Salut/Medicina

Trobada la cura per la diabetis tipus 1?

En els últims anys, la diabetis ha millorat molt els seus tractaments i han progressat amb les investigacions per arribar a una cura. Haurà arribat el moment?

 Després d’haver investigat durant 15 anys, els científics de la universitat de Harvard (amb el professor Doug Melton com a guia), han creat una nova tècnica que permet transformar les cèl·lules mare embrionàries en cèl·lules beta funcionals. Això vol dir que amb l’ajuda d’alguns químics, han aconseguit que les cèl·lules mare es puguin convertir en cèl·lules beta (creadores d’insulina).

Feia temps que les cèl·lules mare estaven sota el microscopi d’aquests investigadors, pero fins ara cap grup de  havia aconseguit formar cèl·lules beta madures injectables als pacients, i que aquestes poguessin segregar insulina, va dir el senyor Melton. 

La invenció va ser provada amb ratolins que patien diabetis tipus 1, i va tenir un resultat bastant bo; les cèl·lules eren capaçes de produir insulina i mantenir el nivell de glucosa estable durant alguns mesos i ara ja estan provant amb els simis. ALa investigació assegura que la diabetis dels ratolins desapareixia en deu dies, fet que segons el senyor Melton "el fet de trobar un tipus de cèl·lula sense precedents podria utilitzar-ne en la teràpia de transplantament de cèl·lules a la diabetis". 

El problema del estudi es que les cèl·lules transplantades haurien d’enfrontar-se al sistema immunològic del cos del malalt, fet que les destruirà; per això, els científics asseguren que han de seguir investigant per trobar una cura efectiva. 

 

Links

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/143181-cientificos-diabetes-celulas-madre

 

Claudia Jové

Desarrollo de un dispositivo para diagnosticar la esquizofrenia

José María Benlloch,es un investigador que ya ha hecho diversas investigaciones y aportaciones en los diagnósticos de enfermedades con imágenes. Actualmente está trabajando en un dispositivo para diagnosticar enfermedades mentales, como por ejemplo, la esquizofrenia y la depresión.

La depresión es el hecho de sentirse triste, melancólico, abatido, infeliz o derrumbado. La mayoría de personas la sufren alguna vez en su vida pero lo hacen durante períodos cortos de tiempo. Algunos de los síntomas de esta enfermedad son: la pérdida de placer en actividades habituales, la falta o el exceso de sueño, los movimientos muy rápidos o muy lentos, entre otros.

La esquizofrenia consiste en un trastorno mental que no se sabe qué lo causa pero que dificulta el pensamiento claro, el responder de manera normal delante de una situación social, el no saber diferenciar entre algo real e irreal y responder de manera normal emocionalmente delante de ciertas situaciones.

Lo que han hecho José María Benlloch y su equipo ha sido combinar la resonancia magnética funcional ( examen médico que ayuda a que los médicos diagnostiquen y traten enfermedades), y el PET ( tecnología sanitaria propia de una especialidad, la medicina nuclear. Consiste en tomar imágenes de la actividad metabólica del cuerpo humano con temógrafos). La resonancia magnética muestra las zonas cerebrales más activas i el PET aporta información sobre la activación de los neurotransmisores.

Con este desarrollo lo que pretenden es comparar imágenes de cerebros de pacientes que sufren estas enfermedades para que ayuden a encontrar con más facilidad, rapidez y certeza la enfermedad en otros pacientes en los que aún no han sido diagnosticadas.

Está previsto que este equipo se empiece a probar en un año y medio con enfermos de esquizofrenia y con gente que padece depresiones, pero también se espera que sirva para los pacientes con alzhéimer.

Laura Moreiras

Un home paralític torna a caminar

Darek Fidyka, de 38 anys, ha tornat a caminar després de quatre anys sense poder-ho fer a causa d'una ganivetada que l'hi va partir la medul·la espinal l'any 2010  i el va deixar sense sensibilitat a la meitat inferior del cos.

El doctor que tractat a Fidyka, Geoffrey Raisman, ha assegurat que aquest es un pas més important que el primer pas de l'home a la Lluna i vol dur a terme el seu tractament, que explicaré a continuació, a deu persones més de Polònia i el Regne Unit.

El tractament consisteix en traspassos:

1. En la primera operació se li va treure un bulb olfactori a el pacient i es va posar en cultiu.
2. Al cap de dues setmanes se li van injectar el cultiu a sobre i a sota de la lesió.
3. I en una tercera intervenció, se li va transplantar teixit nerviós procedent del turmell per que fes de connector mentre la medul·la es regenerava.

