Salut/Medicina

Amnesia infantil

Quan som petits vivim moments que després quan creixem ja no recordem amb claredat o no els recordem gens.

 Fins ara no es sabia la causa d’això però uns científics de la universitat de Toronto, Canadà han conclòs que la causa d’això és l’elevat nivell de producció de neurones els primers anys de les nostres vides.

La neurogènesi, és a dir, la producció de noves neurones a l’hipocamp és en els nivells més alts abans i després de néixer i a mesura que et fas adult aquesta decau.  Aquest procés serveix per tenir una bona capacitat cognitiva i d’aprenentatge però a l’hora de la formació de les neurones els records se’n van de la memòria.

Així doncs, aquests cinetífics, van fer un estudi amb ratolins. Van agafar ratolins vells i joves. En els ratolins adults, els que ja tenien formada la memòria, quan van augmentar la producció de les neurones els va ser suficient per oblidar.

Per altra banda als ratolins joves, després de la formació de la memòria, al disminuir la neurogènesi tenen records més nítids, és a dir, que l’oblit dels records que solen tenir a aquesta edat no succeeix.

Així doncs s’explica aquesta amnèsia infantil. Abans dels quatre o cinc anys tenim un hipocamp molt dinàmic que no pot emmagatzemar informació estable.

Aquí deixo un vídeo on explica què és i per què serveix l’hipocamp: http://www.youtube.com/watch?v=LBsW5qz5sDU 

Neus Aranda

Se reduce la detección de la Legionella a una hora

El organismo de certificación internacional AOAC valida el sistema MP4-Hunter de Biótica, empresa del Parque Científico de la Universitat Jaume I, que permite realizar hasta 40 ensayos de Legionella por analista en una hora. El test Legipid®Legionella Fast Detection consigue esta rapidez gracias a una técnica de análisis basada en la captura y revelado que permite detectar la presencia de la bacteria patógena en el agua sin hacerla crecer. «A diferencia del proceso clásico que se basa en el cultivo del microorganismo y necesita entorno a los diez días para obtener resultados, el test Legipid ofrece la posibilidad de realizar en apenas una hora hasta 40 determinaciones por analista, lo cual aporta una flexibilidad muy importante a la operatividad del laboratorio y también se traduce en un ahorro de coste muy significativo para los laboratorios y usuarios», según Guillermo Rodríguez, director científico de Biótica.

Derek Pollé
Classe Marx

Enllaç: http://blogs.uji.es/cienciatv/2013/05/17/la-empresa-de-la-uji-biotica-reduce-a-una-hora-la-deteccion-de-legionella/

L’autotrasplantament de cèl•lules mare adultes millora l’artrosi de genoll

L'artròsi de cartílag muscular del genoll és una de les malalties més freqüents traumatologicament parlant.

Les cèl·lules mare són cèl·lules amb la capacitat de regenerar-se i a més a més d'adaptar-se al teixit al qual estant adoptant la funció específica del seu entorn, de manera que les situem on les situem adoptaran la funció desitjada.

 

Es tracta d'un dels primers exemples en humans de la utilitat d'aquest material biològic ja que el treball amb aquests tipus de cèl·lules es complicat.

 

S'ha observat que el dolor dels pacients amb artròsi al genoll disminueix considerablement i augmenta la seva mobilitat en aplicar el tractament d’autotrasplantament de cèl·lules mare.

 

Les mostres del potencial d'aquesta tècnica van en augment a cada experiment, es va realitzar un assaig amb 12 pacients dels quals 11 van manifestar una gran millora en la mobilitat del seu genoll i una disminució del dolor a més a més de la millora de la qualitat del cartílag.

Aquesta investigació ha estat feta a diversos hospitals d' Espanya entre els quals es troba el Centre mèdic Teknon situat a Barcelona.

 

El tractament consisteix en extreure cèl·lules del propi greix del pacient, purificar-les de manera que al ser les cèl·lules del propi pacient no hi ha riscos de rebuig per part del sistema immunitari. 

