Blogia
colorblau

Salut/Medicina

' Els cervells tristos fan que escoltem pitjor'


Uns estudis fets per el congres de la societat d’acústica american (ASA) demostren que les persones en estat de depressió tendeixen a escoltar pitjor les conversacions.
Això contradiu uns estudis previs que afirmaven que les persones en estat despressiu es fixen molt més en la informació negativa, ja que s’ha demostrat que el cervell trist actua pitjor, independentment de la càrrega emocional de la comunicació. Es creu que això és degut a que el cervell està aïllat del entorn per pensaments que interfereixen la seva capacitat de comunicació.
L’experiment consistia en agafar estudiants sans i estudiants que demostraven símptomes de depressió, i fer que escoltessin unes gravacions de tot tipus de càrrega emocional, envoltades de soroll. Al acabar d’escoltar-les, se’ls demanava que escrivissin el que havien sentit. Es va poder veure com els estudiants sans mostraven una capacitat de percepció notablement superior als estudiants que mostraven símptomes de depressió.

Gràcies

Guillem Cera

El costat fosc de l'hormona de l'amor

El costat fosc de l'hormona de l'amor

L’oxiticina provoca efectes en el comportament similars als de l’alcohol

 

Les hormones són missatgers químics que circulen a través de la sang o que viatgen d’unes cèl·lules a unes altres per transmetre informació. Van responent a les circumstàncies i poden tenir funcions tan diverses com regular el balanç d’aigua, accelerar el ritme cardíac o fins i tot dir-li al cervell que l’organisme hauria d’anar a la recerca d’aliment.

A més a més moltes d’elles són capaços a més de modificar el comportament. Això és molt evident quan una persona s’enamora i un moltes hormones comencen a alterar els seus pensaments. Es creu que per això els petons de l’estimat es tornen addictius i que els enamorats estiguin confusos, i se sentin feliços i estressats al mateix temps.

 

Precisament, es diu que l’oxitocina és la «hormona de l’amor» perquè la seva funció està associada amb l’establiment de vincles afectius, especialment entre amants i entre mares i fills, i també en l‘aparició del sentiment de confiança cap a altres persones. Per exemple, aquesta hormona és estimulada per la lactància i és una de les responsables de les contraccions de l’úter durant el part, però també activa les contraccions de la vagina durant l’orgasme. Així doncs, tal com ha demostrat un estudi publicat a la revista «Neuroscience and Biobehavioral Reviews», es pot dir que l’oxitocina té uns efectes sobre el comportament molt similars als de l’alcohol.

 

«Vam posar en comú les investigacions sobre els efectes de l’oxitocina i de l’alcohol i vam acabar impactats per les increïbles semblances entre els dos compostos», ha comptat Ian Mitchell, un dels membres de l’equip d’investigadors, de la Universitat de Birmingham. El científic resumeix les conclusions del seu treball en què l’oxitocina té un costat fosc perquè provoca el mateix efecte des inhibitori que l’alcohol, el que pot repercutir en què les persones assumeixin riscos de forma innecessària i que siguin més agressives.

 

Per fer-se una idea del que passa amb aquesta hormona, en opinió dels investigadors, s’ha de prestar atenció a la forma d’actuar d’una persona que va amb unes quantes copes de més. En aquest moment, els circuits cerebrals (un conjunt de cèl·lules nervioses connectades per a exercir una determinada funció) que normalment són responsables de la inhibició social, disminueixen la seva activitat. Per això, unes emocions tan importants com la por, l’ansietat i l’estrès perden pes.

 

Segons les conclusions de l’estudi, això pot tenir l’efecte positiu que certes situacions estressants, com una entrevista de treball o el moment de demanar-li una cita a algú, deixin de ser tan aclaparadores. Steven Gillespie, un altre dels investigadors, compara els efectes de fer un glop per afrontar una situació que fa por amb els d’inhalar oxitocina a través d’un esprai nasal.

 

Però lluny de considerar a l’oxitocina com un futur succedani de l’alcohol, els investigadors recorden que aquestes substàncies, poden tornar a les persones més agressives i més temeràries. «No crec que vegem un temps en què l’oxitocina s’usi com a alternativa a l’alcohol», ha opinat Steven Gillespie. Però sí que considera que podria usar-se en tractaments psicològics i psiquiàtrics i ser una eina per entendre com les hormones canvien el comportament, el que «podria proporcionar beneficis reals per a moltes persones».

 

Jordi Cavero Sibera

Brain helps a paralyzed man to control body by robotic arms

Recentment científics de Caltech (Pasadena, Califòrnia) van informar que Eric G. Sorto, un home amb estat de tetraplegia se li va fer un implant de xip que li va donar el poder de beure cervesa amb un braç robotic.

Això és només el començament cap al futur. Els investigadors encara estan treballant en tot tipus de dispositius que es puguin implantar dins del cos i que puguin operar dins de l’organisme enviant un senyal per a crear moviment. Estan segurs que aquests xips no només ajudaran els pacients que pateixin una paràlisi, sinó que també ajudaran a la nova era dels assistents robòtics controlats pel pensament que executaran tot tipus de tasques com aixecar materials pesats, ajudar a un pacient de forma més individualitzada.

Ara, un cop d’ull a altres investigacions prometedores: Al mes de gener un equip d’investigadors a Lausana, Suïssa van col·locar una cinta elàstica de silici en ratolins que no es podien moure. Es va utilitzar una combinació del "gadgets" per donar suport a les senyals elèctriques, així com per distribuir uns productes químics per a una transmissió d’impulsos nerviosos. En tan sols sis setmanes, els ratolins podien moures.