Va seguir amb el tractament dut a terme avanç de l'operació fins que al cap de tres mesos va començar a sentir els músculs de la cama esquerra; el cap de sis mesos va fer els seus primers passos; i ara, al cap de dos anys, ja pot conduir i caminar amb l'ajut d'un caminador, i el més important per els doctors, ja pot fer vida normal.

Eduard Fisa

 

Webgrafia:

http://www.lavanguardia.com/salud/20141021/54417351075/paralitico-caminar-trasplante-celulas.html

http://www.elmundo.es/salud/2014/10/21/5446265822601de47d8b4573.html

Teresa Romero, molt aprop de superar l'ebola

Teresa Romero l’auxiliar d’enfermeria que es va contegiar d’ebola evoluciona favorablement.

Segons han anunciat els metges, l’estat de la pacient a anat millorant amb el pas dels dies a l’hopital Juan Carlos III de Madrid, i en aquestes derreres hores Teresa Romera ha començat a ingerir aliments líquids a través de via oral, tot i que segueix conectada amb via intrevenosa.

Avui li tornaràn a fer la prova de PCR (per la detecció del virus) i s’espera que per primera vegada surtin resultats negatius.

Referent els diferents problemes orgànics que tenia la pacient també han evolucionar positivament.
Els pulmons, que era un dels temes que preocupava més, també evoluciona favorablement i ja només precisa de la ajuda d’una mascareta que la ajuda a respirar.
Els metges han assegurat que està practicament recuperada.


http://www.abc.es

http://www.abc.es/sociedad/20141018/abci-teresa-romero-ebola-come-201410181025.html

GUILLEM LORCA

L'ebola principal preocupació de l'OMS.

L’Organització mundial de la salut ha fet comptes i la malaltia s’està expandint a altres països on es preveu un total del 9.000 morts  per aquesta mateixa setmana.

Encara que hi ha proves de que cada vegada hi ha menys contagis en l’epicentre de la malaltia al expandir-se a altres llocs fa que les xifres d’infectats continuïn pujant. Aquestes dades es tornen més alarmants encara quan la OMS preveu de 5.000 a 10.000 cassos pel desembre d’aquest any. Aquestes prediccions les han tret fent la comparativa amb les últimes 4 setmanes on s’han infectat uns 1.000 cassos per setmana.

Fins ara la primera xifra de morts pel brot a Guinea  en març és de 4.447 de un total de 8.914 infectats.

Resum de la situació mundial

Un empleat de origen sudanès de l’ONU, que va ser infectat pel brot a Libèria, va morir amb 56 anys el passat dimecres en un hospital alemany, sent el tercer traslladat al país.  

Aquí a Espanya els metges tracten a l’auxiliar d’infermeria de 44 anys la Sra. Teresa Romero. El últim informe mèdic redactat diu que es troba estable després de 15 dies de malaltia.

Al Consell de Seguretat General de l’ONU a Nova York es va acordar que els esforços de la comunitat internacional s’havien de doblar. Aquí a Europa també és reuniran a Brussel·les per la cooperació entre països. Ja hi ha aeroports com el de Heathrow que està aplicant mesures de control per els viatgers provinents de països amb risc de contagi.

Vídeo i fonts d’informació:

http://www.elpais.com.uy/mundo/temen-miles-casos-ebola-semana.html

http://www.diariosalud.net/index.php?option=com_content&task=view&id=26531&Itemid=413

Héctor Garcia

Brazos biónicos permiten recuperar las funciones y el tacto a amputados

Una de estas investigaciones ha sido un prototipo de mano biónica que permite recuperar la sensación del tacto. La investigación ha sido echa por Max Ortiz Catalan, un investigador mexicano que trabaja en el grupo de Señales y Sistemas Biomédicas de la Universidad de Tecnología Chalmers, en Gotemburgo (Suecia).

Ortiz y su equipo han logrado que Magnus, un paciente con el brazo amputado por encima del codo, pueda volver a realizar su trabajo como camionero y sus demás actividades cotidianas con esta prótesis de integración ósea, creada por Rickard Brånemark, del Hospital Universitario Sahlgrenska, y uno de los autores del estudio. Según explica a Sinc Max Ortiz Catalan, "el paciente ahora tiene rango completo de movimiento, la prótesis funciona en cualquier tipo de clima, puede hacer maniobras violentas sin que el brazo artificial se active involuntariamente y no hay ningún componente que haga presión sobre la piel. Algo que no era posible con la tecnología de prótesis convencional".

