. en ser aprovat. Això va passar l’any 2012 i ja des de força abans s’estava estudiant, però fins ara no s’ha pogut comercialitzar.

L’LPLD és una malaltia minoritària genètica. Afecta el gen encarregat de produir lipoproteïna lipasa, un enzim que degrada els lípids que ingerim. En conseqüència, el nivell  de greixos a la sang augmenta. S’acaba patint una pancreatitis (inflamació del pàncrees que sovint requereix ingrés a l’hospital). Els tractament que hi havia fins ara eren principalment dietes baixes en greixos (que tenien una efectivitat nula) i desinflamants.

La Glybera, en canvi, incorpora la versió correcta del gen defectuós a les cèl·lules del pacient per mitjà de virus per tal que aquestes pugin fer la seva funció. Primerament es substitueix el gen del virus causant de la patologia per el gen productor de lipoproteïna lipasa. D’aquesta manera, quan el virus s’introdueix al pacient amb injeccions (concretament al teixit muscular de la cama), inocula el seu material genètic,que inclou el gen desitjat, a les cèl·lules.

El tractament es va provar de manera experimental amb 27 pacients durant el 2012 i va reduir en un 40-50%  tant la freqüència com la gravetat de les pancreatitis i l’estada a l’hospital que aquesta comporta. El tractament inclou 42 injeccions, però de moment té un preu de més d’un milió d’euros per pacient (concretament 1,1 milions) amb la qual cosa és encara poc accesible.

Tot i que aquest medicament és només la solució a una malaltia minoritària, obre la porta a més tractaments gènics i demostra que no són una fantasia sinó una realitat.

Fonts:

http://www.20minutos.es/noticia/2308545/0/glybera/medicina-mas-cara/a-la-venta/

http://www.uniqure.com/uploads/Glybera%202pp%20Factsheet_lr.pdf

 

Gerard Roch

17/01/2015 19:01 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nou dispositiu per analitzar la sang sense extreure-la

20141209110417-image.jpgNou dispositiu per analitzar la sang sense extreure-la.
Els porucs de les agulles estan d'enhorabona, ja que es podran fer analítiques de sang sense haver de punxar al pacient.

La organització sanitària Badalona Serveis Assistencials (BSA) assaja un dispositiu format per uns biosensors que permeten analitzar la sang dels pacients sense la necessitat de punxar per treure-la i ofereix els resultats de manera molt ràpida, en menys de 10 minuts.
Aquest dispositiu consisteix en col·locar dos biosensors al coll, dos a les aixelles i un al melic del pacient. Els biosensors es connecten a un ordenador i calibre la temperatura corporal de la persona.
A partir dels canvis bioquímics que es produeixen en l'organisme i de fórmules matemàtiques, el dispositiu pot analitzar fins a 131 paràmetre de la sang sense la necessitat d'extreure-la.

El bioquímic i col·laborador en el desenvolupament d'aquest autoanalitzador, Peter Jusko, ha assegurat que el benefici més gran és la rapidesa en el procés de diagnòstic, ja que amb aquest mètode no invasiu es poden tenir els resultats el mateix dia de l'estudi, i el pacient no ha de tornar un altre dia a recollir els resultats.
Jusko ha insistit que aquest dispositiu ajudarà a millorar el diagnòstic perquè resol la dificultat a la que s'enfronten els metges al prendre decisions quan arriben els resultats, dies més tard, i on l'estat del pacient pot haver canviat.

El cap d'investigació i innovació del BSA, Antoni Sicras, ha senyalat que aquesta tècnica ja està comercialitzada i disponible per als hospitals i els centre mèdics i que la BSA està ara estudiant la fiabilitat de l'aparell.

Per això, la BSA ha portat a terme una prova pilot realitzada a 30 pacients, que es va presentar ahir, a més d'un estudi que es començarà a practicar a 100 voluntaris més als que es sotmetran a proba amb els biosensors, així com a una extracció de sang convencional per a comparar els resultats.

Sicras també ha comentat que aquest autoanalitzador es basa en tecnologia aeroespacial i ha estat dissenyada per membres de l'Acadèmia Russa de Ciències Naturals, de l'Universitat de Massachusetts i el National Space Biomedical Researhc Institute.

Enrique Moreno
09/12/2014 11:04 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El proceso de formación de planetas, visto como nunca hasta ahora

20141202120929-image.jpgUna nueva imagen de la estrella HL Tauri, con detalles que nunca se habían visto hasta ahora, ha despertado el interés entre los astrónomos que han empezado a trabajar con el nuevo gran radiotelescopio ALMA. En ella se aprecia el disco de formación de planetas alrededor del joven astro revelando en él “detalles extraordinarios que nunca antes se habían visto”, señala el Observatorio Europeo Austral . “Es realmente una de las más descollantes imágenes jamás vistas en estas longitudes de onda. El nivel de detalles es tan exquisito que resulta aún más impresionante que muchas imágenes ópticas“, asegura Crystal Brogan, directora del Observatorio Nacional de Radioastronomía estadounidense. “Hasta ahora, imágenes con este nivel de detalle solo eran posibles con simulaciones de ordenador o con ilustraciones”, añade Tim de Zeeuw, director del ESO, organismo que lidera la participación europea del ALMA.

En la imagen se aprecia la estrella HL Tauri, que está a una distancia de unos 450 años luz de la Tierra, en la constelación de Tauro, con el disco alrededor de material sobrante de su formación en el que se distinguen anillos concéntricos con huecos entre ellos, donde se habrán empezado a agregar planetas.
Las estrellas como HL Tauri se forman por colapso gravitatorio de nubes de gas y polvo, formando densos núcleos que encienden en su interior las reacciones de fusión nuclear de la estrella. Inicialmente, estas estrellas jóvenes quedan envueltas en el gas y polvo restantes del disco, el llamado disco protoplanetario”, explican los expertos del ESO. “Tras numerosas colisiones, las partículas de polvo se van agregando y creciendo en grumos del tamaño de granos de arena, piedras y rocas grandes. En última instancia, en el disco pueden formarse asteroides, cometas o incluso planetas, y estos irrumpen en el disco creando anillos y huecos entre ellos como los que se han observado ahora en HLTauri”.
HL Tauri se esconde en una envoltura de gas y polvo que impide la observación de su interior en luz visible.HL Tauri y su disco protoplanetario con anillos da una idea de cómo sería el Sistema Solar hace unos 4.000 millones de años, comentan los científicos.

Etiquetas:

02/12/2014 12:09 Alex catalan Enlace permanente. Salut/Medicina

Els videojocs d'acció milloren la capacitat d'aprenentatge

Aquesta noticia tracta sobre com els videojocs d'acció t'ajuden a millor la capacitat d'aprenentatge, perque en aquets videojocs has de pensar rapidament quina decisio prendre, també ajuden a augmentar la seva concentració i potenciar la memoria curt termini. Aquets jocs apliques els teus coneixements a un mon virtual, el teu cervell intenta avançar-se al que passara. Això desprès s'aplica a la vida real. Tots aquets coneixements s'aconsegueixen jugant a aquets jocs d'acció, realment el que fas es crear una plantilla virtual, cosa que fa augmentar la concentracció i el aprenentatge del jugador. Per demostrar aquesta hipotesis, els coentifics van agafar grups de joves, els quals van jugar a aquets jocs durant un temps i despres els van comparar amb els altres que no havien estat escollits, la diferencia era considerable, els que havien jugat a jocs d'acció tenien millors resultats que els que no. En definitiva, els jocs d'acció ajuden a l'aprenentatge i a la concentració.



Marc Martí Janés
26/11/2014 19:16 Colorblau Enlace permanente. Salut/Medicina

Un componente del cacao evita las piedras renales del ácido úrico

20141124201402-image.jpgAlbert Torrescusa

Hay ciertas personas que tienen ciertos problemas con la formació de piedras pequeñas en los riñones formadas pos substáncias que se encuentran en la orina, entonces, a estas personas que padecen este tipo de problema en el riñon para evitar malformaciones en los riñones se utilizan diversas técnicas, pero la más conocida es la siguiente:

-Bloqueadores adrenérgicos, que consiste en la relajación del músculo uretal facilitando la eliminación las piedrecillas por via urinaria sin ningun tipo de dolores.

Pero actualmente, gracias a un estudio dirigido por el científico Félix Grases se ha descubierto que hay un componente del cacao que cuya característica es que evitar las piedras renales originadas por ácido úrico.


Link de la noticia: http://elpais.com/elpais/2014/11/13/ciencia/1415897011_491424.html

Etiquetas: , , , , ,

24/11/2014 20:14 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Posible cura contra la leucemia

20141124165003-image.jpg
Todo empezó con Stacy Erholtz, de 50 años, padecía una leucemia (cáncer en la sangre) que ya se había extendido por todo su cuerpo y había agotado todos los tratamientos. Los médicos le inyectaron una dosis alta (lo suficientemente como para inocular a 10 millones de personas) de una cepa genéticamente modificada del virus del sarampión de tipo MV-NIS acababa con las células de mieloma múltiple, un tipo incurable de cáncer de sangre que afecta a los plasmocitos en la médula ósea y han conseguido que el cáncer haya entrado en remisión completa. A partir de ese momento, el cáncer se convirtió casi de inmediato en "no detectable". En términos sencillos, el virus provocó que las células cancerígenas se juntaran y se desintegraran.
Los investigadores preparan una segunda fase del ensayo clínico con una dosis mayor, y quieren probar si su eficacia aumenta al combinarlo con la radioterapia.
“Al poco tiempo de haber aplicado la inyección, el cáncer se había extendido por todo su cuerpo y casi de inmediato se convirtió en no detectable”, añadió el hematólogo Stephen Russell, principal autor de la investigación.

Javier de la Puente

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/128184-cancer-vacuna-sarampion-curar

http://www.telemundochicago.com/noticias/salud/Vacuna-contra-sarampion-cura-leucemia-259797351.html

Etiquetas:

24/11/2014 16:56 cmc.garbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Descobert un derivat de la vitamina B3 que preveu el càncer de fetge a ratolins

20141122131623-descubierto-un-derivado-de-la-vitamina-b3-que-previene-el-cancer-de-higado-en-ratones-image-380.jpg

Aquesta notícia ens comença informant sobre que el càncer de fetge és un dels tumors més freqüents en tot el món i és el que té pitjor prognòstic.

Segons l'Organizació Mundial de la Salut (OMS), al 2012 hi van haver 745.000 morts per tot el món i, això, és un nombre molt elevat que només ha passat amb el càncer de pulmó.

Ara, els investigadors del Centre Nacional de Investigacions Oncològiques (CNIO) han aconseguit el primer model de ratolí que reprodueix fidelment las fases del càncer hepàtic humà, des de que apareixen les primeres lesions en el fetge fins el desenvolupament de la metàstasis.

Els resultats han dit que indiquen que les dietes riques en nicotinamida (un derivat de la vitamina B3) protegeix a aquests ratolins del desenvolupament del càncer en les fases més inicials d'aquest.

Els resultats demostren també un efecte curatiu de la dieta en aquells ratolins que han desenvolupat previament la malaltia.

També s'ha observat que els suplements diaris de la vitamina B3 en poblacions amb deficiències nutricionals cròniques, redueixen la incidència d'alguns tipus de càncer com per exemple el d'esòfag.

Tot i els resultats, els investigadors alerten de que la eficàcia dels suplements nutricionals no està demostrada en humans.

L'equip de Djouder ha començat una colaboracin amb el Programa de Investigació Clínica del CNIO, per ampliar els estudis en ratolins i valorar el posible salt als humans.

Aquí us deixo una imatge de dos dels investigadors que han fet possible aquest descobriment.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Descubierto-un-derivado-de-la-vitamina-B3-que-previene-el-cancer-de-higado-en-ratones

 

Paula Pérez

Etiquetas: , ,

22/11/2014 13:16 Paula Pérez Enlace permanente. Salut/Medicina

RECORDAR ELS BONS MOMENTS ALLUNYA LA DEPRESSIÓ I AJUDA A COMBATRE L'ESTRÈS

Segons uns estudis recents, un passatemps tant senzill i habitual com recordar bons momemts viscuts ens ajuda a regular les emocions, a allunyar la depressió i l'estrès.
Un grup de psicòlegs de la Universitat de Rutgers s'ha preguntat què passa en el cervell quan ens invaeix la nostàlgia i començem a recordar moments agradables i perquè té aquests efectes positius en el nostre estat d'ànim.

Per descobrir-ho van fer una resonància magnètica a un grup de voluntaris per veure quines parts del cervell s'activaven amb els bons records. El que han pogut veure és que reviure els records mentalment ens omple de emocions que revivim amb la mateuxa intensitat.

Les emocions son captades com una gratificació i posen en marxa el sistema de recompensa del cervell de manera molt similar a quan les experimentem de forma real. Amb això s'allibera dopamina, un neurotransmissor que ens proporciona una sensació d'euforia i també contribueix a augmentar la nostra motivació.


http://www.abc.es/ciencia/20141102/abci-recuerdos-vacuna-depresion-201411012057.html

Miranda Martínez

20/11/2014 18:19 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La violència sexista en els ximpanzés

20141118203204-image.jpg
El ximpanzé és l’ animal amb el qual compartim més similituds, i així ho ha demostrat una vegada més, on un estudi explica que els mascles ximpanzés utilitzan la violència per poder aparellar-se amb les famelles per tal de assegurar la seva descendència.

Així ho demostra Joseph Feldblum de l’ universitat de Duke en un estudi. En ell, explica que la violència dels ximpanzés no és episòdica, sino convencional i que no té perquè estar causada per el constant i agobiant contacte amb els humans. Els casos més habituals de violència sexista s’ esdevé entre els mascles més forts i poderosos, i la principal causa és la de garantir la seva descendència. El seu "Modus Operandis" consisteix en separar a una famella del grup i endur-se la a un lloc més íntim. Allà utilitza la intimidació fent servir unes branques, movent-les de forma enbojida i si cal donar-li alguns cops a la famella amb la branca. Si això no funciona, opten per colpejar-les amb els seus propis punys. Si la famella és prou valenta, cridarà ben fort o farà sorolls per tal de què les seves companyes acudeixin a socòrrala. Si pel contrari i més usual, la famella escau de forces, deixarà que el corpulent ximpanzé se’ n surti amb la seva deixant-la prenyada.


La informació ha estat extreta d’ aquesta pàgina web:

http://elpais.com/elpais/2014/11/13/ciencia/1415871548_587166.html



Guillem Pérez
18/11/2014 20:33 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Metges francesos aconsegueixen detectar el càncer de pulmó amb una anàlisi de sang

20141116220758-image.jpgAquest passat dissabte,un equip mèdic francès va anunciar que ha aconseguit detectar un càncer de pulmó amb una simple anàlisi de sang.

L’equip mèdic de l’hospital universitari niçard, liderat pel professor Paul Hofman, juntament amb la col.laboració d’un centre adscrit a la Universitat de Sophia-Antipolis, han aconseguit provar la presència de cèl·lules tumorals en la sang dels pacients abans que una radiografia pogués revelar el menor símptoma.

La prova, va estar realitzada entre 245 persones sense càncer. Més de la meitat de persones els quals van estar realitzades les proves ja eren de risc perquè patien una broncopatía crònica obstructiva, van detectar cèl·lules canceroses en cinc d’aquestes persones. Posteriorment, d’aquestes cinc persones amb cèl·lules canceroses totes elles van desenvolupar un càncer, és a dir que "parlem d’un 100% de fiabilitat", va explicar el doctor Hofman.

L’alerta primerenca és crucial en aquest tipus de malaltia. Els resultats de l’estudi, van ser publicat el divendres a una revisita científica nord-americana Plos One, fan pensar a l’equip fins i tot en la possibilitat de la "eradicació" d’aquest tipus de càncer

Previament estudis realitzats en animals ja havien demostrat prèviament que els tumors invasius propaguen per la sang cèl·lules canceroses des de les primeres etapes de la seva formació, per aquest motiu aquest nou mètode es considera un gran assoliment per al diagnòstic precoç i el seu tractament.




http://www.el-nacional.com/salud_y_bienestar/Medicos-franceses-detectar-pulmonar-analisis_0_512348781.html


Judit Ruiz
16/11/2014 22:09 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Es començarà a provar la vacuna de l'ebola el pròxim mes de gener del 2015.

20141116175708-image.jpgL’Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar ahir que el proper mes de gener es començaran a enviar vacunes experimentals als països afectats pel brot d’ebola, sempre i quan els assajos clínics de diversos projectes que es duran a terme al llarg del mes de desembre ofereixin uns resultats positius i fiables.

La subdirectora general de l’OMS, Marie Paule Kieny, va aclarar durant la seva compareixença que no hi haurà vacunes per tothom, ja que de moment són les vacunes experimentals i no les definitives, és a dir, que arribaran en quantitats reduïdes. La vacuna arribarà 38 anys després de que la malaltia sorgís, deixant pel camí aproximadament a unes 5000 persones. En concret aquest brot té el seu origen deu mesos enrere a un petit poble Africà de la selva guineana. Aquest ha sobrepassat de forma brutal tots els que s’havien produït anteriorment i, a més de concretar només en aquell punt uns 10000 infectats no s’ha pogut evitar la seva propagació per Àfrica i fora del continent. Precisament ha estat el contagi de l’ebola a cooperants internacionals el que ha fet que es conegués arreu del món, ja que es convertí en un tema d’absoluta importància quan, si estigués només a terres africanes no hauria estat així. També gràcies a que sortís d’Àfrica s’ha posat una marxa més a l’hora de investigar tractaments i vacunes per poder curar als infectats.

Ara per ara hi ha 3 projectes de vacunes en marxa: el primer són els sèrums experimentals, que són els que es van subministrar als dos missioners espanyols infectats; d’altra banda tenim un projecte d’un programa de la farmacèutica britànica GlaxoSmithKline i l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units, que ja s’està posant en marxa amb la colaboració de voluntaris; per últim ja s’han començat les investigacions per la VSV-EBOV, una vacuna canadenca. Si els resultats són positius està previst enviar-ne 800 dosis a l’Àfrica occidental per portar a terme la major part de la primera de les tres fases experimentals.
També ha París ja s’ha dissenyat un test ràpid de quinze minuts per saber si es pateix o no la malaltia, com si fos un test d’embaràs. Aquest producte està encara a l’espera de comercialitzar-se, ja que encara no estan autoritzats a fer-ho.

Webgrafia:

http://t.ara.cat/premium/tema_del_dia/vacunes-experimentals-arribaran-gener-del_0_1234676569.html?utm_referrer=http%3A%2F%2Fwww.ara.cat%2Fcercador%2F%3Ftext%3DCura%2Bde%2Bl%2527ebola
http://www.elmundo.es/salud/2014/10/24/544a5ad9268e3ed3028b458f.html?cid=MNOT23801&s_kw=las_oms_preve_comenzar_ensayos_clinicos_de_dos_vacunas_en_africa_el_proximo_mes_de_diciembre


LLUÍS BOU MORERA

Etiquetas: , , ,

16/11/2014 17:57 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un transplantament cel·lular ajuda un lesionat medul·lar a caminar

20141116162804-image.jpgLa tècnica es experimental i no està a punt per aplicaria a gran escala.
El tractament consisteix a implantar cèl·lules nervioses del pacient mateix a la zona de la lesió medul·lar. D’aquesta maneta s’ha aconseguit regenerar en part la medul·la i que alguns dels impulsos nerviosos que envia el cervell arribin a les cames.
En un home de 40 anys que va tenir una lesió medul·lar el 2010 ha rebut aquest tractament que li ha permès tornar-se a aixecar i donar unes quantes passes recolzant-se a un caminador.
El tractament ha regenerat parcialment la medul·la dos anys després de quedar seccionada.
El tractament va consistir en dues intervencions quirúrgiques , a més d’un intens programa de rehabilitació per ajudar al pacient a recuperar el control de les cames.






www.vanguardia.com


Martí Pedro
16/11/2014 16:28 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Els efectes de la marihuana en el cervell.

20141112223245-image.jpgUna nova investigació de l’Universitat de Texas ha arribat a la conclusió de que els efectes del consum habitual i prolongat de la marihuana en el cervell principalment depenen de dos factors, l’edat i el temps que es consumeix.
En l’investigació es detalla els efectes negatius de la marihuana en el cervell a llarg termini. Provoca anomalies en la funció cerebral i en l’estructura ja que es produeix una degradació progresiva.
En l’investigació hi va participar 48 consumidors crònics i 62 adults no consumidors, en els resultats es va poguer comprovar que els consumidors tenien menys volum cerebral un menor connectivitat cerebral que els que no consumien.



http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/los-efectos-en-el-cerebro-del-consumo-prolongado-de-marihuana-281415709873

Laia Valero

Etiquetas: , , ,

12/11/2014 22:35 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Els efectes de la marihuana en el cervell.

20141112223245-image.jpgUna nova investigació de l’Universitat de Texas ha arribat a la conclusió de que els efectes del consum habitual i prolongat de la marihuana en el cervell principalment depenen de dos factors, l’edat i el temps que es consumeix.
En l’investigació es detalla els efectes negatius de la marihuana en el cervell a llarg termini. Provoca anomalies en la funció cerebral i en l’estructura ja que es produeix una degradació progresiva.
En l’investigació hi va participar 48 consumidors crònics i 62 adults no consumidors, en els resultats es va poguer comprovar que els consumidors tenien menys volum cerebral un menor connectivitat cerebral que els que no consumien.



http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/los-efectos-en-el-cerebro-del-consumo-prolongado-de-marihuana-281415709873

Laia Valero

Etiquetas: , , ,

12/11/2014 22:34 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El transplant del cordó umbilical podria ser la cura del VIH

20141111223840-3574815b-8e7f-451e-8fe2-6125384f6fed-l0-001.png

Espanya serà pionera al posar en practica el primer assaig clínic del món sobre l’ús terapèutic de la sang de cordó umbilical en pacients que tenen VIH amb un càncer hematològic. Aquest objectiu de projecte s’ha representat a Madrid amb l’organització nacional de transplants (ONT) i la societat espanyola de hematologia i hemoteràpia, i que proposa el traspàs de sang d’un cordó umbilical en la erradicació del virus que causa la sida en pacients que a més a més tenen un tumor hematològic, com un limfoma o leucèmia.

Aquest projecte tracta d’un tipus de sang d’un cordó umbilical amb una rara mutació genètica, coneguda com la variant CCR5 Delta 32, que és capaç d’eliminar del organisme tot tipus de rastre de VIH.

Un equip multidisciplinar del institut català de oncologia, amb la col·laboració amb l’Institut d’investigació del SIDA IrsiCaixa i el banc de sang i teixits de Barcelona, ja ho han aconseguit mitjançant un pacient VIH amb limfoma, que tot i morir tres mesos més tard, es va comprovar que acabà lliure del virus que causa el sida.