L’any passat els metges d’Ohio van implantar un xip a un home de 22 anys en el seu cervell. Tal xip estava conectat a un port que conduïa a un cable conectat a un ordinador que desxifrava els missatges del seu cervell.

Les preguntes que es plantejaran en un futur no molt llunyà seran: Pot un xip adaptar-se i funcionar perfectament amb el cervell humà? Podrem dominar el nostre cos el 100%?


 

bionic_arms

 

http://frenchtribune.com/teneur/1524200-advanced-brain-implants-help-paralysis-patient-move-his-robotic-arm

http://www.benchmarkreporter.com/limitless-potential-of-brain-chip-which-helps-man-control-robotic-arm-with-his-thoughts/3737/

https://www.youtube.com/watch?v=zVMDHCnT-d4


Arnau Felip

Aconsegueixen rejovenir cervells de ratolins adults

Aconsegueixen rejovenir cervells de ratolins adults Les connexions del cervell adult són difícils de modificar, al contrari del que succeeix amb el cervell dels més petits, les experiències van modelant i modificant les seves connexions cerebrals mentre aquest s'està desenvolupant. Però, és possible rejovenir un cervell adult i tornar-lo tan flexible com quan és jove? Això és el que acaben d'aconseguir un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia a Irvine (EUA), tal com recull la revista Neuron.

Per aconseguir-ho, els científics han trasplantat cert tipus de neurones embrionàries que expressen el neurotransmissor GABA (un neurotransmissor inhibidor principal que ajuda en el control motor i la visió, entre altres funcions rellevants) descobrint que els ratolins emprats en l'experiment que comptaven amb un problema de visió que es desenvolupa al principi de la vida, anomenat ambliopia, van aconseguir després del trasplantament, un nou període de plasticitat en el cervell que va permetre un recablejat del cervell adult i que els ratolins veiessin perfectament, eliminant el problema de visió.

Així, els cervells adults van tornar a ser joves de nou reactivant la plasticitat del cervell, els canvis ràpids i robustos en les vies neuronals i les sinapsis: "Diverses setmanes després del trasplantament, quan el sistema visual de l'animal donant travessava el seu període crític, els ratolins ambliópicos començaven a veure amb agudesa visual normal ", explica Melissa Davis, líder de l'estudi.

Quines aplicacions pot tenir aquest descobriment? L'estudi aplana el camí per a nous tractaments relacionats amb el desenvolupament normal del cervell com l'esquizofrènia i l'autisme, trastorns cerebrals actualment incurables.




www.lavanguardia.com

Marti Pedro

Un anàlisi de sang detecta el càncer d'ovari en el 86% dels casos

Un anàlisi de sang detecta el càncer d'ovari en el 86% dels casos

El càncer d’ovari és la quarta causa de mort en les dones espanyoles després del càncer de pulmó, mama i còlon. Aquest càncer es detecta en una etapa ja molt avançada, pel que la supervivència mitjana ronda el 44%. Tot això explica els esforços fets per trobar un mètode que permeti el diagnostico precoç fiable. Investigadors de la Universityt College of London han anunciat que hi ha una tècnica que aconsegueix identificar la malaltia en el 86% dels pacients amb càncer d’ovari epitelial mitjançant un simple anàlisis de sang La prova perfecciona el rendiment anterior que també es basa en la detecció d’una proteïna en el torrent sanguini i que dóna un resultat molt poc específic. Per buscar la neoplàsia s’utilitza com a referència la presència d’una determinada quantitat de proteïna. Els investigadors de la UCL, no busquen una foto fixa, sinó poder interpretar com les oscil·lacions en la quantitat de proteïna en la sang poden indicar que hi ha un tumor actiu. Per aquest motiu han desenvolupat un algoritme que mesura variables relacionades amb l’edat de les dones i els nivells originals de CA125 o com evoluciona la seva presencia al llarg de les successives anàlisis. El patró obtingut es compara amb el resultat de les pacients malaltes.

S'obre la caixa de Pandora, el transplant de cap ja és una realitat

El neurocirujano Sergio Canavero, en la web TEDx.

Tot i les critiques que ha rebut, el neurocirurgià italià Sergio Canavero defensa el seu projecte de trasplantament de cap que dona esperança a curar la paràlisi espinal i també afirma que "molts rics" ja li han contactat per "tenir un nou cos ".

Canavero té 51 anys, treballa a l’Hospital Li Molinette de Torí i presentarà el proper juny el seu projecte durant la Conferència anual de l’Acadèmia Americana de Neuròlegs i Cirurgians Ortopèdics, prevista a Annapolis, als Estats Units.

"Aquest experiment sortirà perfectament i el juny ho demostraré al món sencer", respon Canavero a les crítiques i desqualificacions que ha rebut de prestigiosos neurocirurgians d’arreu del món.

També defensa que "Un dels motius de totes aquestes crítiques és que quan hi hagi portat endavant el primer cas s’obrirà la caixa de Pandora i els rics es podran donar un nou cos, ja que seran els únics que podran pagar-se aquesta intervenció". I revela: "Li puc assegurar que moltíssims rics ja m’han contactat per canviar de cos".