El brazo artificial está conectado directamente con el esqueleto para conseguir más estabilidad. El sistema de control biológico del ser humano, compuesto por músculos y nervios, interactúa con la máquina mediante electrodos neuromusculares. "Esto crea una íntima unión entre el cuerpo y la máquina", añade el experto.


El otro trabajo lo ha llevado a cabo un grupo de la Universidad Case Western Reserve (Ohio, EE UU) que ha conseguido la recuperación de la sensación del tacto en dos pacientes amputados mediante la implantación de prototipos de manos biónicas.

Uno de los mayores logros del desarrollo ha sido conseguir que esta sensación táctil se mantenga durante los dos años que ha durado la investigación. Esto ha sido posible gracias a unos electrodos que conectan la mano biónica con el brazo y el cerebro. La función de estos electrodos es detectar la presión que ejerce el objeto al contacto con la prótesis. Esta información es enviada al cerebro convertida en impulsos eléctricos gracias a algunos algoritmos diseñados por los investigadores y que también permiten conocer la ubicación de los objetos.

Esta tecnica fue aplicada a dos pacientes diferentes, los cuales sufrían un dolor enorme en la zona amputada desde la pérdida del miembro. Uno de ellos definía esta sensación "como un tornillo atravesando el puño cerrado". Los autores destacan que este dolor desapareció casi completamente al recuperar los pacientes la sensación de tacto.

Debido a la mejora continua de sus pacientes y la prolongación de los efectos de la prótesis en el tiempo, los investigadores tienen la esperanza de que el método pueda ser usado de por vida e implantarse a gran escala en un plazo de cinco años. "Esta tecnología también podría ser utilizada en prótesis de piernas que reconozcan distintos tipos de suelo y se adapten a superficies irregulares", indican.

http://www.elmundo.es/ciencia/2014/10/09/543680af268e3e63668b457d.html


Paula Bahamonde

Científics danesos creen una substància capaç d'absorbir i alliberar l'oxigen

Investigadors de la Universitat del Sud de Dinamarca han creat un material cristal·lí que pot absorbir l’oxigen en l’entorn, emmegatzamar-lo i alliberar-lo. Un cub de 10 litres d’aquesta substància podria deixar sense aire una habitació.

Aquest material podria arribar a alliberar l’oxigen on i quan volguéssim, fet que permetria a malalts del pulmó a no haver de portar les feixugues bombones d’oxigen a l’esquena, així com alliberaria de la mateixa carga als submarinistes. Els científics asseguren que amb uns pocs grams d’aquesta substància n’hi hauria prou per respirar. Pot absorbir i alliberar l’oxigen molts cops sense perdre capacitat, igual que una esponja. Per alliberar l’oxigen es necessari calentar-lo suaument o aplicar-li pressió. Ara estan intentant que pugui alliberar-lo mitjançant la llum, a fi d’aconseguir fotosíntesi artificial.

 

http://www.abc.es/ciencia/20141004/abci-cubo-este-material-deja-201410031224.html

 

Lluís Camprubí

Sabem realment què és l'Èbola?

Fa unes setmanes que no es parla d’altra cosa; l’Èbola. Tothom explica el que escolta a les noticies, al carrer, a l’escola o el que troba per internet. Però sabem realment de què parlem quan mencionem l’èbola?
Doncs l’Èbola és una enfermetat que s’origina per culpa d’un virus d’estructura filamentosa. El virus infecta l’endoteli capilar i diversos tipus de cèl•lules inmunes. Quan l’endoteli es troba infectat, deixa de realitzar les seves funcions que generalment són de regular el creixement de les cèl•lules i mantenir l’estructura vascular. Si el creixement d’aquestes cèl•lules es descontrola s’origina una propagació del virus a travès de la sang (metàstasis). És aleshores quan el virus s’exten per tot el cos.
Quan el germen s’exten, els simptomes de l’enfermetat comencen a ser visibles. Com ara augment de la temperatura causant febres molt altes, forts mals de cap, dolors musculars, debilitat, estrenyiment, vòmits, mal de panxa i pèrdua de la gana. Quan la malaltia està molt avançada també es poden trobar símptomes com envermelliment dels ulls i sangrats externs i interns.
Com bé es diu en els mitjans de comunicació, no hi ha cura per l’Èbola. L’únic tractament consisteix ajudar a l’organisme amb fluids i oxigen i com es lògic, l’aïllament del malalt.