Des de fa uns anys se sap que la variant genètica CCR5 Delta32 de la cèl·lula mare sanguínies que conté el cordó umbilical, sembla que ofereix resistència natural a la infecció per VIH, però fins ara, la única evidencia de cura que havia era el cas de "Timothy Ray Brown", també conegut com el pacient del Berlín, un pacient amb leucèmia aguda i infecció pel VIH, que va rebre un transplants de medul·la òssia de donant no emparentat, amb les cèl·lules mare que presentaven la variable genètica CCR5 Delta32. Cinc anys mes tard del transplant i d’haver-se suspès la teràpia antiretroviral, Timothy Ray Brown, continua curat de la infecció pel VIH, que demostra que la estratègia ofereix la curació a llarg termini.

Per portar a terme a aquest assaig s’ha fet un gran esforç en el nostre país per poder aconseguir un patrimoni en unitats de sang de cordó umbilical. Però no només el nostre país és líder de cantitat de cordons umbilicals aconseguits sinó que també en calitat, ja que els cordons umbilicals espanyols es caracteritzen per una elevada celularitat. 

 

Links

http://elpais.com/elpais/2014/11/06/media/1415294133_771284.html 

http://www.abc.es/salud/noticias/20141106/abci-cordon-ensayo-201411051811.html

 

Andrea Olivé

11/11/2014 22:39 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Trobada la cura per la diabetis tipus 1?

20141110215954-img-1473.jpg

En els últims anys, la diabetis ha millorat molt els seus tractaments i han progressat amb les investigacions per arribar a una cura. Haurà arribat el moment?

 Després d’haver investigat durant 15 anys, els científics de la universitat de Harvard (amb el professor Doug Melton com a guia), han creat una nova tècnica que permet transformar les cèl·lules mare embrionàries en cèl·lules beta funcionals. Això vol dir que amb l’ajuda d’alguns químics, han aconseguit que les cèl·lules mare es puguin convertir en cèl·lules beta (creadores d’insulina).

Feia temps que les cèl·lules mare estaven sota el microscopi d’aquests investigadors, pero fins ara cap grup de  havia aconseguit formar cèl·lules beta madures injectables als pacients, i que aquestes poguessin segregar insulina, va dir el senyor Melton. 

La invenció va ser provada amb ratolins que patien diabetis tipus 1, i va tenir un resultat bastant bo; les cèl·lules eren capaçes de produir insulina i mantenir el nivell de glucosa estable durant alguns mesos i ara ja estan provant amb els simis. ALa investigació assegura que la diabetis dels ratolins desapareixia en deu dies, fet que segons el senyor Melton "el fet de trobar un tipus de cèl·lula sense precedents podria utilitzar-ne en la teràpia de transplantament de cèl·lules a la diabetis". 

El problema del estudi es que les cèl·lules transplantades haurien d’enfrontar-se al sistema immunològic del cos del malalt, fet que les destruirà; per això, els científics asseguren que han de seguir investigant per trobar una cura efectiva. 

 

Links

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/143181-cientificos-diabetes-celulas-madre

 

Claudia Jové

10/11/2014 22:00 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Desarrollo de un dispositivo para diagnosticar la esquizofrenia

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000928.htm http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003213.htm http://es.m.wikipedia.org/wiki/Tomograf%C3%ADa_por_emisión_de_positrones http://elpais.com/elpais/2014/10/15/ciencia/1413390481_923482.html http://www.radiologyinfo.org/mobile/sp/info.cfm?pg=fmribrain20141025182722-image.jpg20141026130759-image.jpg
José María Benlloch,es un investigador que ya ha hecho diversas investigaciones y aportaciones en los diagnósticos de enfermedades con imágenes. Actualmente está trabajando en un dispositivo para diagnosticar enfermedades mentales, como por ejemplo, la esquizofrenia y la depresión.

La depresión es el hecho de sentirse triste, melancólico, abatido, infeliz o derrumbado. La mayoría de personas la sufren alguna vez en su vida pero lo hacen durante períodos cortos de tiempo. Algunos de los síntomas de esta enfermedad son: la pérdida de placer en actividades habituales, la falta o el exceso de sueño, los movimientos muy rápidos o muy lentos, entre otros.

La esquizofrenia consiste en un trastorno mental que no se sabe qué lo causa pero que dificulta el pensamiento claro, el responder de manera normal delante de una situación social, el no saber diferenciar entre algo real e irreal y responder de manera normal emocionalmente delante de ciertas situaciones.

Lo que han hecho José María Benlloch y su equipo ha sido combinar la resonancia magnética funcional ( examen médico que ayuda a que los médicos diagnostiquen y traten enfermedades), y el PET ( tecnología sanitaria propia de una especialidad, la medicina nuclear. Consiste en tomar imágenes de la actividad metabólica del cuerpo humano con temógrafos). La resonancia magnética muestra las zonas cerebrales más activas i el PET aporta información sobre la activación de los neurotransmisores.

Con este desarrollo lo que pretenden es comparar imágenes de cerebros de pacientes que sufren estas enfermedades para que ayuden a encontrar con más facilidad, rapidez y certeza la enfermedad en otros pacientes en los que aún no han sido diagnosticadas.

Está previsto que este equipo se empiece a probar en un año y medio con enfermos de esquizofrenia y con gente que padece depresiones, pero también se espera que sirva para los pacientes con alzhéimer.

Laura Moreiras
26/10/2014 16:01 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un home paralític torna a caminar

Darek Fidyka, de 38 anys, ha tornat a caminar després de quatre anys sense poder-ho fer a causa d'una ganivetada que l'hi va partir la medul·la espinal l'any 2010  i el va deixar sense sensibilitat a la meitat inferior del cos.Imagen de la BBC.

El doctor que tractat a Fidyka, Geoffrey Raisman, ha assegurat que aquest es un pas més important que el primer pas de l'home a la Lluna i vol dur a terme el seu tractament, que explicaré a continuació, a deu persones més de Polònia i el Regne Unit.

El tractament consisteix en traspassos:

  1. En la primera operació se li va treure un bulb olfactori a el pacient i es va posar en cultiu.
  2. Al cap de dues setmanes se li van injectar el cultiu a sobre i a sota de la lesió.
  3. I en una tercera intervenció, se li va transplantar teixit nerviós procedent del turmell per que fes de connector mentre la medul·la es regenerava.

Va seguir amb el tractament dut a terme avanç de l'operació fins que al cap de tres mesos va començar a sentir els músculs de la cama esquerra; el cap de sis mesos va fer els seus primers passos; i ara, al cap de dos anys, ja pot conduir i caminar amb l'ajut d'un caminador, i el més important per els doctors, ja pot fer vida normal.

Eduard Fisa

 

Webgrafia:

http://www.lavanguardia.com/salud/20141021/54417351075/paralitico-caminar-trasplante-celulas.html

http://www.elmundo.es/salud/2014/10/21/5446265822601de47d8b4573.html


25/10/2014 14:25 cmcdarwin Enlace permanente. Salut/Medicina

Teresa Romero, molt aprop de superar l'ebola

20141018120646-image.jpg
Teresa Romero l’auxiliar d’enfermeria que es va contegiar d’ebola evoluciona favorablement.

Segons han anunciat els metges, l’estat de la pacient a anat millorant amb el pas dels dies a l’hopital Juan Carlos III de Madrid, i en aquestes derreres hores Teresa Romera ha començat a ingerir aliments líquids a través de via oral, tot i que segueix conectada amb via intrevenosa.

Avui li tornaràn a fer la prova de PCR (per la detecció del virus) i s’espera que per primera vegada surtin resultats negatius.

Referent els diferents problemes orgànics que tenia la pacient també han evolucionar positivament.
Els pulmons, que era un dels temes que preocupava més, també evoluciona favorablement i ja només precisa de la ajuda d’una mascareta que la ajuda a respirar.
Els metges han assegurat que està practicament recuperada.


http://www.abc.es

http://www.abc.es/sociedad/20141018/abci-teresa-romero-ebola-come-201410181025.html

GUILLEM LORCA
18/10/2014 12:07 Guillem Lorca Enlace permanente. Salut/Medicina

L'ebola principal preocupació de l'OMS.

20141016184332-543db09536be9.jpg

L’Organització mundial de la salut ha fet comptes i la malaltia s’està expandint a altres països on es preveu un total del 9.000 morts  per aquesta mateixa setmana.

Encara que hi ha proves de que cada vegada hi ha menys contagis en l’epicentre de la malaltia al expandir-se a altres llocs fa que les xifres d’infectats continuïn pujant. Aquestes dades es tornen més alarmants encara quan la OMS preveu de 5.000 a 10.000 cassos pel desembre d’aquest any. Aquestes prediccions les han tret fent la comparativa amb les últimes 4 setmanes on s’han infectat uns 1.000 cassos per setmana.

Fins ara la primera xifra de morts pel brot a Guinea  en març és de 4.447 de un total de 8.914 infectats.

Resum de la situació mundial

Un empleat de origen sudanès de l’ONU, que va ser infectat pel brot a Libèria, va morir amb 56 anys el passat dimecres en un hospital alemany, sent el tercer traslladat al país.  

Aquí a Espanya els metges tracten a l’auxiliar d’infermeria de 44 anys la Sra. Teresa Romero. El últim informe mèdic redactat diu que es troba estable després de 15 dies de malaltia.

Al Consell de Seguretat General de l’ONU a Nova York es va acordar que els esforços de la comunitat internacional s’havien de doblar. Aquí a Europa també és reuniran a Brussel·les per la cooperació entre països. Ja hi ha aeroports com el de Heathrow que està aplicant mesures de control per els viatgers provinents de països amb risc de contagi.

Vídeo i fonts d’informació:

http://www.elpais.com.uy/mundo/temen-miles-casos-ebola-semana.html

http://www.diariosalud.net/index.php?option=com_content&task=view&id=26531&Itemid=413

Héctor Garcia

16/10/2014 18:43 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Brazos biónicos permiten recuperar las funciones y el tacto a amputados

20141015172836-image.jpgUna de estas investigaciones ha sido un prototipo de mano biónica que permite recuperar la sensación del tacto. La investigación ha sido echa por Max Ortiz Catalan, un investigador mexicano que trabaja en el grupo de Señales y Sistemas Biomédicas de la Universidad de Tecnología Chalmers, en Gotemburgo (Suecia).

Ortiz y su equipo han logrado que Magnus, un paciente con el brazo amputado por encima del codo, pueda volver a realizar su trabajo como camionero y sus demás actividades cotidianas con esta prótesis de integración ósea, creada por Rickard Brånemark, del Hospital Universitario Sahlgrenska, y uno de los autores del estudio. Según explica a Sinc Max Ortiz Catalan, "el paciente ahora tiene rango completo de movimiento, la prótesis funciona en cualquier tipo de clima, puede hacer maniobras violentas sin que el brazo artificial se active involuntariamente y no hay ningún componente que haga presión sobre la piel. Algo que no era posible con la tecnología de prótesis convencional".

El brazo artificial está conectado directamente con el esqueleto para conseguir más estabilidad. El sistema de control biológico del ser humano, compuesto por músculos y nervios, interactúa con la máquina mediante electrodos neuromusculares. "Esto crea una íntima unión entre el cuerpo y la máquina", añade el experto.


El otro trabajo lo ha llevado a cabo un grupo de la Universidad Case Western Reserve (Ohio, EE UU) que ha conseguido la recuperación de la sensación del tacto en dos pacientes amputados mediante la implantación de prototipos de manos biónicas.

Uno de los mayores logros del desarrollo ha sido conseguir que esta sensación táctil se mantenga durante los dos años que ha durado la investigación. Esto ha sido posible gracias a unos electrodos que conectan la mano biónica con el brazo y el cerebro. La función de estos electrodos es detectar la presión que ejerce el objeto al contacto con la prótesis. Esta información es enviada al cerebro convertida en impulsos eléctricos gracias a algunos algoritmos diseñados por los investigadores y que también permiten conocer la ubicación de los objetos.

Esta tecnica fue aplicada a dos pacientes diferentes, los cuales sufrían un dolor enorme en la zona amputada desde la pérdida del miembro. Uno de ellos definía esta sensación "como un tornillo atravesando el puño cerrado". Los autores destacan que este dolor desapareció casi completamente al recuperar los pacientes la sensación de tacto.

Debido a la mejora continua de sus pacientes y la prolongación de los efectos de la prótesis en el tiempo, los investigadores tienen la esperanza de que el método pueda ser usado de por vida e implantarse a gran escala en un plazo de cinco años. "Esta tecnología también podría ser utilizada en prótesis de piernas que reconozcan distintos tipos de suelo y se adapten a superficies irregulares", indican.

http://www.elmundo.es/ciencia/2014/10/09/543680af268e3e63668b457d.html


Paula Bahamonde

Etiquetas:

15/10/2014 17:34 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics danesos creen una substància capaç d'absorbir i alliberar l'oxigen

Investigadors de la Universitat del Sud de Dinamarca han creat un material cristal·lí que pot absorbir l’oxigen en l’entorn, emmegatzamar-lo i alliberar-lo. Un cub de 10 litres d’aquesta substància podria deixar sense aire una habitació.

Aquest material podria arribar a alliberar l’oxigen on i quan volguéssim, fet que permetria a malalts del pulmó a no haver de portar les feixugues bombones d’oxigen a l’esquena, així com alliberaria de la mateixa carga als submarinistes. Els científics asseguren que amb uns pocs grams d’aquesta substància n’hi hauria prou per respirar. Pot absorbir i alliberar l’oxigen molts cops sense perdre capacitat, igual que una esponja. Per alliberar l’oxigen es necessari calentar-lo suaument o aplicar-li pressió. Ara estan intentant que pugui alliberar-lo mitjançant la llum, a fi d’aconseguir fotosíntesi artificial.

 

http://www.abc.es/ciencia/20141004/abci-cubo-este-material-deja-201410031224.html

 

Lluís Camprubí

14/10/2014 19:46 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Sabem realment què és l'Èbola?

20141013220820-image.jpgFa unes setmanes que no es parla d’altra cosa; l’Èbola. Tothom explica el que escolta a les noticies, al carrer, a l’escola o el que troba per internet. Però sabem realment de què parlem quan mencionem l’èbola?
Doncs l’Èbola és una enfermetat que s’origina per culpa d’un virus d’estructura filamentosa. El virus infecta l’endoteli capilar i diversos tipus de cèl•lules inmunes. Quan l’endoteli es troba infectat, deixa de realitzar les seves funcions que generalment són de regular el creixement de les cèl•lules i mantenir l’estructura vascular. Si el creixement d’aquestes cèl•lules es descontrola s’origina una propagació del virus a travès de la sang (metàstasis). És aleshores quan el virus s’exten per tot el cos.
Quan el germen s’exten, els simptomes de l’enfermetat comencen a ser visibles. Com ara augment de la temperatura causant febres molt altes, forts mals de cap, dolors musculars, debilitat, estrenyiment, vòmits, mal de panxa i pèrdua de la gana. Quan la malaltia està molt avançada també es poden trobar símptomes com envermelliment dels ulls i sangrats externs i interns.
Com bé es diu en els mitjans de comunicació, no hi ha cura per l’Èbola. L’únic tractament consisteix ajudar a l’organisme amb fluids i oxigen i com es lògic, l’aïllament del malalt.

https://es.scribd.com/mobile/doc/16515117
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ebola.html
http://www.natursan.net/cuales-han-sido-los-brotes-mas-mortiferos-del-ebola/


Laura Badosa de Gispert
13/10/2014 22:12 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

L'orgasme vaginal no existeix

http://co.noticiasde.net/estudio-indica-que-el-orgasmo-vaginal-no-existe/ http://www.bluradio.com/78775/no-existe-el-orgasmo-vaginal-ni-punto-g-revela-estudio http://www.enlaceglobal.com/economia/colombia_economia/1935157-estudio-indica-que-el-orgasmo-vaginal-no-existe-elespectador-com.html http://www.abc.es/ciencia/20141007/abci-orgasmo-vaginal-existe-201410070945.html http://www.enlaceglobal.com/economia/colombia_economia/1935157-estudio-indica-que-el-orgasmo-vaginal-no-existe-elespectador-com.html

Experts nord-americans asseveren que l’orgasme vaginal no existeix i per lo tant termes com  "punt G" o òrgans vaginals o de clítoris són incorrectes i "no fan més que crea confusió, tant entre homes i dones".

Durant anys, les dones sovint han declarat que arriben a l’orgasme a través del sexe o els jocs previs, però una nova investigació suggereix que potser tots hem equivocat.

Perquè no hi ha tal cosa com un orgasme vaginal, un orgasme del clítoris o fins i tot un punt G, les noves sol·licituds d’investigació. En el seu lloc, s’ha d’utilitzar el terme general ’orgasme femení’, els autors de l’estudi sostenen.

La clau per a l’orgasme de les dones, afirmen els investigadors, està en el "penis femení" (el clítoris) ;anomenat el "penis femení", ja que està fet de la mateixa matèria que el penis masculí; els llavis menors i el cos esponjós de la uretra. "En totes les dones, l’orgasme és sempre possible si els òrgans erèctils femenins són degudament estimulats durant la masturbació, el cunnilingus, la masturbació per part de la parella o durant els coits vaginal o anal, si el clítoris és estimulat a la vegada amb un simple dit".

Els òrgans erèctils femenins inclouen el clítoris, els bulbs vestibulars (zona del clítoris) que es troben a cada costat de l’obertura de la vagina i la pars intermèdia, una banda prima que uneix els dos bulbs vestibulars.

Els experts en medicina sexual i els sexólogos insisteixen en la difusió de certeses entre totes les dones, basades en les bases biològiques de l’orgasme femení, i no hipòtesis o opinions personals, diu l’article.

Els estudiosos assenyalen que la major part de les dones del món no arriben a l’orgasme durant el coit.

Una publicació, difosa a la revista Clinical Anatomy, es produeix després d’un estudi nord-americà publicat a principis d’aquest any va trobar que la mida del clítoris d’una dona pot afectar la seva capacitat de tenir un orgasme. Si el clítoris és més petit i esta situat lluny de la vagina, les dones poden patirEn les dones que tenen problemes d’orgasme, el clítoris és més petit i situat lluny de la vagina, l’estudi va trobar.

Carlos Parrilla

Fonts d’informació:

http://co.noticiasde.net/estudio-indica-que-el-orgasmo-vaginal-no-existe/

http://www.bluradio.com/78775/no-existe-el-orgasmo-vaginal-ni-punto-g-revela-estudio

http://www.enlaceglobal.com/economia/colombia_economia/1935157-estudio-indica-que-el-orgasmo-vaginal-no-existe-elespectador-com.html

http://www.abc.es/ciencia/20141007/abci-orgasmo-vaginal-existe-201410070945.html

http://www.enlaceglobal.com/economia/colombia_economia/1935157-estudio-indica-que-el-orgasmo-vaginal-no-existe-elespectador-com.html





07/10/2014 21:20 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Premi Nobel de Medicina 2014

Aquest passat dilluns 6 d’octubre, s’ha entregat el Premi Nobel 2014 de Medicina. Aquest any el Premi Nobel ha sigut pel nord-americà John O’Keefe i el matrimoni noruec Moser, format per May Britt Moser i Edvard I. Moser.

Gràcies als seus descobriments han trobat que les cèl·lules construeixen un sistema de posicionament en el cervell, semblant al d’un GPS, permetent l’orientació de les cèl·lules en l’espai.


O’Keefe, va néixer a Nova York, és doctor de psicologia fisiològica per la Universitat McGill de Canadà.

L’any 1971, va descobrir que un tipus de cèl·lules nervioses de l’hipocamp sempre s’activaven quan una rata es trobava en un punt determinat de l’habitació i que unes altres ho feien quan l’animal estava en un altre punt.
A partir d’aquest descobriment, va plantejar que aquestes "cèl·lules d’espai" construeixen un mapa intern de l’entorn.


Per altra banda, el matrimoni Moser, van estudiar plegats psicologia a la Universitat d’Oslo i es van doctorar en neurofisiologia. Van ser alumnes de post doctorat a la Universitat d’Edimburg alhora que van ser convidats com a científics en el laboratori de O’Keefe a Londres.

Allà va ser on van unir les seves teories i O’Keefe es va convertir en el mentor del matrimoni en l’estudi de les cèl·lules de l’hipocamp.

L’any 2005, el matrimoni Moser va descobrir un altre component clau del sistema de posicionament del cervell, en identificar que unes altres cèl·lules nervioses generaven un sistema coordinar i permetien situar-se en l’espai de forma molt precisa.

L’hipocamp i el seu paper en la memòria espacial i l’orientació, té una pèrdua significativa en els trastorns neurològics, com per exemple l’Alzheimer. Ara, els coneixements d’aquests tres investigadors, permeten avançar en el treball de nous tractaments contra l’Alzheimer i altres trastorns neurològics.

 

(D’esquerra a dreta: John O’Keefe, Edvar I. Moser i May Britt Moser)

El Nobel de Medicina 2014, para John O’Keefe, May Britt Moser y Edvard I. Moser

 

http://www.lavanguardia.com/vida/20141006/54416793336/ganadores-premios-nobel-2014.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20141006/54416793641/nobel-medicina-2014-o-keefe-moser.html

 

Mariona Maldonado

07/10/2014 19:54 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Gran pas en la recerca contra el càncer de mama

http://www.lavanguardia.com/salud/20140928/54415503108/cronico-subtipo-cancer-mama.html http://www.clarin.com/sociedad/cancer-avanzado-logra-sobrevida-inedita_0_1220877981.html http://www.tv3.cat/videos/5258932/Nou-medicament-contra-cancer-de-mama-agressiu20141004181431-scanning-electron-microgr-008.jpg

Dissabte dia 27 de setembre es presentà al congrés de l’ESMO (Societat europea d’oncologia mèdica) els resultats d’un estudi (anomenat Cleopatra) on s’utilitza un nou medicament per allargar la vida als pacients de càncer de mama. Aquest nou medicament, anomenat pertuzumab, proporciona una esperança de vida d’uns 56 mesos en contra dels 40 que s’obtenia amb la teràpia actual i és un dels avenços més importants en aquest camp dels últims anys.

Concretament, el pertuzumab s’utilitza en el tipus de càncer de mama HER2, un dels més agressius que hi ha, i el seu efecte principal és inhibir la codificació d’una proteïna que afavoreix el creixement del tumor. L’estudi també explica que per una efectivitat major, el nou tractament ha d’incloure alguns dels medicaments que ja s’usaven com ara el  trastuzumab , el docetaxel i la quimioteràpia. Aquesta combinació s’administrarà per via intravenosa cada 3 setmanes i no s’han detectat efectes secundaris a llarg terme.

Per altra banda, s’iniciarà també un altre estudi per veure si es pot utilitzar el pertuzumab en fases inicials de la malaltia per tal d’eliminar-la i no tant sols cronificar-la. Els investigadors són optimistes sobre aquest últim punt i creuen que serà altament efectiu.

L’història d’aquest descobriment és, així mateix, plena d’entrebancs i contratemps. Inicialment, la farmacèutica distribuïdora es negà a vendre el producte en considerar els resultat poc concloents. El cap d’investigadors (Josep Baselga), però, va anar a parlar directament amb el director dels laboratoris aconseguint així ampliar l’estudi a 40 dones més i demostrar la seva efectivitat. És gràcies a aquesta tenacitat, així doncs, que s’ha fet possible l’ús extès d’aquest medicament.

