Fer exercici provoca canvis al cervell
Fins ara era sabut que l’exercici físic afavoreix el benestar general i que té un efecte beneficiós sobre la salut del cervell i les funcions cognitives. A banda dels beneficis que té per al sistema cardiovascular, se sap que alenteix l’envelliment del cervell, contribueix a superar les depressions, accelera la recuperació en persones que han patit un vessament cerebral o un atac d’epilèpsia i alenteix la progressió de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson.
Tanmateix, fins ara no es coneixia el mecanisme precís que relaciona l’exercici físic amb tots aquests efectes sobre el cervell. Un equip d’investigadors de la Facultat de Medicina de Harvard i de la Universitat de Michigan, als EUA, encapçalat per Michael E. Greenberg i Bruce M. Spiegelman, han trobat la solució: l’exercici físic fa que els músculs fabriquin una proteïna que indueix canvis físics tangibles al cervell. Aquest descobriment ha estat publicat a la revista Cell Metabolism, i aquesta aportació obre la porta a la creació de nous fàrmacs neuroprotectors.
Després de fer esport, especialment si és de resistència, ens sentim bé. El nostre estat d’ànim millora, ens notem més actius i, si abans de començar teníem algun dolor, probablement la sensació disminueix. Tots aquests efectes es deuen a l’alliberament d’endorfines, unes morfines endògenes amb una activitat similar a la de l’opi que són fabricades pel mateix cos. Aquestes endorfines interactuen amb receptors del cervell, i això fa que s’activin unes neurones determinades que indueixen sensacions positives, redueixen l’estrès, augmenten l’autoestima i milloren el son. Tanmateix, l’activitat d’aquestes neurones no explica de cap manera els altres efectes beneficiosos que l’exercici té sobre el cervell, els quals requereixen canvis físics en la seva estructura, no només en l’activitat d’algunes neurones.
Quan fem exercici de resistència, el nostre cervell també incrementa la creació d’una molècula anomenada BDNF, un factor neurotròfic. El BDNF produeix canvis morfològics tangibles en el cervell, especialment en algunes àrees com l’hipocamp, implicat en la consolidació i la gestió de la memòria. El BDNF incrementa la supervivència de les neurones i la seva plasticitat, la formació de noves connexions nervioses, la migració de neurones cap a àrees on poden ser necessàries i la formació de neurones noves, una activitat que en condicions normals està molt restringida al cervell.
Sens dubte, aquests canvis físics, que modifiquen l’estructura morfològica del cervell, expliquen satisfactòriament els beneficis de l’exercici sobre les capacitats cognitives, com l’aprenentatge i la memòria, i també l’acceleració de la recuperació en les persones que han patit danys cerebrals i l’alentiment en la progressió de les malalties neurodegeneratives i de l’envelliment mental en general.
Tanmateix, quin lligam molecular hi ha entre l’exercici físic als músculs i l’increment de producció de BDNF al cervell? Quan fem exercici, les cèl·lules musculars incrementen el seu metabolisme, i això està regulat per una proteïna anomenada PGC-1. Utilitzant diversos tipus de ratolins als quals sotmetien a diversos règims d’exercici físic en rodes giratòries, Greenberg, Spiegelman i els seus col·laboradors van detectar que la proteïna PGC-1 també fa que incrementi la producció d’una altra proteïna anomenada FNDC5, la qual contribueix a la gestió energètica dels greixos corporals. Tanmateix, també van veure que aquesta proteïna és tallada de manera específica per les mateixes cèl·lules musculars que la fabriquen, i que un dels fragments que es genera, anomenat irisina, arriba fins al cervell a través del reg sanguini. Un cop al cervell, actua de neurohormona i estimula les neurones a fabricar més BDNF, la qual cosa té les conseqüències que ja explicades.
En conclusió, a banda d’haver resolt una qüestió important del funcionament del nostre cos, gràcies a aquest descobriment es podran crear fàrmacs d’irisina sintètica que podrien actuar com a neuroprotector en determinades patologies i millorar les capacitats cognitives de la gent gran, segons han anunciat els autors.
Font:
Revista Cell Metabolisme http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S155041311300377X
Pol Borrellas
Marx - A
L'aïllament social perllongat en ratolins adults provoca un deteriorament en el seu hipocamp i certs problemes d'aprenentatge. Ho ha comprovat un equip d'investigadors de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), en col · laboració amb la Universitat de Múrcia.
La funció primària dels glòbuls vermells naturals és transportar oxigen, i els glòbuls vermells sintètics ho fan molt bé, mantenint el 90 per cent de la seva capacitat de fixació d'oxigen després d'una setmana.
LAssociació Americana del Cor, i el Col · legi de Cardiòlegs recentment va presentar les noves recomanacions per tractar els problemes de colesterol.
Estudis recents han descobert que el factor clau per l obesitat és la flora bacteriana. Condiciona molt més que lalimentació, els hàbits de vida poc saludables o lherència genètica. 
Un grup dinvestigadors canadencs ha aconseguit trobar una cura pel càncer, utilitzant dicloracetat. Aquesta medecina ha estat provada amb cèl·lules humanes i aquests investigadors han pogut observar que mata les cèl·lules cancerígenes del cervell, dels pulmons i del pit, deixant només les cèl·lules sanes.
LOrganització Mundial de la Salut (OMS) ha calculat aquesta xifra i més del 50% dels nens viuen el països subdesenvolupats.