https://es.scribd.com/mobile/doc/16515117
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ebola.html
http://www.natursan.net/cuales-han-sido-los-brotes-mas-mortiferos-del-ebola/


Laura Badosa de Gispert

L'orgasme vaginal no existeix

Experts nord-americans asseveren que l’orgasme vaginal no existeix i per lo tant termes com  "punt G" o òrgans vaginals o de clítoris són incorrectes i "no fan més que crea confusió, tant entre homes i dones".

Durant anys, les dones sovint han declarat que arriben a l’orgasme a través del sexe o els jocs previs, però una nova investigació suggereix que potser tots hem equivocat.

Perquè no hi ha tal cosa com un orgasme vaginal, un orgasme del clítoris o fins i tot un punt G, les noves sol·licituds d’investigació. En el seu lloc, s’ha d’utilitzar el terme general ’orgasme femení’, els autors de l’estudi sostenen.

La clau per a l’orgasme de les dones, afirmen els investigadors, està en el "penis femení" (el clítoris) ;anomenat el "penis femení", ja que està fet de la mateixa matèria que el penis masculí; els llavis menors i el cos esponjós de la uretra. "En totes les dones, l’orgasme és sempre possible si els òrgans erèctils femenins són degudament estimulats durant la masturbació, el cunnilingus, la masturbació per part de la parella o durant els coits vaginal o anal, si el clítoris és estimulat a la vegada amb un simple dit".

Els òrgans erèctils femenins inclouen el clítoris, els bulbs vestibulars (zona del clítoris) que es troben a cada costat de l’obertura de la vagina i la pars intermèdia, una banda prima que uneix els dos bulbs vestibulars.

Els experts en medicina sexual i els sexólogos insisteixen en la difusió de certeses entre totes les dones, basades en les bases biològiques de l’orgasme femení, i no hipòtesis o opinions personals, diu l’article.

Els estudiosos assenyalen que la major part de les dones del món no arriben a l’orgasme durant el coit.

Una publicació, difosa a la revista Clinical Anatomy, es produeix després d’un estudi nord-americà publicat a principis d’aquest any va trobar que la mida del clítoris d’una dona pot afectar la seva capacitat de tenir un orgasme. Si el clítoris és més petit i esta situat lluny de la vagina, les dones poden patirEn les dones que tenen problemes d’orgasme, el clítoris és més petit i situat lluny de la vagina, l’estudi va trobar.

Carlos Parrilla

Fonts d’informació:

http://co.noticiasde.net/estudio-indica-que-el-orgasmo-vaginal-no-existe/

http://www.bluradio.com/78775/no-existe-el-orgasmo-vaginal-ni-punto-g-revela-estudio

http://www.enlaceglobal.com/economia/colombia_economia/1935157-estudio-indica-que-el-orgasmo-vaginal-no-existe-elespectador-com.html

http://www.abc.es/ciencia/20141007/abci-orgasmo-vaginal-existe-201410070945.html

http://www.enlaceglobal.com/economia/colombia_economia/1935157-estudio-indica-que-el-orgasmo-vaginal-no-existe-elespectador-com.html

Premi Nobel de Medicina 2014

Aquest passat dilluns 6 d’octubre, s’ha entregat el Premi Nobel 2014 de Medicina. Aquest any el Premi Nobel ha sigut pel nord-americà John O’Keefe i el matrimoni noruec Moser, format per May Britt Moser i Edvard I. Moser.

Gràcies als seus descobriments han trobat que les cèl·lules construeixen un sistema de posicionament en el cervell, semblant al d’un GPS, permetent l’orientació de les cèl·lules en l’espai.

O’Keefe, va néixer a Nova York, és doctor de psicologia fisiològica per la Universitat McGill de Canadà.

L’any 1971, va descobrir que un tipus de cèl·lules nervioses de l’hipocamp sempre s’activaven quan una rata es trobava en un punt determinat de l’habitació i que unes altres ho feien quan l’animal estava en un altre punt.
A partir d’aquest descobriment, va plantejar que aquestes "cèl·lules d’espai" construeixen un mapa intern de l’entorn.