"A la sala s’hauran de trobar les dues persones, la qual donarà el cos i l’altra que rebrà el cos. El cap que serà trasplantat es refredarà a una temperatura de 12 graus i després es procedirà a seccionar el cap de tots dos - vasos sanguinis , músculs, ossos - i després començarà la fase en què el pacient rebrà el seu nou cos ", explica Canavero.

Aleshores començarà la fase sense encara respostes per a una gran part del món científic: com unir la medul·la espinal i els milions de terminacions nervioses que fan possible que es mogui el nostre cos.

Canavero explica sumàriament que s’utilitzarà per unir totes les terminacions nervioses el polietilenglicol, una mena de cola de  plàstic que, assegura, està revolucionant la medicina.

"La intervenció durarà uns dos dies, per a això es necessiten moltíssims diners, uns 10 milions de dòlars, i un equip d’unes 150 persones entre metges i auxiliars", assenyala.

Però la logística no és un problema per Canavero, ja que ha anunciat que "desenes de patrocinadors estan disposats a finançar el projecte; i desenes de metges i cirurgians, també d’Espanya, que s’han mostrat disposats a participar a l’operació".

"M’ha escrit molta gent de tot el món. Molts d’ells estaran durant la meva presentació a Estats Units. Els diners per al finançament tècnicament ja el tinc, però el xec amb els fons serà públicament mostrat a Annapolis", assegura.

"Quan es dóna tot aquest diners vol dir que algú creu totalment en aquest projecte perquè la gent no tira així els diners!", defensa el neurocirurgià italià.

"Estem a un pas d’estendre la vida indefinidament perquè quan una persona tingui 80 anys jo li podré donar un nou cos i podrà viure altres 40 anys", culmina amb total seguretat.

Encara que és conscient que la tècnica s’anirà millorant amb el temps, ja que segons els seus estudis després de l’operació seguirà un mes en coma induït i més d’un any de fisioteràpia per poder caminar, vaticina que en quatre o cinc anys la tècnica serà perfecta "i tindrà conseqüències inimaginables".

 

Eduard Fisa

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/neurocirujano-sergio-canavero-trasplante-cabeza-ricos-4202774

http://www.abc.es/ciencia/20150227/abci-transplante-cabeza-posible-201502271227.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20150519/54431724117/el-medico-artifice-del-trasplante-de-cabeza-dice-que-muchos-ricos-lo-quieren.html

Descobriment del mecanisme d'una inflamació

Descobriment del mecanisme d'una inflamació El biòleg Andrés Hidalgo ha descobert com les plaquetes inicien les reaccions d'inflamació en la sang, aquest gran descobriment obre la via a desenvolupar nous fàrmacs per a casos de sèpsia, ictus i infarts.

En un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de la sang (participen en el procès de la coagulació) inicien les reaccions d'inflamació que acaven en ictus i infarts. L'avanç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.

Van començar a fer estudis d'imatge al 2002 sobre les inflamacions i va observar que mentre es complia aquest procès als vassos sanguinis se li unien plaquetes els neutròfils (cèl.lules inmunetaries més freqüents a la sang). El fet que les plaquetes s'uneixin els neutròfils indica que han d'actuar a causa d'una inflamació. El mecanisme es basa en una molècula anomenada PSGL-1, que es troba a la membrana dels neutròfils. És la molècula a la qual es fixen les plaquetes. Si aconseguim bloquejar aquesta molècula, aconseguirem frenar la inflamació, per tant si conseguim bloquejar la interacció entre els neutròfils i les plaquetes podrem trobar nous fàrmacs en cas d'un infart d'ictus, en les sèpsies o en un síndrome d'estrès respiratòri agut per un atac d'asma.








Albert Torrescusa

QUE ET PIQUIN ELS MOSQUITS DEPÈN DELS TEUS GENS

QUE ET PIQUIN ELS MOSQUITS DEPÈN DELS TEUS GENS

Sempre han existit les persones a les quals els acribillen els mosquits i les que semblen tenir algun tipus d’escut natural que els protegeix de les picades.  La raó d’aquest fenomen depèn de l’olor corporal de la persona. L’investigador James Logan, de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres va voler comprovar si el fet de resultar més o menys atractiu pels mosquits tenia relació amb els gens. Va realitzar un estudi amb parelles de bessons idèntics i no idèntics en què va mesurar si existia correlació entre l’olor dels voluntaris i com d’atractius resultaven per als insectes. Per a això, els va demanar que introduïssin la mà en un olfatómetre, un dispositiu de plàstic en forma de "i", en els extrems superiors hi havia una ranura per introduir els dits.

Tot seguit, els investigadors van fer passar aire que arrossegava l’olor corporal de tots dos germans cap al costat oposat, on estaven els mosquits. Si aquests se sentien atrets per l’olor, volaven cap als bessons; en el cas contrari, s’allunyaven.

Es va poder comprovar que en el cas dels bessons idèntics els mosquits es sentien atrets per tots dos i en el cas de no idèntics  la resposta variava. Per tant, el tret de ser o no atractiu per a aquests animals està controlat genèticament i  la probabilitat que et piquin és heretable.

El següent pas serà identificar quins gens en concret estan implicats. Per a això, ja han començat a recollir mostres d’olor corporal dels voluntaris.

Quan s’identifiquin els gens es podrà crear un fàrmac, una pastilla que quan te la prenguis faci que el teu organisme segregui una mena de repel·lent natural i així no farà falta que utilitzis esprais o cremes. 

