Salut/Medicina

Un fàrmac usat des de fa cent anys contra la malaltia del somni podria servir per tractar l'autisme.

La suramina (suramina sòdica), un veterà medicament desenvolupat a Alemanya en 1916 per tractar la tripanosomiasis i que encara s’utilitza, ha revertit els símptomes anàlegs als de l’autisme en un model de ratolí amb síndrome del cromosoma X fràgil (una síndrome que, entre altres problemes, promou els trastorns de l’espectre autista).

Els trastorns de l’espectre autista són un problema de salut pública important, i la seva incidència s’ha incrementat de forma dramàtica en nacions com Estats Units. Aquí, afecten ja a entre l’1% i el 2% de la població infantil.

Investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Diego van mostrar en un estudi previ l’aparent bon potencial que la suramina té per tractar els símptomes dels trastorns comuns de l’espectre autista. Ara, els resultats d’una nova recerca realitzada per l’equip del Dr. Robert K. Naviaux, professor a la citada universitat, suggereixen que un conjunt de símptomes semblats als de l’autisme i provocats en ratolins per certes anomalies genètiques, també es poden corregir amb el fàrmac, fins i tot, almenys en el cas dels experiments realitzats, quan el tractament no comença a aplicar-se als ratolins en la seva infància sinó quan ja són adults joves.

Es creu que la suramina bloqueja un efecte cel·lular que, entre altres coses, redueix la comunicació entre cèl·lules. Aquesta reducció pel que sembla interfereix en el desenvolupament del cervell i en el seu bon funcionament, la qual cosa es tradueix en l’aparició de trastorns típics de l’espectre autista. En entrar en acció la *suramina i bloquejar aquest efecte, es permet que les cèl·lules restaurin la comunicació normal i això reverteix els símptomes dels trastorns de l’espectre autista.

El tractament setmanal amb suramina en el model genètic de ratolí amb cromosoma X fràgil es va iniciar a l’edat de nou setmanes, la qual cosa equival més o menys a 18 anys en humans.
L’anàlisi dels metabòlits va identificar 20 vies bioquímiques associades amb millores dels símptomes, 17 de les quals se sap que resulten afectades en els trastorns de l’espectre autista humà.

És important tenir en compte que la suramina no és un fàrmac que pugui ser usat durant més d’uns pocs mesos sense un risc de toxicitat en humans. No obstant això, és solament el primer d’un nou tipus de fàrmacs, i pot ser que uns altres de la seva classe siguin capaces de generar efectes beneficiosos raonablement persistents sense necessitat d’una administració crònica permanent. Noves medicines d’aquesta classe podrien administrar-se al pacient una vegada o de forma intermitent per desbloquejar el metabolisme, restaurar una funció neuronal més normal, augmentar la resistència i permetre un millor desenvolupament en resposta a les teràpies convencionals.

També convé deixar clar que corregir anomalies en un ratolí està molt lluny d’una cura per a humans, tal com adverteix Naviaux. Encara queda molt treball per fer, i això suposant que les expectatives d’èxit es compleixin.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12761/un-farmaco-usado-desde-hace-cien-anos-contra-la-enfermedad-del-sueno-podria-servir-para-tratar-el-autismo/


Mariona Maldonado, 1er Batx. Marx

Com funciona el cervell d'una persona enamorada?

Aprofitant que fa poc va ser el dia dels enamorats,aquest article va
dedicat a l’amor.

Aquest bonic sentiment que ens fa tenir papallones a l’estómac, no és més (que com qualsevol altre estímul) un conjunt de senyals químiques que desprèn el nostre cervell.
Cal afegir,però, que per a què surgeixi la "chispa" és necesari l’estímul de certes àrees de percepció física,com la vista,l’oïda l’olfacte o el tacte. En aquest sentit,el cervell està pendent d’aquestes sensacions que l’han provocat tant plaer que intentarà tornar a recordar-les.

De la mateixa manera que ningú sap què és l’amor,tampoc és sapigut del tot perquè el dia de Sant Valentí pertany als enamorats.
Una de les multíples hipòtesi suggereix que Sant Valentí celebrava matrimonis d’amagades als joves que li sol·licitaben. Aquest paper com a casador el va consagrar com a patró de l’amor.
Aquesta es una de les més exteses llegendes que han intentat explicar-ho.
D’una manera semblant,l’incògnita de què és l’amor,com surgeix i què passa quan ho fa, ha sorgit en ment de més d’una persona al llarg de tota la història de la humanitat. I la ciència mai ha estat aliena a aquest interès.
Numerosos científics han estat dirigint últimament les seves investigacions per definir quins fenòmens succeeixen al cervell quan algú s’enamora.
En un intent de guanyar terreny a les llegendes i la fantasía aquí exposaré les coses més o menys insòlites que l’amor provoca en la nostra ment.

