Salut/Medicina

Induir la formació de noves cèl·lules cerebrals mitjançant estimulació elèctrica d'alguns punts del cervell

S’ha obert una via alternativa per al desenvolupament de nous tractaments contra la pèrdua de memòria i altres problemes mentals associats a la destrucció de cèl·lules cerebrals que sofreix la gent afectada per malalties com la d’Alzheimer i el Parkinson.

L’equip del neuròleg Lee Wei Lim i Ajai Vyas, de la Universitat Tecnològica Nanyang (NTU) a Singapur, ha trobat una nova manera de compensar aquesta pèrdua de cèl·lules cerebrals, basat en l’enviament d’impulsos elèctrics a certes àrees del cervell per promoure el creixement de noves neurones.

La tècnica en la qual es basa és coneguda com a estimulació cerebral profunda, i es tracta d’un procediment terapèutic que ja s’usa en algunes parts del món per tractar diversos trastorns neurològics, com els tremolors o la distonía, la qual es caracteritza per contraccions musculars involuntàries i "espasmos".

Els científics de la NTU han descobert que l’estimulació profunda del cervell es pot usar també per augmentar el creixement de les cèl·lules cerebrals, ajudant així a mitigar els problemes mentals provocats per malalties com la d’Alzheimer i la de *Parkinson, sobretot en la memòria a curt i llarg termini.


La seva recerca ha mostrat que, usant petites quantitats d’electricitat que estimulin zones de la part frontal del cervell que intervenen en la capacitat de retenir records, es pot provocar la formació de noves neurones.

L’increment de cèl·lules cerebrals promou un aprenentatge millorat, augmenta la formació general de records i la seva conservació, i fins i tot podria reduir l’ansietat i la depressió si s’ha de jutjar per algunes recerques prèvies.


(Fotografia: Des de l’esquerra, Lee Wei Lim i Ajai Vyas.)

http://noticiasdelaciencia.com/not/13533/inducir-la-formacion-de-nuevas-celulas-cerebrales-mediante-estimulacion-electrica-de-algunos-puntos-del-cerebro/


Mariona Maldonado

I si els nostres gens no són completament humans?

Alguns investigadors creuen que 145 dels nostres gens "externs" procedeixen d’altres criatures que han incrustat el seu material genètic en el nostre, ja siguin virus, bactèris o altres microorganismes.

Aquest nou estudi, publicat a Genome Biology, exposa que, ara per ara, hi ha proves convincents de que al llarg de la nostra existència, gens d’altres formes de vida han arribat a incrustar-se a les nostres cèl·lules.

De fet, els científics ja sabien que la transferència genètica horitzontal era comú entre bactèries, però no quedava clar si aquesta transferència es donava també en primats.

No és un objectiu fàcil, però confirmar que determinats fragments d’ADN humà tenen procedència d’altres organismes i, en cas que sigui segur, descobrir com s’ha produït, sembla un fet cada cop més proper.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150316/abci-nuestro-genoma-fuera-todo-201503160949.html

http://medmol.es/glosario/transferencia_horizontal/

Carla Folch

l'exercici per prevenir l'envelliment cerebral

No és cap sorpresa que les bondats de l’esport s’expliquen per desenes. S’han descrit moltíssims beneficis que l’activitat física regular pot aportar al nostre cos: des que millora la flora bacteriana fins que ajuda a recuperar-se d’un ictus.

 Ara, un avantatge més s’afegeix a la gran llista de beneficis que acompanyen a l’esport: el seu paper en l’envelliment cerebral. Tal com es va dir ahir en una reunió científica de la American Heart Association, fer exercici durant l’edat adulta pot retardar la pèrdua de volum cerebral en la vellesa.

 Els investigadors van treure aquesta conclusió després d’analitzar a 1.271 participants. Quan tenien una edat mitjana de 41 anys, se’ls va passar un test de forma física, i passat un temps, quan tenien uns 60, se’ls va fer una ressonància magnètica del cervell i un test cognitiu. Els resultats van llançar que aquelles persones que tenien una pitjor forma física sofrien una major pujada de pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca quan es posaven a fer esport. A més, tenien menys teixit cerebral.

