La primera cama biònica
“Un home de 31 anys anomenat Zac Vawter que va perdre una cama en un accident de moto l’any 2009 pot tornar a caminar gràcies a una pròtesi biònica que entén les ordres del cervell.” Aquestes eren les primeres línies d’una notícia publicada a La Vanguardia el dia dimarts 1 d’octubre del 2013.
Per posar-nos en context i fent una mica d’història sabem que el concepte del canvi al llarg del temps és el que entenem per evolució. L’evolució biològica es recull actualment en la teoria sintètica de l’evolució que és la millora de la proposada per Darwin al segle XIX.
Al llarg del temps, l’ésser humà ha confeccionat diferents eines, ha domesticat animals, ha inventat l’agricultura, etc. fins arribar on es troba ara. Un d’aquests processos ha estat el de modificar el nostre cos i/o superar una discapacitat. En primer lloc l’home primitiu va inventar un calçat i una roba que va servir com a mètode adaptatiu per protegir el nostre cos i poder colonitzar zones més extremes climàticament. Per altre banda, i fent referència al segon procés, es van crear les potes de pal i els garfis que són formes primitives de les pròtesis actuals.
Avui en dia hi ha dos enfocs clars en tecnociència: substituir un òrgan, teixit, o membre per un altre d’orgànic i equivalent (transplantaments) o substituir-lo per una pròtesi mecànica. En aquest segon aspecte han passat de ser rudimentàries a verdaderes obres d’enginyeria cibernètica.
Cal diferenciar, però, el concepte de biònic i cyborg malgrat forces vegades s’utilitzin com a sinònims. Un cyborg és una estructura metàl·lica que té com a funció preservar un òrgan biològic (generalment el cervell) i millorar les qualitats físiques humanes mentre que un home/dona biònic és una persona normal que se li ha substituir un òrgan per versions mecàniques. Podem pensar que això es dóna en casos extrems però no és així. La pròtesi de maluc, peces dentals, cristal·lins artificials, cargols i plaques en els ossos trencats... són força corrents entre la gent del carrer.
Tornant a la notícia, aquesta nova pròtesi té l’avantatge que interpreta automàticament els impulsos del múscul de la cuixa i són transmesos als elèctrodes de la cama biònica. Amb aquest nou model també s’evita el haver de tocar botons per programar-la i és capaç de reconèixer els patrons de com camina el pacient a més d’adaptar-se a la velocitat des d’una caminada lenta a una de molt veloç.
Els metges i enginyers que l’han dissenyada (Centre de Medicina Biònica de Chicago) però avisen que encara no està a punt per estendre-ho a gran escala. Un dels problemes físics que delimita aquesta expansió són el pes actual (4,7kg) i el soroll que produeix que és similar al d’un ventilador. L’aspecte més important a millorar és que en el 98.2% dels casos s’interpreten correctament els impulsos i malgrat que en la majoria d’errors no hi ha repercussions es donen casos on el pacient pot caure.
Per últim, la cama biònica és capaç de fer tres moviments: caminar sobre el pla, pujar escales i caminar per una rampa de fina a 10 graus de pendent. La prova més dura a la que ha estat sotmesa la pròtesi és pujar un gratacels de Chicago de 2100 esglaons.
Malgrat l’avenç és important i tindrà repercussions molt positives en la societat encara falta molt camí per recórrer fins a poder gaudir d’una cama biònica capaç de simular a la perfecció les biològiques. El primer pas per aconseguir-ho és intentar que la pròtesi no només interpreti les ordres del cervell sinó que pugui enviar impulsos de tornada al cervell.
Enllaços d’interès:
http://www.wired.com/underwire/2008/02/cyborg-enables-color-blind-artist-to-hear-his-palette/
Albert Mestres
Gaudí 16/10/13
0 comentarios