1-Crea adicció

Les principal àrees cerebrals estimulades per l’amor són les del circuit de recompensa.
Entre elles destaca el nucli accumbens,una petita zona situada a 2 centímetres rere els ulls molt sensible a la dopamina -neurotransmisor que augmenta amb l’enamorament- i la que es coneix vulgarment com la zona del plaer.
Per exemple s’activa en situacions de satisifació com quan guanyem un premi,bebem aigua quan tenim sed o quan consumim qualsevol tipus de droga.
De fet,el circuit del plaer és el mateix que el circuit de l’adicció i és degut a això que les primeres fases de l’amor són tan "adictives" i el desamor es tant doloros ja que es podría comparar amb la síndrome d’abstinència de qualsevol narcòtic dur.

2-Ens remet a la família,volguem o no.

L’oxitocina i la vasopresina son dues hormones que es produeixen massivament durant el part i la lactància i actuen enforntint el vincle entre mare i fill.
Aquestes hormones també es segreguen durant l’enamorament encara que no en tant altes quantitats. Des d’un punt evolutiu això té molt sentit ja que després d’una enorme despesa d’energia per trobar la parella idònea, el vincle amorós s’ha de enfortir per garantitzar que ambdós cuidaran de la posible descendència.

3-Et cega del judici i la raó.

Allò que sempre s’ha dit de que l’amor és cec ara troba una resposta científica.
Estudis amb resonàncies magnètiques funcionals indiquen que quan una persona està enamorada el circuit de recompensa treballa sense frens mentre que l’escorça prefrontal podriem dir que "s’apaga." Aquesta última es la responsable fundamental de la nostra capacitat de raonament i d’emetre judicis elaborats.

4-Produeix estrés i valor.

L’amor produeix una onada d’estrés al llarg del temps. Principalment,es tracta d’una activació de l’eix hipotàlem-hipofisiari-adrenal,en altres paraules,el cervell envia senyals per a què es produeixi més adrenalina.
Aquest fet es podría interpretar si pensem en la situació de pànic inicial (neofobia) en la que ens podem trobar si estem amb la persona que ens agrada i la necesitat de superar aquest neguit.
Amb els mesos,el sistema disminueix donant lloc a una sensació de tranquilitat.

5-Et torna monògam (o no)

La ciència encara no ha estat capaç de determinar si els humans per natura sóm monògams,polígams o monògams seqüencials,però sí es coneixen alguns dels factors que influeixen en aquesta realitat. Alemenys en ratolins. La majoria dels rosegadors de camp són monògams mentre que els de montanya ,per el contrari,tendeixen més a la promisqüitat. La raó és que els primers rosegadors tenen molts més receptors d’oxitocina i vasopresina en les àrees de recompensa. De fet, quan al laboratori es bloquejen aquestes hormones,els ratolins de camp es comporten com si fóssin de muntanya sense cap tipus de predilecció especial per les seves parelles.
És evident que els humans no sóm ratolins i la nostra fidelitat depèn de moltísims més factors que en aquests animals però tampoc en som inmunes. Algunes investigacions han observat que quan es subministrava oxitocina internasal a homes que estaben en una relació,trobaben més atractives a les seves parelles.

Per acabar, podriem dir que la ciència encara no sap gaire sobre un dels grans misteris de la vida com és l’amor. Segurament amb el temps s’aniràn fent més descobriments sobre els efectes fisicoquímics que ens provoquen els sentiments però de totes formes, en la meva humil opinió,l’amor és més que pura química i rere tot això existeix una espècie de màgia.


Webgrafía:

http://m.pijamasurf.com/2013/07/sorprendentes-e-inquietantes-resultados-de-los-efectos-del-amor-en-el-cerebro-humano/

http://relaciones.uncomo.com/articulo/como-actua-el-amor-en-el-cerebro-6622.html

http://elpais.com/m/elpais/2015/02/13/buenavida/1423819574_847131.html


Salvador Galup Classe Marx

El Regne Unit és el primer país que legalitza els embrions amb tres pares genètics

Els diputats britànics han decidit aprovar que s’utilitzi l’ADN de tres persones en la reproducció assistida amb l’objectiu d’evitar la transmissió d’enfermetats genètiques incurables i ajudarà a més de 150 parelles que cada any perden els seus bebès a causa de malalties mitocondrials.
Aquesta, va ser aprovada amb 382 vots a favor i 128 en contre. El procediment, creat per investigadors de Newcastle, utilitza una versió modificada de la fertilització in vitro per reunir material genètic dels dos pares més una tercera persona.
En les malalties mitocondrials, aquests petits òrgans de la cèl·lula, que es transmeten per via materna, no funcionen correctament. De manera que els bebès que neixen amb aquestes cèl·lules en mal estat poden sufrir lessions cerebrals, pèrdua de massa muscular, ceguera, i en molts casos moren abans del primer any de vida. Només un trasplant pot salvar-los però,aquest ha de realitzar-se inmediatament després de la concepció. És per això que es necessita utilizar tècniques de fecundació in vitro. Aquesta tècnica està pensada per casos com les malalties mitocondrials, que són resultat del fracàs en el funcionament de les mitocòndries.
La tècnica que s’ha aprovat, a Newcastle, combina l’ADN dels dos progenitors amb la mitocondria sana d’una dona. El procés és el següent: es fertilitzen dos òvuls, un de la mare i l’altre de la dona donant , amb l’espermatozoide del pare. Es retira el nucli dels dos embrions i només es conserva el creat pels pares. Aquest nucli s’introdueix en l’embrió de la donant, i l’embrió resultant es col·loca a l’úter de la mare. Amb aquest procés estarà lliure de la malaltia mitocondrial.