Gerard Roch

Fonts d’informació i vídeo:

 


 

 

 


04/10/2014 18:16 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La aparició de neurones noves borra records de l’ infància

20140525165958-cmcneuro.jpg

Un estudi amb  ratolins que  apunta una possible causa de la anomenada amnèsia infantil es una de las noticies de la setmana.

 

La gran majoria de persones no tenen cap record de la seva infància i segons un estudi realitzat hem d'estar agraïts ja que es signe de que tens un cervell sa i amb constant renovació.

Aquest estudi es va dur a terme amb ratolins i relaciona el procés natural del cervell de crear noves neurones amb la desaparició de records. Aquest estudi intenta donar a entendre un fenomen conegut com a amnèsia infantil.

Durant els primers anys de vida el cervell es desenvolupa molt ràpid i es generen un gran nombre de noves neurones. Aquest procés segueix tota la vida però cada cop amb menys intensitat, tot i això pot estar relacionat amb la incapacitat de recordar els primers anys de vida. Uns investigadors de canada i japó ho demostren amb rosegadors. La creació de noves neurones els fa eliminar el record guardat durant la infància però si el procés de renovació es para els records no s’oblidaran. en conclusió es pot dir que la creació de noves neurones destapa antigues connexions del cervell i borra els primers records guardats. D'alguna manera es podria dir que per seguir endavant i créixer es te que oblidar.

 http://esmateria.com/2014/05/11/la-aparicion-de-neuronas-nuevas-borra-recuerdos-de-la-ninez/

Cristina Ferré

25/05/2014 16:59 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

la investigació dels "aliens del mar" podrien ser la cura de malalties degeneratives del cervell

20140523203112-comb-jellies.jpg

Un estudi de la Universitat de Florida pot haver fet el primer pas cap a la cura de malalties fins ara irreversibles com l’Alzheimer o el Parkinson. S’ha estudiat el genoma de deu diferents espècies de ctenòfors que són uns organismes marins que molt habitualment es confonen amb meduses a causa de la seva aparença. Els investigadors que han portat a cau aquest estudi han trobat que aquests éssers presenten un sistema nerviós totalment diferent al de la resta dels animals.

Durant 200 anys s’ha pensat que durant l’evolució els éssers més simples s’havien ramificat primer i per tant espècies com les esponges marines haurien d’haver-se separat abans que els ctenòfors, però ara sabem que això no podia ser ja que la nova hipòtesi és que van ser aquests, tot i que són organismes força complexos, els que és van independitzar primer i a causa de la seva evolució individual van desenvolupar un sistema nerviós diferent a tota la resta.

Aquests organismes poden regenerar un cervell simple. Els ctenòfors no utilitzen neurotransmissors per a realitzar les funcions cerebrals com la dopamina o la serotonina.

 Que el seu funcionament sigui diferent ens aporta informació molt valuosa per a avançar en la ciència cap a la creació de neurones noves i funcionals. Si la bioenginyeria avancés en aquesta àrea podríem acabar sent capaços de curar malalties degeneratives del cervell que fins ara no es podien curar ja que les neurones no es tornen a regenerar. 

 

Enllaços:

http://www.foxnews.com/science/2014/05/21/aliens-sea-offer-new-insight-into-evolution/

http://www.sciencerecorder.com/news/aliens-of-the-sea-could-lead-to-breakthroughs-in-regenerative-medicine/

 

Carolina Navarro

 

23/05/2014 20:31 colorblau Enlace permanente. Salut/Medicina

El colesterol bo redueix la expansió de les cèl·lules del càncer

20140522151547-image.jpgUn estudi recent estudi sobre el colesterol dut a terme per un equip internacional a la universitat de Barcelona ha demostrat que el colesterol que tots coneixem té una nova propietat desconeguda fins avui; que el colesterol dolent contribueix en la metàstasi del estimulant-les a moure’s i a disseminar-se. La metàstasi del càncer, es el procés per el qual aquest es replica i abasteix noves parts del cos, i aquest procés es el causant de la mort dels pacients i contrariament, el colesterol bo fa l’efecte contrari realentitzant aquest procés.

I és just aquí on intervé el colesterol: en el tràfic intracel · lular que determina quines proteïnes i quantes s’integren a la membrana de la cèl · lula cancerosa. Enrich, el cap de la investigació diu:"El que més ens va interessar és que el colesterol, un dels principals greixos del nostre cos, es revelat com a necessari per mantenir les proteïnes de la membrana a la superfície de les cèl · lules canceroses","Però fins ara no se sabia d’on venia aquest colesterol, ni com se li podria manipular per ajudar en el tractament del càncer". Això és el que aclareix la nova investigació.





http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/20/actualidad/1400608401_985898.html

Etiquetas: ,

22/05/2014 15:15 Albert burgues Enlace permanente. Salut/Medicina

Anticossos de tauró, una possible solució per al càncer

20140520084936-image.jpgEn recerca de maximitzar l’ús de la tècnica d’inmunoteràpia per a la cura del càncer investigadors d’Austràlia han descobert una gran similitud entre anticossos humans i els dels taurons.
Els anticossos d’aquests animals són, però, molt més robustos i resistents que els humans i són igual de petits i amb característiques comunes com la forma i la polaritat, també tenen la capacitat d’unir-se a molècules blanques, tals com certes molècules pròpies del càncer.

A més a més el medi on trobem els anticossos a dins els taurons està fet d’Urea, què és altament àcid, per tant podrien ser utilitzats per via oral, ja que resisteixen l’alt pH i l’acidesa dels medis intestinals del cos humà, també resisteixen altes temperatures sense desnaturalitzar-se.

El procés que volen dur a terme és el de modificar els gens de tauró per a que produeixin anticossos humans però amb la resistivitat dels d’els taurons.
Ja s’ha probat que aquests anticossos funcionen bé amb altres malalties, com per exemple amb la malària, ja que la seva forma ajuda a bloquejar el paràsit.

Encara que els investigadors no saben del cert si aquests anticossos podrien viure en el medi sanguini aquesta és la segûent investigació que tenen pendent.


Scientificamerican.com


Clara Marcè
20/05/2014 08:53 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Mosquits transgènics contra el Dengue

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/124927-brasil-mosquitos-geneticamente-modificados-dengue20140415111946-photo1.jpg

Aquest dijous l’agència oficial de bioseguretat del Brasil va aprovar l’ús comercial de mosquits genèticament modificats amb la finalitat de lluitar contra el perillós virus del dengue. Així, s’espera reduir la població dels transmissors d’aquesta malaltia.

El dengue es produeix per la picada del mosquit Aedes aegypti, que prolifera a les aigües estancades. Són només els mosquits femella els que divulguen la malaltia, contra la qual no s’ha trobat encara vacuna.

Per tant, els científics van aconseguir crear mosquits mascle d’aquesta espècie que seran alliberats per copular amb les femelles. Amb la nova tecnologia, van inserir dos gens en els mosquits mascles. Després de ser alliberats aquests mosquits mascles copulen amb femelles i transmeten un defecte congènit que mata la seva descendència abans d’arribar a la maduresa. La idea és que s’aparellin amb femelles i que les seves cries morin abans de reproduir-se.

Es tracta del primer insecte modificat genèticament legalitzat al país.

El nou tipus de mosquit va ser creat en un laboratori a l’estat de Bahia, al nord-est del Brasil, per la companyia britànica Oxitec, on han experimentat amb aquests mosquits transgènics des del 2011. Mentrestant, Oxitec necessita encara registre i autorització de l’agència sanitària brasilera.

Davant el temor dels ecologistes, alarmats pel risc que els mosquits transgènics podrien representar per a l’ecosistema de la zona, Oxitec va assenyalar en un comunicat que el risc ambiental que representa el mosquit transgènic és "insignificant" i que els resultats van ser "extremadament eficaços".

El dengue és una malaltia tropical que a dia d’avui no existeix vacuna. Segons l’OMS, si fa 50 anys es parlava de 15.000 casos registrats en 9 països, avui dia ja són 390 milions les persones que pateixen dengue en més de 100 països. Només al Brasil gairebé mig milió de persones s’infecten anualment, amb desenes de casos mortals. Els infectats per aquesta malaltia pateixen febre sobtada, mals de cap i musculars, i en casos extrems, poden morir per hemorràgia.

 

Paula Alvarez

15/04/2014 11:23 Anónimo Enlace permanente. Salut/Medicina

Es fa una intervenció pionera a una embaraçada

20140403194146-image.jpgPer primer cop al món, l'Hospital de la Vall d'Hebron col·loca una pròtesi de vàlvula aòrtica biològica amb un catèter a una embaraçada. Tot i que ja fa quatre mesos de la innovadora operació s'ha fet publica aquesta setmana després de comprobar que s'ha dut a bon terme l'embaràs i que el nen ha nascut en bones condicions.

Després de fallar-li la vàlvula que ja tenia, hi havia dues possibilitats. La primera era una cirurgia agressiva amb la que el nen no tenia masses possibilitats; la segona una tècnica anomenada "valve in valve", vàlvula dins d'una vàlvula minimament invasiva, aquesta és la que es va fer servir. Consistia en introduir un catèter per l'artèria femoral fins al cor i mitjançant un "globus" augmentar la cabitat arterial i col·locar la nova vàlvula dins de l'anterior. "Com capes d'una ceba" deia el Doctor Bruno Garcia, cap de la Unitat d'Hemodinàmica.

Si en voleu saber més podeu consultar:

http://www.medtronic.es/su-salud/enfermedad-cardiaca/terapia/reemplazo-valvula-aortica/beneficios-riesgos/index.htm

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/007407.htm

Webgrafia:

http://www.abc.es/salud/noticias/20140331/abci-operacion-embarazada-cardiopatia-201403311411.html

03/04/2014 19:41 Erola Massagué Enlace permanente. Salut/Medicina

El Clínic implanta el marcapassos més petit del món

http://www.324.cat/video/4962871/Minimarcapassos-al-Clinic

Aquest marcapassos implica un gran salt tecnològic en aquest àmbit, ja que és de la mida d’una moneda d’euro, no requereix cables i és molt menys evasiu. La rehabilitació és molt més ràpida.

Amb el nou marcapassos no cal cirurgia, ni bateria sota la pell ni elèctrodes que arribin al cor. "Arribem al cor a través de la vena femoral, deixem la càpsula i marxem", ha dit Lluís Mont, cap d’arítmies del Clínic.

Amb tan sols una hora el marcapassos ja està col·locat, i com que és ràpid de posar es pot fer d’urgències, i a llarg termini té menys possibilitats d’infecció que els anteriors.

Només existeix un risc: que el marcapassos no s’enganxi adequadament al cor i la càpsula es desplaci. Per això, i al ser encara un marcapassos experimental, només s’ha implantat a quatre persones que no depenien estrictament d’aquest. El resultat que s’ha obtingut de moment és molt positiu: Ramon Grau, de 73 anys, és un pacient al qui se l’hi ha implantat aquesta ajuda i assegura que a les 24 hores ja podia moure els braços i ja estava conduint.

 

Mar Canyelles

http://www.ara.cat/societat/LHospital-Clinic-implanta-pacients-marcapassos_0_1103889755.html

Etiquetas: , , ,

19/03/2014 18:18 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Menjar hamburgueses produeix càncer?

20140305084748-image.jpgUn nou estudi assegura que menjar una hamburguesa per dia augmenta el perill de contraure tumors malignes.

La investigació es va dur a terme als Estats Units, el país del consum d’hamburguesa per excel·lència.

"L’excés de carn no només provoca problemes de colesterol i d’estómac, sinó que la seva ingesta duplica el risc de càncer de mama", sosté la oncòloga argentina Maria Luisa Zabala Ramos, que recomana ingerir aquest aliment un cop a la setmana i no més .

"És important crear consciència sobretot en el col·lectiu dels joves que solen menjar molta carn vermella i si és en format d’hamburguesa gairebé de manera diària, fins i tot solen passar per les botigues de menjar ràpid diverses vegades al dia o a la setmana, la qual cosa estarien tenint garantida la visita al metge en un futur immediat ", comenta l’especialista. Cal incloure en la dieta més fruites, verdures i peix a manera de reemplaçament.

La investigació que posa en alerta aquesta realitat ha estudiat a noranta mil infermeres nord-americans, totes elles premenopàusiques a les que se’ls va fer un seguiment des de l’any 1991, preguntant sobre qüestions alimentàries.

Al final de la investigació, 1021 dones havien desenvolupat un tumor en les seves mames. Segons els investigadors, hi ha diversos factors biològics que poden explicar l’associació de carn vermella i unes hormones sexuals que augmenten el risc de contraure la malaltia.

La manera com es cuina i processa l’aliment fa que aquest menjar contingui cancerígens.

Cal no oblidar que els grangers utilitzen hormones sexuals i anabolitzants per engreixar als bovins, motiu pel qual els especialistes no recomanen consumir altes quantitats de l’aliment.

"Aquest estudi que complementa diversos anteriors en els quals s’informa que el consum de carn vermella augmenta el risc d’emmalaltir de càncer de còlon és una altra bona raó perquè les dones la consumeixin en menor quantitat per no donar-li espai al càncer de mama", assegura Zabala Ramos.


Pau Erra
05/03/2014 08:48 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Per fi es descobreix el mecanisme de la metàstasi tumoral

20140303214850-cmc-ferran-foto.jpg

10 anys d’investigació han donat els seus fruits, l’equip del Dr Massagué que treballa al Centre Memorial Sloan Kettering de Nova York ha descobert un mecanisme que explica per què les cèl·lules cancerígenes fan metàstasi, és a dir, s’estenen a la resta d’òrgans.

Han començat a treballar amb anticossos que impedeixen la metàstasi i aviat faran proves amb ratolins per comprovar l’eficàcia i quins són els efectes secundaris. Després, si s’aprova el tractament, s’observarà la reacció que té en les persones amb càncer.

El que ha fet possible aquest descobriment ha estat la plasmina, un enzima amb un efecte anticoagulant sanguini que proporciona protecció a les cèl·lules canceroses ja que impedeix que s’adhereixen a la paret externa dels vasos sanguinis i sigui més fàcil destruir-les. És per això que la investigació ha començat amb càncers que fan metàstasi al cervell, com són el de pit i el de pulmó, perquè és on la plasmina té un efecte protector més gran.

Tot i així, algunes cèl·lules tumorals són resistents gràcies una molècula (L1CAM) que els proporciona protecció i els permet penetrar al cervell. Trobar un mecanisme que bloquegi aquesta molècula és l’objectiu de l’equip d’investigació

Esperen que la resta de metàstasis segueixin el mateix mecanisme i també sigui eficaç el descobriment.

La investigació encara està en una fase inicial però si tot va com sembla suposaria un avenç molt important ja que és la causa de la majoria de morts per càncer ja que afecta als òrgans vitals. Penso que podria significar un abans i un després en l'oncologia i que es podrien salvar moltes vides sobretot tenint en compte que el càncer és una de les principals causes de mort en els països desenvolpuats.

Font:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/720820-massague-troba-el-mecanisme-de-la-metastasi-tumoral.html

F Borràs

Etiquetas: , ,

03/03/2014 21:48 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Fer exercici provoca canvis al cervell

20140302173132-2013-7-3-12-30-53-consells-per-practicar-esport-de-manera-saludable-aquest-estiu-.jpg

Fins ara era sabut que l’exercici físic afavoreix el benestar general i que té un efecte beneficiós sobre la salut del cervell i les funcions cognitives. A banda dels beneficis que té per al sistema cardiovascular, se sap que alenteix l’envelliment del cervell, contribueix a superar les depressions, accelera la recuperació en persones que han patit un vessament cerebral o un atac d’epilèpsia i alenteix la progressió de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson.

 

Tanmateix, fins ara no es coneixia el mecanisme precís que relaciona l’exercici físic amb tots aquests efectes sobre el cervell. Un equip d’investigadors de la Facultat de Medicina de Harvard i de la Universitat de Michigan, als EUA, encapçalat per Michael E. Greenberg i Bruce M. Spiegelman, han trobat la solució: l’exercici físic fa que els músculs fabriquin una proteïna que indueix canvis físics tangibles al cervell. Aquest descobriment ha estat publicat a la revista Cell Metabolism, i aquesta aportació obre la porta a la creació de nous fàrmacs neuroprotectors.

 

Després de fer esport, especialment si és de resistència, ens sentim bé. El nostre estat d’ànim millora, ens notem més actius i, si abans de començar teníem algun dolor, probablement la sensació disminueix. Tots aquests efectes es deuen a l’alliberament d’endorfines, unes morfines endògenes amb una activitat similar a la de l’opi que són fabricades pel mateix cos. Aquestes endorfines interactuen amb receptors del cervell, i això fa que s’activin unes neurones determinades que indueixen sensacions positives, redueixen l’estrès, augmenten l’autoestima i milloren el son. Tanmateix, l’activitat d’aquestes neurones no explica de cap manera els altres efectes beneficiosos que l’exercici té sobre el cervell, els quals requereixen canvis físics en la seva estructura, no només en l’activitat d’algunes neurones.

 

Quan fem exercici de resistència, el nostre cervell també incrementa la creació d’una molècula anomenada BDNF, un factor neurotròfic. El BDNF produeix canvis morfològics tangibles en el cervell, especialment en algunes àrees com l’hipocamp, implicat en la consolidació i la gestió de la memòria. El BDNF incrementa la supervivència de les neurones i la seva plasticitat, la formació de noves connexions nervioses, la migració de neurones cap a àrees on poden ser necessàries i la formació de neurones noves, una activitat que en condicions normals està molt restringida al cervell.

 

Sens dubte, aquests canvis físics, que modifiquen l’estructura morfològica del cervell, expliquen satisfactòriament els beneficis de l’exercici sobre les capacitats cognitives, com l’aprenentatge i la memòria, i també l’acceleració de la recuperació en les persones que han patit danys cerebrals i l’alentiment en la progressió de les malalties neurodegeneratives i de l’envelliment mental en general.

 

Tanmateix, quin lligam molecular hi ha entre l’exercici físic als músculs i l’increment de producció de BDNF al cervell? Quan fem exercici, les cèl·lules musculars incrementen el seu metabolisme, i això està regulat per una proteïna anomenada PGC-1. Utilitzant diversos tipus de ratolins als quals sotmetien a diversos règims d’exercici físic en rodes giratòries, Greenberg, Spiegelman i els seus col·laboradors van detectar que la proteïna PGC-1 també fa que incrementi la producció d’una altra proteïna anomenada FNDC5, la qual contribueix a la gestió energètica dels greixos corporals. Tanmateix, també van veure que aquesta proteïna és tallada de manera específica per les mateixes cèl·lules musculars que la fabriquen, i que un dels fragments que es genera, anomenat irisina, arriba fins al cervell a través del reg sanguini. Un cop al cervell, actua de neurohormona i estimula les neurones a fabricar més BDNF, la qual cosa té les conseqüències que ja explicades.

 

En conclusió, a banda d’haver resolt una qüestió important del funcionament del nostre cos, gràcies a aquest descobriment es podran crear fàrmacs d’irisina sintètica que podrien actuar com a neuroprotector en determinades patologies i millorar les capacitats cognitives de la gent gran, segons han anunciat els autors.

 

 

Font:

Revista Cell Metabolisme http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S155041311300377X

 

Pol Borrellas

Marx - A

02/03/2014 17:32 CMCgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La solitud perllongada deteriora el cervell dels ratolins

20140224190312-image.jpgL'aïllament social perllongat en ratolins adults provoca un deteriorament en el seu hipocamp i certs problemes d'aprenentatge. Ho ha comprovat un equip d'investigadors de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), en col · laboració amb la Universitat de Múrcia.

Els investigadors van utilitzar 12 exemplars femella degús, "una espècie molt social, amb característiques especials que la diferencien d'altres rosegadors", "El seu cicle reproductiu és de 20 dies, mentre que ratolins i rates reciclen cada quatre. Així resulta molt més fàcil controlar les variables que es volen estudiar ". Les ratonas, són més sensibles a l'aïllament social que els mascles perquè aquests, quan viuen en comunitat, estan sotmesos a la pressió del mascle alfa, el que suposa un estrès extra que no pateixen les femelles. En l'assaig es va dividir a les ratonas en dos grups: 6 romandre juntes i les altres sis van ser aïllades. Un cop mortes es van estudiar els seus cervells a nivell morfològic i bioquímic.

"Les relacions socials podrien ser un factor important perquè el cervell no es deteriori quan envellim".
Els resultats, publicats a la revista Neurobiology of Learning and Memory, demostren que l'aïllament va produir una reducció del volum de l'hipocamp-regió del cervell fonamental per a l'aprenentatge i la memòria. Les ratonas aïllades van manifestar, a més, un dèficit d'aprenentatge a l'hora d'associar un context espacial a un lloc potencialment perillós i generar respostes de por. Una habilitat que depèn de l'amígdala, però necessita un bon funcionament de l'hipocamp per desenvolupar-se.


Font:

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/19/actualidad/1392808339_141772.htm

Raquel Maza

Etiquetas: ,

24/02/2014 19:03 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nens medicament

20140223215724-medicamento-bebe0000113328.jpg

La llei de Reproducció Humana Assistida exdperimentarà embarassos d'un nen combatible amb un germà que està malalt i necessita un transplantament com a única solució.

Hi ha gent que està en contra perquè no és moralment justificable utilitzar un menor incompetent que no pot decidir per ell mateix, i també si és permessa la concepció d'un nadó amb aquesta finalitat, les objeccions serien respecte del concepte de la dignitat humanai dels riscos psicosocials per a les parts implicades.

Costa d'imaginar comuns pares poden arribar a valorar el futur fill només com una font de trasplantament, sent evident que l'estimaran per ell mateix.

Un aspecte important que cal teniren compte és la taxa d'èxit esperada. En cas de selecció per malaltia hereditària i compatibilitat, la possibilitat d'obtenir embrions sans i compatibles és del 18%.

Una última qüestió té a veure amb la possibilitat que aquest tipus de pràctica condueixi al "pendent relliscós" que arribi inevitablement als «bebès de disseny». En aquest cas, i malgrat que no seseleccionen els embrions per raons únicament mèdiques (lliures de malaltia), sinó per la seva compatibilitat, això està ben lluny de la selecció teòrica per característiques no mèdiques, camí del nadó"perfecte".

 

 

Irene Hernández

23/02/2014 21:57 irene hernández Enlace permanente. Salut/Medicina

Traumes hereditaris

Un estudi demostra que els fets traumàtics que el pare pateix abans de concebre una filla poden afectar al futur nadó.

Aquest treball ha estat elaborat per l’Institut Central de Salut Mental de la Facultat de Medicina de la Universitat de Heidelberg, a Alemanya, dirigit per Carolin Hoyer i s’ha publicat a la revista NeuroReport.