Per altra banda, el matrimoni Moser, van estudiar plegats psicologia a la Universitat d’Oslo i es van doctorar en neurofisiologia. Van ser alumnes de post doctorat a la Universitat d’Edimburg alhora que van ser convidats com a científics en el laboratori de O’Keefe a Londres.

Allà va ser on van unir les seves teories i O’Keefe es va convertir en el mentor del matrimoni en l’estudi de les cèl·lules de l’hipocamp.

L’any 2005, el matrimoni Moser va descobrir un altre component clau del sistema de posicionament del cervell, en identificar que unes altres cèl·lules nervioses generaven un sistema coordinar i permetien situar-se en l’espai de forma molt precisa.

L’hipocamp i el seu paper en la memòria espacial i l’orientació, té una pèrdua significativa en els trastorns neurològics, com per exemple l’Alzheimer. Ara, els coneixements d’aquests tres investigadors, permeten avançar en el treball de nous tractaments contra l’Alzheimer i altres trastorns neurològics.

 

(D’esquerra a dreta: John O’Keefe, Edvar I. Moser i May Britt Moser)

 

http://www.lavanguardia.com/vida/20141006/54416793336/ganadores-premios-nobel-2014.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20141006/54416793641/nobel-medicina-2014-o-keefe-moser.html

 

Mariona Maldonado

Gran pas en la recerca contra el càncer de mama

Dissabte dia 27 de setembre es presentà al congrés de l’ESMO (Societat europea d’oncologia mèdica) els resultats d’un estudi (anomenat Cleopatra) on s’utilitza un nou medicament per allargar la vida als pacients de càncer de mama. Aquest nou medicament, anomenat pertuzumab, proporciona una esperança de vida d’uns 56 mesos en contra dels 40 que s’obtenia amb la teràpia actual i és un dels avenços més importants en aquest camp dels últims anys.

Concretament, el pertuzumab s’utilitza en el tipus de càncer de mama HER2, un dels més agressius que hi ha, i el seu efecte principal és inhibir la codificació d’una proteïna que afavoreix el creixement del tumor. L’estudi també explica que per una efectivitat major, el nou tractament ha d’incloure alguns dels medicaments que ja s’usaven com ara el  trastuzumab , el docetaxel i la quimioteràpia. Aquesta combinació s’administrarà per via intravenosa cada 3 setmanes i no s’han detectat efectes secundaris a llarg terme.

Per altra banda, s’iniciarà també un altre estudi per veure si es pot utilitzar el pertuzumab en fases inicials de la malaltia per tal d’eliminar-la i no tant sols cronificar-la. Els investigadors són optimistes sobre aquest últim punt i creuen que serà altament efectiu.

L’història d’aquest descobriment és, així mateix, plena d’entrebancs i contratemps. Inicialment, la farmacèutica distribuïdora es negà a vendre el producte en considerar els resultat poc concloents. El cap d’investigadors (Josep Baselga), però, va anar a parlar directament amb el director dels laboratoris aconseguint així ampliar l’estudi a 40 dones més i demostrar la seva efectivitat. És gràcies a aquesta tenacitat, així doncs, que s’ha fet possible l’ús extès d’aquest medicament.

Gerard Roch

Fonts d’informació i vídeo:

 

 

 

 

La aparició de neurones noves borra records de l’ infància

Un estudi amb  ratolins que  apunta una possible causa de la anomenada amnèsia infantil es una de las noticies de la setmana.

 

La gran majoria de persones no tenen cap record de la seva infància i segons un estudi realitzat hem d'estar agraïts ja que es signe de que tens un cervell sa i amb constant renovació.

Aquest estudi es va dur a terme amb ratolins i relaciona el procés natural del cervell de crear noves neurones amb la desaparició de records. Aquest estudi intenta donar a entendre un fenomen conegut com a amnèsia infantil.