Tot i així, observem que també té alguns problemes, i són que com que la tècnica dóna resultat a la combinació en la mateixa cèl·lula de mitocòndries de la donant amb un nucli cel·lular d’origen diferent hi ha la possibilitat de que les proteïnes mitocondrials i les de nucli cel·lular siguin incompatibles. Ès per això,que poden produir-se errors.

Està clar que no tothom hi estarà d’acord, com és el cas d’alts nivells de l’església d’Anglaterra i l’església catòlica del país, així com certs membres de la comunitat científica, havia demanat el vot contra l’adopció d’aquesta normativa, ja que consideren que la tècnica planteja fins i tot certes incerteses ètiques.


Andrea Olivé

Reparen amb cèl·lules mare humanes cervells de rates danyats per la radioteràpia

A les persones amb càncer cerebral, la radioteràpia els pot salvar la vida; no obstant això, també pot causar danys en el cervell, de vegades irreversibles, sobretot, en els pacients més joves.

La raó és que, en alguns casos, aquest tractament mitjançant radiació controlada destrueix unes cèl·lules responsables de mantenir l’embolcall de mielina de les neurones (les oligodendrocites). Aquesta capa aïllant embolica els àxons neuronals i permet que els impulsos nerviosos viatgin llargues distàncies. Amb la coberta de mielina espatllada, l’impuls nerviós es frena o es deté a la meitat dels àxons.

Investigadors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK) de Nova York han desenvolupat una tècnica –publicada a la revista Cell Stem Cell– per injectar i programar cèl·lules mare humanes capaces de reparar aquest dany cerebral causat per la radioteràpia.

Les rates, en les quals es van dur a terme els experiments, van ser tractades amb les cèl·lules mare i, després de les proves, van recuperar les funcions cognitives perdudes.


L’equip, dirigit per Vivane Tabar i liderat per la investigadora Jinghua Piao, va buscar la manera d’obligar a les cèl·lules mare al fet que reemplacessin les oligodendrocites deteriorades.


La seva estratègia va consistir a conrear cèl·lules mare, tant embrionàries com pluripotents induïdes a partir de biòpsies de pell, en presència de certs factors de creixement i altres molècules, perquè es desenvolupessin com oligodendrocites.

Una vegada van haver-hi aconseguit que les cèl·lules mare es convertissin en oligodendrocites, els van utilitzar per tractar a les rates que prèviament havien estat exposades a la radioteràpia.

Quan se’ls van injectar les cèl·lules en regions concretes del cervell, els animals van recuperar les capacitats cognitives i motores que havien perdut durant l’exposició a la radiació. A més, el tractament va semblar segur i no va provocar el desenvolupament de tumors.

No obstant això, els investigadors insisteixen que cal seguir investigant, sobretot perquè es tracta d’un estudi preclínic.
Les conclusions que ha publicat la directora de l’equip d’investigació, Vivane Tabar han sigut les següents: "Això haurà de provar-se de manera definitiva, però si som capaços de reparar el cervell, podríem augmentar les dosis de radiació, dins dels límits”.


Web d’on he tret la informació:
http://noticiasdelaciencia.com/not/12609/reparan-con-celulas-madre-humanas-cerebros-de-ratas-danados-por-la-radioterapia-/


Mariona Maldonado

Els bons nivells de colesterol redueixen el risc d’atac cardíac en diabètics.

El risc que tenen els diabètics de patir un atac cardíac disminueix al incrementar el colesterol “bo” més ben dit lipoproteïnes de alta densitat.

Un estudi del cor de investigadors de Framingharm al 2008 va afirmar que els pacients amb diabetis tenien més risc de patir un atac de cor. Estava clar que reduint les lipoproteïnes de baixa densitat o colesterol “dolent” el risc era menor però quedava per descobrir si un augment de HDL, colesterol “bo” beneficiava a un menor risc de patir un atac.

 “El nostre estudi demostra que l’augment del nivells de HDL pot ser una estratègia important per reduir el risc d’atac cardíac”, va dir l’autor principal del estudi Gregory Nichols, Ph.D, investigador principal del Centre Kaiser Permanent per la investigació en Salud a Portland, Oregon.

La investigadora Suma Vupputuri, Ph.D, co-autora de l’estudi i investigadora del Centre Kaiser Permanent per la investigació en Salud a Portland, Atlanta, també va fer referència a la noticia tant prometedora per els pacients amb diabetis, ja que al augmentar el HDL pot ser una forma més per reduir els riscos.