 Quan una persona està poc entrenada i el seu nivell de fitness no és bo, la resposta que dóna a l’exercici físic és pitjor i, per tant, es produeix un increment exagerat de la pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca.

 Aquestes grans fluctuacions en la pressió faran que la sang arribi al cervell amb major dificultat. "I si no arriba suficient sang al cervell, la resposta biològica és una pèrdua de volum cerebral", assenyala.

 En resum si una persona amb 40 anys posseeix una bona forma física, amb 60 anys estara previngut".

 

http://katalogoa.siis.net/Record/498339

http://www.webconsultas.com/curiosidades/como-retrasar-el-envejecimiento-del-cerebro-12443

 

Quique Moreno

La cafeïna podria tenir efectes protectors sobre el cervell

Segons un estudi originat per Ellen Mowry i que pròximament serà presentat a la reunió anual de la Acadèmia Americana de Neurologia, la cafeïna pot ser una manera de protegir el cervell d'malalties com el Parkinson, l'Alzheimer i l'Esclerosis Múltiple(EM).

Per poder realitzar aquest estudi, van agafar 1.629 persones amb EM i 2.807 persones sanes de Suïssa. En el que consistia aquest projecte, era analitzar com afectava el consum de cafè a nens amb EM entre un i cinc anys que encara no tenien cap símptome d'aquesta malaltia. Aquest estudi va estar comparat amb la consumició de cafeïna de les persones que no tenien cap malaltia.

Les persones que van veure sis tasses de cafè al dia durant un any, abans que apareguessin els símptomes, van presentar menys símptomes que les persones que no havien begut cafè.

 

 

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150227/abci-cafe-esclerosis-201502271028.html

 

Helena Sánchez

Un futur 16% de la població podria partir diabetis

Segons uns estudis realitzats per Sanofi (amb la col·laboració del banc de sang i el departament de salut) han manifestat que prop del 16% de la població podria patir diabetis.

Més de 2.700 persones donants de sang van participar en aquest estudi que durava des de l’octubre de 2012 i el gener del 2013. La prova consistia en realitzar un test, anomenat Findrisk, i en rebre un informe individual i informació educativa per dur una vida saludable. El periodista Xavi Coral, que va començar la campanya, va ser el primer en fer-lo.

En total van fer-se 2071 tests a gent de una edat mitjana de 46 anys, i mostraven com el 16% d’aquests participants (422 persones) tenien risc de contraure diabetis (risc moderat, elevat o molt elevat). Concretament, un 4,9% tenia un risc elevat o molt elevat de patir la malaltia.

Per demarcacions, Lleida era el lloc que concentrava el porcentatge més elevat (20%), després anava Tarragona amb un 18% i per últim Barcelona amb un 14,4%.

Em sembla molt interessant que actualment es pugui arribar a preveure quina quantitat de gent podria arribar a patir una malaltia així, ja que tot i haver-hi de pitjors, es una de les malalties més molestes tot i tenir sort de que tingui tractament.

A la imatge surt el periodista Xavi Coral, realitzant la prova.

Claudia Jové

Cervell artificial: cèl•lules nervioses robòtiques

Un equip de científics suecs han començat una investigació a partir d’una pròtesis robòtica per substituir el nostre cervell. En aquesta investigació es treballa amb cèl·lules nervioses artificials que s’aconsegueixen comunicar amb cèl·lules equivalents biològiques a partir dels anomenats neurotransmissors. El que volen aconseguir és construir les primeres cèl·lules nervioses artificials. Aquestes cèl·lules, anomenades cèl·lules biòniques el que fan és imitar el comportament de les cèl·lules biològiques al detall i a part poden comunicar-se entre si a partir del que hem comentat abans, els neurotransmissors. Aquesta investigació va ser publicada a la revista Nature Materials.

 Anys enrere s’havien realitzat investigacions similars, la diferencia és que no feien servir neurotransmissors com per exemple la dopamina que aporta comunicació per a les neurones. Gràcies a això es pot evitar la utilitat de dispositius que es connecten al cervell.