Durant els primers anys de vida el cervell es desenvolupa molt ràpid i es generen un gran nombre de noves neurones. Aquest procés segueix tota la vida però cada cop amb menys intensitat, tot i això pot estar relacionat amb la incapacitat de recordar els primers anys de vida. Uns investigadors de canada i japó ho demostren amb rosegadors. La creació de noves neurones els fa eliminar el record guardat durant la infància però si el procés de renovació es para els records no s’oblidaran. en conclusió es pot dir que la creació de noves neurones destapa antigues connexions del cervell i borra els primers records guardats. D'alguna manera es podria dir que per seguir endavant i créixer es te que oblidar.

 http://esmateria.com/2014/05/11/la-aparicion-de-neuronas-nuevas-borra-recuerdos-de-la-ninez/

Cristina Ferré

la investigació dels "aliens del mar" podrien ser la cura de malalties degeneratives del cervell

Un estudi de la Universitat de Florida pot haver fet el primer pas cap a la cura de malalties fins ara irreversibles com l’Alzheimer o el Parkinson. S’ha estudiat el genoma de deu diferents espècies de ctenòfors que són uns organismes marins que molt habitualment es confonen amb meduses a causa de la seva aparença. Els investigadors que han portat a cau aquest estudi han trobat que aquests éssers presenten un sistema nerviós totalment diferent al de la resta dels animals.

Durant 200 anys s’ha pensat que durant l’evolució els éssers més simples s’havien ramificat primer i per tant espècies com les esponges marines haurien d’haver-se separat abans que els ctenòfors, però ara sabem que això no podia ser ja que la nova hipòtesi és que van ser aquests, tot i que són organismes força complexos, els que és van independitzar primer i a causa de la seva evolució individual van desenvolupar un sistema nerviós diferent a tota la resta.

Aquests organismes poden regenerar un cervell simple. Els ctenòfors no utilitzen neurotransmissors per a realitzar les funcions cerebrals com la dopamina o la serotonina.

 Que el seu funcionament sigui diferent ens aporta informació molt valuosa per a avançar en la ciència cap a la creació de neurones noves i funcionals. Si la bioenginyeria avancés en aquesta àrea podríem acabar sent capaços de curar malalties degeneratives del cervell que fins ara no es podien curar ja que les neurones no es tornen a regenerar. 

 

Enllaços:

http://www.foxnews.com/science/2014/05/21/aliens-sea-offer-new-insight-into-evolution/

http://www.sciencerecorder.com/news/aliens-of-the-sea-could-lead-to-breakthroughs-in-regenerative-medicine/

 

Carolina Navarro

 

El colesterol bo redueix la expansió de les cèl·lules del càncer

Un estudi recent estudi sobre el colesterol dut a terme per un equip internacional a la universitat de Barcelona ha demostrat que el colesterol que tots coneixem té una nova propietat desconeguda fins avui; que el colesterol dolent contribueix en la metàstasi del estimulant-les a moure’s i a disseminar-se. La metàstasi del càncer, es el procés per el qual aquest es replica i abasteix noves parts del cos, i aquest procés es el causant de la mort dels pacients i contrariament, el colesterol bo fa l’efecte contrari realentitzant aquest procés.

I és just aquí on intervé el colesterol: en el tràfic intracel · lular que determina quines proteïnes i quantes s’integren a la membrana de la cèl · lula cancerosa. Enrich, el cap de la investigació diu:"El que més ens va interessar és que el colesterol, un dels principals greixos del nostre cos, es revelat com a necessari per mantenir les proteïnes de la membrana a la superfície de les cèl · lules canceroses","Però fins ara no se sabia d’on venia aquest colesterol, ni com se li podria manipular per ajudar en el tractament del càncer". Això és el que aclareix la nova investigació.





http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/20/actualidad/1400608401_985898.html

Anticossos de tauró, una possible solució per al càncer

En recerca de maximitzar l’ús de la tècnica d’inmunoteràpia per a la cura del càncer investigadors d’Austràlia han descobert una gran similitud entre anticossos humans i els dels taurons.
Els anticossos d’aquests animals són, però, molt més robustos i resistents que els humans i són igual de petits i amb característiques comunes com la forma i la polaritat, també tenen la capacitat d’unir-se a molècules blanques, tals com certes molècules pròpies del càncer.

A més a més el medi on trobem els anticossos a dins els taurons està fet d’Urea, què és altament àcid, per tant podrien ser utilitzats per via oral, ja que resisteixen l’alt pH i l’acidesa dels medis intestinals del cos humà, també resisteixen altes temperatures sense desnaturalitzar-se.

El procés que volen dur a terme és el de modificar els gens de tauró per a que produeixin anticossos humans però amb la resistivitat dels d’els taurons.
Ja s’ha probat que aquests anticossos funcionen bé amb altres malalties, com per exemple amb la malària, ja que la seva forma ajuda a bloquejar el paràsit.

Encara que els investigadors no saben del cert si aquests anticossos podrien viure en el medi sanguini aquesta és la segûent investigació que tenen pendent.