L’estudi consisteix en un experiment amb ratolins. Van engabiar 2 ratolins de sis setmanes d’edat i els hi van aplicar una descàrrega elèctrica als peus. Això els hi va provocar un efecte psicològic equivalent al síndrome d’estrès posttraumàtic en humans. Després, com a control, van engabiar dos ratolins sans de la mateixa edat. Van aparellar amb femelles, també sanes, els quatre ratolins i van observar el resultat. Van veure que les filles dels ratolins traumatitzats creixien molt més lentament que els altres ratolins. 

Havent fet l’experiment, van atribuir els efectes a les modificacions epigenètiques. Aquestes modificacions no canvien la informació del gen però si la manera com es llegeix. Consisteix en l’addició dirigida de determinades molècules a l’ADN degut a factors interns de l’organisme o factors ambientals. De totes maneres, no descarten altres possibilitats. Una altra possible resposta a aquest resultat és que les femelles reconeguin l’estat del mascle durant l’aparellament i això alteri la seva resposta fisiològica i provoqui un efecte en el creixement de les filles. 

El que no s’ha pogut explicar és per què només afecta a les filles i als fills no. Tot i que aquest efecte diferencial entre els dos sexes també s’ha trobat en altres casos de modificacions epigenètiques.

En conclusió, encara que la mare sigui la única que manté una relació fisiològica directa durant la gestació, els traumes dels pares també poden afectar a la futura filla.

Font 1

Font 2

N. Rodeja

Etiquetas: , , , ,

17/02/2014 22:38 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Glòbuls vermells sintètics

20131216221947-image.jpgLa funció primària dels glòbuls vermells naturals és transportar oxigen, i els glòbuls vermells sintètics ho fan molt bé, mantenint el 90 per cent de la seva capacitat de fixació d'oxigen després d'una setmana.

No obstant això, els glòbuls vermells sintètics són també capaços d'alliberar fàrmacs de manera eficaç i controlada, així com de transportar agents de contrast d'àmplia distribució per incrementar la resolució en el diagnòstic per imatges.

"Aquesta capacitat per crear transportadors biomimètics flexibles per agents terapèutics i de diagnòstic, obre realment tota una nova gamma de possibilitats en l'alliberament de fàrmacs i aplicacions similars", valora Samir Mitragotri, de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara. "Podem dissenyar glòbuls vermells sintètics per transportar agents terapèutics addicionals, tant encapsulats en el glòbul vermell sintètic com sobre la seva superfície".

A més de sintetitzar partícules que imiten la forma i propietats dels glòbuls vermells sans, la tècnica amb què han treballat els investigadors també pot utilitzar per construir partícules que imitin la forma i propietats de cèl · lules malaltes.
S'espera que la disponibilitat de les cèl · lules malaltes sintètiques condueixi a un coneixement més profund de com afecten els glòbuls vermells certes malalties.

Raquel Maza
16/12/2013 22:19 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Elaboren noves guies per tractar el colesterol

20131122142252-image.jpgL’Associació Americana del Cor, i el Col · legi de Cardiòlegs recentment va presentar les noves recomanacions per tractar els problemes de colesterol.

Les noves guies divideixen els pacients en dos grups: el primer, els que han patit un atac de cor.

Ells hauran d’utilitzar ara les estatines per reduir el seu risc cardiovascular, però no per portar el seu índex de LDL a una xifra específica.

El segon grup està format per les persones que tenen un risc de, almenys, 7,5% de patir un atac al cor en els propers 10 anys. A ells se’ls recomana prendre estatines.

Encara no se sap si augmentaran les persones que s’hauran de medicar amb estatines. Les dones i persones afrodescendents, que tenen un major risc de patir un atac cardiovascular, estan més propensos a ser medicats amb aquests fàrmacs.

Els que només els utilitzen per reduir els seus nivells de colesterol LDL, però tenen un baix risc de patir un atac cardíac, possiblement ja no les requereixin.

Addicionalment, es desaconsella subministrar fàrmacs complementaris a les estatines, ja que aquestes només contribueixen a reduir els nivells de LDL, però no el risc d’un eventual infart.

Segons diuen, "Les noves guies són revolucionàries perquè suposen un enorme canvi en la política sobre qui ha de ser tractat"


Les recomanacions de l’Associació Americana del Cor són només per als Estats Units. No obstant això, solen ser preses com a referència per les societats mèdiques dels altres països, que avaluen la seva aplicació segons la realitat de la seva pròpia població.

http://colorblau.blogia.com/temas/salut-medicina.php

Etiquetas: ,

22/11/2013 14:27 Albert burgues Enlace permanente. Salut/Medicina

Investigadors catalans alerten d'una nova droga d'abús molt tòxica

20131121224543-foto.jpg

Investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar) han participat en un estudi internacional sobre una nova droga que ha aparegut al mercat segons la Xarxa Europea de Drogues Recreacionals. L’objectiu del treball és donar una visió general a nivell químic, farmacològic i conductual d’aquest nou compost químic.

Aquesta nova droga, la metoxetamina (MXE), és del tipus dissociativa que distorsiona les percepcions visuals i auditives produint un estat d’aïllament del consumidor. A més, tot apunta a que millora l’humor i que té fortes propietats al·lucinògenes.D’altra banda, el principal perill és que no està aprovada per a la consumició humana i,conseqüentment, té efectes secundaris i reaccions adverses altament perilloses. La causa d’aquest descontrol és que aquests nous compostos, sintetitzats en laboratoris clandestins, cada vegada són més agressius i els seus creadors intenten continuar sense regulació el màxim de temps possible per tal de vendre molta quantitat sense perill de ser perseguits per la justícia. Per aconseguir-ho, van canviant l’estructura molecular de les substància per tal de que leslegislacions els perdin la pista.

Resumint, la proliferació d’aquestes noves i perilloses drogues, que es publiciten i es distribueixen a través d’internet, és un problema greu que s’ha de combatre urgentment.

Pol Borrellas

21/11/2013 22:48 CMCgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

L’estudi de les connexions del cervell en repòs permet predir la capacitat d’aprenentatge

http://www.youtube.com/watch?v=jMYKmQxgVU020131121194406-images.jpeg

L’estudi del cervell en estat de repòs suposa una nova metodologia d’exploració que està revelant interessants dades sobre com funciona el cervell quan està actiu. Un nou estudi a nivell neurocognitiu desenvolupat per investigadors del Laboratori de Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I i del Center for Brain and Cognition de la Universitat Pompeu Fabra, i publicat en la prestigiosa revista científica Journal of Neuroscience<, revela que la variabilitat individual existent en les connexions cerebrals condiciona la capacitat d’aprenentatge de les persones i, al seu torn, el procés d’aprenentatge produeix una modificació en les xarxes cerebrals associades a les àrees entrenades.

Els resultats de la investigació conclouen que la capacitat d’aprenentatge del cervell humà es pot predir per mitjà de l’estudi de la connectivitat funcional espontània inicial del cervell, és a dir, la connexió o sincronització de l’activitat entre dos o més àrees cerebrals en estat de repòs. “Com és el teu cervell abans de començar a fer una tasca pot donar informació per a conéixer quant aprendràs i això des del punt de vista de la psicologia és fonamental. Ens està donant un element predictiu de com respondràs a una tasca d’aprenentatge”, ressalta César Ávila, catedràtic del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia de la Jaume I.

Maria Vicens

21/11/2013 19:44 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

TÈCNICA QUE PERMET VEURE EL DESARROLLAMENT DEL TÒRAX HUMÀ

20131120230246-torax.jpg

Fins ara, s’ha estudiat poc i se sap poc sobre el desarrollament del tòrax al llarg del cicle vital humà a causa de la seva commplexitat en la corvatura de les costelles, els molts elements anatòmics... las imatges mèdicas en 3D han permès visualitzar la caixa toràcica però amb escassos detalls dels seus rasgos, corvatura, els espais entre elles i la columna vertebral.

La revista "Plos one" ha publicat un estudi en el qual mitjançant morfometria geomètrica 3D ha examinat com canvia el tòrax en forma i tamany al llarg del temps per comprovar si es vritat el que diuen alguns estudis de que la forma i funció toràcica s’adquireix a la edat dels dos anys.

En aquest estudi s’ha pogut comprovar que el creixement i la forma de la regió toràcica inferior i superior d’un adult s’estableix i finalitza mes tard del que s’esperava i que aquest està relacionat amb els diferents sistemes de maduració del sistema respiratori, digestiu i locomotor. En un infant la caixa toràcica la té en forma "piramidal" i en un adut en forma de "barril".

Els resultats obtinguts en aquest estudi són rellevants en la medecina evolutiva ja que ha cuantificat per complet el desarrollament i creixament normal del tòrax complet d’un humà adult en 3D. Aquest estudi també entra en el camp de la evolució ja que el nostre tòrax passa a tenir forma de tòrax de homini cuan som infants a tenir un tòrax desarrollat.

http://noticiasdelaciencia.com/not/8783/una_tecnica_3d_permite_ver_con_detalle_el_

desarrollo_del_torax_en_humanos/

Joel Alfaro 

20/11/2013 23:06 Joel Alfaro Enlace permanente. Salut/Medicina

Elaboren noves guies per tractar el colesterol

20131120170920-image.jpg
Les noves guies divideixen els pacients en dos grups: el primer, els que han patit un atac de cor.

Ells hauran d’utilitzar ara les estatines per reduir el seu risc cardiovascular, però no per portar el seu índex de LDL a una xifra específica.

El segon grup està format per les persones que tenen un risc de, almenys, 7,5% de patir un atac al cor en els propers 10 anys. A ells se’ls recomana prendre estatines.

Encara no se sap si augmentaran les persones que s’hauran de medicar amb estatines. Les dones i persones afrodescendents, que tenen un major risc de patir un atac cardiovascular, estan més propensos a ser medicats amb aquests fàrmacs.

Els que només els utilitzen per reduir els seus nivells de colesterol LDL, però tenen un baix risc de patir un atac cardíac, possiblement ja no les requereixin.

Addicionalment, es desaconsella subministrar fàrmacs complementaris a les estatines, ja que aquestes només contribueixen a reduir els nivells de LDL, però no el risc d’un eventual infart.

Segons diuen, "Les noves guies són revolucionàries perquè suposen un enorme canvi en la política sobre qui ha de ser tractat"


Les recomanacions de l’Associació Americana del Cor són només per als Estats Units. No obstant això, solen ser preses com a referència per les societats mèdiques dels altres països, que avaluen la seva aplicació segons la realitat de la seva pròpia població.

Etiquetas: ,

20/11/2013 17:09 Albert burgues Enlace permanente. Salut/Medicina

Es troba una cura pel càncer relativament barata, un problema o una solució?

20131120132842-20131113213011-image.jpg

Un grup d’investigadors canadencs ha aconseguit trobar una cura pel càncer, utilitzant dicloracetat. Aquesta medecina ha estat provada amb cèl·lules humanes i aquests investigadors han pogut observar que mata les cèl·lules cancerígenes del cervell, dels pulmons i del pit, deixant només les cèl·lules sanes.

Aquesta substància el que fa és detonar una acció dels mitocondris, més concretament la glucòlisis, per que aquesta acabi de forma natural amb els tumors malignes.

Aquesta podria ser una gran innovació per a la ciència i una cura per a la gent malalta, a sobre li hem d’afegir que és una substància que no és cara i és molt assequible, però, és això perjudicial o favorable?

Al ser més barata que els medicaments que s’ofereixen avui en dia per a retrasar el procés del càncer aquesta investigació no ha rebut inversions d’altes empreses, dit d’una altra manera, com que no produirà grans quantitats de diners és molt probable que no es posi en marxa ni es comercialitzi, bloquejada per les pròpies farmacèutiques.

Podem observar que en aquesta societat van abans els diners que la salut de milers de persones a tot el món, i tenint en compte que unes recents investigacions diuen que cada cop el percentatge de gent amb càncer augmenta més ràpidament, hem de deixar córrer una oportunitat així de salvar vides i resignar-nos? O hem d’actuar?

vanguardia.com

burbuja.es

 

Clara Marcè

Etiquetas: , ,

20/11/2013 13:36 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nova causa de l'obesitat descoberta

20131120123521-image.jpgEstudis recents han descobert que el factor clau per l’ obesitat és la flora bacteriana. Condiciona molt més que l’alimentació, els hàbits de vida poc saludables o l’herència genètica.
Hi ha 8 famílies de bacteris que s’encarreguen de regular el pes corporal i que, per tant, la seva absència està directament relacionada amb la obesitat. La seva baixa concentració a l’intestí afecta a 1 de cada 4 persona i un 80% d’aquestes pateix obesitat. Coneixent això es podria evitar aquesta malaltia i altres patologies associades com són la diabetis, el colesterol, la hipertensió, els problemes cardíacs... És un descobirment molt important si tenim en compte que, segons fonts de la OMS, afecta a 700 milions de persones a tot el món.
Cada vegada són més importants els descobriments científics per a les indústries alimentàries i en aquest cas el que es faria és conèixer el metabolisme de cada persona i de quina manera reacciona als nutrients per desenvolupar suplements alimentaries específics que s’adaptessin a les necesstitats de cada individu. Sabent això caldria incrementar el consum de fruita i verdura ja que són aliments que augmenten la diversitat de la flora bacteriana i reduir els greixos, no abusar dels fàrmacs, ingerir més aliments crus i fer esport ja que són accions que també contribueixen a millorar-la. En casos avançats d’obesitat es podria, fins i tot, fer un transplantament de la microbiota intestinal ja que és un dels millors tractaments per la obesitat.

Ferran Borràs

http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013-09-03/la-verdadera-causa-de-la-obesidad-ocho-clases-de-bacterias-deciden-tu-peso_23860/

Etiquetas: ,

20/11/2013 12:39 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Es troba una cura pel càncer relativament barata, un problema o una solució?

20131113213011-image.jpgUn grup d’investigadors canadencs ha aconseguit trobar una cura pel càncer, utilitzant dicloracetat. Aquesta medecina ha estat provada amb cèl·lules humanes i aquests investigadors han pogut observar que mata les cèl·lules cancerígenes del cervell, dels pulmons i del pit, deixant només les cèl·lules sanes.
Aquesta substància el que fa és detonar una acció dels mitocondris, més concretament la glucòlisis, per que aquesta acabi de forma natural amb els tumors malignes.
Aquesta podria ser una gran innovació per a la ciència i una cura per a la gent malalta, a sobre li hem d’afegir que és una substància que no és cara i és molt assequible, però, és això perjudicial o favorable?
Al ser més barata que els medicaments que s’ofereixen avui en dia per a retrasar el procés del càncer aquesta investigació no ha rebut inversions d’altes empreses, dit d’una altra manera, com que no produirà grans quantitats de diners és molt probable que no es posi en marxa ni es comercialitzi, bloquejada per les pròpies farmacèutiques.
Podem observar que en aquesta societat van abans els diners que la salut de milers de persones a tot el món, i tenint en compte que unes recents investigacions diuen que cada cop el percentatge de gent amb càncer augmenta més ràpidament, hem de deixar córrer una oportunitat així de salvar vides i resignar-nos? O hem d’actuar?




http://www.vanguardia.com.mx/investigadoresencuentrancuraparaelcancerperonoesnegocioparafarmaceuticasyquizanuncavealaluz-724971.html
http://chemtrailsevilla.wordpress.com/2011/05/14/investigadores-canadienses-encuentran-una-cura-sencilla-para-el-cancer-pero-las-principales-companias-farmaceuticas-no-les-interesa/

Clara Marcè
13/11/2013 21:32 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Més de 22 millons de nens en el món no reben les vacunes més bàsiques

20131109114413-image.jpgL’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha calculat aquesta xifra i més del 50% dels nens viuen el països subdesenvolupats.
La vacuna evita patir alguna descapacitat i emfermetats que ja són prevenibles com diarrea per rotavirus, la rubeola i el tétanos, i en el pitjor dels casos, la mort. Cada any s’eviten entre 2 i 3 millons de morts gràcies a la vacunació.
L’OMS diu que s’ha de prioritzar la vacunar arreu del món i que es requereixen esforços per arribar a aquestes zones del planeta.
L’organització treballa activament amb els països per cobrir la cobertura i desenvolupar el Pla d’Accio Global de la Vacuna (GVAP). Pretèn evitar millons de morts a travésd e la vacuna.
Els països tenen l’objectiu d’aconseguir una cobertura de vacunació major o igual al 90% a nivell nacional i un 80% a cada districte pel 2020. El GVAP també té com a objectiu estimular la investigació i el desenvolupament per la propera generació de vacunes.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/05/actualidad/1383652344_046953.html
http://www.sabin.org/updates/blog/decade-vaccines-collaboration-releases-final-gvap

Irene Hernández
09/11/2013 11:44 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Bioimpressió de teixits vius

20131030222136-bioimpresion.jpg

En alguns laboratoris es comença a investigar amb impressores de teixits vius. D'aquesta manera, es podria reparar teixits danyats com ara el del cor, la pell i els genolls. A l'Escola de Medicina de Hannover (Alemanya), ja s'han imprès cèl·lules de pell en tres dimensions i làmines de cèl·lules cardíaques. Aquestes làmines potser es podran utilitzar per reparar teixits danyats per l'atac de cor.D'Lima (director d'un laboratori de recerca ortopèdica de la clínica Scripps de San Diego) té com a objectiu de la seva investigació poder crear cartílag del genoll a partir de bioimpressores. La idea principal és, a partir d'una impressora antiga de tinta, canviar-hi al tinta per gel o líquid de cèl·lules vives. Així poder imprimir, capa rere capa, teixits de diferents òrgans.  Primer de tot, es va determinar si es podia passar cèl·lules vives per la impressora sense matar-les. Es va veure que en la majoria dels casos és possible. Llavors es va intentar crear diferents teixits. Evidentment, els investigadors s'han trobat amb diversos problemes. Un dels més importants és fer possible el manteniment viu del teixit fabricat. La natura ho fa a partir de vasos sanguinis. Per això, s'està intentant poder crear canals que travessin el gel de cèl·lules. Però D'Lima no té aquest problema, ja que el cartílag no necessita aquests vasos sanguinis. El seu obstacle és la complexa estructura del teixit que vol imprimir. Per acabar aquest experiment, fa falta molt de temps. Com ja sabem, les investigacions són processos molt llargs.

Webgrafia:

Font 1

Font 2

N. Rodeja

 


30/10/2013 22:21 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La primera cama biònica

20131016192531-foto-1.jpg

“Un home de 31 anys anomenat Zac Vawter que va perdre una cama en un accident de moto l’any 2009 pot tornar a caminar gràcies a una pròtesi biònica que entén les ordres del cervell.” Aquestes eren les primeres línies d’una notícia publicada a La Vanguardia el dia dimarts 1 d’octubre del 2013.

Per posar-nos en context i fent una mica d’història sabem que el concepte del canvi al llarg del temps és el que entenem per evolució. L’evolució biològica es recull actualment en la teoria sintètica de l’evolució que és la millora de la proposada per Darwin al segle XIX.

Al llarg del temps, l’ésser humà ha confeccionat diferents eines, ha domesticat animals, ha inventat l’agricultura, etc. fins arribar on es troba ara. Un d’aquests processos ha estat el de modificar el nostre cos i/o superar una discapacitat. En primer lloc l’home primitiu va inventar un calçat i una roba que va servir com a mètode adaptatiu per protegir el nostre cos i poder colonitzar zones més extremes climàticament. Per altre banda, i fent referència al segon procés, es van crear les potes de pal i els garfis que són formes primitives de les pròtesis actuals.

Avui en dia hi ha dos enfocs clars en tecnociència: substituir un òrgan, teixit, o membre per un altre d’orgànic i equivalent (transplantaments) o substituir-lo per una pròtesi mecànica. En aquest segon aspecte han passat de ser rudimentàries a verdaderes obres d’enginyeria cibernètica.

Cal diferenciar, però, el concepte de biònic i cyborg malgrat forces vegades s’utilitzin com a sinònims. Un cyborg és una estructura metàl·lica que té com a funció preservar un òrgan biològic (generalment el cervell) i millorar les qualitats físiques humanes mentre que un home/dona biònic és una persona normal que se li ha substituir un òrgan per versions mecàniques. Podem pensar que això es dóna en casos extrems però no és així. La pròtesi de maluc, peces dentals, cristal·lins artificials, cargols i plaques en els ossos trencats... són força corrents entre la gent del carrer.

Tornant a la notícia, aquesta nova pròtesi té l’avantatge que interpreta automàticament els impulsos del múscul de la cuixa i són transmesos als elèctrodes de la cama biònica. Amb aquest nou model també s’evita el haver de tocar botons per programar-la i és capaç de reconèixer els patrons de com camina el pacient a més d’adaptar-se a la velocitat des d’una caminada lenta a una de molt veloç.

Els metges i enginyers que l’han dissenyada (Centre de Medicina Biònica de Chicago) però avisen que encara no està a punt per estendre-ho a gran escala. Un dels problemes físics que delimita aquesta expansió són el pes actual (4,7kg) i el soroll que produeix que és similar al d’un ventilador. L’aspecte més important a millorar és que en el 98.2% dels casos s’interpreten correctament els impulsos i malgrat que en la majoria d’errors no hi ha repercussions es donen casos on el pacient pot caure.

Per últim, la cama biònica és capaç de fer tres moviments: caminar sobre el pla, pujar escales i caminar per una rampa de fina a 10 graus de pendent. La prova més dura a la que ha estat sotmesa la pròtesi és pujar un gratacels de Chicago de 2100 esglaons.

Malgrat l’avenç és important i tindrà repercussions molt positives en la societat encara falta molt camí per recórrer fins a poder gaudir d’una cama biònica capaç de simular a la perfecció les biològiques. El primer pas per aconseguir-ho és intentar que la pròtesi no només interpreti les ordres del cervell sinó que pugui enviar impulsos de tornada al cervell. 

Enllaços d’interès:

La Vanguardia http://hemeroteca.lavanguardia.com/search.html?fromISO=true&q=cadera&aux=cadera&bd=25&bm=09&by=2013&ed=12&em=10&ey=2013&x=-684&y=-434&page=2

http://www.kevinwarwick.com/

http://www.wired.com/underwire/2008/02/cyborg-enables-color-blind-artist-to-hear-his-palette/

 

Albert Mestres

Gaudí 16/10/13

16/10/2013 19:25 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un Nobel essencial

20131010201849-be.png

Aquest any 2013 el premi Nobel de medicina ha premiat els treballs de tres científics “pels seus descobriments de la maquinària que regula el trànsit vesicular, un sistema de transport essencial en les nostres cèl·lules” inclòs, per exemple, en la comunicació de les neurones i l’alliberament d’insulina. De fet aquests tres científics han resolt l’enigma que explicaria perquè el sistema és capaç de portar les molècules adients al lloc indicat en el moment precís.