Miranda Martínez.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20150422/54430774722/mosquitos-picaduras-genes.html

La vacuna del xarampió també evita altres malalties infeccioses

La vacuna del xarampió també evita altres malalties infeccioses

Només entre 2000 i 2013 la vacuna del xarampió va evitar 15 milions de morts. Ara, un nou estudi sobre aquesta vacuna desenvolupat per investigadors de les universitats de Princeton (EUA) i del centre mèdic universitari de Rotterdam (Holanda) ha revelat que la vacuna contra el xarampió no nomésprotegeix d’aquesta afecció tan contagiosa sinó també de moltes altres malalties infeccioses.

Segons els experts, de no ser per un estudi fals que va difondre a la fi dels anys 90 que la vacuna triple vírica contra la rubèola, les galteres i el xarampió provocava autisme en els nens, la malaltia podria estar ja eradicava en multitud de països. Contrari a aquesta mentida, la vacuna ha reduït fins a un 75% la mortalitat infantil.

En el nou treball, que recull la revista Science, els investigadors han descobert que el virus del xarampió condueix a una espècie de “amnèsia” del sistema immune que li fa oblidar com combatre una sèrie d’invasors de caràcter bacterià (que dura fins i tot diversos anys després de la infecció) i gràcies a la vacuna aquesta condició no es produeix en l’organisme, protegint a qui es vacuna ja no solament del xarampió sinó d’un altre tipus de malalties de caràcter infecciós.

“Determinem que la mortalitat per malalties infeccioses que no són xarampió en països d’alts ingressos està estretament connectada amb la incidència del xarampió en aquest retard, tant en el període anterior a (l’aparició de) les bovines com en el posterior”, explica Michael J. Mina, coautor de l’estudi.

Per arribar a aquesta certesa, els científics van analitzar la mortalitat per malalties infeccioses a Estats Units, Dinamarca i part del Regne Unit (Anglaterra i Gal·les) al llarg de diversos períodes entre 1945 i 2010. L’examen de les dades suggereix que “les vacunes contra el xarampió van representar un rol primari a l’hora de rebaixar la mortalitat d’altres malalties infeccioses en tots els països d’alts ingressos estudiats”, confirmen els autors.

El treball ajuda a explicar per què, quan la vacuna del xarampió va arribar a generalitzar-se fa més de mig segle, la taxa de mortalitat infantil es va reduir molt més del que els experts esperaven en un primer moment.

 

http://elpais.com/elpais/2015/05/07/ciencia/1431018648_313676.html

 

Judit Ruiz

Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

El grup de María Blasco,en el CNIO ha descobert una tecnica basada en atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals per a provocar la seva mort.
Aquesta tècnica podría ser útil per a altres variants de càncer.

En el moment que certs gens reguladors de una cèl·lula deixen de funcionar,aquestes s'aïllen de les seves funcions i comencen a actuar descontroladament.Un efecte d'aquest descontrol, a part de la replicació constant del seu material genetic i la generació de noves cèl·lules filles, és que es tornen inmortals degut a que "aprenen" a evitar el escurçament dels telòmers.
Els telòmers son els extrems de cada cromosoma (on s'enmagatzema el material genètic).

Ara,un grup de investigadors espanyols del CNIO que forma part del grup de María Blasco ,ha desenvolupat un mecanisme per atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals i així inhibir el desenvolupament de la malaltía.

La clau d'aquesta inhibició del desenvolupament del càncer recau en el bloqueig de una de les 6 proteïnes protectores dels telòmers, la anomenada TRF-1, però alhora,sense. afectar a la vegada les cèl·lules en bon estat. De moment aquest progrés només s'ha vist reflexat en el densenvolupament d'un fàrmac experimental que bloqueja el càncer de pulmó en ratolins de laboratori.

"Inhibint TRF1 el que estem fent és destruir l'escut protector dels cromosomes, que al mateix temps és essencial per a la divisió cel·lular. Al destruir l'escut el que fem és generar un dany agut en els telòmers, resultant en que les cèl lules canceroses entren en senescència cel·lular, o morin intentant dividir-se» explica Maria Blasco.

Pocs efectes secundaris

La por principal que tenien tots els científics involucrats en el cas era deguda a que aquest remei també atequés els telòmers de les cèl·lules sanes.Però afortunadament, a la pràctica s'ha vist que els resultats han estat com ells desitjaven.

Ratolins geneticament modificats

Per a fer aquest gran descubriment,els investigadors primer van seleccionar la proteïna TRF1 entre una gran família de proteïnes dels telòmers anomenades shelterinas.Perquè aquestes tenein la capacitat d'atacar les cèl·lules troncals del càncer.Seguidament van crear ratolins GMO en els que aquesta proteïna els havia estat inhibida. Així van poguer observar com els ratolíns que havien de desenvolupar càncer de pulmó el creixement dels tumors es bloquejava i els ratolins sans patien pocs efectes secundaris.

A partir d'aquell moment el CNIO va desenvolupar un inhibidor químic que va resultar igual d'efectiu que la enginyeria genètica i que en un futur seria la eina per convertir aquests descobriments en tractaments per a humans.

En ambdós casos, a diferència dels que succeïa quan es bloquejava la telomerasa, "l'efecte és instantani", apunta Blasco. "El que passa és que es genera el dany directament sobre el telòmer, a diferència de la quimioteràpia que danya tot el genoma", afegeix. Aquest dany, més localitzat, és suficient per desprotegir als cromosomes del càncer i al mateix temps té una menor toxicitat. "En els teixits que creixen més ràpid, com la medul·la òssia, és una mica més gran, però similar a una quimioteràpia suau", conclou Blasco.