Scientificamerican.com


Clara Marcè

Mosquits transgènics contra el Dengue

Aquest dijous l’agència oficial de bioseguretat del Brasil va aprovar l’ús comercial de mosquits genèticament modificats amb la finalitat de lluitar contra el perillós virus del dengue. Així, s’espera reduir la població dels transmissors d’aquesta malaltia.

El dengue es produeix per la picada del mosquit Aedes aegypti, que prolifera a les aigües estancades. Són només els mosquits femella els que divulguen la malaltia, contra la qual no s’ha trobat encara vacuna.

Per tant, els científics van aconseguir crear mosquits mascle d’aquesta espècie que seran alliberats per copular amb les femelles. Amb la nova tecnologia, van inserir dos gens en els mosquits mascles. Després de ser alliberats aquests mosquits mascles copulen amb femelles i transmeten un defecte congènit que mata la seva descendència abans d’arribar a la maduresa. La idea és que s’aparellin amb femelles i que les seves cries morin abans de reproduir-se.

Es tracta del primer insecte modificat genèticament legalitzat al país.

El nou tipus de mosquit va ser creat en un laboratori a l’estat de Bahia, al nord-est del Brasil, per la companyia britànica Oxitec, on han experimentat amb aquests mosquits transgènics des del 2011. Mentrestant, Oxitec necessita encara registre i autorització de l’agència sanitària brasilera.

Davant el temor dels ecologistes, alarmats pel risc que els mosquits transgènics podrien representar per a l’ecosistema de la zona, Oxitec va assenyalar en un comunicat que el risc ambiental que representa el mosquit transgènic és "insignificant" i que els resultats van ser "extremadament eficaços".

El dengue és una malaltia tropical que a dia d’avui no existeix vacuna. Segons l’OMS, si fa 50 anys es parlava de 15.000 casos registrats en 9 països, avui dia ja són 390 milions les persones que pateixen dengue en més de 100 països. Només al Brasil gairebé mig milió de persones s’infecten anualment, amb desenes de casos mortals. Els infectats per aquesta malaltia pateixen febre sobtada, mals de cap i musculars, i en casos extrems, poden morir per hemorràgia.

 

Paula Alvarez

Es fa una intervenció pionera a una embaraçada

Per primer cop al món, l'Hospital de la Vall d'Hebron col·loca una pròtesi de vàlvula aòrtica biològica amb un catèter a una embaraçada. Tot i que ja fa quatre mesos de la innovadora operació s'ha fet publica aquesta setmana després de comprobar que s'ha dut a bon terme l'embaràs i que el nen ha nascut en bones condicions.

Després de fallar-li la vàlvula que ja tenia, hi havia dues possibilitats. La primera era una cirurgia agressiva amb la que el nen no tenia masses possibilitats; la segona una tècnica anomenada "valve in valve", vàlvula dins d'una vàlvula minimament invasiva, aquesta és la que es va fer servir. Consistia en introduir un catèter per l'artèria femoral fins al cor i mitjançant un "globus" augmentar la cabitat arterial i col·locar la nova vàlvula dins de l'anterior. "Com capes d'una ceba" deia el Doctor Bruno Garcia, cap de la Unitat d'Hemodinàmica.

Si en voleu saber més podeu consultar:

http://www.medtronic.es/su-salud/enfermedad-cardiaca/terapia/reemplazo-valvula-aortica/beneficios-riesgos/index.htm

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/007407.htm

Webgrafia:

http://www.abc.es/salud/noticias/20140331/abci-operacion-embarazada-cardiopatia-201403311411.html

El Clínic implanta el marcapassos més petit del món

Aquest marcapassos implica un gran salt tecnològic en aquest àmbit, ja que és de la mida d’una moneda d’euro, no requereix cables i és molt menys evasiu. La rehabilitació és molt més ràpida.

Amb el nou marcapassos no cal cirurgia, ni bateria sota la pell ni elèctrodes que arribin al cor. "Arribem al cor a través de la vena femoral, deixem la càpsula i marxem", ha dit Lluís Mont, cap d’arítmies del Clínic.

Amb tan sols una hora el marcapassos ja està col·locat, i com que és ràpid de posar es pot fer d’urgències, i a llarg termini té menys possibilitats d’infecció que els anteriors.