L’estudi va ser totalment observacional, ja que els metges no van incrementar el HDL en cap pacient. Es va dur a terme amb 30.067 pacients on es van mesurar les seves quantitats de HDL en dos ocasions entre 6 i 24 mesos de diferencia. El 22% havia obtingut un augment de colesterol “bo”. Ara, 8 anys més tard, s’ha observat que aquest pacients han tingut menys atacs que la resta.

En aquest sentit es podria resumir que elevar les quantitats de HDL es beneficiós tot i que hi ha hagut altres estudis que han demostrat que no acaba de ser eficaç.

http://www.medicalpress.es/los-buenos-niveles-de-colesterol-reducen-riesgo-de-ataque-cardiaco-y-en-diabeticos/

http://www.ajconline.org/

Primer tractament amb teràpia gènica

Ja feia temps que els investigadors treballaven en el camp de la teràpia gènica per tal com aquesta semblava tenir grans aplicacions. Des de fa uns mesos, aquesta recerca ja dóna fruits. Es tracta del tractament amb Alipogene Tiparvovec, o més comunament anomenat Glybera, de la LPLD. Aquest nou medicament fou el primer en Europa i E.E.U.U. en ser aprovat. Això va passar l’any 2012 i ja des de força abans s’estava estudiant, però fins ara no s’ha pogut comercialitzar.

L’LPLD és una malaltia minoritària genètica. Afecta el gen encarregat de produir lipoproteïna lipasa, un enzim que degrada els lípids que ingerim. En conseqüència, el nivell  de greixos a la sang augmenta. S’acaba patint una pancreatitis (inflamació del pàncrees que sovint requereix ingrés a l’hospital). Els tractament que hi havia fins ara eren principalment dietes baixes en greixos (que tenien una efectivitat nula) i desinflamants.

La Glybera, en canvi, incorpora la versió correcta del gen defectuós a les cèl·lules del pacient per mitjà de virus per tal que aquestes pugin fer la seva funció. Primerament es substitueix el gen del virus causant de la patologia per el gen productor de lipoproteïna lipasa. D’aquesta manera, quan el virus s’introdueix al pacient amb injeccions (concretament al teixit muscular de la cama), inocula el seu material genètic,que inclou el gen desitjat, a les cèl·lules.

El tractament es va provar de manera experimental amb 27 pacients durant el 2012 i va reduir en un 40-50%  tant la freqüència com la gravetat de les pancreatitis i l’estada a l’hospital que aquesta comporta. El tractament inclou 42 injeccions, però de moment té un preu de més d’un milió d’euros per pacient (concretament 1,1 milions) amb la qual cosa és encara poc accesible.

Tot i que aquest medicament és només la solució a una malaltia minoritària, obre la porta a més tractaments gènics i demostra que no són una fantasia sinó una realitat.

Fonts:

http://www.20minutos.es/noticia/2308545/0/glybera/medicina-mas-cara/a-la-venta/

http://www.uniqure.com/uploads/Glybera%202pp%20Factsheet_lr.pdf

 

Gerard Roch

Nou dispositiu per analitzar la sang sense extreure-la

Nou dispositiu per analitzar la sang sense extreure-la.
Els porucs de les agulles estan d'enhorabona, ja que es podran fer analítiques de sang sense haver de punxar al pacient.

La organització sanitària Badalona Serveis Assistencials (BSA) assaja un dispositiu format per uns biosensors que permeten analitzar la sang dels pacients sense la necessitat de punxar per treure-la i ofereix els resultats de manera molt ràpida, en menys de 10 minuts.
Aquest dispositiu consisteix en col·locar dos biosensors al coll, dos a les aixelles i un al melic del pacient. Els biosensors es connecten a un ordenador i calibre la temperatura corporal de la persona.
A partir dels canvis bioquímics que es produeixen en l'organisme i de fórmules matemàtiques, el dispositiu pot analitzar fins a 131 paràmetre de la sang sense la necessitat d'extreure-la.

El bioquímic i col·laborador en el desenvolupament d'aquest autoanalitzador, Peter Jusko, ha assegurat que el benefici més gran és la rapidesa en el procés de diagnòstic, ja que amb aquest mètode no invasiu es poden tenir els resultats el mateix dia de l'estudi, i el pacient no ha de tornar un altre dia a recollir els resultats.
Jusko ha insistit que aquest dispositiu ajudarà a millorar el diagnòstic perquè resol la dificultat a la que s'enfronten els metges al prendre decisions quan arriben els resultats, dies més tard, i on l'estat del pacient pot haver canviat.

El cap d'investigació i innovació del BSA, Antoni Sicras, ha senyalat que aquesta tècnica ja està comercialitzada i disponible per als hospitals i els centre mèdics i que la BSA està ara estudiant la fiabilitat de l'aparell.