  • Randy W.Schekman ha descobert gens que codifiquen proteïnes reguladores del transit vesicular comparant cèl·lules de fongs normals amb cèl·lules genèticament modificades. En aquestes últimes el trànsit tenia un funcionament distorsionat i va saber identificar els gens que controlaven  el transport cap a diferents compartiments i cap a la superfície de la cèl·lula.
  • James E. Rothman ha descobert que un complex proteínic permet a les vesícules fusionar-se amb les membranes. Les proteïnes de la vesícula s’uneixen amb unes proteïnes complementaries específiques de la membrana, assegurant-se que la vesícula s’uneixi al lloc correcte i que les molècules que transporta arribin a la seva destinació.
  • Thomas C. Südhof ha estudiat com els senyals es transmetien de neurona en neurona i com el calci controla aquest procés. Ha identificat el mecanisme molecular que detecta els ions de calci i desencadena la unió vesicular explicant com s’aconsegueix que passi en el moment adequat i com les substàncies assenyalades són alliberades des d’aquestes.

Aquestes descobertes són tant importants perquè errades en els processos que han descrit poden donar lloc a malalties com diabetis, malalties neurològiques i trastorns immunològics. Per tant, el fet de saber això, ajudarà en la recerca per trobar-ne la cura.

http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/2013/press.html

E.Massagué

10/10/2013 20:41 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Són fiables els assaigs de medicaments a l'Índia?

Els assaigs de fàrmacs es practiquen en persones que s'hi presenten voluntàriament assumint els riscos a canvi d'una remuneració econòmica i una assegurança per part de la farmacèutica.

Aquests assaigs estan sotmesos a uns controls molt estrictes per tal de garantir la salut del individu que prova el medicament i llistar-ne tots els efectes secundaris en l'organisme. Donades les característiques d'aquests assaigs, el preu que les entitats de prova cobren a les farmacèutiques és molt elevat.

D'aquesta manera, igual que amb la mà d'obra de les fàbriques, els assaigs mèdics s'han deslocalitzat dels països més desenvolupats a països amb menys recursos com l'Índia. A l'Índia, diversos instituts ofereixen ràpids assaigs d'una durada d'un mes a uns preus que les empreses del primer món no poden competir. 

Llavors, són igual de fiables? Rotundament no. Els voluntaris indis encadenen aquests assaigs i no són estudiats de cap manera. Podríem dir que els instituts de proves que duen a terme aquestes pràctiques simplement vigilen que el pacient no mori durant l'assaig. Ni els efectes secundaris, ni l'historial mèdic del voluntari són tinguts en compte.

Els informes que surten d'aquests assaigs per tant, són quasi inventats. I això pot arribar a fer molt de mal a tots els pacients del món en general.

Enllaç al 30 minuts "Assajos clínics low cost"

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1882/

 

Guillem Allepuz

Fonts: 30 minuts "Assajos clínics low cost"

04/06/2013 16:39 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El cafè redueix la mortalitat

20130530172641-img-12528.jpg

Un extens estudi sobre gairebé mig milió de persones madures, a les que sels va fer un seguiment durant aproximadament 12 anys, ha revelat una inspiració natural clara, encara que per ara sense explicació: quan augmenta la ingestió de cafè, disminueix el risc de mort.

Neal Freedman, autor director de l’estudi, de l’Institut Oncològic Nacional d’Estats Units, ha analitzat aquests resultats i els potencials vincles entre beure cafè, consumir Cafeïna, i diverses causes específiques de malalties. Com passa en altres Casos semblants, no convé afanyar-se a treure Conclusions. Hi ha molts factors que podrien contribuir a l’associació entre el cafè, les malalties i la mortalitat, any sí s’imposa aprofundir a la qüestió desde més angles. Ningú, per tant, hauria de començar ara a consumir quantitats ingents de cafè megut per l’esperança d’estar allargant la vida. A més, el Consum excessiu de cafè, més enllà del límit màxim del que és habitual, pot ser perjudicial per a la salut, com ho és el consum excessiu de qualsevol producte.

També s’ha de analitzar meticulosament la relació entre el Consum de cafè, el de tabac i el d’alcohol, tenen amb els efectes fisiològics de la cafeïna en la presió arterial i la funció cardíaca, així com tenir molt en Compte la importància de diferenciar entre els efectes del cafè i els de la cafeïna. Un dels primers passos serà identificar quins components del cafè i altres begudes amb cafeïna beneficien o perjudiquen a els consumidors, en quines circumstàncies i respecte a quins resultats a la salut.

El que indica l’estudi realitzat per l’equip de Freedman, és que les persones madures que beuen cafè, ja sigui amb cafeïna o descafeïnat (que pot del contenir una mica de cafeïna però en quantitats molt més baixes), Tenen un risc més baix de mort que aquelles altres de la mateixa franja d’edat però que no beuen cafè. Aquest troballa si suma a altres que també sugereixen que beure cafè, sense caure en un consum excessiu, pot portar beneficis per a la Salut.

 

Àlex Barrero

Links:

http://noticiasdelaciencia.com/not/6644/_a_mayor_consumo_de_cafe__menor_mortalidad_/

http://www.cafegra.com/blog/cat/?p=105

 

Video:

https://www.youtube.com/watch?v=Nrf5xU49bcU

30/05/2013 17:27 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Noves drogues per saltar-se la llei

foton

Des de l’any 2011 es comencen a crear noves dorgues sintétiques en zones de la Xina o India que resemblen a drogues originals, majoritàriament anfetamines. Aquestes estàn afectan molt a Europa d’una manera molt ràpida i progresiva que ha fet preocupar a les institucions nacionals i europeas contra le prevenció de drogues.

Són drogues molt noves que no es troben en les llistes d’il·legals i per tant es poden comercialitzar per internet sense problemes. Els creadors aprofiten el temps, aproximadament un any, que la policia tarda en detectar la drogua, analitzar-la i il·legalitzar-la.

Aquestes drogues estàn creades a partir de sustàncies molt diferents a les quals només se li canvia una o dos mol·lécules de manera que segueix mantenint els efectes però no es detecta com a droga en un anàlisi, de manera que pels científics és molt més difícil detectar-la.

Al mateix temps que aquestes drogues van en augment les drogues clàsiques perden la seva importància. Encara que el nombre consumidors de drogues a baixat i hi ha molta més gent que intenta deixar-la, les mort per culpa de les drogues segueixen sent altes però menors en comparació al 2011. 

Les noves drogues (o imitadors) han causat de moment 21 morts en tota europa ja que les persones no es preocupen pel que es prenen i no pensen ni pregunten en les possibles conseqüències.

Cristina Franco

http://www.lavanguardia.com/salud/20130528/54374458681/ue-alerta-aumento-imitaciones-drogas.html

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/05/28/actualidad/1369749869_313191.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/espana-cabeza-europa-consumo-cannabis-cocaina-2402840

Etiquetas: , , , ,

29/05/2013 18:37 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Amnesia infantil

20130528223941-hipocamp.png

Quan som petits vivim moments que després quan creixem ja no recordem amb claredat o no els recordem gens.

 Fins ara no es sabia la causa d’això però uns científics de la universitat de Toronto, Canadà han conclòs que la causa d’això és l’elevat nivell de producció de neurones els primers anys de les nostres vides.

La neurogènesi, és a dir, la producció de noves neurones a l’hipocamp és en els nivells més alts abans i després de néixer i a mesura que et fas adult aquesta decau.  Aquest procés serveix per tenir una bona capacitat cognitiva i d’aprenentatge però a l’hora de la formació de les neurones els records se’n van de la memòria.

Així doncs, aquests cinetífics, van fer un estudi amb ratolins. Van agafar ratolins vells i joves. En els ratolins adults, els que ja tenien formada la memòria, quan van augmentar la producció de les neurones els va ser suficient per oblidar.

Per altra banda als ratolins joves, després de la formació de la memòria, al disminuir la neurogènesi tenen records més nítids, és a dir, que l’oblit dels records que solen tenir a aquesta edat no succeeix.

Així doncs s’explica aquesta amnèsia infantil. Abans dels quatre o cinc anys tenim un hipocamp molt dinàmic que no pot emmagatzemar informació estable.

Aquí deixo un vídeo on explica què és i per què serveix l’hipocamp: http://www.youtube.com/watch?v=LBsW5qz5sDU 

Neus Aranda

Etiquetas:

28/05/2013 22:41 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Se reduce la detección de la Legionella a una hora

El organismo de certificación internacional AOAC valida el sistema MP4-Hunter de Biótica, empresa del Parque Científico de la Universitat Jaume I, que permite realizar hasta 40 ensayos de Legionella por analista en una hora. El test Legipid®Legionella Fast Detection consigue esta rapidez gracias a una técnica de análisis basada en la captura y revelado que permite detectar la presencia de la bacteria patógena en el agua sin hacerla crecer. «A diferencia del proceso clásico que se basa en el cultivo del microorganismo y necesita entorno a los diez días para obtener resultados, el test Legipid ofrece la posibilidad de realizar en apenas una hora hasta 40 determinaciones por analista, lo cual aporta una flexibilidad muy importante a la operatividad del laboratorio y también se traduce en un ahorro de coste muy significativo para los laboratorios y usuarios», según Guillermo Rodríguez, director científico de Biótica.

Derek Pollé
Classe Marx

Enllaç: http://blogs.uji.es/cienciatv/2013/05/17/la-empresa-de-la-uji-biotica-reduce-a-una-hora-la-deteccion-de-legionella/
27/05/2013 20:28 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

L’autotrasplantament de cèl•lules mare adultes millora l’artrosi de genoll

20130527185826-95-celulas-madre.jpg

L'artròsi de cartílag muscular del genoll és una de les malalties més freqüents traumatologicament parlant.

Les cèl·lules mare són cèl·lules amb la capacitat de regenerar-se i a més a més d'adaptar-se al teixit al qual estant adoptant la funció específica del seu entorn, de manera que les situem on les situem adoptaran la funció desitjada.

 

Es tracta d'un dels primers exemples en humans de la utilitat d'aquest material biològic ja que el treball amb aquests tipus de cèl·lules es complicat.

 

S'ha observat que el dolor dels pacients amb artròsi al genoll disminueix considerablement i augmenta la seva mobilitat en aplicar el tractament d’autotrasplantament de cèl·lules mare.

 

Les mostres del potencial d'aquesta tècnica van en augment a cada experiment, es va realitzar un assaig amb 12 pacients dels quals 11 van manifestar una gran millora en la mobilitat del seu genoll i una disminució del dolor a més a més de la millora de la qualitat del cartílag.

Aquesta investigació ha estat feta a diversos hospitals d' Espanya entre els quals es troba el Centre mèdic Teknon situat a Barcelona.

 

El tractament consisteix en extreure cèl·lules del propi greix del pacient, purificar-les de manera que al ser les cèl·lules del propi pacient no hi ha riscos de rebuig per part del sistema immunitari. 

 

Amàlia Prat

 

27/05/2013 18:58 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

S’identifiquen indicadors genètics de la depressió postpart

20130526225207-depresion-post-parto.jpg

La depressió postpart és el nom amb el que es coneix el desenvolupament d’una depressió en la mare després del naixement del seu fill. És una de les malalties més freqüents després del part ja que afecta a una de cada deu mares. Si no es tracta a temps pot persistir durant mesos i fins i tot anys. La tristesa, la irritabilitat, la fatiga, l’insomni, la pèrdua de la gana, la incapacitat per a gaudir, l’ansietat, la sensació de bloqueig... són alguns dels símptomes que presenten les mares que desenvolupen aquest trastorn. Es senten impotents i amb poca capacitat per a cuidar del seu bebè i ocupar-se’n del seu desenvolupament global, físic, emocional...

Científics de la Universitat de John Hopkins, a Baltimore (Maryland) han detectat una alteració química de dos gens que pronostica amb un 85 % d’encert la possibilitat de desenvolupament d’una depressió post part per part de les dones embarassades.

 

L’estudi publicat a la revista Molecular Psychiatry indica que les modificacions que alteren la manera en que els gens funcionen sense canvis en la seqüència de l‘àcid desoxiribonucleic, poden detectar-se a la sang de les dones en qualsevol trimestre de l’embaràs. Això permet pronosticar la depressió en les setmanes següents al part possibilitant una intervenció terapèutica basada en la prevenció.

 

L’estudi ha comptat amb la participació de 52 dones embarassades que presentaven trastorn de l’estat d’ànim i han trobat un 85 % d’encert. Els investigadors han assenyalat que cal augmentar la mostra.

 

Els investigadors eren coneixedors de la baixada del nivell d’estrogen en les dones després del part tant si presentaven símptomes depressius com si no. L’estrogen té una influencia directa a l’hipocamp que és la part del cervell que regula l’estat d’ànim. El que volien era identificar quins gens presenten una participació més activa en els canvis de l’hipocamp. Mitjançant la recerca van trobar els gens TTC9B i HP1BP3, que són els que s’han trobat alterats en les dones malaltes.

 

Fotografia:

http://misretonitos.com/2012/03/21/cuidado-con-la-silenciosa-depresion-posparto/

Fonts:

http://www.lavanguardia.com/salud/20130521/54374276418/cientificos-identifican-indicadores-geneticos-depresion-post-parto.html

http://geosalud.com/depresion/depresion_postparto.htm

 

Núria Merino, Gaudí.

26/05/2013 22:52 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El virus H7N9 deixa almenys 2 morts a Xina

El nou virus de grip H7N9 amb prou feines ha causat trenta morts des de 31 de març, quan s'han detectat les infeccions en éssers humans primers a Xangai. Però aquesta vegada científics xinesos no semblen disposats a córrer cap risc, i les principals instituts del país s'han convertit en la urgència de la recerca de virus emergents. Segons la seva novament obtinguts en furga - model de sistema d'influenza humana-, el H7N9 és capaç de reproduir en el tracte respiratori superior (que facilita la seva transmissió) i també a la profunda (que exacerba els seus símptomes). El virus estén eficient entre fures per contacte directe i menys efectiva per l'aire.""En condicions adequades, la persona de transmissió pot ser possible", a la revista Science concloure 30 investigadors del conjunt del centre d'investigació de la grip, que pertany a les universitats de Shantou i Hong Kong, el centre xinès de Control i prevenció de malalties, a Pequín i altres instituts a la Xina en col·laboració amb la Universitat de Toronto i els viròlegs de l'infant St Jude Hospital, a Memphisun referent mundial en el grup de grip. La possibilitat de transmissió efectiva entre les persones és la gran preocupació de l'Epidemiologos.como és habitual amb emergents virus de la grip, la H7N9 és producte d'un mestissatge entre diversos virus d'altres espècies. Primer entre virus de diferents dos aus (un put la hemagglutinin de la H7 subtipus i altre neuraminidase N9, que mai abans havien aparegut junts classe); i després d'això híbrid primer l'aigua i altres virus de la grip (H9N2) molt estès per granges de pollastres a l'Àsia Oriental.125 Casos humans va confirmar a l'inici d'aquest mes, tres quartes parts havia tingut contacte amb els pollastres de granja, que, per tant, són els principals sospitosos com a focus d'infeccions en éssers humans. Investigadors també han informat alguns casos de brots familiars, per la qual cosa es considera probable que el H7N9 té una major capacitat de difusió de persona a persona, encara que òbviament limitat (en cas contrari vols tenir ja se suposa una pandèmia). La seqüència genètica del virus també apunta a que ja ha experimentat algunes mutacions favorables a la seva replicació en humans, o al menys a la Generalitat dels mamífers.El treball mostra que furga no només pot convertir-se en infectat amb un virus H7N9, sinó també convertir-se en efectius brots de noves partícules virals, per uns sis dies.

http://www.youtube.com/watch?v=Z8x3ifDlW4A

26/05/2013 21:26 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nanosensor detector de cancer

 

Investigadors de la Universitat de Stanford han fabricat un nou sensor nanomagnètic que és fins a 1.000 vegades més sensible que els mètodes actuals de detecció del càncer. Pot explorar amb una alta precisió qualsevol fluid corporal, així com analitzar de forma simultània fins a 64 proteïnes associades al càncer. El ‘nanosensor’ ha aconseguit detectar tumors en ratolins abans que qualsevol altra tecnologia actual de detecció. Els investigadors asseguren que pot inclús utilitzar-se per detectar marcadors de malalties diferents del càncer. Els resultats s’han publicat a ’Nature Medicine’.

A la primera etapa d’un càncer, el nivell de biomarcadors de proteïnes en sang és molt baix, de manera que es necessiten tecnologies extremament sensibles per detectar-los. Però és la detecció precoç la que obrirà més opcions per aconseguir curar el pacient.

Els investigadors expliquen que la tecnologia del ‘nanosensor’ també podria permetre als metges determinar ràpidament si un pacient està responent a un determinat tractament de quimioteràpia. El sensor que han creat, que utilitza la nanotecnologia de detecció magnètica que havien desenvolupat prèviament, pot detectar biomarcadors de proteïnes fins a una concentració de 30 molècules en un mil·límetre cúbic de sang.

 

Carlos García

 

http://news.stanford.edu/news/2009/october12/cancer-detection-101209.html

http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/noticies/838/Fabriquen-un-nanosensor-mil-vegades-mes-sensible-que-els-metodes-actuals-de-deteccio-del-cancer.html

26/05/2013 20:58 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Salven la vida d’un bebé amb un dispositiu sortit d’una impresora 3D

20130526175728-hiuhp9ih.jpg

Kaiba Gionfriddo actualment té tres mesos i va néixer amb una enfermetat coneguda amb el nom de traqueobroncomalacia, aquesta infermetat pot provocar un col·lapse de les vies respiratòries i que impedeix respirar per si mateix.

 Un comunicat de la Universitat de Michigan, deia que aquest nen tenia molt poques possibilitats de sobreviure i sortir amb vida de l’hospital. Els pares del nen de 20 mesos van signar els paper conforme deixaven en mans dels metges al seu bebè i que li practiquessin una mètode que encara s’està desenvolupant per la universitat, seguidament dos doctors especialitzats en la matèria van rebre una autorització d’emergència per tal de crear un dispositiu per ajudar al nen a respirar.

 Els doctors Green i Hollister van dissenyar un fèrula que s’uniria a les vies respiratòries del bebè per fer més grans els bronquis i així ajudar al seu sistema respiratori a créixer de forma correcte.

 Els doctors van reproduir el dispositiu mitjançant una impressora 3D, varen utilitzar un biomaterial que és diu policaprolactona, el qual es re absorbible pel propi cos en tres anys quan el teixit comenci a créixer de bona forma el substituirà.

 Aquests dos doctors van dissenyar la fèrula personalitzat i a mitjana del coll del nen, creat a partir d’una tomografia de la tràquea i dels bronquis del nen.

 El comunicat de la Universitat de Michigan diu que per quan el dispositiu es reabsorgui, els pulmons del nen i les vies respiratòries s’haurà desenvolupat ja lo suficient com per mantindre’s constant i oberts per si mateixos. El nen va sortir de l’hospital amb una traqueotomia i un any després no s’ha observat cap canvi negatiu ni problema, segons diuen els doctors.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Salvan-la-vida-de-un-bebe-con-un-dispositivo-salido-de-una-impresora-3D/(formato)/fotografias/(nodo)/46352  , (també video youtube)

MIREIA SÁENZ EDO

26/05/2013 17:58 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Detectada una proteína clave en el desarrollo de los linfomas más agresivos

20130525194851-image.jpgPamplona. (Efe).- Científicos del Centro de Investigación Médica Aplicada (CIMA) de la Universidad de Navarra han demostrado el papel de una proteína en el correcto ensamblaje de la respuesta inmune y su implicación en el desarrollo de un tipo de linfoma agresivo.
Los resultados se han publicado en Blood, la revista de la Sociedad Americana de Hematología y la que tiene el mayor factor de impacto en el campo de la hematología oncológica, según ha informado este viernes el centro universitario en una nota.
Los responsables de la investigación explican que la expresión de la proteína FOXP1 se desregula frecuentemente en linfomas, pero se sabe muy poco de su función biológica exacta o de su papel en la progresión de los linfomas, por lo que se propusieron profundizar en ello.
Ahora han confirmado que esta proteína es un "factor clave" en la regulación de estos procesos y en la propia formación de los centros germinales. Además, han descubierto que participa "directamente en la respuesta inmune humoral, regulando procesos de proliferación, diferenciación y reparación de ADN que tienen lugar en los centros germinales y que aparecen alterados frecuentemente en los linfomas más agresivos".
Por lo tanto, esta proteína puede ser una "diana terapéutica selectiva para un subgrupo de linfomas B que actualmente carece de tratamiento curativo". Dado que más de la mitad de los linfomas B se generan a partir de células del centro germinal, los resultados podrían tener una repercusión en el manejo clínico del linfoma más frecuente, el linfoma difuso de células grandes, según las mismas fuentes, que advierten de que se trata de datos moleculares preclínicos en los que hay que seguir profundizando.
Los linfomas B representan el sexto cáncer más frecuente en los países desarrollados y alrededor del 60% de pacientes que los padece consigue la curación con los tratamientos disponibles. Sin embargo, algunos tipos de linfomas, como el linfoma difuso de células B grandes con fenotipo activado, son resistentes a los tratamientos actuales, por lo que es necesario disponer de nuevas terapias.


Leer más: http://www.lavanguardia.com/salud/20130524/54374816812/detectada-proteina-clave-desarrollo-linfomas-agresivos.html#ixzz2UKOLbO1Q
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Ignasi Farrús
25/05/2013 19:51 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El fum dels cotxes augmenta el colesterol

20130525144758-colesterol.jpg

Respirar el fum del cotxes, pot provocar un augment en el colesterol alterant les qualitats protectores cardiovasculars del colesterol bo i crean l'anomenat "colesterol dolent". L'efecte de la creació de colesterol dolent és que les arteries es taponin.

Aquest fet s'ha descobert a partir d'un estudi de Jesus Araujo al Departament de Cardiologia ambiental de l'Escola de medicina David Greffen de la Universitat de California. Aquest estudi consistia en estudiar els efectes que produien el fum dels cotxes en ratolins durant dos setmanes i comparar-los amb altres ratolins que visquin en un ambient normal en la natura.

Amb aquest estudi, es va comprovar que els que estaven exposats a respirar el fum dels cotxes, sufrien perjudicis oxidatius en la sang i en el fetge.

Gracies a aquest descobriment, podem saber que els contaminants de l'aire, donen pas a un colesterol que potencien que les bacteries es col·lapsin i això doni lloc a enfermetats del cor i infarts.

En conclusió, els animals que havien estat exposats al fum dels cotxes, havien perdut capacitat de protegir-se contra l'oxidació i la inflamació produida per la lipoproteina de baixa densitat que es el mateix que el colesterol dolent.

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/el-humo-de-los-coches-eleva-el-colesterol-471369223029

http://www.nanduti.com.py/v1/noticias-mas.php?id=71035&cat=Internacionales

Marc Fernández

1R BTX A

Etiquetas: , , , ,

25/05/2013 14:47 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Els treballadors del sector de l'hostelaria presenten un risc major de consum de drogues

20130524201949-hostelir.jpg

Un equip del Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERES) a fet un estudi sobre el consum d’alcohol i altre tipus de drogues a tots els treballadors actius espanyols.