Ara, des del CNIO estan tractant d'aconseguir aplicacions pràctiques amb el seu coneixement sobre aquest possible punt feble del càncer de pulmó. "Estem buscant socis en la indústria farmacèutica per portar els resultats a estadis més avançats del desenvolupament de fàrmacs", afirma la directora del centre.

Salvador Galup

http://www.abc.es/ciencia/20150513/abci-cnio-cancer-telomeros-201505130953.html


Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer. El grup de María Blasco,en el CNIO ha descobert una tecnica basada en atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals per a provocar la seva mort.
Aquesta tècnica podría ser útil per a altres variants de càncer.

En el moment que certs gens reguladors de una cèl·lula deixen de funcionar,aquestes s’aïllen de les seves funcions i comencen a actuar descontroladament.Un efecte d’aquest descontrol, a part de la replicació constant del seu material genetic i la generació de noves cèl·lules filles, és que es tornen inmortals degut a que "aprenen" a evitar el escurçament dels telòmers.
Els telòmers son els extrems de cada cromosoma (on s’enmagatzema el material genètic).

Ara,un grup de investigadors espanyols del CNIO que forma part del grup de María Blasco ,ha desenvolupat un mecanisme per atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals i així inhibir el desenvolupament de la malaltía.

La clau d’aquesta inhibició del desenvolupament del càncer recau en el bloqueig de una de les 6 proteïnes protectores dels telòmers, la anomenada TRF-1, però alhora,sense. afectar a la vegada les cèl·lules en bon estat. De moment aquest progrés només s’ha vist reflexat en el densenvolupament d’un fàrmac experimental que bloqueja el càncer de pulmó en ratolins de laboratori.

"Inhibint TRF1 el que estem fent és destruir l’escut protector dels cromosomes, que al mateix temps és essencial per a la divisió cel·lular. Al destruir l’escut el que fem és generar un dany agut en els telòmers, resultant en que les cèl lules canceroses entren en senescència cel·lular, o morin intentant dividir-se» explica Maria Blasco.

Pocs efectes secundaris

La por principal que tenien tots els científics involucrats en el cas era deguda a que aquest remei també atequés els telòmers de les cèl·lules sanes.Però afortunadament, a la pràctica s’ha vist que els resultats han estat com ells desitjaven.

Ratolins geneticament modificats

Per a fer aquest gran descubriment,els investigadors primer van seleccionar la proteïna TRF1 entre una gran família de proteïnes dels telòmers anomenades shelterinas.Perquè aquestes tenein la capacitat d’atacar les cèl·lules troncals del càncer.Seguidament van crear ratolins GMO en els que aquesta proteïna els havia estat inhibida. Així van poguer observar com els ratolíns que havien de desenvolupar càncer de pulmó el creixement dels tumors es bloquejava i els ratolins sans patien pocs efectes secundaris.

A partir d’aquell moment el CNIO va desenvolupar un inhibidor químic que va resultar igual d’efectiu que la enginyeria genètica i que en un futur seria la eina per convertir aquests descobriments en tractaments per a humans.

En ambdós casos, a diferència dels que succeïa quan es bloquejava la telomerasa, "l’efecte és instantani", apunta Blasco. "El que passa és que es genera el dany directament sobre el telòmer, a diferència de la quimioteràpia que danya tot el genoma", afegeix. Aquest dany, més localitzat, és suficient per desprotegir als cromosomes del càncer i al mateix temps té una menor toxicitat. "En els teixits que creixen més ràpid, com la medul·la òssia, és una mica més gran, però similar a una quimioteràpia suau", conclou Blasco.

Ara, des del CNIO estan tractant d’aconseguir aplicacions pràctiques amb el seu coneixement sobre aquest possible punt feble del càncer de pulmó. "Estem buscant socis en la indústria farmacèutica per portar els resultats a estadis més avançats del desenvolupament de fàrmacs", afirma la directora del centre.


Salvador Galup

Descobriment del mecanisme d'una inflamació

Descobriment del mecanisme d'una inflamació El biòleg Andrés Hidalgo ha descobert com les plaquetes inicien les reaccions d'inflamació en la sang, aquest gran descobriment obre la via a desenvolupar nous fàrmacs per a casos de sèpsia, ictus i infarts.

En un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de la sang (participen en el procès de la coagulació) inicien les reaccions d'inflamació que acaven en ictus i infarts. L'avanç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.

Van començar a fer estudis d'imatge al 2002 sobre les inflamacions i va observar que mentre es complia aquest procès als vassos sanguinis se li unien plaquetes els neutròfils (cèl.lules inmunetaries més freqüents a la sang). El fet que les plaquetes s'uneixin els neutròfils indica que han d'actuar a causa d'una inflamació. El mecanisme es basa en una molècula anomenada PSGL-1, que es troba a la membrana dels neutròfils. És la molècula a la qual es fixen les plaquetes. Si aconseguim bloquejar aquesta molècula, aconseguirem frenar la inflamació, per tant si conseguim bloquejar la interacció entre els neutròfils i les plaquetes podrem trobar nous fàrmacs en cas d'un infart d'ictus, en les sèpsies o en un síndrome d'estrès respiratòri agut per un atac d'asma.








http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20150214/54426161093/andres-hidalgo-infarto-suele-ocurrir-primera-hora-dia.html



Albert Torrescusa

Els ratolins desenvolupen addicció a la xocolata

Cada cop problemes com la obesitat o trastorns mèdics són un gran problema i cada cop més comú en els països més desenvolupats. Aquests símptomes d'addicció tenen algunes relacions biològiques en comú amb l'addicció a les drogues.