 Per poder aconseguir que això funcioni de veritat necessitaríem que l’equip d’investigació fabriqués una pesa anomenada "hardware" i que aquesta fos capaç de connectar-les al nostre sistema nerviós així la integració entre els dos sistemas seria molt més fàcil. Els responsables del desenvolupament d’aquest nou prototip asseguren que aquests neurotransmissors aprofiten les vies neurals per comunicar-se amb el cervell sense que apareixin efectes secundaris que apareixian amb les senyals elèctriques.

 A part, es pot saber la dosis exacta de neurotransmissors que es necessiten per a la correcció de certes malalties cerebrals i això és tot un avantatge. Aquesta tecnologia podia arribar a acabar amb malalties com la esquizofrènia que afecta a tantes persones.

 Finalment, en un futur, quan la tecnologia hagi avançat encara més i es puguin fabricar dispositius encara més complexos i petits ens podran proporcionar pròtesis cerebrals que potenciaran i substituiran les funcions cerebrals naturals.

 

 

http://www.neoteo.com/cerebro-artificial-celulas-nerviosas-roboticas/

 

Àmina El Mnajed

 

 

Crean una proteina artificial que protegeix del virus del sida

 

Des de fa més de 30 anys trobar una vacuna contra el sida segeix sent un objecte d’investigació. Durant tot aquest temps no ha sigut gens fàcil trobar quines respotes inmonulògiques són necessàries per fer front a aquest virus i a partir d’aquí, els investigadors podrien crear una vacunaper aquesta enfermetat de transmissió sexual que afecta a l’actualitat a més de 35 milions de persones en tot el món.

I ara un equip de científics de The Scripps Research Institute de Florida (EE.UU.) ha demostrat una molècula fabricada al laboratori que pot protegir l’organisme del VIH de forma completament eficaç.

En l’experiment, realitzat amb quatre monos, els experts van imitar artificialment un anticos del nostre sistem inmune i el van introduïr en els monos a través d’un virus innocu que portava la molècula, descobrint que tot i injectar grans dosis del virus de la sida, aquests seguien sent inmunes a tots els efectes del virus. No s’havien contagiat. La proteina artificial era capaç de protegir el sistema inmune molt millor que un anticos natural, defenent l’organisme del VIH.

L’exitós resultat de l’efecte d’aquesta proteina artificial es degut a les ultimes investigacions que han permès identificar de quina manera efecte el VIH a les nostres cèl·lules. Utilitzan aquest mecanisme el nou compost sorpren i neutralitza per complert l’avans del virus ja que consegeix enganyar-lo fent-li creure que es tracta d’un glòbul blanc. al no poder infectar ja que es tracta d’un pseudo-leucocit i no un de natural, el virus es queda completament neutralitzat. 

"Aquesta és una culminació de més d’una dècada  de treball de bioquímica sobre com el VIH entra a les cèl·lules. Cuan vam arrencar el projecte moltes persones pensaven que era interessant però ningú no va veure el potencial terapèutic. Aquest potencial està començant a fer-se realitat." explica Michael Farzan, líder de l’estudi.

 

Paula Espinal

 

Mà lesionoda o mà biònica

Tres homes que van sofrir accidents o malformacions que els hi van fer perdre la mobilitat de una mà han decidit canviar les seves vides recuperant-la. Això ha estat possible gracies al Dr. Oskar Aszmann, de la Universitat de Viena, que ha dissenyat la primera mà biònica.

Els tres pacients van accedir voluntàriament a l’amputació de les seves mans lesionades per ser "reconstruïdes bionicament" gracies al trasplantament de nervis i músculs.

Tot i les grans millores que han sofert les mans biòniques, aquestes segueixen sent imperfectes: els pacients ara poden agafar objectes com ara una botella d’aigua o jugar llançant una pilota però segueixen sense poder, per exemple, rebre-la. Segons el Dr. Simon Kay això seguirà sent així per sempre, ja que el cervell és massa complex per ser perfectament interpretat per una mà biònica o qualsevol objecte no procedent d’un altre esser viu.

Un últim inconvenient, ha dit Aszmann, és que els pacients trasplantats tenen la possibilitat de sofrir complicacions com, per exemple, prendre medicaments de per vida perquè la mà no sigui rebutjada per l’organisme.