Per això, la BSA ha portat a terme una prova pilot realitzada a 30 pacients, que es va presentar ahir, a més d'un estudi que es començarà a practicar a 100 voluntaris més als que es sotmetran a proba amb els biosensors, així com a una extracció de sang convencional per a comparar els resultats.

Sicras també ha comentat que aquest autoanalitzador es basa en tecnologia aeroespacial i ha estat dissenyada per membres de l'Acadèmia Russa de Ciències Naturals, de l'Universitat de Massachusetts i el National Space Biomedical Researhc Institute.

Enrique Moreno

El proceso de formación de planetas, visto como nunca hasta ahora

Una nueva imagen de la estrella HL Tauri, con detalles que nunca se habían visto hasta ahora, ha despertado el interés entre los astrónomos que han empezado a trabajar con el nuevo gran radiotelescopio ALMA. En ella se aprecia el disco de formación de planetas alrededor del joven astro revelando en él “detalles extraordinarios que nunca antes se habían visto”, señala el Observatorio Europeo Austral . “Es realmente una de las más descollantes imágenes jamás vistas en estas longitudes de onda. El nivel de detalles es tan exquisito que resulta aún más impresionante que muchas imágenes ópticas“, asegura Crystal Brogan, directora del Observatorio Nacional de Radioastronomía estadounidense. “Hasta ahora, imágenes con este nivel de detalle solo eran posibles con simulaciones de ordenador o con ilustraciones”, añade Tim de Zeeuw, director del ESO, organismo que lidera la participación europea del ALMA.

En la imagen se aprecia la estrella HL Tauri, que está a una distancia de unos 450 años luz de la Tierra, en la constelación de Tauro, con el disco alrededor de material sobrante de su formación en el que se distinguen anillos concéntricos con huecos entre ellos, donde se habrán empezado a agregar planetas.
Las estrellas como HL Tauri se forman por colapso gravitatorio de nubes de gas y polvo, formando densos núcleos que encienden en su interior las reacciones de fusión nuclear de la estrella. Inicialmente, estas estrellas jóvenes quedan envueltas en el gas y polvo restantes del disco, el llamado disco protoplanetario”, explican los expertos del ESO. “Tras numerosas colisiones, las partículas de polvo se van agregando y creciendo en grumos del tamaño de granos de arena, piedras y rocas grandes. En última instancia, en el disco pueden formarse asteroides, cometas o incluso planetas, y estos irrumpen en el disco creando anillos y huecos entre ellos como los que se han observado ahora en HLTauri”.
HL Tauri se esconde en una envoltura de gas y polvo que impide la observación de su interior en luz visible.HL Tauri y su disco protoplanetario con anillos da una idea de cómo sería el Sistema Solar hace unos 4.000 millones de años, comentan los científicos.

Els videojocs d'acció milloren la capacitat d'aprenentatge

Aquesta noticia tracta sobre com els videojocs d'acció t'ajuden a millor la capacitat d'aprenentatge, perque en aquets videojocs has de pensar rapidament quina decisio prendre, també ajuden a augmentar la seva concentració i potenciar la memoria curt termini. Aquets jocs apliques els teus coneixements a un mon virtual, el teu cervell intenta avançar-se al que passara. Això desprès s'aplica a la vida real. Tots aquets coneixements s'aconsegueixen jugant a aquets jocs d'acció, realment el que fas es crear una plantilla virtual, cosa que fa augmentar la concentracció i el aprenentatge del jugador. Per demostrar aquesta hipotesis, els coentifics van agafar grups de joves, els quals van jugar a aquets jocs durant un temps i despres els van comparar amb els altres que no havien estat escollits, la diferencia era considerable, els que havien jugat a jocs d'acció tenien millors resultats que els que no. En definitiva, els jocs d'acció ajuden a l'aprenentatge i a la concentració.



Marc Martí Janés

Un componente del cacao evita las piedras renales del ácido úrico

Albert Torrescusa

Hay ciertas personas que tienen ciertos problemas con la formació de piedras pequeñas en los riñones formadas pos substáncias que se encuentran en la orina, entonces, a estas personas que padecen este tipo de problema en el riñon para evitar malformaciones en los riñones se utilizan diversas técnicas, pero la más conocida es la siguiente:

-Bloqueadores adrenérgicos, que consiste en la relajación del músculo uretal facilitando la eliminación las piedrecillas por via urinaria sin ningun tipo de dolores.

Pero actualmente, gracias a un estudio dirigido por el científico Félix Grases se ha descubierto que hay un componente del cacao que cuya característica es que evitar las piedras renales originadas por ácido úrico.