 Un estudi realitzat per Rafael Maldonado de la Universitat Pompeu Fabra ha demostrat que és possible provocar un comportament adictiu en els ratolins sobre el menjar i que aquests manifestin uns símptomes similars d'enfermetats mentals per poder definir els criteris sobre l'addicció a les drogues. Amb aquest estudi, permet als neuròlegs poder comprendre els trastorns causats per el menjar i amb aquest experiment poder definir la vulnerabilitat de patir un trastorn alimentari.

 Perquè els ratolins desenvolupessin aquest tipus d' addicció se'ls va donar menjar d'alta palatabilitat amb gust a xocolata i aquests, havien de buscar de manera activa el sabor en una caixa de comportament operants. Després d'una llarga estona buscant aquest tipus de menjar els ratolins van desenvolupar un comportament addicte d' entre 600 i 2000 respostes en una palanca activa per poder obtenir 20mg d'aquest menjar amb sabor a xocolata.

 Els ratolins seguien insistint en la palanca per poder rebre el menjar encara que aquesta donés una petita estimulació elèctrica desagradable a l'hora de rebre el menjar i, els ratolins acabaven perdent el control.

 Els animals que desenvolupaven aquest tipus de símptomes presentaven alteracions en la seqüència de ADN que codifica per el receptor Cannabinoide CB1, i aquesta alteració és idèntica en el desenvolupament de l'addicció a les drogues.

 Aquest estudi ha permès identificar els canvis precisos que apareixen en determinades estructures cerebrals d'aquest ratolins i podrien representar el substrat neurobiològic que desenvolupa aquest procés addicte promogut per el menjar amb una alta palatabilitat, diu l'investigador.

 

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/14115/los-ratones-desarrollan-adiccion-al-chocolate/

 

Àmina El Mnajed

 

Descobreixen perquè Unes persones aprenen mé ràpid que d'altres

Descobreixen perquè Unes persones aprenen mé ràpid que d'altres Tots coneixem algú que té una capacitat sorprenent d'aprendre una nova habilitat en qüestió de minuts; però, altres necessiten de més temps o molta més pràctica. Per què passa això? Un equip de científics de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, de la Universitat de Pennsylvania i de la Universitat Johns Hopkins (EUA) va realitzar un experiment a fi de trobar la resposta a aquesta pregunta. Els seus resultats han revelat què passa a nostre cervell durant el procés d'aprenentatge.

Per a això, van comptar amb un grup de participants als quals, mentre aprenien a jugar un senzill joc de notes i colors, els experts mesuraven les connexions en diferents àrees del cervell . Els voluntaris havien de reproduir les seqüències de notes a través d'uns botons tan ràpid com poguessin en base a uns codis que apareixien en una pantalla . Un cop acabat l'experiment, es va demanar als participants que practiquessin a casa seva durant les següents sis setmanes.

A les dues, quatre i sis setmanes després de l'estudi inicial es van realitzar idèntiques proves a fi de veure l'avanç en la pràctica del joc i el canvi en els seus cervells. Així, alguns dels participants presentaven una velocitat inusitada a l'hora d'aprendre noves seqüències musicals i altres van aprendre d'una forma molt més gradual.

Els escàners cerebrals van revelar que la activitat neuronal dels primers (els que van aprendre molt ràpid) era diferent a la del segon grup que va necessitar més temps per a això. En concret, les regions de processament visual i motor presentaven una alta connectivitat durant els primers assajos però, a mesura que avançava l'experiment, les dues zones s'anaven tornant més autònomes. En els participants que van aprendre més ràpid es va constatar una disminució de l'activitat neuronal en l'escorça frontal i en l'escorça cingulada anterior, tots dos vinculats al que es coneix com a funció executiva.

La funció executiva defineix habilitats cognitives com l'autoregulació de les tasques , la capacitat per desempañarlas de forma adequada, la formació de plans, l'anticipació i establiment de metes o l'inici d'activitats.

Així, l'experiment va revelar que la "desconnexió de la funció executiva pot ajudar a aprendre un altre tipus de tasques . Són les persones que poden apagar la comunicació d'aquesta part del seu cervell més ràpidament les que presenten temps d'aprenentatge més curts ", explica Scott Grafton, coautor de l'estudi.


www.vanguardia.com


Marti Pedro

Descobreixen el virus d'ebola a l'ull d'un pacient que es va curar dos mesos abans

Descobreixen el virus d'ebola a l'ull d'un pacient que es va curar dos mesos abans

Per primer cop el virus del ebola ha reaparegut en l’ull d’un pacient que ja havia estat curat. Parlem del doctor Ian Crozier que s’ha vist afectat dos mesos després de la seva curació. Es va donar conta quan va sufrir un canvi de color en l’iris i patía un fort dolor degut a l’augment de la presió, a més de tenir grans dificultats per veure. Després de tractar-se , aquests problemes s’han suavitzat.

El virus d’Ebola va ser descobert per primera vegada a l’ull d’un pacient dos mesos després de la seva recuperació de la infecció. És un metge americà, Dr. Ian Crozier, de 43 anys, que es va emmalaltir en setembre de 2014, mentre treballava per a l’organització mundial de la salut de Sierra Leone.