Eduard Fisa

 

http://www.abc.es/ciencia/20141108/abci-mano-bionica-avanzada-201411081615.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/tres-hombres-reemplazan-sus-manos-lisiadas-por-manos-bionicas-3969085

http://www.elmundo.es/salud/2014/02/05/52f27fceca4741b76f8b457b.html

http://www.lavanguardia.com/salud/20150225/54426511066/mano-bionica-amputacion.html

Es preveure la metàstasis a traès d' un senzill test genètic

Gràcies a les noves tècniques de seqüenciació genètica de pacients, la lectura de futures metàstasis comença a ser possible. En un treball d’investigació bàsica que pot tenir importants implicacions mèdiques en el futur, un equip liderat per investigadors espanyols ha creat un nou test genètic que calcula el risc d’un pacient amb càncer de còlon de desenvolupar tumors secundaris (generalment en fetge o pulmó).




























http://elpais.com/elpais/2015/02/23/ciencia/1424697821_731491.html

Roger Vargas

La neuroestimulación es más efectiva para tratar síntomas como la impulsividad o la hiperactividad

La neuroestimulación es más efectiva en niños que son más impulsivos e hiperactivos, que en niñas con TDAH ( trastorno de déficit de atención e hiperactividad ), ya que suelen tener más síntomas de inatención.
Esta técnica consiste en aplicar impulsos eléctricos de baja intensidad, estos impulsos no son invasivos en las zonas afectadas por el trastorno. Esta neuroestimulación lo que hace es ayudar a mejorar la capacidad de autocontrol de las personas que padecen TDAH.
La neuroestimulación consiste en una terapia principalmente pasiva en la cual el paciente no debe hacer ninguna actividad específica, y esto permite tener más relación con el niño que recibe el tratamiento

Los niños impulsivos tiñen problemas con el control motor y esto les hace tener dificultades a la hora de prestar atención y concentrarse. acostumbran a ser niños que no son capaces de reflexionar sobre las consecuencias de sus actos, que no piensan antes de actuar, que no tienen facilidad para enlazar aprendizajes y que no consiguen aprender de sus propios errores. Mediante la neuroestimulación lo que se busca es mejorar estas habilidades que están relacionadas con el conocimiento, afectadas por el TDAH.

Para llevar a cabo este tratamiento se utiliza un casco que se le coloca al niño y como previamente se han determinado las zonas afectadas por el trastorno, se le aplican los electrodos en las regiones del cerebro determinadas. Lo que se hace es enviar impulsos eléctricos de muy baja intensidad.
Cada sesión dura aproximadamente veinte minutos y se suelen programar dos por semana.
A partir de la décima sesión ya se empiezan a notar las mejorías.
La neuroestimulación se considera una técnica complementaria acertada para el tratamiento del TDAH en varones.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12777/la-neuroestimulacion-es-mas-efectiva-para-tratar-sintomas-como-la-impulsividad-o-la-hiperactividad/

Laura Moreiras

Finalitzat el mapa de l'epigenoma humà

Catorze anys després de la publicació del mapa del genoma humà, que descriu la seqüència de nucleòtids i els gens dels Homo sapiens sapiens (no admet cursiva el format del blog) s'ha acabat el mapa que dóna explicació a quins gens es manifesten, quins no i com ho fan, o sigui les conseqüències dinàmiques que afecten l'evolució del genoma.

L'epigenètica es defineix per l'ambient, els hàbits, l'alimentació... Amb un finançament de 190 milions de dòlars, des del 2008 els Instituts Nacionals de la Salut dels EEUU han impulsat el programa del mapa epigenètic. De fet, els epigenomes guien com els gens s'expressen i permeten a cèl·lules que porten el mateix ADN diferenciar-se en els més de 200 tipus cel·lulars que formen el cos humà. Això fa que els tipus de cèl·lules específiques del cor o del cervell tinguin unes característiques exclusives, i per tant susceptibles a desenvolupar certes malalties. El mapa mostra on estan les modificacions epigenètiques que venen donades per l'ambient a tots els tipus cel·lulars i també 58 malalties genèticament complexes.

La clau recau en que ara sabem la funcionalitat genòmica, o sigui, quins gens estan activats, quins ho poden estar i quins estan tancats a consciència. A partir d'això els investigadors podran saber què diferencia exactament una cèl·lula del cor d'una del fetge.