Link de la noticia: http://elpais.com/elpais/2014/11/13/ciencia/1415897011_491424.html

Posible cura contra la leucemia

Todo empezó con Stacy Erholtz, de 50 años, padecía una leucemia (cáncer en la sangre) que ya se había extendido por todo su cuerpo y había agotado todos los tratamientos. Los médicos le inyectaron una dosis alta (lo suficientemente como para inocular a 10 millones de personas) de una cepa genéticamente modificada del virus del sarampión de tipo MV-NIS acababa con las células de mieloma múltiple, un tipo incurable de cáncer de sangre que afecta a los plasmocitos en la médula ósea y han conseguido que el cáncer haya entrado en remisión completa. A partir de ese momento, el cáncer se convirtió casi de inmediato en "no detectable". En términos sencillos, el virus provocó que las células cancerígenas se juntaran y se desintegraran.
Los investigadores preparan una segunda fase del ensayo clínico con una dosis mayor, y quieren probar si su eficacia aumenta al combinarlo con la radioterapia.
“Al poco tiempo de haber aplicado la inyección, el cáncer se había extendido por todo su cuerpo y casi de inmediato se convirtió en no detectable”, añadió el hematólogo Stephen Russell, principal autor de la investigación.

Javier de la Puente

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/128184-cancer-vacuna-sarampion-curar

http://www.telemundochicago.com/noticias/salud/Vacuna-contra-sarampion-cura-leucemia-259797351.html

Descobert un derivat de la vitamina B3 que preveu el càncer de fetge a ratolins

Aquesta notícia ens comença informant sobre que el càncer de fetge és un dels tumors més freqüents en tot el món i és el que té pitjor prognòstic.

Segons l'Organizació Mundial de la Salut (OMS), al 2012 hi van haver 745.000 morts per tot el món i, això, és un nombre molt elevat que només ha passat amb el càncer de pulmó.

Ara, els investigadors del Centre Nacional de Investigacions Oncològiques (CNIO) han aconseguit el primer model de ratolí que reprodueix fidelment las fases del càncer hepàtic humà, des de que apareixen les primeres lesions en el fetge fins el desenvolupament de la metàstasis.

Els resultats han dit que indiquen que les dietes riques en nicotinamida (un derivat de la vitamina B3) protegeix a aquests ratolins del desenvolupament del càncer en les fases més inicials d'aquest.

Els resultats demostren també un efecte curatiu de la dieta en aquells ratolins que han desenvolupat previament la malaltia.

També s'ha observat que els suplements diaris de la vitamina B3 en poblacions amb deficiències nutricionals cròniques, redueixen la incidència d'alguns tipus de càncer com per exemple el d'esòfag.

Tot i els resultats, els investigadors alerten de que la eficàcia dels suplements nutricionals no està demostrada en humans.

L'equip de Djouder ha començat una colaboracin amb el Programa de Investigació Clínica del CNIO, per ampliar els estudis en ratolins i valorar el posible salt als humans.

Aquí us deixo una imatge de dos dels investigadors que han fet possible aquest descobriment.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Descubierto-un-derivado-de-la-vitamina-B3-que-previene-el-cancer-de-higado-en-ratones

 

Paula Pérez

RECORDAR ELS BONS MOMENTS ALLUNYA LA DEPRESSIÓ I AJUDA A COMBATRE L'ESTRÈS

Segons uns estudis recents, un passatemps tant senzill i habitual com recordar bons momemts viscuts ens ajuda a regular les emocions, a allunyar la depressió i l'estrès.
Un grup de psicòlegs de la Universitat de Rutgers s'ha preguntat què passa en el cervell quan ens invaeix la nostàlgia i començem a recordar moments agradables i perquè té aquests efectes positius en el nostre estat d'ànim.

Per descobrir-ho van fer una resonància magnètica a un grup de voluntaris per veure quines parts del cervell s'activaven amb els bons records. El que han pogut veure és que reviure els records mentalment ens omple de emocions que revivim amb la mateuxa intensitat.

Les emocions son captades com una gratificació i posen en marxa el sistema de recompensa del cervell de manera molt similar a quan les experimentem de forma real. Amb això s'allibera dopamina, un neurotransmissor que ens proporciona una sensació d'euforia i també contribueix a augmentar la nostra motivació.

http://www.abc.es/ciencia/20141102/abci-recuerdos-vacuna-depresion-201411012057.html

Miranda Martínez

La violència sexista en els ximpanzés

El ximpanzé és l’ animal amb el qual compartim més similituds, i així ho ha demostrat una vegada més, on un estudi explica que els mascles ximpanzés utilitzan la violència per poder aparellar-se amb les famelles per tal de assegurar la seva descendència.

Així ho demostra Joseph Feldblum de l’ universitat de Duke en un estudi. En ell, explica que la violència dels ximpanzés no és episòdica, sino convencional i que no té perquè estar causada per el constant i agobiant contacte amb els humans. Els casos més habituals de violència sexista s’ esdevé entre els mascles més forts i poderosos, i la principal causa és la de garantir la seva descendència. El seu "Modus Operandis" consisteix en separar a una famella del grup i endur-se la a un lloc més íntim. Allà utilitza la intimidació fent servir unes branques, movent-les de forma enbojida i si cal donar-li alguns cops a la famella amb la branca. Si això no funciona, opten per colpejar-les amb els seus propis punys. Si la famella és prou valenta, cridarà ben fort o farà sorolls per tal de què les seves companyes acudeixin a socòrrala. Si pel contrari i més usual, la famella escau de forces, deixarà que el corpulent ximpanzé se’ n surti amb la seva deixant-la prenyada.