Només existeix un risc: que el marcapassos no s’enganxi adequadament al cor i la càpsula es desplaci. Per això, i al ser encara un marcapassos experimental, només s’ha implantat a quatre persones que no depenien estrictament d’aquest. El resultat que s’ha obtingut de moment és molt positiu: Ramon Grau, de 73 anys, és un pacient al qui se l’hi ha implantat aquesta ajuda i assegura que a les 24 hores ja podia moure els braços i ja estava conduint.

 

Mar Canyelles

http://www.ara.cat/societat/LHospital-Clinic-implanta-pacients-marcapassos_0_1103889755.html

Menjar hamburgueses produeix càncer?

Un nou estudi assegura que menjar una hamburguesa per dia augmenta el perill de contraure tumors malignes.

La investigació es va dur a terme als Estats Units, el país del consum d’hamburguesa per excel·lència.

"L’excés de carn no només provoca problemes de colesterol i d’estómac, sinó que la seva ingesta duplica el risc de càncer de mama", sosté la oncòloga argentina Maria Luisa Zabala Ramos, que recomana ingerir aquest aliment un cop a la setmana i no més .

"És important crear consciència sobretot en el col·lectiu dels joves que solen menjar molta carn vermella i si és en format d’hamburguesa gairebé de manera diària, fins i tot solen passar per les botigues de menjar ràpid diverses vegades al dia o a la setmana, la qual cosa estarien tenint garantida la visita al metge en un futur immediat ", comenta l’especialista. Cal incloure en la dieta més fruites, verdures i peix a manera de reemplaçament.

La investigació que posa en alerta aquesta realitat ha estudiat a noranta mil infermeres nord-americans, totes elles premenopàusiques a les que se’ls va fer un seguiment des de l’any 1991, preguntant sobre qüestions alimentàries.

Al final de la investigació, 1021 dones havien desenvolupat un tumor en les seves mames. Segons els investigadors, hi ha diversos factors biològics que poden explicar l’associació de carn vermella i unes hormones sexuals que augmenten el risc de contraure la malaltia.

La manera com es cuina i processa l’aliment fa que aquest menjar contingui cancerígens.

Cal no oblidar que els grangers utilitzen hormones sexuals i anabolitzants per engreixar als bovins, motiu pel qual els especialistes no recomanen consumir altes quantitats de l’aliment.

"Aquest estudi que complementa diversos anteriors en els quals s’informa que el consum de carn vermella augmenta el risc d’emmalaltir de càncer de còlon és una altra bona raó perquè les dones la consumeixin en menor quantitat per no donar-li espai al càncer de mama", assegura Zabala Ramos.


Pau Erra

Per fi es descobreix el mecanisme de la metàstasi tumoral

10 anys d’investigació han donat els seus fruits, l’equip del Dr Massagué que treballa al Centre Memorial Sloan Kettering de Nova York ha descobert un mecanisme que explica per què les cèl·lules cancerígenes fan metàstasi, és a dir, s’estenen a la resta d’òrgans.

Han començat a treballar amb anticossos que impedeixen la metàstasi i aviat faran proves amb ratolins per comprovar l’eficàcia i quins són els efectes secundaris. Després, si s’aprova el tractament, s’observarà la reacció que té en les persones amb càncer.

El que ha fet possible aquest descobriment ha estat la plasmina, un enzima amb un efecte anticoagulant sanguini que proporciona protecció a les cèl·lules canceroses ja que impedeix que s’adhereixen a la paret externa dels vasos sanguinis i sigui més fàcil destruir-les. És per això que la investigació ha començat amb càncers que fan metàstasi al cervell, com són el de pit i el de pulmó, perquè és on la plasmina té un efecte protector més gran.

Tot i així, algunes cèl·lules tumorals són resistents gràcies una molècula (L1CAM) que els proporciona protecció i els permet penetrar al cervell. Trobar un mecanisme que bloquegi aquesta molècula és l’objectiu de l’equip d’investigació

Esperen que la resta de metàstasis segueixin el mateix mecanisme i també sigui eficaç el descobriment.

La investigació encara està en una fase inicial però si tot va com sembla suposaria un avenç molt important ja que és la causa de la majoria de morts per càncer ja que afecta als òrgans vitals. Penso que podria significar un abans i un després en l'oncologia i que es podrien salvar moltes vides sobretot tenint en compte que el càncer és una de les principals causes de mort en els països desenvolpuats.

Font:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/720820-massague-troba-el-mecanisme-de-la-metastasi-tumoral.html

F Borràs