Una de les qüestions que ha mostrat el mapa epigenòmic és com la metilació del DNA (addició de grups químics al genoma) determina com les cèl·lules s'especialitzen en nervioses específiques. A més, com no podia ser d'una altra manera per promoure la ciència correcta i com ha de ser, la informació és oberta a qui estigui interessat en accedir-hi: http://www.roadmapepigenomics.org/data/

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/publicat-mapa-les-modificacions-quimiques-que-pateixen-els-gens-3949378

http://elpais.com/elpais/2015/02/18/ciencia/1424249784_769402.html

Lluís Camprubí.

Vall d'Hebron, pioner mundial en 'biopsiar' tumors amb només un anàlisi de sang

La Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona serà el primer centre científic del món que farà biòpsies líquides en recerca del càncer colorrectal, és a dir, detectarà els biomarcadors del tumor amb una simple anàlisi de sang sense necessitat d’extreure teixits.

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha presentat avui aquest nou mètode per fer biòpsies líquides, una tècnica més ràpida, molt menys invasiva només amb una senzilla extracció de sang, i altament sensible per a la detecció de biomarcadors en càncer colorrectal metastàsic, que afecten a la meitat dels pacients amb aquest tipus de càncer.

Segons ha explicat el director del VHIO, Josep Tabernero, inicialment, el centre utilitzarà aquesta tecnologia per avaluar a pacients amb càncer colorrectal metastàsic, com a part del seu programa de recerca, i quan el test de biomarcadors mitjançant biòpsia líquida rebi l’aprovació de Conformitat Europea (marca CE) en els propers mesos, es podrà estendre el seu ús a la pràctica assistencial.

El conseller ha destacat que "aquesta fita" ha estat possible gràcies a un acord entre Merck Serono i Sysmex Inostics, que han apostat pel VHIO com a centre de referència per implementar aquesta tecnologia en el seu laboratori de Genòmica.

 

 

Arnau Felip

Classe Darwin

Enllaç: http://www.lavanguardia.com/vida/20150220/54427450967/vall-d-hebron-pionero-mundial-en-hacer-biopsia-cancer-con-analisis-de-sangre.html

Els rajos ultraviolats del sol danyen la pell hores després de la exposició.

L’efecte de la llum del sol o fins i tot de les llums o cabines de rajos UVA va molt més lluny del que pensàvem. Una nova recerca duta a terme per investigadors de la Universitat de Yale (EUA), les universitats de São Paulo i Federal de São Paulo (Brasil), Fujita Health (Japó) i el centre CEA de Grenoble (França), ha determinat que diverses hores després d’haver acabat l’exposició els rajos UV o UVA, segueixen provocant danys en la pell i poden provocar càncer de pell.

 

La recerca, que ha estat publicada en la revista Science, aclareix que en les següents tres o quatre hores estant ja a l’ombra, encara poden produir-se lesions i trencaments en l’ADN que són les que condueixen a les mutacions del càncer de pell. Això és, estant a l’ombra després d’haver pres el sol la nostra pell segueix sofrint igual per la radiació que quan estàvem prenent el sol.

 

Els experiments realitzats amb ratolins i cèl·lules humanes van revelar amb sorpresa que, la melanina -el pigment que bloqueja la radiació ultraviolada- és la responsable d’aquesta reacció posposada dels rajos de sol. “La melanina de la pell és tant dolenta com a bona, pot ser cancerígena i protectora”, aclareix Douglas I. Brash, coautor de l’estudi.

 

El procés químic és molt senzill, però mai s’havia observat en mamífers, tan sol en animals marins o bacteris luminescents. El que ocorre és que la radiació ultraviolada produeix oxigen i nitrogen reactius a càmera lenta; després d’això, en combinar-se, exciten un electró de la melanina que provoca les lesions en l’ADN. “Aquesta transferència d’energia a l’ADN pot ocórrer en la foscor, però provoca el mateix dany que el sol a plena llum del dia”, comenta Brash.

 

Gràcies això podran desenvolupar-se noves locions per després del bronzejat a fi d’evitar danys majors. No obstant això, els científics aclareixen que aquest descobriment no té per què afectar-nos dramàticament: “En realitat, això no hauria de canviar els nostres hàbits d’exposició als rajos ultraviolat. Jo li dic a la gent que pot gaudir del sol i que simplement haurien d’evitar anar a la platja a determinades hores, com entre les 10:00 i les 14:00, i usar barret”, suggereixen.