La informació ha estat extreta d’ aquesta pàgina web:

http://elpais.com/elpais/2014/11/13/ciencia/1415871548_587166.html



Guillem Pérez

Metges francesos aconsegueixen detectar el càncer de pulmó amb una anàlisi de sang

Aquest passat dissabte,un equip mèdic francès va anunciar que ha aconseguit detectar un càncer de pulmó amb una simple anàlisi de sang.

L’equip mèdic de l’hospital universitari niçard, liderat pel professor Paul Hofman, juntament amb la col.laboració d’un centre adscrit a la Universitat de Sophia-Antipolis, han aconseguit provar la presència de cèl·lules tumorals en la sang dels pacients abans que una radiografia pogués revelar el menor símptoma.

La prova, va estar realitzada entre 245 persones sense càncer. Més de la meitat de persones els quals van estar realitzades les proves ja eren de risc perquè patien una broncopatía crònica obstructiva, van detectar cèl·lules canceroses en cinc d’aquestes persones. Posteriorment, d’aquestes cinc persones amb cèl·lules canceroses totes elles van desenvolupar un càncer, és a dir que "parlem d’un 100% de fiabilitat", va explicar el doctor Hofman.

L’alerta primerenca és crucial en aquest tipus de malaltia. Els resultats de l’estudi, van ser publicat el divendres a una revisita científica nord-americana Plos One, fan pensar a l’equip fins i tot en la possibilitat de la "eradicació" d’aquest tipus de càncer

Previament estudis realitzats en animals ja havien demostrat prèviament que els tumors invasius propaguen per la sang cèl·lules canceroses des de les primeres etapes de la seva formació, per aquest motiu aquest nou mètode es considera un gran assoliment per al diagnòstic precoç i el seu tractament.




http://www.el-nacional.com/salud_y_bienestar/Medicos-franceses-detectar-pulmonar-analisis_0_512348781.html


Judit Ruiz

Es començarà a provar la vacuna de l'ebola el pròxim mes de gener del 2015.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar ahir que el proper mes de gener es començaran a enviar vacunes experimentals als països afectats pel brot d’ebola, sempre i quan els assajos clínics de diversos projectes que es duran a terme al llarg del mes de desembre ofereixin uns resultats positius i fiables.

La subdirectora general de l’OMS, Marie Paule Kieny, va aclarar durant la seva compareixença que no hi haurà vacunes per tothom, ja que de moment són les vacunes experimentals i no les definitives, és a dir, que arribaran en quantitats reduïdes. La vacuna arribarà 38 anys després de que la malaltia sorgís, deixant pel camí aproximadament a unes 5000 persones. En concret aquest brot té el seu origen deu mesos enrere a un petit poble Africà de la selva guineana. Aquest ha sobrepassat de forma brutal tots els que s’havien produït anteriorment i, a més de concretar només en aquell punt uns 10000 infectats no s’ha pogut evitar la seva propagació per Àfrica i fora del continent. Precisament ha estat el contagi de l’ebola a cooperants internacionals el que ha fet que es conegués arreu del món, ja que es convertí en un tema d’absoluta importància quan, si estigués només a terres africanes no hauria estat així. També gràcies a que sortís d’Àfrica s’ha posat una marxa més a l’hora de investigar tractaments i vacunes per poder curar als infectats.

Ara per ara hi ha 3 projectes de vacunes en marxa: el primer són els sèrums experimentals, que són els que es van subministrar als dos missioners espanyols infectats; d’altra banda tenim un projecte d’un programa de la farmacèutica britànica GlaxoSmithKline i l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units, que ja s’està posant en marxa amb la colaboració de voluntaris; per últim ja s’han començat les investigacions per la VSV-EBOV, una vacuna canadenca. Si els resultats són positius està previst enviar-ne 800 dosis a l’Àfrica occidental per portar a terme la major part de la primera de les tres fases experimentals.
També ha París ja s’ha dissenyat un test ràpid de quinze minuts per saber si es pateix o no la malaltia, com si fos un test d’embaràs. Aquest producte està encara a l’espera de comercialitzar-se, ja que encara no estan autoritzats a fer-ho.