El van tornar a portar als Estats Units per rebre tractament en una unitat especialment equipats i donat d’alta a l’octubre No obstant això, dos mesos més tard, tenia una inflamació de l’ull esquerre perquè la pressió intraocular era molt elevat, causant problemes de visió severes i inflamació. Per aquest motiu, va tornar a l’Emory Hospital, on un oftalmòleg, Dr. Steven Yeh, no va trobar cap rastre del virus en les llàgrimes ni fora dels teixits de l’ull, per tant, no va detectar cap perill d’infecció als altres.

A més d’una pèrdua considerada de visió, l’iris va canviar de color als deu dies, de blau a verd, després del inici dels símptomes. Després d’un tractament intensiu amb varis medicaments, el Dr. Crozier va començar a recuperar la visió perduda però no al 100%. L’ull va recuperar el color normal també.

A més se sap que el virus del ebola pot persistir durant diversos mesos en el semen després de la recuperació de la infecció.

 

 

Paula Espinal

Tractament per l'obesitat mórbida

Tractament per l'obesitat mórbida

El tractament té una durada mínima d’un any i mig i finalitza quan el pacient ha interioritzat el canvi d’hàbits necessari per mantenir un pes saludable. La tècnica Aspiri és una tècnica nova en el tractament de l’obesitat mórbida ja que es tracta d’una opció mínimament invasiva per al tractament de pacients amb un IMC > A 40 (obesitat mórbida).

Aquesta teràpia d’aspiració diària unida a un programa de canvi d’hàbits alimentosos i d’estil de vida supervisat per un equip  mèdic, facilita la pèrdua de pes.

 El sistema de teràpia d’aspiració també conegut com a Mètode Aspiri consisteix en la col·locació d’una sonda de gastroestomía endoscópica que permet comunicar l’estómac amb l’exterior. D’aquesta manera, en l’abdomen del pacient es fixa a una vàlvula que pot obrir-se o tancar-se per controlar el flux del contingut de l’estómac. El pacient, havent passat uns 20 minutos després de dinar connecta un petit dispositiu portàtil i buida part del contingut gàstric després de cada ingesta.

 A nivell mundial ja s’han realitzat 300 casos tots ells amb bons resultats de pèrdua pes i sense complicacions importants. A Espanya l’únic equip mèdic que està oferint aquest sistema és el format pels Drs. Turró i Espinós de Quiron Teknon a Barcelona.

El sistema només permet extreure un 30% del que ingereix el pacient de manera que es garanteix que l’organisme rep les calories suficients. La “aspiració” d’aliments és controlada ja que el dispositiu incorpora mecanismes de seguretat perquè el pacient no pugui extreure més menjar de la permes i per controlar el nombre d’aspiracions a través d’un comptador que es bloqueja quan s’arriba al final i que es desbloqueja acudint a revisió mèdica, per aquest motiu els pacients acudeixen a un programa de seguiment i control.

La sensació de control que els proporciona aquest sistema en comparació d’altres tècniques per tractar l’obesitat es el perque creuen que és un gran producte.

Héctor Garcia

http://www.meedicina.com/7932-un-equipo-medico-espanol-pionero-en-un-novedoso-tratamiento-de-la-obesidad-morbida-consistente-en-aspirar-un-30-de-las-calorias-ingeridas/ 

 

https://m.youtube.com/watch?v=KUcMhwB4Iik 

 

https://m.youtube.com/watch?v=myq8kaLUSzE 

Nombrosos estudis han demostrat la relació entre una alimentació pobra en fibra i el càncer de còlon

Nombrosos estudis han demostrat la relació entre una alimentació pobra en fibra i el càncer de còlon

S’ha fet un estudi publicat en Nature Communications on un simple intercanvi de dietes entre dos grups de persones de costums molt llunyanes ha donat lloc a un sorprenent resultat.

Els investigadors del càncer porten temps intentant saber per a quina raó en alguns llocs hi ha un major nombre de certs tumors que en altres llocs. Està clar, que aquests casos intervenen factors ambientals però no és fàcil identificar-los i a més a més determinar-ne quin mecanisme cel·lular altera perquè doni lloc a un procés cancerigen. El càncer de còlon és un dels tumors en els que s’observa una incidència molt desigual en diferents regions del món. En aquest cas si que s’ha pogut diferenciar un factor determinant, que és la dieta.

Nombrosos estudis han demostrat una relació directa entre una dieta pobre en fibra i el càncer de colon. El que no sabien es que un canvi de dieta pot tenir un efecte fulminant, tant en positiu com a negatiu.

El experiment publicat a Nature Communications consisteix en donar-li durant un temps una dieta de molts nord-americans, és a dir, hamburguesa amb maionesa, patates fregides, perritos calientes i costelles , a un grup de persones de Sudàfrica, a la zona rural de Zululandia, i a un grup de persones de Pittsburgh donar-li una dieta de Sudàfrica. Els investigadors van observar amb una càmera el que estava passant en el seu intestí, i van poder comprovar que en pocs dies el canvi de la dieta provocava en els africans processos d’inflamació i altres alteracions en la mucosa intestinal que estan en la base d’un futur tumor.

Per tant, la hipòtesis que van treure amb aquest estudi va ser que mentre que no arribin uns nous resultats definitius, serà millor aliar-se amb les bactèries intestinals donant-li el que necessiten per protegir-se del càncer. Tot i així no s’ha de pensar en que la dieta és l’únic factor que infereix en el càncer, ja que s’hi presenten més factors.