 

 

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150219/abci-rayos-cancer-science-201502191851.html

Judit Ruiz

Per què ens quedem en blanc?

¿Per què ens quedem en blanc? Es sol dir que aquest estat apareix en mig de les situacions més compromeses. Pero per què?

Tot és degut a la tensió emocional. Aquesta pot ser deguda a un excés de responsabilitats o perquè estem vivint una situació que ens inquieta. Podem afirmar que el terme "quedar-se en blanc" existeix i no és un invent dels alumnes que no porten la matèria ben preparada als examens o a les presentacions.

La responsabilitat d’aquestes breus però desegradables situacions es deu a una hormona: la cortisterona. Aquesta hormona es llibera en els moments de tensió i por. Es sintetitza en les glàndules suprarrenals. Una de les seves principals accions, d’entre moltes d’altres, és bloquejar els sistemes de recuperació d’informació.

Hi ha varies zones del cervell que es veuen afectades per aquesta hormona. Com per exemple, l’amígda (relacionada amb les emocions), l’hipocamp (fonamental per a poder recordar), o l’escorça cerebral (que intervé en la recuperació dels records).

S’ha comprovat que si administressim glucocorticoides abans d’una prova d’aprenentatge, la recuperació de la informació i de pes dades, seria molt complicada. A més, aquestes hormones influeixen en el temps que pot durar un lapsus de memoria (a vegades pot arribar als 90 minuts). D’aquí ve que la informació que durant un examen no s’ha pogut recuperar, sigui recordada amb facilitat al cap d’un parell d’hores.

Per acabar, diré que el millor que es pot fer en aquestes situacions, ara que sabem el per què científic, és restar-li importancia i no pensar-hi.






Laura Badosa de Gispert

Cada quant ens hem de dutxar?

Aquesta, és una pregunta molt simple, però a que ha donat pas a molts debats. Per un costat, estàn les persones que creuen que amb una dutxa cada tres dies hi ha més que suficient per mantenir una bona higiene, i que el desodorant, és la reencarnació del dimoni en la Terra, ja què destrossa el teixit epitelial. Per l’ altre banda, tenim als maniàtics de la profilaxi, que són fervents defensors de la dues dutxes diàries, com a mínim. Gent que creu que els bacteris equivalen a les pitjors desgràcies naturals.
Així doncs, quina és la resposta a aquesta pregunta?

El doctor José Carlos Moreno, Cap del servei de Dermatología del Hospital Reina Sofía de Córdoba, ens explica que una dutxa diària no compromet el nostre mantell lipídic. El problema no està en l’ us en exès d’ aigua, sinò en la quantitat de sabó, un producte capaç de disoldre el nostre envoltori natural de defensa.
També és molt important l’ ubocació. Una persona que viu a prop de la costa, haurà de regular més el consum d’ aigua, ja què conte grans quantitats de calci i cal i la pell es reseca molt. En canvi, al interior de la península, l’ aigua és més respectuosa amb la pell.
El doctor Moreno, insisteix en que l’ ús de l’ aigua és més beneficiós que no pas perjudicial, ja que conté facultats relaxadores pels músculs. Amb el que si wue hem d’ anar molt en compte és amb el sabó i el seu PH. El gel de bany ha de tenir un pH entre 5,5 i 6. El mantell lipídic de la pell pot ser alterat amb un nivell superior a 6,5. Els productes que contenen extractes d’olis vegetals en la seva composició són també rebuts amb satisfacció per l’epidermis.

A continuació, uns consells per fer una dutxa més saludable, segura i eficaç:

-És preferible que l’aigua estigui tíbia. A temperatures més altes, la pell es resseca i pot fins i tot arribar a fer-se malbé.

-En el cas de donar-se dues o més dutxes al dia, convé prescindir del sabó i limitar el seu ús a una d’elles.

-No cal friccionar fort sobre la pell. Les esponges rígides estarien desaconsellades. Excepte casos aïllats, n’hi ha prou amb un lleu massatge amb la mà o una esponja extra suau per eliminar qualsevol rastre de brutícia.