Varen agafar una mostra de 15000 participants que fossin competius amb una altre enquesta que es va realitzar l’any 2007. Un cop finalitzat l’anàlisi de les dades s’ha pogut determinar que un 3,4% de població activa espanyola presenta unes dades d’alt risc d’alcohol ( més de 30 grams al dia per les dones i més de 50 per els homes). A més a més, un 2,3% fa ús diariament de somnífers o tranquilitzants, prop del 8% havia consumit mariguana els últims 30 dies i un 12% havia consumit drogues il·legals l’últim any.

El sector de l’hosteleria és el sector més vulnerable amb les drogues, tot i que amb diferència de sexes. Els homes, un 7,8% dels que hi treballen tenen un consum excessiu d’alcohol i un 15,9% de mariguana. Les dones, un 7,4% consumeixen mariguana i un 11% de dones han consumit un altre tipus de droga durant l’últim any.

La professió amb menor risc de consum elevat d’alcohol és la dels professors, metges i administratius, mentres que el cannabis i les drogues il·legals són més freqüents al món de la construcció.

El treball també analitza les diferències entre categories professionals i revela, per exemple, que el consum d’alt risc d’alcohol és significativament més elevat entre els directius i professionals masculins (6,7%) que entre els treballadors manuals qualificats (4,9% ) i no qualificats (5,3%).
 

En el cas de les dones, les úniques diferències entre categories es van observar en el cànnabis i altres drogues il · legals: les treballadores no qualificades consumeixen menys (3,5% i 6,2% respectivament) que les directives i professionals (4,1% i 8%).

Finalment, s’observa que la situació laboral influeix en el consum. Els hipnosedants, el cànnabis i altres substàncies il · legals són més freqüents entre els homes en atur, mentre que en el cas de les dones, l’atur augmenta en 1,7 el risc de consum diari de tranquil · litzants i somnífers.

Així, el 21% dels desocupats ha coquetejat amb alguna droga il · legal en l’últim any (enfront del 14% dels treballadors), mentre que el consum diari d’hipnosedants s’estén al 5% de les dones sense ocupació, doblant pràcticament el percentatge de treballadores.

Amb aquestes dades, els autors volen reivindicar el centre de treball com un lloc adequat per desenvolupar activitats de prevenció sobre el consum de substàncies addictives.

Pol Benedí R.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-trabajadores-de-la-hosteleria-presentan-un-mayor-riesgo-de-consumo-de-drogas

24/05/2013 20:21 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El autotrasplantament de cèl · lules mare adultes millora l'artrosi de genoll

A poc a poc, les cèl · lules mare van arribant a la clínica. Encara no són aquests resultats espectaculars que s'esperen (regenerar cors, tractar el Parkinson), però són mostres del potencial d'aquesta tècnica. Un equip espanyol acaba de publicar a la revista Trasplantation, de l'associació americana de trasplantaments, un treball en el que demostra la utilitat de l'autotrasplantament de cèl · lules mare mesenquimals (d'adult) per tractar l'artrosi de genoll. En l'assaig, amb 12 pacients, 11 van manifestar una gran millora en la qualitat del cartílag articular mesurat mitjançant ressonància, a més de disminuir el dolor i facilitar la mobilitat dels afectats.

L'assaig l'han dut a terme investigadors agrupats a la Xarxa de Teràpia Cel · lular de l'Institut de Salut Carles III, que pertanyen a l'Institut de Biologia i Genètica Molecular (centre mixt de la Universitat de Valladolid i el CSIC), i al Centre Mèdic Teknon de Barcelona. Es tracta de la variant més senzilla d'aquest tipus de tractament en què es treuen les cèl · lules del greix del propi pacient i després purificar se li reinyectan al genoll. Això suposa un pas sobre la situació actual, ja que els tractaments que s'usen ara per l'artrosi no creen cartílag sa, sinó que són simptomàtics. En utilitzar cèl · lules del propi pacient no hi ha risc de rebuig.

MÉS INFORMACIÓObtingudes mitjançant clonació cèl · lules mare embrionàries de personesBiotecnologia contra l'osteoporosiL'artrosi o degeneració del cartílag articular és la malaltia reumatològica més freqüent. Segons l'estudi ArtRoCad1 de la Societat Espanyola de Reumatologia, l'artrosi de genoll afecta un 10% de la població i la de maluc a un 4% (en total, més de 5 milions d'espanyols) i generen una despesa de superior als 4.700 milions d'euros anuals, indica l'Institut de Salut Carles III en una nota.
Aquesta és una de les poques aplicacions de les cèl · lules mare que han arribat a la clínica, com va manifestar fa poc en un congrés Rafael Matesanz, director de l'Organització Nacional de Trasplantaments, qui va fer l'advertència com una crida perquè persones amb tores malalties no acudeixin a l'estranger al que s'anomena ja turisme de cèl · lules mare.

24/05/2013 19:07 Alejandro de la Puente Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics descobreixen una hormona que podria curar la diabetis

20130519171238-foto-bacteri.jpg

Els investigadors de l'Institut de Cèl · lules Mare de Harvard (HSCI) han descobert una hormona que manté la promesa d'un tractament radicalment més eficaç de la diabetis tipus 2, una malaltia metabòlica que afecta milions de persones a tot el món. Els investigadors creuen que l'hormona també podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1 i la juvenil.

El treball, publicat a la prestigiosa revista Cell, va descobrir que la L'hormona anomenada betatrophin, fa que els ratolins per produeixin les cèl · lules beta pancreàtiques secretores d'insulina a velocitats de fins a 30 vegades per sobre la taxa normal. Les noves cèl · lules beta produeixen insulina només quan és requerit pel cos, oferint la possibilitat de la regulació natural de la insulina i una gran reducció de les complicacions associades amb la diabetis, la causa principal d'amputacions mèdica i la pèrdua no genètica de la visió .Els investigadors que van descobrir betatrophin, van advertir que encara queda molta feina per fer abans de poder utilitzar l'hormona com un tractament en humans. No obstant això, els resultats del seu treball ja han atret l'atenció dels fabricants de medicaments.Segons els autors si això es podria utilitzar en les persones eventualment podria significar que en lloc de prendre les injeccions d'insulina tres vegades al dia, és possible de prendre una injecció d'aquesta hormona, un cop a la setmana o un cop al mes, o en el millor dels casos potser fins i tot ser sola un cop l'any.La diabetis tipus 2, una malaltia associada a l'epidèmia mundial d'obesitat, generalment és causada per una combinació de factors. En aquesta malaltia els pacients perden lentament les cèl · lules beta i per tant la capacitat de produir insulina adequada. Un estudi recent ha estimat que el tractament de la diabetis i les complicacions van costar als Estats Units $ 218 mil milions a l'any, és a dir, un 10 per cent del pressupost de la salut de tota la nació.Les cèl · lules beta juguen un paper tant en la diabetis Tipus 1 i Tipus 2, el que suggereix que l'hormona betatrophin podria ser utilitzada com un agent terapèutic per al tractament de les dues variacions de la malaltia. En la diabetis tipus 1, les cèl · lules beta, que sintetitzen la insulina, són destruïdes per processos autoimmunes. En la diabetis tipus 2, el cos de les persones arriba a ser tan insensibles a les accions de la insulina que les cèl · lules beta, finalment es tornen incapaços de produir suficient insulina.Encara que els autors veuen la betatrophin principalment com un tractament per a la diabetis tipus 2, es creu que podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1, així, potser augmentar el nombre de cèl · lules beta i disminuir la progressió d'aquesta malaltia autoimmune quan es diagnostica per primera vegada.Segons els autors encara que el treball va ser realitzat en ratolins, per descomptat que no estan interessats en la curació dels ratolins de la diabetis, sinó els humans. Els autors han clonat el gen humà i, d'altra banda, han demostrat que existeix l'hormona en plasma humà. És a dir l'hormona betatrophin sens dubte existeix en els éssers humans.Els científics continuen les seves investigacions per poder utilitzar l'hormona disponible com un medicament en humans. Per això cal realitzar els assaigs clínics en humans en un termini de tres a cinc anys, un temps extremadament curt en el curs normal del descobriment de fàrmacs en desenvolupament.

Anna Arquè

Etiquetas:

19/05/2013 17:12 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics descobreixen una hormona que podria curar la diabetis

20130519170920-foto-bacteri.jpg

Els investigadors de l'Institut de Cèl · lules Mare de Harvard han descobert una hormona que manté la promesa d'un tractament radicalment més eficaç de la diabetis tipus 2, una malaltia metabòlica que afecta milions de persones a tot el món. Els investigadors creuen que l'hormona també podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1 i la juvenil.

El treball, publicat a la prestigiosa revista Cell, va descobrir que la L'hormona anomenada betatrophin, fa que els ratolins per produeixin les cèl · lules beta pancreàtiques secretores d'insulina a velocitats de fins a 30 vegades per sobre la taxa normal. Les noves cèl · lules beta produeixen insulina només quan és requerit pel cos, oferint la possibilitat de la regulació natural de la insulina i una gran reducció de les complicacions associades amb la diabetis, la causa principal d'amputacions mèdica i la pèrdua no genètica de la visió .Els investigadors que van descobrir betatrophin, van advertir que encara queda molta feina per fer abans de poder utilitzar l'hormona com un tractament en humans. No obstant això, els resultats del seu treball ja han atret l'atenció dels fabricants de medicaments.Segons els autors si això es podria utilitzar en les persones eventualment podria significar que en lloc de prendre les injeccions d'insulina tres vegades al dia, és possible de prendre una injecció d'aquesta hormona, un cop a la setmana o un cop al mes, o en el millor dels casos potser fins i tot ser sola un cop l'any.La diabetis tipus 2, una malaltia associada a l'epidèmia mundial d'obesitat, generalment és causada per una combinació de factors. En aquesta malaltia els pacients perden lentament les cèl · lules beta i per tant la capacitat de produir insulina adequada. Un estudi recent ha estimat que el tractament de la diabetis i les complicacions van costar als Estats Units $ 218 mil milions a l'any, és a dir, un 10 per cent del pressupost de la salut de tota la nació.Les cèl · lules beta juguen un paper tant en la diabetis Tipus 1 i Tipus 2, el que suggereix que l'hormona betatrophin podria ser utilitzada com un agent terapèutic per al tractament de les dues variacions de la malaltia. En la diabetis tipus 1, les cèl · lules beta, que sintetitzen la insulina, són destruïdes per processos autoimmunes. En la diabetis tipus 2, el cos de les persones arriba a ser tan insensibles a les accions de la insulina que les cèl · lules beta, finalment es tornen incapaços de produir suficient insulina.Encara que els autors veuen la betatrophin principalment com un tractament per a la diabetis tipus 2, es creu que podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1, així, potser augmentar el nombre de cèl · lules beta i disminuir la progressió d'aquesta malaltia autoimmune quan es diagnostica per primera vegada.Segons els autors encara que el treball va ser realitzat en ratolins, per descomptat que no estan interessats en la curació dels ratolins de la diabetis, sinó els humans. Els autors han clonat el gen humà i, d'altra banda, han demostrat que existeix l'hormona en plasma humà. És a dir l'hormona betatrophin sens dubte existeix en els éssers humans.Els científics continuen les seves investigacions per poder utilitzar l'hormona disponible com un medicament en humans. Per això cal realitzar els assaigs clínics en humans en un termini de tres a cinc anys, un temps extremadament curt en el curs normal del descobriment de fàrmacs en desenvolupament.

Etiquetas:

19/05/2013 17:09 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Clonació de cèl•lules mare embrionàries de persones

20130518112411-image.jpg

Un grup de científics nord-americans han aconseguit per primera vegada cèl.lules mare embrionàries amb el mateix ADN (clonades) d’un adult. El seguiment seguit per arribar a aquest resultat és semblant al cas de la ovella Dolly. L’objectiu no és arribar a clonar, en el futur, a humans sinó que volen arribar a la fase de blastòcit de l’embrió (al voltant dels cinc o sis dies de desenvolupament) per extreure les cèl.lules mare.Com que les cèl.lules trobades en aquesta fase embrionària són totipotents, podrien convertir-se, per mitjà d’estímuls, en cèl.lules d’algun teixit del cos humà. Per exemple, tenim un pacient que ha patit un atac de cor, això genera un desgast del teixit cardíac. El que faríem, seria injectar-li cél.lules mare al pacient en aquell teixit per tal de que aquella part afectada es regeneri. Amb aquesta tècnica no caldrien trasplantaments ja que, amb les cèl.lules mare, el propi cos s’autotrasplantaria. Aquest procés té un risc molt baix, per no dir que no hi ha risc, de que el pacient pateixi un rebuig ja que el teixit autotrasplantat tindria el mateix material genètic.
La tècnica utilitzada és la de transferència nuclear que consisteix : s’agafa un òvul de la donant, se li extreu el nucli i se li s’insereix a una cèl.lula adulta del possible receptor. Després, l’òvul s’activa i comença a dividir-se en els primers passos del desenvolupament embrionari. Al arribar a la fase de blastòcit, un grup de cèl.lules es destrueixen i s’obtenen cèl.lules mare. Això succseeix perquè al canviar el material genètic l’òvul deixa de tenir una sola cadena d’ADN per tenir-ne dues, el normal en les cèl.lules.
Aquesta és la situació que es dóna en la naturalesa quan hi ha una fecundació però en cas de la clonació, en comptes de tenir una cadena d’ADN de la mare i l’altre del pare, tenen les dues iguals. Per això se’n diu clonació.
18/05/2013 11:24 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Identificada la proteïna que conecta l’estrès amb la depressió

20130516221445-protein-sgk1.png

Una nova investigació publicada a la revista PNAS ha identificat una proteïna que forma part d´aquest procés.

Se sap que el estrès crònic pot arribar a produir depressió tot i que els mecanismes que regulen aquesta relació no estan del tot clars.

Quan ens trobem en situacions d´estrès, el nostre organisme produeix moltes quantitats de cortisol. El cortisol és una hormona que a petites dosis té efectes positius però també pot actuar de manera negativa en el nostre cervell quan el estrès es converteix en un estrès crònic.

Una de les conseqüències d´aquest efecte negatiu és l´activació dels receptors dels glucorticoides, que provoquen la disminució en la producció de neurones en el hipocamp , un efecte que s´ha observat en pacients que pateixen depressió. La nova investigació realitzada per científics del “King College de Londres ha revelat la funció de la proteïna SGK1 com a “mediadora d´aquests processos. Aquesta molècula manté actius els receptors dels glucorticoides i a més a més disminueix la formació de noves cèl·lules en una regió del hipocamp que es relaciona amb la regulació del estat d´ànim.

Per una altre banda els resultats també revelen que al bloquejar aquesta proteïna els efectes del estrès sobre la producció de neurones disminueix, per tant s´obre una nova via per desenvolupar tractaments antidepressius. Ja que la reducció en la neurogènesis es una part del procés que condueix a la depressió.

Els fàrmacs que s´han dissenyat per reduir els nivells d´aquesta proteïna  SGK1 en pacients deprimits podria ser per tan una bona estratègia per els futurs tractaments antidepressius. 

http://www.abc.es/ciencia/20130507/abci-encuentran-proteina-clave-para-201305061752.html

Claudia Moncalvo

16/05/2013 22:14 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Bacteris radioactius contra el càncer

20130516161002-bacteris-reactius.jpg

Moltes vegades la quimioteràpia o la radioteràpia no són prou eficients per curar el càncer ja que els seus efectes poder perjudicar a cèl·lules sanes d’altres òrgans o debilitar el sistema immunitari del pacient.

Un grup d’investigadors de l’Escola de Medicina Albert Einstein de Nova York sembla que han trobat un mètode capaç d’evitar els efectes secundaris d’aquests tractaments. Segons la revista Proceedings of the National Academy of Sciences(PNAS) els científics han aconseguit curar unes cèl·lules tumorals del pàncrees  de ratolins de laboratori sense afectar cap teixit sa. 

Per fer-ho han combinat alguns microorganismes responsables de provocar greus infeccions amb isòtops radioactius. Han utilitzat bactèries  Listeria monocytogenes (responsables de la listeriosis) com a vectors per dur un isòtop terapèutic fins als òrgans afectats per les cèl·lules cancerígenes.

Els investigadors al injectar els bacteris patògens modificats als ratolins amb càncer de pàncrees van observar que la metàstasis es reduïa fins al 90 per cent en comparació amb aquells que havien estat sotmesos amb un tractament convencional. A més a més el sistema immunitari  elimina els bacteris que es troben en teixits sans mentre que les tumorals inhibeixen aquesta resposta immunològica, per tant els bacteris reactius només estan en la zona afectada per el tumor. Mitjançant aquest procés els investigadors han aconseguit sotmetre les cèl·lules tumorals a una exposició contínua de radioisòtops però amb l’avantatge de salvar els teixits sans. 

Segons Joseph Herman, de la Universistat Johns Hopkins de Baltimora, afirma que aquest nou estudi resulta molt innovador  ja que planteja un nou mètode per eliminar cèl·lules tumorals  gairebé invulnerable a les teràpies tradicionals. Tot i així afirma que és necessari aplicar-hi més proves per validar la seva eficàcia.

 Enllaç: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/bacterias-radiactivas-contra-el-cncer-11089

 

 

                                                                                                  Àlex Espinal

16/05/2013 16:10 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Per primer cop han operat un fetus

20130512132401-image.jpgPer primer cop en el món els especialistes de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues han operat amb éxit un fetus per una obstrucció completa de laringe.

Aquesta operació va ser realitzada el 14 de març de 2012, però s’ha donat a conèixer ara, després de 10 mesos del seu neixement. El nadó viu una vida normal sense secueles de l’operació.

Aquesta obstrucció la van detactar a les 21 setmanes de l’embaraç ja que tenia els pulmons molt dilatats a causa d’una malformació a la faringe que podia provocar la mort del bebé. Quan va arribar la mare i el pare a l’hospital el fetus li quedaven com a molt dos dies de vida. L’operació es va fer el mateix dia de l’arribada.

Eduard Gratacós va ser el responsable d’aquesta operació, ha explicat que el seu gran problema va ser que el seu pacient era molt fràgil i es podia trencar la tràquea en qualsevol moment.

Van tenir algunes complicacions com que el fetus estava d’esquena i molt inflat però finalment el van dormir i el van poder girar i per la tràquea van poder arribar a la faringe.

Després de l’operaciô els metges van estar compravant que l’embaraç es desarollava correctament. Al cap de 16 setmana va nèixer el bebé a Cartagena.




Joana orús
12/05/2013 13:24 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Francia estudia tres casos de posible contagio por el nuevo coronavirus

20130512132054-fff.jpg

Las autoridades sanitarias francesas han informado de que estudian tres casos de posible contagio por el nuevo coronavirus en personas que estuvieron en contacto con un paciente infectado procedente de los Emiratos Árabes Unidos.

Los coronavirus constituyen una familia de virus que pueden causar enfermedades que van desde el resfriado común hasta el Síndrome Respiratorio Agudo Severo, conocido como SARS.

Ese enfermo, de 65 años, pasó una semana a mediados de abril en Dubai y se encuentra aislado en un hospital de Lille, en el norte de Francia, en un estado grave pero estable, según las autoridades sanitarias.

Antes de que se le detectara el coronavirus, el paciente estuvo en contacto con otras personas, tres de las cuales presentan síntomas de que pueden haber contraído la enfermedad, señala la fuente.

Se trata de una médico, una enfermera y un compañero de habitación del primer paciente, todos ellos en observación y sometidos a exámenes para determinar si se trata del coronavirus.

Antes de ser ingresado en Lille, entre el 27 y el 29 de abril, el paciente afectado pasó por el centro médico de la vecina localidad de Valenciennes, donde estuvo en contacto con otro enfermo y una facultativa de 35 años, ambos en observación.

Posteriormente, el paciente afectado por el coronavirus fue trasladado al hospital de Douai, donde trabaja la enfermera que, según las autoridades médicas, puede estar infectada.

Ignasi Farrús

Más información: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2013/05/10/noticias/1368204019.html

12/05/2013 13:20 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Vacunar els mosquits per acabar amb la malària

Un estudi recent de la revista science demostra que la transmissió de la malària a través de mosquits cap als humans pot ser interrompuda utilitzant una cepa de un bacteri de la família Wolbachia. Donat que la malària és un paràsit que es val del mosquit anopheles com a vector per passar als humans una solució plausible seria "vacunar" els mosquits amb un bacteri que mata el paràsit de la malària.

El professor Zhiyong Xi de la universitat de Michigan explica que han aconseguit crear una sèrie d’individus del mosquit que porten una infecció estable del Wolbachia dins el seu organisme. Una vegada siguin introduïts al medi aquests transmetran el Wolbachia a tota la població i d’aquesta manera s’inhabilitarà els mosquits de transmetre el paràsit als humans.

S’ha comprovat que en introduir una femella infectada del bacteri en una població gran de mosquits calen com a molt 8 generacions perquè la totalitat de la població estigui infectada.

Aquesta és una atractiva idea però pot tenir conseqüències a llarg termini? Serà realment tant efectiva?

 

Guillem Allepuz

Gaudí

10/05/2013 21:11 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Vacunar els mosquits per acabar amb la malària

Un estudi recent de la revista science demostra que la transmissió de la malària a través de mosquits cap als humans pot ser interrompuda utilitzant una cepa de un bacteri de la família Wolbachia. Donat que la malària és un paràsit que es val del mosquit anopheles com a vector per passar als humans una solució plausible seria "vacunar" els mosquits amb un bacteri que mata el paràsit de la malària.

El professor Zhiyong Xi de la universitat de Michigan explica que han aconseguit crear una sèrie d'individus del mosquit que porten una infecció estable del Wolbachia dins el seu organisme. Una vegada siguin introduïts al medi aquests transmetran el Wolbachia a tota la població i d'aquesta manera s'inhabilitarà els mosquits de transmetre el paràsit als humans.

S'ha comprovat que en introduir una femella infectada del bacteri en una població gran de mosquits calen com a molt 8 generacions perquè la totalitat de la població estigui infectada.

Aquesta és una atractiva idea però pot tenir conseqüències a llarg termini? Serà realment tant efectiva?

10/05/2013 21:10 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Investigació sobre els ulls

20130505193400-cmc.jpg

 

Utilitzant noves tecnologies i nous enfocs d’estudi, un equip de científics espera poder explicar les causes exactes de la pèrdua de visió que es pateix en enfermetats oculars com poden ser el glaucoma i el desprendiment de la retina.

 

Fins ara aquest tipus d’investigacions sobre enfermetats oculars s’han concentrat en el procés bioquímica que es produeix en els ulls. Ara un equip de la Universitat de Lund a Suècia es concentren en tractar d’entendre en el procés biomecànic associat a aquestes enfermetats.

 

El glaucoma i el desprendiment de retina tenen un fort component mecànic i els resultats aconseguits en el desenvolupament d’una nova tècnica per explorar aquest component mecànic podrien ser el primer pas cap a l’elaboració d’una explicació molt més completa i profunda sobre per què apareixen aquestes enfermetats.