Webgrafia:

http://t.ara.cat/premium/tema_del_dia/vacunes-experimentals-arribaran-gener-del_0_1234676569.html?utm_referrer=http%3A%2F%2Fwww.ara.cat%2Fcercador%2F%3Ftext%3DCura%2Bde%2Bl%2527ebola
http://www.elmundo.es/salud/2014/10/24/544a5ad9268e3ed3028b458f.html?cid=MNOT23801&s_kw=las_oms_preve_comenzar_ensayos_clinicos_de_dos_vacunas_en_africa_el_proximo_mes_de_diciembre


LLUÍS BOU MORERA

Un transplantament cel·lular ajuda un lesionat medul·lar a caminar

La tècnica es experimental i no està a punt per aplicaria a gran escala.
El tractament consisteix a implantar cèl·lules nervioses del pacient mateix a la zona de la lesió medul·lar. D’aquesta maneta s’ha aconseguit regenerar en part la medul·la i que alguns dels impulsos nerviosos que envia el cervell arribin a les cames.
En un home de 40 anys que va tenir una lesió medul·lar el 2010 ha rebut aquest tractament que li ha permès tornar-se a aixecar i donar unes quantes passes recolzant-se a un caminador.
El tractament ha regenerat parcialment la medul·la dos anys després de quedar seccionada.
El tractament va consistir en dues intervencions quirúrgiques , a més d’un intens programa de rehabilitació per ajudar al pacient a recuperar el control de les cames.






www.vanguardia.com


Martí Pedro

Els efectes de la marihuana en el cervell.

Una nova investigació de l’Universitat de Texas ha arribat a la conclusió de que els efectes del consum habitual i prolongat de la marihuana en el cervell principalment depenen de dos factors, l’edat i el temps que es consumeix.
En l’investigació es detalla els efectes negatius de la marihuana en el cervell a llarg termini. Provoca anomalies en la funció cerebral i en l’estructura ja que es produeix una degradació progresiva.
En l’investigació hi va participar 48 consumidors crònics i 62 adults no consumidors, en els resultats es va poguer comprovar que els consumidors tenien menys volum cerebral un menor connectivitat cerebral que els que no consumien.



http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/los-efectos-en-el-cerebro-del-consumo-prolongado-de-marihuana-281415709873

Laia Valero

Els efectes de la marihuana en el cervell.

Una nova investigació de l’Universitat de Texas ha arribat a la conclusió de que els efectes del consum habitual i prolongat de la marihuana en el cervell principalment depenen de dos factors, l’edat i el temps que es consumeix.
En l’investigació es detalla els efectes negatius de la marihuana en el cervell a llarg termini. Provoca anomalies en la funció cerebral i en l’estructura ja que es produeix una degradació progresiva.
En l’investigació hi va participar 48 consumidors crònics i 62 adults no consumidors, en els resultats es va poguer comprovar que els consumidors tenien menys volum cerebral un menor connectivitat cerebral que els que no consumien.



http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/los-efectos-en-el-cerebro-del-consumo-prolongado-de-marihuana-281415709873

Laia Valero

El transplant del cordó umbilical podria ser la cura del VIH

Espanya serà pionera al posar en practica el primer assaig clínic del món sobre l’ús terapèutic de la sang de cordó umbilical en pacients que tenen VIH amb un càncer hematològic. Aquest objectiu de projecte s’ha representat a Madrid amb l’organització nacional de transplants (ONT) i la societat espanyola de hematologia i hemoteràpia, i que proposa el traspàs de sang d’un cordó umbilical en la erradicació del virus que causa la sida en pacients que a més a més tenen un tumor hematològic, com un limfoma o leucèmia.

Aquest projecte tracta d’un tipus de sang d’un cordó umbilical amb una rara mutació genètica, coneguda com la variant CCR5 Delta 32, que és capaç d’eliminar del organisme tot tipus de rastre de VIH.

Un equip multidisciplinar del institut català de oncologia, amb la col·laboració amb l’Institut d’investigació del SIDA IrsiCaixa i el banc de sang i teixits de Barcelona, ja ho han aconseguit mitjançant un pacient VIH amb limfoma, que tot i morir tres mesos més tard, es va comprovar que acabà lliure del virus que causa el sida.

Des de fa uns anys se sap que la variant genètica CCR5 Delta32 de la cèl·lula mare sanguínies que conté el cordó umbilical, sembla que ofereix resistència natural a la infecció per VIH, però fins ara, la única evidencia de cura que havia era el cas de "Timothy Ray Brown", també conegut com el pacient del Berlín, un pacient amb leucèmia aguda i infecció pel VIH, que va rebre un transplants de medul·la òssia de donant no emparentat, amb les cèl·lules mare que presentaven la variable genètica CCR5 Delta32. Cinc anys mes tard del transplant i d’haver-se suspès la teràpia antiretroviral, Timothy Ray Brown, continua curat de la infecció pel VIH, que demostra que la estratègia ofereix la curació a llarg termini.

Per portar a terme a aquest assaig s’ha fet un gran esforç en el nostre país per poder aconseguir un patrimoni en unitats de sang de cordó umbilical. Però no només el nostre país és líder de cantitat de cordons umbilicals aconseguits sinó que també en calitat, ja que els cordons umbilicals espanyols es caracteritzen per una elevada celularitat. 

 

Links

http://elpais.com/elpais/2014/11/06/media/1415294133_771284.html 

http://www.abc.es/salud/noticias/20141106/abci-cordon-ensayo-201411051811.html

 

Andrea Olivé