-És obligatori hidratar la pell immediatament després de la dutxa i quan estiguem completament secs. L’assecat és especialment important en aixelles, peus (entre els dits) i engonals, per evitar l’aparició d’infeccions fúngiques.

Per fi, els més escupolosos i els defensors del medi ambient, tenen una ferma resposta que apaivagarà durant un temps les les discussions envers aquest tema.

Enllaç a la notícia: http://elpais.com/elpais/2015/02/09/buenavida/1423494328_078253.html

Altres fonts d’ informació: http://aedv.es

AEDV (Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia)

Guillem Pérez Herms

El bròquil, contra el càncer?

Actualment, el càncer és la principal causa de mort desorés de les malalties cardíaques, i segur que tots coneixem alguna persona que el tingui, i amb raó és una de les malalties més temudes.

Després de molts anys intentant trobar una cura, l’enginyer en biotecnologia de la universitat de Santiago, Alejandro Angulo, sembla que ha trobat una manera d’extreure un suplement anicancerígen del bròquil. El projecte es diu "Producción y encapsulamiento de la enzima mirosinasa de brócoli para su aplicación como suplemento alimenticio", i consistiria en desarrollar una càpsula que augmenti considerablement la capacitat de prevenir alguns tipus de càncer.
La idea seria crear una càpsula amb l’enzima purificada, de manera que si la càpsula és consumida junt amb el bròquil, augmenti el contingut de sulforafà a l’organisme. D’aquesta manera el seu efecte anticancerígen augmentaria espectacularment.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12816/desarrollan-un-suplemento-a-partir-de-brocoli-que-busca-prevenir-el-cancer/

Jan Carreras




http://noticiasdelaciencia.com/not/12816/desarrollan-un-suplemento-a-partir-de-brocoli-que-busca-prevenir-el-cancer/

Jan Carreras

Creen una proteïna artificial que protegeix del virus del sida

El VIH és una malaltia que afecta ja, prop de 35 milions de persones al món. Després de més de 30 anys de recerca, la vacuna no ha estat trobada.

Tot i així un equip de científics de The Scripps *Research Institute de Florida (EUA) ha demostrat que una molècula fabricada en laboratori pot protegir a l’organisme del VIH de forma completament eficaç.

En l’experiment, va ser realitzat amb quatre micos, els experts van imitar artificialment un anticòs del nostre sistema immune i ho van introduir en els micos a través d’un virus innocu que portava la molècula, descobrint que encara que s’injectés grans dosis del virus de la sida, aquests seguien sent immunes a l’efecte del virus. No havien estat contagiats. Això és, la proteïna artificial era capaç de protegir el sistema immune molt millor que un anticòs natural.

El positiu efecte d’aquesta proteïna artificial es deu a les últimes recerques que han permès identificar com el VIH infecta a les cèl·lules. El virus queda completament neutralitzat

“Aquesta és la culminació de més d’una dècada de treball en bioquímica sobre com el VIH entra en les cèl·lules. Quan vam arrencar el nostre treball original, la gent pensava que era interessant, però ningú va veure el potencial terapèutic. Aquest potencial està començant a fer-se realitat”, explica Michael Farzan, líder de l’estudi.

La prometedora troballa ha estat publicat en la revista Nature el dia 19-02-2015.

http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/crean-una-proteina-artificial-que-protege-del-virus-del-sida-251424339991

Héctor Garcia

La Medicina de Barcelona aconsegueix un "Hat Trick" científic

En la derrera edició de la revista The New England Journal of Medicine, han estat publicats tres estudis sobre avenços mèdics que s'han dut a terme a territori català. Això és una mostra de la importància que l'Administració a donat a la investigació en els derres anys, tot i que s'ha vist una mica disminuida per culpa de la crisi.
Els avenços publicats són els següents:

1- Malaltia del Pian: S'ha publicat que un equip del hospital Clínic dirigit per el Dr. Oriol Mitjà, ha aconseguit curar aquesta malaltia amb una sola dossi d'antibiòtics.
Aquesta malaltia és causada per un bacteri, que es transmet a través de la pell, i causa la destrucció d'òssos, d'articulacions i pot arribar a causar greus deformacions.