La tècnica per investigar la importància de l’entorn biomecànic dins del sistema nerviós central es basa en fer créixer el teixit retinal de porcs adults en un estat similar al que experimenta aquest tipus de teixit quan està present en ull viu i soporta tensions mecàniques associades a la seva funció.

 

Això permetrà explorar millor com els factors biomecànics influeixen en la salud de les cèŀlules del sistema visual quan estem sans i quan patim enfermetats oculars.

 

Carlos García

Enllaços

http://noticiasdelaciencia.com/not/7064/hacia_un_conocimiento_mas_detallado_de_las_causas_del_glaucoma_y_del_desprendimiento_de_retina/

http://noticiasdelaciencia.com/not/7064/hacia_un_conocimiento_mas_detallado_de_las_causas_del_glaucoma_y_del_desprendimiento_de_retina/

05/05/2013 19:34 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La grip aviar pot provocar una pandèmia entre humans si es donen unes mutacions determinades

20130501191705-grip-aviar.jpg

A la imatge podem veure el virus de la grip aviar H5N1 tenyit de color daurat.

 

 

La grip aviar és una malaltia infecciosa i vírica que afecta principalment a les aus. Aquesta malaltia es reprodueix al nas de les aus, i a causa de les diferències entre el nas de les aus i el dels humans (doncs el dels humans té receptors diferents i és més àcid) el procés d’infecció del virus queda dificultat. Per aquest motiu s’han donat molt pocs casos de grip aviar en humans.

 

Al 2012 un grup de científics va demostrar que amb poques mutacions específiques el virus de la grip de les aus podria infectar també a les fures, uns animals que, pel que fa al procés d’infecció pel virus de la grip, són molt similars als humans.

 

Recentment l’equip de la viròloga Wendy Barclay, del Departament de Medicina a l’ ”Imperial College de Londres” han descrit aquests petits canvis genètics anunciats al 2012 que capacitarien al virus de la grip aviar H5N1 per a replicar-se al nas de mamífers.

 

Els resultats de la nova investigació podrien ajudar a desenvolupar vacunes més eficaces contra nous ceps de grip aviar que podrien propagar-se entre humans, ja que, com diu la professora Barclay: “com més coneixement tinguem sobre les mutacions que facilitarien la transmissió a humans, més preparats estarem davant d’una possible pandèmia”.

En les investigacions s’ha vist que certes mutacions a la hemaglutina H5 permetrien a la proteïna tolerar nivells d’acidesa superiors (com els que es donen al nas humà). Els virus amb aquesta mutació, i també amb d’altres, poden replicar-se de manera més eficient en les fures i propagar-se entre els individus de l’espècie.

 

Els experiments s’han dut a terme amb un cep obtingut al laboratori que tenia les mateixes proteïnes a la superfície que la grip aviar però que estava preparada per a que no pugues causar cap malaltia greu.



Fonts:

Amazings: http://noticiasdelaciencia.com/not/7036/la_pequena_mutacion_que_facilitaria_al_virus_de_la_gripe_h5n1_replicarse_en_la_nariz_de_mamiferos/

 

FLU.gov: http://espanol.flu.gov/about_the_flu/h5n1/

 

Núria Merino, Gaudí.

01/05/2013 19:38 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

L’únic ésser viu conegut que no necessita ferro

20130421144449-foto-ferro.png

El bacteri que causa la Malaltia de Lyme, a diferència de qualsevol altre organisme conegut, pot existir sense ferro, un metall requerit per totes les altres formes de vida conegudes per fabricar proteïnes i enzims. S’ha confirmat en una anàlisi que, en comptes de ferro, el bacteri utilitza manganès, per produir un enzim essencial, eludint així el mecanisme defensiu del sistema immunitari del cos envaït que priva de ferro als microorganismes atacants.

 Quan el cos humà afronta una invasió de patògens, posa en marxa diversos mecanismes defensius naturals, i un d’ells és la producció pel fetge d’una hormona que inhibeix l’absorció de ferro en l’intestí i impedeix així mateix el seu ingrés en el torrent sanguini. A conseqüència d’això, ens tornem anèmics en aquestes circumstàncies, una de les raons per les que ens sentim tan malament, però a curt termini l’estratègia fa molt més mal als microorganismes atacants, que es veuen privats del ferro que necessiten per créixer i sobreviure.

 Per posar un marxa la malaltia, la Borrelia burgdorferi requereix grans quantitats de manganès, tal com ho han verificat uns científics de la Universitat Johns Hopkins.

Els resultats d’aquest estudi poden explicar alguns misteris sobre per què la malaltia de Lyme té un creixement lent i difícil de detectar i tractar. Els resultats també obren una línia d’investigació que podria desembocar en el desenvolupament de noves teràpies contra el bacteri, basades en explotar la dependència del microbi cap al manganès.

 

Anna Arqué

Etiquetas:

21/04/2013 14:45 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Descobreixen la causa bioquímica de l'efecte del Síndrome de Down sobre la memòria i l'aprenentatge

20130415185831-cmc-lll.jpg

Un grup de científics de diverses institucions als Estats Units, la Xina i Singapur, ha descobert que el cromosoma extra heretat en el Síndrome de Down exerceix el seu efecte negatiu sobre la capacitat d'aprenentatge i la memòria a través d'un mecanisme que condueix a nivells baixos de la proteïna SNX27 al cervell.

La producció de SNX27 és frenada per un microARN anomenat miR-155, codificat en el cromosoma 21. La còpia extra del cromosoma 21 fa que una persona amb Síndrome de Down produeixi menys proteïna SNX27 a causa de la major activitat del microARN miR-155, el que al seu torn altera el funcionament del cervell. Els autors de l'estudi creuen que, en el Síndrome de Down, la manca de SNX27 és culpable, almenys en part, dels problemes cognitius i del desenvolupament inherents al síndrome.

El més fascinant d'aquesta investigació és que l'equip de Huaxi Xu i Xin Wang, de l'Institut Sanford-Burnham d'Investigació Mèdica, als Estats Units, ha determinat que restaurar la SNX27 en ratolins amb Síndrome de Down millora la conducta i la funció cognitiva.

Xu i els seus col.legues han constatat que la SNX27 ajuda a mantenir en la superfície cel.lular als receptors de glutamat de les neurones. Les neurones necessiten els receptors de glutamat per poder funcionar correctament. Amb menys SNX27, els ratolins investigats tenien menys receptors de glutamat actius i per tant deficiències en l'aprenentatge i la memòria.
L'equip va corroborar que els nivells de SNX27 són significativament baixos en els cervells de persones amb el Síndrome de Down.

I no va trigar a sorgir la gran pregunta: En el cas que bona part dels problemes de memòria i aprenentatge associats a la Síndrome de Down siguin deguts a que aquestes persones tenen massa miR-155 o molt poca SNX27, seria possible solucionar aquests problemes mitjançant un reajustament d'aquests nivells?
L'equip va explorar aquesta possibilitat. Els científics van usar un virus no infecciós com a vehicle per a introduir proteïnes SNX27 humanes noves en els cervells de ratolins amb Síndrome de Down.

Els resultats són, ara per ara, molt encoratjadors. En el procés, el primer que passa és que tornen els receptors de glutamat, després es repara el dèficit de memòria en els ratolins amb Síndrome de Down, ia partir d'aquí milloren altres funcions cognitives que depenen d'una capacitat suficient de memòria, i això es reflecteix també en la conducta dels animals.
De tota manera, com sempre passa amb aquesta classe de tractaments teòrics i encara en fase d'experimentació animal, convé no donar res per segur, i esperar als resultats futurs de cada fase successiva en aquesta línia d'investigació.

http://noticiasdelaciencia.com/not/6880/descubren_la_causa_bioquimica_

del_efecto_del_sindrome_de_down_sobre_la_memoria_y_el_aprendizaje/

Aleix Manresa, Gaudí

15/04/2013 18:58 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La estimulación sonora durante el sueño profundo mejora la memoria

20130415183912-cmc.jpg

Un estudio de las universidades alemanas de Tubinga y de Lubeck revela que durante la fase profunda del sueño, la reproducción de sonidos en sincronización con las ondas cerebrales lentas mejora estas oscilaciones y aumenta la memoria de las personas que están durmiendo. Los resultados de este trabajo han sido publicados en la revista Neuron.

Según Jan Born, coautor del trabajo, una de las mejores cualidades de este  proyecto es su sencillez. Solo habría que aplicar estimulación sonora a baja intensidad, una aproximación que es a la vez práctica y ética si se compara, por ejemplo, con la estimulación eléctrica.

Born ha explicado a SINC que “este método de estimulación auditiva de bucle cerrado en sincronización con las ondas cerebrales del sueño profundo se podría, por ejemplo, utilizar para mejorar trastornos del sueño, tales como el insomnio. También podría aplicar para prevenir  e inhibir la actividad oscilatoria lenta no deseada presente durante el sueño en ciertas formas de epilepsia”.

Jan Born y sus colegas realizaron pruebas con once individuos en diferentes noches, durante las cuales recibieron estímulos sonoros. Cuando los voluntarios fueron expuestos a sonidos estimulantes en sincronía con el ritmo de oscilación lenta del cerebro, se mostraron más capaces de recordar asociaciones de palabras aprendidas la noche anterior. Por el contrario, la estimulación fuera de fase resultó ineficaz.

Regulación de la atención

Según Born, es importante resaltar que la estimulación solo es efectiva cuando se produce de forma sincronizada con las ondas lentas que se producen durante el sueño profundo.

“En nuestro experimento realizamos los estímulos sonoros cuando la entrada en la oscilación lenta era inminente y, de esa forma, pudimos fortalecer esa oscilación con mayor amplitud y durante periodos más largos”, señala el investigador.

Además de utilizarse para mejorar los ritmos de sueño y la memoria, los investigadores creen que su método podría emplearse también para  ayudar a aumentar otros ritmos cerebrales que se producen durante la vigilia y que están asociados con la regulación de la atención.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-estimulacion-sonora-durante-el-sueno-profundo-mejora-la-memoria

Aleix Manresa

 

15/04/2013 18:39 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nova teràpia amb raigs X per curar la degeneració macular

20130312194054-url.jpeg

Els raigs X podrien ser una solució per als pacients que pateixen degeneració macular relacionada amb l’edat, una malaltia que afecta més de 300.000 persones en Europa.

La degeneració macular humida es produeix quan apareixen gots sanguinis anormals darrere de la retina sota la màcula.

Aquests gots solen molt fràgils i es fissuren freqüentment sagnant. El dany a la màcula progressa a gran velocitat, per la qual cosa s’ha de tractar ràpidament.

Així va ser com l’escriptor Jonathan Gathorne es va presentar voluntari per provar aquesta nova teràpia amb raigs X, en què intervenen especialistes de més de vint centres oftalmològics de tot el món.

"Evidentment tinc moltes ganes que funcioni. La vista és una cosa fonamental, tothom necessita veure. Però jo a més em guanyo la vida escrivint i llegint. "

Tim Jackson, forma part de l’equip d’especialistes de l’Kings College London:
"Un robot llança tres raigs cap a la part danyada de la màcula, en el fons de l’ull. En principi els raigs van a tancar els vasos sanguinis que estan causant problemes. Tractem d’eliminar com faria una injecció. La lesió activa és l’única en la qual el flux sanguini augmenta al fons de l’ull i la radiació incidirà preferentment en aquestes cèl · lules. "

Els primers resultats són encoratjadors. I els pacients que han rebut aquest tractament requereixen menys injeccions. No obstant això els experts adverteixen del risc d’efectes secundaris a causa de l’explosió als rajos x.

 

Marc Mas, Gaudí

 

12/03/2013 19:41 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La migranya està directament relacionada amb l'aparell digestiu

Al contrari del que la majoria de nosaltres pensem, la migranya no té el seu origen directament al cervell. Abans que res, repassem que és la migranya... La migranya és un mal de cap inusualment intens que es dóna quan els vasos sanguinis cerebrals s'inflamen i fan pressió dins el crani. Les pateixen aproximadament el 15% de la població. Els efectes varien molt depenent de la persona, pot provocar il·lusions òptiques lleus, pèrdua de la visió, sensibilitat a la llum, marejos, contractures... Fins ara no s'hi havia trobat explicació però ara se sap l'arrel del problema.

Alguns aliments tenen una molècula proteínica endògena vasodilatadora anomenada histamina. Aquesta proteïna serveix per regular el sistema immunològic i la son entre altres. Per tant no és perjudicial, excepte quan es sobrepassa el límit. Això depen d'un enzim intestinal anomenat DAO: quan hi ha prou histamina dins l'organisme, el DAO descompon la que sobra i després l'eliminem per l'orina.

Llavors, perquè tenim migranyes? El problema està en una mutació genètica hereditària que algunes persones tenen que fa que el DAO no treballi tant com hauria. Quan això passa la quantitat d'histamina en sang es dispara, viatja pel corrent sanguini dilatant els vasos i acaba arribant al cervell. Aleshores les artèries cerebrals s'inflen i com que es troben en un lloc confinat com és el crani no tenen cap on expandir-se i generen pressió.

Si som propensos a tenir migranyes hem de vigilar què mengem: el plàtan, els fruits secs, l'alcohol, els formatges etc contenen histamina en diferent mesura. Una altre cosa que també afecta és el nostre horari de son, quan més regular sigui menys probabilitat tenim de patir ua migranya.

Guillem Allepuz, Gaudí

Fonts: La contra de la Vangardia, experiència pròpia

07/03/2013 20:41 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Identificat un nou indicador d'Alzheimer

El mapa del Alzheimer es complica. Ara que gairebé tota la investigació per diagnosticar i combatre la malaltia fins i tot per al desenvolupament de vacunes-se centra en les acumulacions d’una proteïna, la beta-amiloide, un estudi que publica JAMA (Journal of American Medical Association) posa de manifest el paper d’una altra anomalia cerebral: les trucades hiperintensidades de la substància blanca.

Aquestes es diuen així perquè en alguna de les tècniques d’imatge, com les ressonàncies, apareixen marcada, però en veritat es tracta de lesions cerebrals que s’associen a problemes vasculars.

El treball que ha dirigit Adam M. Brickman, del Taub Institute for Research on Alzheimer Disease and the Aging Brain, ha consistit en comparar els cervells de tres grups de pacients: 20 amb Alzheimer, 59 amb un inici de pèrdua de capacitats mentals, i 21 sans, que es van prendre com a grup de control. L’estudi es va fer a partir de les imatges obtingudes durant el desenvolupament de la malaltia, i en ell es va veure que la presència de les hipersensibilitats anava paral · lela a la de les plaques d’amiloide en cada cas.

No està clar el significat d’aquest descobriment. Però la incorporació d’un altre factor en la malaltia, a part de les beta-amiloide i altres proteïnes, els anomenats cabdells tau, pot complicar els assajos que s’estan duent a terme actualment per aconseguir una vacuna o un tractament. El treball deixa el dubte de si no n’hi haurà prou amb controlar els factors fins ara coneguts, i caldrà atacar altres fronts.

Això sí, segons assenyalen els autors té un avantatge: la causa de les hipersensibilitats sembla vascular, i els factors de risc per trombes o aneurismes són coneguts, de manera que hi ha una via de prevenció.

Alejandro de la Puente

Etiquetas:

07/03/2013 20:24 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Investigadors de l’Hospital del Mar alerten sobre una nova droga d’abús molt tòxica

20130306174606-methoxetamine-3-300x225.jpg

Un grup d’investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar), ha participat en un treball internacional amb l’objectiu de donar una visió general a nivell químic, farmacològic i conductual d’un nou compost químic que ha aparegut recentment, segons la Xarxa Europea de Drogues Recreacionals, com una nova droga d’abús: la metoxetamina (MXE). Aquesta nova droga, similar a la ketamina, és una droga dissociativa, és a dir que distorsiona les percepcions visuals i auditives produint un sentiment d’estar separat o “dissociat” del medi ambient i d’un mateix, sense pèrdua de consciència. “Sembla que potencia una millora de l’humor i té unes fortes propietats al·lucinògenes” expliquen els investigadors.

Afegeixen els investigadors que “un dels perills d’aquests nous compostos com la MXE és que la gran majoria no estan aprovats per la consumició humana i el seu consum està possiblement associat a un nombre desconegut d’efectes secundaris i reaccions adverses no descrits”. La informació tant a nivell de dades toxicològiques o farmacològiques com d’usuaris és gairebé inexistent. Aquests nous compostos tenen formes cada vegada més sofisticades, se sintetitzen normalment en laboratoris clandestins, simplement modificant l’estructura molecular de les substàncies que ja estan controlades, amb l’objectiu de continuar sense regulació durant el màxim de temps possible i es difonen ràpidament per internet. En el cas concret de la MXE, sembla ser que la toxicitat i els seus efectes secundaris serien similars als de la ketamina, un anestèsic dissociatiu utilitzat en medicina i veterinària que, quan s’usa en dosis subanestèsiques, produeix tot una gama d’efectes que van des d’una lleu embriaguesa, estimulació o distorsió perceptiva fins al desencadenament d’experiències properes a la mort o de desdoblament corporal. A diferència però de la ketamina, la MXE té una durada més llarga d’acció i d’intensitat dels efectes.

web: http://ciencia.ara.cat/

més informació: http://ciencia.ara.cat/blog/2012/05/08/investigadors-de-lhospital-del-mar-alerten-sobre-una-nova-droga-dabus-molt-toxica/

06/03/2013 17:46 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

L'OMS preveu un augment del risc de càncer a la zona més afectada de Fukushima

20130304095554-image.jpgEls experts diuen que aquest increment no és molt alt i és com a mínim fora de les zones més afectades, tant a la mateixa regió de Fukushima i la resta del Japó i del món
"Segons un anàlisi de les dades segons edat, gènere i la proximitat a la planta nuclear mostra que el risc de càncer ha augmentat per aquells localitzats en els pitjor dels casos parts afectades, de Fukushima", diu Maria Neira, Directora de la salut pública i medi ambient dels qui.

L’augment en el risc relatiu de càncer és entre 4 i 7% per als tumors com mama o leucèmia i es converteix en fins a un 70% en el cas de la tiroide de càncer la glàndula tiroide més afectades en aquestes situacions.
Els autors destaquen que aquest augment del risc és relativa, és a dir, es calcula sobre el risc d’una persona normal del càncer. Per exemple, si una dona normal té un 0,75% de risc de desenvolupar càncer de tiroide durant la seva vida, una que s’ha trobat en les zones més contaminades té un risc de 1,25% - el risc relatiu augmenta en un 70%, un 0,50% absoluta.

A més a més, l’informe destaca que no s’espera un increment en el nombre d’avortaments involuntaris, pèrdua o altres problemes que poden afectar els nadons després de l’accident.

Pel que fa a les possibilitats de càncer als treballadors afectats, dues terceres parts d’ells pateixen un risc similar a la resta de la població, encara que s’espera que aquest risc és més gran per al terç restant.

Aleix Manresa

http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-OMS-preve-un-mayor-riesgo-de-cancer-en-la-zona-mas-afectada-de-Fukushima
04/03/2013 09:56 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Dues rates comparteixen informació cerebral mitjançant cables

 

Científics de dues universitats han aconseguit traspasar l'informació d'una rata al cervell d'una altre i que reacioni en conseqüència. Van crear un vincle cerebral en que feien solucionar un problema amb dos cervells

Es van colocar petits elèctrodes dins del cervell de dues rates, una situada a la Universitat de Brasil i l'altre a Estats Units, enganxats per cables i conectats a la xarxa d'internet. Primer les van entrenar per resoldre problemes simples, però quan les van conectar a una només li mostraven la primera part del problema i a l'altre la segona part. La rata d'Estats Units s'havia d'esperar a que la rata codificadora resolgues el problema, aleshores la rata descodificadora podia solucionar el problema i rebre la recompensa. Encara que han aconseguit un 70 % d'exit, la rata descodificadora no sempre aconseguia desxifrar la informació de la codificadora, i el procès d'aprenentatge és molt lent.

Aquestes invetigacions d'interfícies cervell-màquina estàn suvencionades i a la vegada protegides per els estats. Miguel Nicolelis és un dels científics d'estat Units que preveu una crisi ética en el seu treball encara que ja ha començat a treballar amb monos.

Cristina Franco

Batx I B- Gaudí

Vídeo: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/consiguen-conectar-cerebro-dos-ratas-internet-colaboren/1703630/ 

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/28/ciencia/1362080665.html

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130301/54368881124/conectan-mentes-ratas-cable-cerebro.html

http://www.publico.es/451463/ratas-telepaticas-primer-paso-hacia-la-creacion-de-un-cerebro-artificial

http://www.abc.es/blogs/cerebro/public/post/cerebros-conectados-15544.asp

 

Etiquetas: , , , , ,

04/03/2013 07:27 cmcgarbí Enlace permanente. Salut/Medicina

Traspàs d' informació entre dues rates a partir d'un cable

Rata amb cable

Científics de dues universitats han aconseguit traspasar l'informació d'una rata al cervell d'una altre i que reacioni en conseqüència. Van crear un vincle cerebral en que feien solucionar un problema amb dos cervells

Es van colocar petits elèctrodes dins del cervell de dues rates, una situada a la Universitat de Brasil i l'altre a Estats Units, enganxats per cables i conectats a la xarxa d'internet. Primer les van entrenar per resoldre problemes simples, però quan les van conectar a una només li mostraven la primera part del problema i a l'altre la segona part. La rata d'Estats Units s'havia d'esperar a que la rata codificadora resolgues el problema, aleshores la rata descodificadora podia solucionar el problema i rebre la recompensa. Encara que han aconseguit un 70 % d'exit, la rata descodificadora no sempre aconseguia desxifrar la informació de la codificadora, i el procès d'aprenentatge és molt lent.

Aquestes invetigacions d'interfícies cervell-màquina estàn suvencionades i a la vegada protegides per els estats. Miguel Nicolelis és un dels científics d'estat Units que preveu una crisi ética en el seu treball encara que ja ha començat a treballar amb monos.

Cristina Franco

Batx I B- Gaudí

Vídeo: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/consiguen-conectar-cerebro-dos-ratas-internet-colaboren/1703630/ 

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/28/ciencia/1362080665.html

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130301/54368881124/conectan-mentes-ratas-cable-cerebro.html

http://www.publico.es/451463/ratas-telepaticas-primer-paso-hacia-la-creacion-de-un-cerebro-artificial

http://www.abc.es/blogs/cerebro/public/post/cerebros-conectados-15544.asp

Etiquetas: , , , , ,

04/03/2013 01:08 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Rematar de cap al futbol, pot afectar als processos cognitius del cervell.

20130303180217-alonso.jpg

Una investigació feta per científics estadounidencs, publicada aquesta setmana a la revista "PLOS ONE", explica que fer servir el cap per rematar la pilota quan juguem a futbol, pot afectar negativament alguns procesos cognitius relacionats amb els lòbuls frontals.