 

Andrea Olivé

Nou material per la creació de vassos sanguinis artificials

Nou material per la creació de vassos sanguinis artificials


Els vassos sanguinis bloquejats, un problema típic de diverses malalties vasculars, poden ràpidament convertir-se en perillosos. Sovint es fa necessari reemplaçar el vas sanguini, ja sigui prenent un altre vas del cos, la qual cosa té els seus inconvenients, o fins i tot mitjançant pròtesis vasculars artificials, les quals no tenen la perfecció d'un vas sanguini natural.

Uns científics de la Universitat Tecnològica de Viena (LA TEVA Wien) i la Universitat Mèdica de Viena (MedUni Wien), ambdues a Àustria, han desenvolupat vassos sanguinis artificials fets d'un material especial, un elastòmer que posseeix excel·lents propietats mecàniques. Amb el pas del temps, aquests vassos sanguinis artificials són reemplaçats per material generat pel propi cos. Al final d'aquest procés de restauració, torna a estar en el seu lloc un vas sanguini natural i plenament funcional.

La nova tècnica, desenvolupada per l'equip de Robert Liska, de la Universitat Tecnològica, així com Heinz Schima i Helga Bergmeister, de la Universitat Mèdica, ha demostrat ja ser molt reeixida en experiments amb rates. Els vassos sanguinis de les rates van ser examinats sis mesos després de la inserció de les pròtesis vasculars, i els investigadors no van trobar petjada alguna d'aneurismes, trombosis o inflamació. Les cèl·lules endogenes (o sigui, del propi cos) havien colonitzat les pròtesis vasculars i convertit les estructures artificials en teixit natural del cos. De fet, aquest últim va tornar a créixer molt més ràpid de l'esperat, de manera que el període de degradació dels tubs de plàstic pot ser fins i tot escurçat. Actualment s'estan fent noves adaptacions al material.


Foto: mostra del teixit artificial a la esquerra i del natural a la dreta


http://noticiasdelaciencia.com/not/13883/nuevo-material-para-la-creacion-de-vasos-sanguineos-artificiales/

Mariona Maldonado

Nou projecte de exploració mamària

Nou projecte de exploració mamària Avui en dia, a més de 20 consultes ginecòlogues i hospitals alemanys s’està aplicant un nou funcionament per detectar càncers de mama. Aquest projecte s’anomena Discovering Hands, i ha sigut creat per una empresa social que ha volgut crear un nou camp de treball per totes les dones cegues.

El procediment que es segueix es el típic, el ginecòleg et demana que passis a la sala d’exploracions mamàries i allà et rep una dona que col·locarà unes tires de colors al teu cos, per guiar-se. Tot seguit iniciarà una exploració que durarà entre mitja hora i una hora, en la qual palpará les gandules mamàries en busca de tumors. També et proporcionarà solucions a les possibles preguntes que puguis tenir sobre el càncer i tots els asumptes que er rondin per el cap.

La exploració tàctil es considera una eina molt valuosa per detectar els tumors aviat. A Espanya es detecten uns 22.000 nous casos cada any. Tot i així, el projecte es va crear per que molts ginecòlegs no posaven en practica aquesta palpació correctament (tarda en un parell de minuts i cadascun ho feia de manera diferent). Frank Hoffmann va adonar-se d’això i va pensar en recórrer al gran tacte que té la gent cega.

Les dones que volen obtenir aquest títol, passen nou mesos estudiant-lo. S’ha provat que aquestes especialistes son capaços de detectar un 50% de teixits més petits que els que poden detectar els metges.

Ara s’està intentant promoure aquesta idea alemana que ha rebut un gran acolliment com a inserció de la gent amb discapacitats al món laboral, i un dels set projectes d’emprendiment de la empresa es visitar Espanya per promoure aquest projecte.


Claudia Jové
Link: http://www.quo.es/salud/mujeres-ciegas-para-buscar-tumores-de-mama

El cacau retarda l'avanç de la diabetis tipus 2

L’Institut de Ciència i Tecnologia d’Aliments i Nutrició del Consell Superior de Recerques Científiques, la Universitat Complutense de Madrid i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades de l’Institut de Salut Carlos III, Espanya, van realitzar un estudi que conclou que el cacau retarda l’avanç de la diabetis tipus 2.

El cacau, per ser un aliment ric en compostos bioactius com els flavanols amb una gran quantitat de propietats antioxidants i antiinflamatories, ha demostrat, en aquesta recerca, que és capaç de retardar la progressió de la diabetis tipus 2 frenant la pèrdua de massa i funció de les cèl·lules beta del pàncrees.


Per arribar a la conclusió, els experts van realitzar diversos experiments amb ratolins de laboratori que van ser alimentats amb una dieta rica en cacau durant l’etapa prediabética.

En el resultat es va observar una disminució dels seus nivells de hiperglucemia, una millora en la sensibilitat a la insulina i una ralentització de la pèrdua de massa i funció de les cèl·lules beta pancreàtiques. A més, els ratolins van presentar increment en les seves defenses antioxidants del pàncrees, la qual cosa va conduir a una millora de la situació d’estrès oxidatiu i mort cel·lular tan característica de l’estat prediabétic.

 

 20150412124634-cacao.jpg

 

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/el-cacao-retrasa-el-avance-de-la-diabetes-tipo-2-661428490421

 

Judit Ruiz