2- Càncer de mama: Un equip de la Vall d'Hebron dirigit per Dr. Javier Cortés, ha demostrat l'eficàcia d'una nova combinació de fàrmecs. Aquest nou tractament va dirigit als casos anomenats HER2, que representen un 20% dels càncers de mama. Aquests tractament ja va patir una gran millora quan va ser descobert un nou medicament anomenat Transtuzumab, aquest bloqueja els recepcors HER2. Ara, amb aquest nou estudi, se li afegeix un altre medicament anomenat Pertuzumab que juntament amb el Transtuzumab milloren el bloqueig dels receptors.

3- Aquest darrer estudi publicat, consisteix en un assaig clínic que demostra l'eficàcia d'un nou tractament per al Hemangioma , que és una de les malalties més freqüents en els nadons.

Estar molt de temps mirant la TV o el mòvil, deteriora el cansament

Els adolescents que passan molt de temps davant les pantalles dormen menys temps i els hi costa més agafar el son.

Aquest estudi realitzat sobre 10.000 joves entre 16 i 19 anys, mostra en particular que els adolescents més adictes a les pantalles corren risc de trigar fins a més d’una hora en dormir-se. Aquest risc és màxim si es mira durant una hora la pantalla abans de dormir.

Els joves estudiats teníen necessitat de dormir entre 8 i 9 hores de son per estar en forma al dia següent, però aquells que passaven més de dues hores enviant e-mails o "xatejant" per internet, dormien menys de 5 horas per nit.

Els investigadors van constatar que qui utilitzaba més d’un aparell a la vegada durant la jornada tenien més dificultats a l’hora de dormir que qui utilitzaba només un.

Per tant i per finalitzar, amb aquest estudi s’ha permés observar que les pantalles estimulen el sistema nerviós i que la llum que emeten actúa sobre el bioritme, i això té efectes negatius sobre el son.



Paula Bahamonde

Nous mecanismes neuronals expliquen perquè els porros donen fam

Un grup internacional de científics ha trobat l’explicació neuronal sobre per què el cànnabis augmenta les ganes de menjar . Segos estudis realitzats en ratolins , les cèl·lules nervioses encarregades de reduir la sensació de gana funcionen de manera diferent a l’habitual en activar el receptor cannabinoide i , per això , la sensació de sacietat desapareix .
La gent que fuma cánnabis coneixe la forta sensació de fam, i que els empeny a menjar encara que ja estiguin tips. Un nou estudi en ratolins ha sorprès els investigadors , en descobrir que aquesta estimulació de la gana està conduïda per les mateixes neurones que normalment s’encarreguen de produir sacietat , conegudes com proopiomelanocortinas ( POMC ) .
Fins ara , els científics asseguraven que el fenomen estava relacionat amb l’activació del receptor cannabinoide 1 ( CB1R ) , un conjunt de proteïnes que , en presència de les substàncies cannabinoides , augmenta la gana .
Pero segons el nou estudi publicat a Nature i portat a terme per científics d’Austràlia, Alemanya i els Estats Units , i ha alguna cosa més, : " Observem que , en resposta a l’activació del receptor cannabinoide , les neurones POMC s’activaven , i s’alliberaven tant anorexígens [ supressors de la gana ] com orexigénicos [ estimuladors ] " , explica a Sinc Tamas L. Horvath , investigador de la Universitat de Yale i cap de projecte .
" No ens ho esperàvem . Estàvem fent experiments de control quan descobrim aquest resultat sorprenent " ,afirma diu Horvarth.

Els nous experiments han mostrat que aquestes neurones augmenten la seva activitat quan es toquen amb els cannabinoides . " Trobem que les cèl·lules que redueixen la gana s’activen de manera diferent en entrar en contacte amb el receptor cannabinoide CB1R " , indica l’investigador . " L’activació de les neurones dirigida pel receptor fa que alliberin substàncies químiques diferents a les que normalment s’enganxen quan promouen la sacietat.
Conèixer aquest inesperat mecanisme podria ser util l per tractar trastorns de la conducta alimentària . No obstant això , els autors assenyalen que el control d’aquestes conductes és complex , i que en aquest estudi es considera només una manera de acció.


Alex catalán