Antics estudis que deien que els esports que es produïcin contusions cerebrals o perdues del coneixament, eren capaços de produir transtorns cognitius a llarg temps, encara però no està clar si el futbol pot ser perjudicial en aquest sentit.

Científics de la University of Texas Health Science Center (UTHealth) i del Baylor College of Medicine (Texas, EE UU) han intentat aclarar les possibles  conseqüències de la rematada de cap al futbol, en especial els lòbuls frontals, la part del cervell més susceptible de patir alguna mena de mal.

Per fer l’estudi es van seleccionar estudiantes que jugaven aquest esport i d’altres que mai havien jugat. Les futbolistes varen fer un entrenament previ abans de fer la prova, que curiosament es va fer amb una aplicació d’Ipad. Els resultats van demostrar diferències clares, entre les qu jugaven aquest esport i les que no.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Rematar-de-cabeza-en-el-futbol-puede-afectar-a-los-procesos-cognitivos-del-cerebro

http://www.fayerwayer.com/2011/11/rematar-de-cabeza-frecuentemente-afecta-el-cerebro-del-fubolista/

Pol Benedí Rius

03/03/2013 18:02 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Els videojocs d'acció ajuden a millorar les habilitats de lectura en nens dislèxics

 

niña riéndose

Una nova investigació liderada per experts de la Universitat de Pàdua (Itàlia), mostra com 12 hores de videojocs d’acció en les què el jugador ha d’utilitzar la seva velocitat, destresa i temps de reacció optimitzen les habilitats de lectura. I tot, sense cap tipus de formació ortogràfica o fonològica.

Els investigadors sostenen que aquesta millora és més efectiva que el que normalment s’aconsegueix amb un any de tractaments tradicionals, com exercicis de lectura espontània, que solen ser més avorrits per als nens.

Els videojocs d’acció milloren molts aspectes de l’atenció visual. Els nens dislèxics aprenen a orientar i centrar la seva atenció per extreure la informació rellevant d’una paraula escrita amb major rapidesa.

Els investigadors van posar a prova la lectura i les habilitats d’atenció de dos grups de nens amb dislèxia abans i després de jugar als videojocs. Un grup jugava a videojocs d’acció i l’altre a un altre tipus durant nou sessions de 80 minuts per dia. Es van trobar que només el grup que jugava als jocs d’acció millorava les seves habilitats atencionals i la velocitat de lectura.

Aquest estudi obre el camí per a nous programes de tractament que poden reduir els símptomes de la dislèxia i fins i tot prevenir-la quan s’aplica a nens en risc de dislèxia abans d’aprendre a llegir.

http://www.agenciasinc.es/

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-videojuegos-de-accion-ayudan-a-mejorar-las-habilidades-de-lectura-en-ninos-dislexicos

Alex Beardo

01/03/2013 19:54 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Desactiven la sensació del fred en ratolins

20130301194813-image.jpgUn equip de científics de la Universitat de Southern California (EE UU) ha aconseguit desactivar selectivament la capacitat en ratolins de sentir el fred, i han mantingut la capacitat de percebre el calor i el tacte.
En alguns treballs posteriors es va observar que una proteïna anomenada TRPM8 ( un canal iònic present en les cèl.les nervioses) que era la responsable de la sensació de fred, aquesta proteïna s'activa amb les baixes temperatures i amb aqents químics refrescants com el mentol, i genera una resposta.
En aquest nou estudi els investigadors van aconseguir aïllar i desactivar les neurones en las que s'expresa la proteïna TRPM8 que va fer que poguesin estudiar l'acció específica d'aquelles cèl.lules.
Van utilitzar un grup de ratolins normals i un altre grup amb les neurones TRPM8 desactivades i els van posar en superfícies amb diferents temperatures entre 0 ºC y 50 ºC, per la que podien desplaçar-se lliurement.
Van observar que els ratolins del grup control tendía a mantenir-se en les zones de temperatura templada, evitan les zones més calentes i les més fredes, mentre que l'altre grup només evitava les regions més calentes. Per tant es va arribar a la conclusió que sense aquestes cèl.lules nervioses no podien sentir el fred però si la calor.
Els investigadors també van fer un altre classe de prova per evaluar la coordinació dels moviments i les respostes al tacte i no van observar cap diferència entre els dos grups.
Aquest descobriment podria tenir aplicacions indirectes en el tractament del dolor si fos possible trobar la manera de desactivar fe forma específica les neurones implicades en els processos dolorosos sin alterar la resta de sensacions.
L'objectiu que els guia ara és preparar medicaments que vagin dirigits directament al dolor sense deixar-lo insensible al tacte, ja que tots els fàrmacs actuals o només redueixen la inflamació o innibeixen totalment la sensació del tacte.
Alba Segarra





01/03/2013 19:48 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La braquiteràpia aconsegueix curar el càncer de pròstata

20130301180829-braquiterapia-aplicada-al-canc-54365548642-51351706917-600-226.jpg

L’institut mèdic Imor de Onco radioteràpia de Barcelona és un centre de referència en quan als tractaments radioterapèutics contra el càncer. A més, aquest institut és el que més experiència amb la braquiteràpia aplicada al càncer de pròstata.

La branquiteràpia de pròstata és un tractament que consisteix en introduir un alt nivell d’ones radioactives a la pròstata sense afectar a la resta dels òrgans.

El perfil del pacient, sol ser un home d’una edat entre 50 i 88 anys, a qui se li ha detectat un tumor en la zona de la pròstata. Algunes de les avantatges d’aquest tipus de tractament és que no genera efectes secundàris, com la incontinència i la impotència.

Els resultats que ha experimentat l’IMOR (Institut Mèdic de Onco Radioterapia) des de l’any 1999 són favorables amb uns 1400 pacients curats completament de la malatia. 

Aquesta tipologia de tractament no presenta els habituals riscs de la cirugia i és un tractament de curta durada sense efectes secundàris i altament tolerat.

Els pacients que es sotmeten a aquest tractament veuen augmentat el seu nivell de qualitat de vida respecte el que tenien abans de sotmetres al tractament segons uns estudis realitzats internacionalment.

L’ IMOR ha estat galardonat amb el premi American Brachytherapy Society (ABS)
per la seva contribució en el tractament del càncer de pròstata i per els bons resultats dels pacients.

http://www.lavanguardia.com/salud/cancer/20130211/54365273216/salud-medicina-cancer.html

http://imor.org/cast/frame11.htm 

                                                                     Marta Juan

01/03/2013 18:08 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Una dona dóna a llum a dos parells de bessons idèntics a un hospital de Houston

20130224162511-los-dos-pares-de-gemelos-nacid-54365604884-51347059679-342-226.jpg

El passat dia 14 de febrer Tressa Montalvo va donar a llum dos parells de bessons idèntics al Texas Children’s Hospital de Houston  a l’estat americà de Texas, fet que succeeix un cop cada 70 milions de naixements.

Els pares no estan sota cap tractament de fertilitat, tenen un fill, Memphis,  de dos anys i comenten que només li  buscaven un germanet o germaneta.

El ginecòleg  els va anunciar a les 10 setmanes d’embaràs que tindrien bessonada, però no va ser fins unes setmanes més tard  que va copsar un tercer batec cardíac; l’exploració va permetre descobrir que hi havia 4 fetus i dos placentes, és a dir cada placenta contenia dos futurs bebès. Tots quatre bebès són nens i han nascut per cesària a les 31 setmanes: Ace i Blaine van néixer  a les 8:51 del matí  i els seu pes va ésser de  1,64 kg y 1,79 kg respectivament. Cash i Dylan els van seguir uns minuts desprès amb un pes de 1.33 kg y 1,53 kg respectivament. Els bebès encara estan ingressats i reben la cura de les incubadores.

Els bessons idèntics naixen d’un únic òvul fecundat que es divideix en dos embrions. La probabilitat de tenir bessons és d’un 2% i d’aquests només un 30% són bessons idèntics, segons la Universitat de Pensilvània. Segons el Dr. Alan Penzias, professor de obstetrícia i ginecologia de la Universitat de Harvard, les probabilitats de tenir dos parells de bessons és d’una entre 70 milions de naixements. Aquestes estadístiques ens senyalen que estem davant d’un fet bastant insòlit.

Els pares que no estan gens desanimats, han posat el nom dels seus fills seguint les lletres de l’abecedari, Ace, Blaine, Cash i Dylan i no descarten continuar a la recerca d’un nena.

 

Fonts:

http://www.lavanguardia.com/salud/20130221/54366969032/mujer-dos-pares-gemelos-identicos.html

http://insolitonoticias.com/mujer-da-a-luz-a-dos-pares-de-gemelos-identicos/#.USoDwKWQUpR

http://cnnespanol.cnn.com/2013/02/19/una-mujer-da-a-luz-dos-pares-de-gemelos-identicos/

 

Núria Merino, Gaudí

24/02/2013 16:25 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Còrnies artificials

A Andalucia s’iniciarà un assaig multicèntric per fabricar i implantar còrnies artificials a pacients amb úlceres greus.

L’objectiu d’aquest assaig és avaluar la seguretat, fiabilitat i eficàcia clínica dels models de còrnia artificial humana en persones amb problemes greus de còrnia.

Per fer-ho es fabricaran les còrnies artificials en el laboratori GMP del hospital "Virgen de las Nieves de Granada".

 Està previst fer aquest implant de còrnia artificial a 20 pacients d’un total de 400 casos que hi ha només a Andalucia.

Segons ha explicat el director de la UNitat de Gestió Clínica d’Oftalmologia la còrnia artificial permet afavorir la regeneració del teixit: "La finalitat és restaurar aquesta còrnia, que no es perdi visió, i que si es perd, sigui el mínim possible". També ha dit que aquesta tècnica es podria ampliar en un futur a altres camps de l’oftalmologia.

Primer s’implementarà la còrnia a cinc pacients i desprès un cop recollides les primeres dades s’implementarà en els quinze restants.

http://www.innovaticias.com/medicina-y-salud/13483/ensayo-clinico-innovador-implantar-corneas-artificiales

http://www.innovaticias.com/medicina-y-salud/13483/ensayo-clinico-innovador-implantar-corneas-artificiales

Carlos García

24/02/2013 12:17 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Descobreixen com la insulina interactua amb les cèl.lules

20130223182504-image.jpgFa un segle aproximadament que es va descobrir la insulina i, gràcies a això s’han salvat milions i milions de vides i la malaltia de la diabetis ha passat a ser només una malaltia crònica en la que els afectats no tenen cap més problema que injectar-se’n les corresponents dosis.

Tot i les investigacions que s’han arribat a realitzar, no havia estat mai clara la interacció que existia entre aquesta hormona i les cèl.lules. Ara, per fi, s’ha aconseguit averiguar. Aquest descobriment podria donar millores en el tractament per als diabètics com medicaments orals enlloc de xeringues, bolígrafs injectors o bombes d’insulina i també menors dosis.

Sent una causa de mort més gran als Estats Units que el càncer de mama i de pròstata junts i una malaltia que afecta una part tan gran de la població ja era hora que se’n descobrís com funciona i no amb especulacions incertes.

La Universitat Case Western Reserve de Cleveland, Ohio, Estats Units n’ha trobat finalment la resposta definitiva. Les cèl.lules absorveixen el sucre dels aliments com a energia per al cos, però aquesta glucosa no pot penetrar a través de la membrana si no és amb l’ajuda de la insulina, que és fabricada per les cèl.lules endocrines del pàncrees.

L’equip del Dr. Michael A. Weiss van posar a prova models estructurals mitjançant innovadors mètodes genèticomoleculars com seria la inserció de sondes especials i la seva activació amb la llum ultravioleta en el receptor. Amb això van poder obtenir imatges tridimensionals molt detallades proporcionant moltes respostes sobre la insulina.


http://noticiasdelaciencia.com/not/6449/descubren_como_la_insulina_interactua_con_las_celulas/

Àfrica Soucheiron

23/02/2013 18:25 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Recobriment biodegradable per a implants dentals

20130223140902-rx-de-tornillo-implantado-web.jpg

Persones grans o amb osteoporosi, fumadors, diabètics o persones que han patit un càncer no poden optar en ocasions a realitzar implants dentals davant la manca de capacitat dels seus ossos d'integrar de manera adequada les noves pròtesis que substitueixen l'arrel. El recobriment d'aquests implants amb un nou material biodegradable desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat del País Basc i l'empresa Ilerimplant permetrà realitzar implants en persones amb dèficit ossi, a més d'augmentar la taxa d'èxit general dels implants gràcies a una major biocompatibilitat dels mateixos i reduir el temps d'osteointegració, és a dir, d'integració en l'os.

Si fins ara la radícula de titani que substitueix l'arrel de la dent trigava a ancorar a l'os maxil·lar un mínim de dos mesos, el prototip desenvolupat permetrà reduir aquests temps, de manera que es pugue col·locar abans al pacient la corona ceràmica, que substitueix a la part visible de la dent, i d'aquesta manera recuperar abans la seva vida normal. Julio José Suay, coordinador del grup de recerca de Polímers i Materials Avançats de l'UJI, explica que "es tracta de cobrir l'implant amb un recobriment biodegradable que, en posar-se en contacte amb l'os, es desfà i en aquesta degradació aconsegueix alliberar compostos de silici i altres molècules bioactives que indueixen la generació de l'os ".

Es tracta d'una línia d'investigació totalment innovadora respecte als sistemes utilitzats fins ara, consistents a incrementar la rugositat dels implants per facilitar la seva integració en l'os. En aquest sentit, Suay destaca que Soldent és un projecte col·laboratiu entre universitat i empresa desenvolupat en el marc de la convocatòria “Innpacto” del Ministeri d'Economia i Competitivitat. "El que es busca és aconseguir un nivell d'innovació elevat afavorint que centres d'investigació i empreses treballem colze a colze. A partir de les necessitats que les empreses detecten, en aquest cas per part dels pacients, es redireccionen les investigacions i així s'aconsegueixen innovacions disruptives, que no estan en els mercats i que obren noves possibilitats de negoci ", indica.

 

Carolina López, 1r batx A

http://blogs.uji.es/cienciatv/ca/2013/01/17/recobriment-biodegradable-per-a-implants-dentals/

http://www.uji.es/CA/noticies/detall&id_a=31293315

23/02/2013 14:09 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics creen un test per predir neuropaties analitzant 285 gens

20130222200120-fotonoticia-20121001142708-500.jpg

Científics catalans han creat un test genètic capaç d’analitzar 285 gens a través d’una mostra de sang, saliva o ADN del pacient per detectar mutacions i determinar la probabilitat que pateixi alguna malaltia neurodegenerativa com el Parkinson, la malaltia de Charcot-Marie-Tooth i altres patologies rares, com atàxies, paraplegies espàstiques, síndromes miastèniques i distròfies.

El disseny del test Neuro GeneProfile ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut de l’Hospital Germans Trias i Pujol (IGTP) i l’empresa valenciana Sistemas Genómicos. Les tres parts han celebrat la fita com un exemple d’èxit de col·laboració pública i privada.

La directora de Projectes de Sistemas Genómicos, Mayte Gil, ha destacat que l’eina és el primer test genètic del mercat capaç d’aglutinar en un sol procediment l’anàlisi de 285 gens relacionats amb malalties neurodegeneratives, i que representa un "canvi de paradigma" en l’abordatge del diagnòstic genètic.

Els investigadors han destacat la millora del cost i efectivitat de la nova eina respecte a les anteriors, que requerien un any de feina i 150.000 euros de despesa.

El diagnòstic precoç es revela com la clau per a l’abordatge mèdic futur d’aquestes malalties, ja que les patologies neurodegeneratives es detecten actualment després d’anys d’evolució silenciosa, tot i que els investigadors també han fet referència al debat sobre la conveniència de saber que es patirà una malaltia d’aquest tipus.

El nou test tindrà aplicació clínica i d’investigació i es farà a pacients amb risc familiar de tenir algun tipus de patologia neurodegenerativa.

 

Links:

http://www.europapress.es/valencia/noticia-cientifics-espanyols-creen-test-per-predir-neuropaties-analitzant-285-gens-20121001142708.html

http://www.324.cat/noticia/1911352/catalunya/Cientifics-catalans-creen-un-test-per-predir-neuropaties-analitzant-285-gens

video youtube:

https://www.youtube.com/watch?v=rKEFs-mtJV4

 

Àlex Barrero

22/02/2013 20:01 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Una mà biònica controlada pel pensament que permet tenir tacte

20130221125933-image.jpgL’Escola Superior de Santa Ana (Pisa, Itàlia), amb la col.laboració d’investigadors de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suissa) han desenvolupat la primera mà biòtica que permetrà als amputats tenir tacte.

La primera mà biòtica s’implantarà temporalment a un jove italià que va perdre la part inferior del bras, aquesta s’unirà directament al sistema nerviós del pacient a través d’uns electrodes, per tant la podrà controlar amb el pensament i rebre senyals sensorials.

La pròtesis encara no s’implantarà de forma permament, sinó que està previst que la porti durant un mes per veure com s’adapta, si tot va bé, s’està desenvolupant un model més perfeccionat per a noves proves.
El meteix equip d’investigadors ja va probar un model de mà biòtica en un pacient que va perdre la meitat del bras, aquest va ser capaç de moure els dits de la pròtesis, tancar la mà en un puny i aguantar objectes, el pacient va tenir la sensació de punxades d’agulles en el palmell de la mà.
Aquesta primera pròtesis només tenia dues zones sensorial, en canvi el nou prototip pot enviar senyals desde la punta dels dits, passan per el palmell fins arribar als canells.

Serà una investigació pionera que podria portar a una nova generació de pròtesis amb la capacitat de percepció sensorial.

http://m.youtube.com/watch?v=T8n9E_QeUeU

Alba Segarra
21/02/2013 12:59 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Cada vegada hi ha més transplantaments de pulmó

El trasplantament pulmonar és el procediment terapèutic aplicable al pacient amb una malaltia pulmonar avançada, irreversible i incapacitant. Habitualment es tracta d’un pacient oxigen dependent, que tot i el tractament presenta un mal pronòstic de vida a curt termini. 


Aquest passat any, 238 persones, entre elles set nens, van rebre pulmons nous. D’aquesta manera, el nombre de trasplantaments de pulmó gairebé arriba al de trasplantaments cardíacs, que és de 247. La supervivència global del trasplantament pulmonar és del 78% al primer any, 50% als 5 anys, i del 26% als deu anys de la intervenció. 

El nombre d’aquests trasplantaments a Espanya l’any passat va ser molt similar a la dels últims dos anys (230 el 2011 i 235 el 2010). Les xifres del trasplantament pulmonar segueixen lluny del renal o l’hepàtic, si bé comença a aproximar-se a les de trasplantament cardíac. 

Per ser un procés complex, tant en el pre-operatori, durant la intervenció i en el postoperatori però també en la conservació dels òrgans del donant, el trasplantament pulmonar només es realitza a Espanya en set centres de referència, tres d’ells preparats també per fer trasplantaments cardiopulmonars.

 

LINKS: 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-numero-de-trasplantes-de-pulmon-casi-alcanza-el-de-corazon

http://www.abc.es/salud/noticias/numero-trasplantes-pulmon-casi-alcanza-14247.html

Marc Payés, Gaudí

18/02/2013 20:05 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nou mètode mecànic per introduir ARN, proteïnes i nanopartícules en cèl · lules vives

20130218173006-imagen-cmc.jpg

Les cèl · lules vives estan envoltades per una membrana que regula estrictament el que entra i surt de la cèl · lula. Aquesta barrera és necessària perquè les cèl · lules controlin el seu medi intern, però fa que sigui més difícil per als científics introduir dins de les cèl·lules, molècules grans.
Uns investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), Estats Units, ara han trobat una manera segura i eficient de fer passar molècules grans a través de la membrana cel · lular. Aquest nou mètode consisteix en fer que les cèl · lules travessin un canal molt estret, la qual cosa fa que aquestes es vegin apinyades prou com per forçar que s’obrin petits orificis temporals en les seves membranes. Qualsevol molècula gran que estigui flotant a l’exterior de la cèl · lula, com ARN, proteïnes o nanopartícules pot passar a través de la membrana per l’orifici, mentre aquest es mantingui obert.

Usant la nova tècnica, l’equip de Klavs Jensen, Robert Langer, Armon Sharei, Janet Zoldan i Andrea Adamo han pogut enviar al medi intracel · lular proteïnes de reprogramació i generar cèl · lules mare pluripotents induïdes amb una taxa d’èxit de 10 a 100 vegades millor que l’aconseguida amb qualsevol altre mètode existent.

El nou sistema del MIT sembla funcionar bé amb molts tipus de cèl · lules. Fins ara, els investigadors l’han provat amb èxit en més d’una dotzena de tipus, incloent cèl · lules humanes i de ratolí. També funciona amb cèl · lules extretes directament de pacients humans, les quals en general són molt més difícils de manipular que les línies de cèl · lules humanes cultivades específicament per a la investigació en laboratori.

 

Anna Arquè

Etiquetas:

18/02/2013 17:32 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Regeneració de cèl·lules ciliades

La pèrdua de l’audició és un significatiu problema de salut pública que afecta a molta gent en el món. Només a Estats Units aquesta xifra està a prop de 50 milions de persones que pateixen una perdúa auditiva també coneguda com sordesa.

La còclea és un tub enrotllat en forma de closca de cargol. Aquest tub comença essent ample, i a mida que avança cap a l’extrem es fa cada vegada més estret. La seva secció està dividida en tres canals o rampes que avancen en paral·lel: la rampa vestibular i la rampa timpànica i el canal coclear. Però sobretot conté una estructura molt important anomenada òrgan de Corti que de la mateixa manera que els tres canals, recorre l’estructura espiral de la còclea desde l’extrem més ample fins al més estret. Aquest òrgan conté unes cèl·lules molt especialitzades anomenades cèl·lules ciliades, caracteritzades per tenir uns filaments(cilis) capaços d’excitar-se amb les vibracions i convertir-les en impulsos elèctrics.

La sordesa és causada principalment per la pèrdua d’aquestes cèl·lules ciliades que són la base del sentit de la oïda i són las receptores primàries del so.

La pèrdua d’aquestes cèl·lules pot ser causada o per la exposició excessiva del soroll, l’envelliment, certes toxines o infeccions varies, també alguns antibiòtics i medicaments anticancerigens.

Tot i que els audiòfons i implants coclears poden millorar els símptomes, no existeix cap tractament per restablir l’audició, ja que les cèl·lules ciliars auditives ens els mamífers a diferencia de les aus o els peixos, no es regeneren un cop perdudes.

El equip de Albert Edge, del hospital de "Eye and ear" de Massachusstes i l´Escola de Medicina de la Universitat de Harvard a Cambridge han demostrat per primera vegada que les cèl·lules ciliars es poden regenerar en la còclea  d´un mamífer adult, millorant l’audició. Els científics han aconseguit mitjançant el us d´ un fàrmac , que estimula a cèl·lules residents perquè es converteixin en noves cèl·lules ciliars. Aquest fet té un gran potencial per futures aplicacions terapèutiques que algun dia poden tornar al sentit auditiu a persones que l’han perdut.