 

Amàlia Prat

 

S’identifiquen indicadors genètics de la depressió postpart

La depressió postpart és el nom amb el que es coneix el desenvolupament d’una depressió en la mare després del naixement del seu fill. És una de les malalties més freqüents després del part ja que afecta a una de cada deu mares. Si no es tracta a temps pot persistir durant mesos i fins i tot anys. La tristesa, la irritabilitat, la fatiga, l’insomni, la pèrdua de la gana, la incapacitat per a gaudir, l’ansietat, la sensació de bloqueig... són alguns dels símptomes que presenten les mares que desenvolupen aquest trastorn. Es senten impotents i amb poca capacitat per a cuidar del seu bebè i ocupar-se’n del seu desenvolupament global, físic, emocional...

Científics de la Universitat de John Hopkins, a Baltimore (Maryland) han detectat una alteració química de dos gens que pronostica amb un 85 % d’encert la possibilitat de desenvolupament d’una depressió post part per part de les dones embarassades.

 

L’estudi publicat a la revista Molecular Psychiatry indica que les modificacions que alteren la manera en que els gens funcionen sense canvis en la seqüència de l‘àcid desoxiribonucleic, poden detectar-se a la sang de les dones en qualsevol trimestre de l’embaràs. Això permet pronosticar la depressió en les setmanes següents al part possibilitant una intervenció terapèutica basada en la prevenció.

 

L’estudi ha comptat amb la participació de 52 dones embarassades que presentaven trastorn de l’estat d’ànim i han trobat un 85 % d’encert. Els investigadors han assenyalat que cal augmentar la mostra.

 

Els investigadors eren coneixedors de la baixada del nivell d’estrogen en les dones després del part tant si presentaven símptomes depressius com si no. L’estrogen té una influencia directa a l’hipocamp que és la part del cervell que regula l’estat d’ànim. El que volien era identificar quins gens presenten una participació més activa en els canvis de l’hipocamp. Mitjançant la recerca van trobar els gens TTC9B i HP1BP3, que són els que s’han trobat alterats en les dones malaltes.

 

Fotografia:

http://misretonitos.com/2012/03/21/cuidado-con-la-silenciosa-depresion-posparto/

Fonts:

http://www.lavanguardia.com/salud/20130521/54374276418/cientificos-identifican-indicadores-geneticos-depresion-post-parto.html

http://geosalud.com/depresion/depresion_postparto.htm

 

Núria Merino, Gaudí.

El virus H7N9 deixa almenys 2 morts a Xina

El nou virus de grip H7N9 amb prou feines ha causat trenta morts des de 31 de març, quan s'han detectat les infeccions en éssers humans primers a Xangai. Però aquesta vegada científics xinesos no semblen disposats a córrer cap risc, i les principals instituts del país s'han convertit en la urgència de la recerca de virus emergents. Segons la seva novament obtinguts en furga - model de sistema d'influenza humana-, el H7N9 és capaç de reproduir en el tracte respiratori superior (que facilita la seva transmissió) i també a la profunda (que exacerba els seus símptomes). El virus estén eficient entre fures per contacte directe i menys efectiva per l'aire.""En condicions adequades, la persona de transmissió pot ser possible", a la revista Science concloure 30 investigadors del conjunt del centre d'investigació de la grip, que pertany a les universitats de Shantou i Hong Kong, el centre xinès de Control i prevenció de malalties, a Pequín i altres instituts a la Xina en col·laboració amb la Universitat de Toronto i els viròlegs de l'infant St Jude Hospital, a Memphisun referent mundial en el grup de grip. La possibilitat de transmissió efectiva entre les persones és la gran preocupació de l'Epidemiologos.como és habitual amb emergents virus de la grip, la H7N9 és producte d'un mestissatge entre diversos virus d'altres espècies. Primer entre virus de diferents dos aus (un put la hemagglutinin de la H7 subtipus i altre neuraminidase N9, que mai abans havien aparegut junts classe); i després d'això híbrid primer l'aigua i altres virus de la grip (H9N2) molt estès per granges de pollastres a l'Àsia Oriental.125 Casos humans va confirmar a l'inici d'aquest mes, tres quartes parts havia tingut contacte amb els pollastres de granja, que, per tant, són els principals sospitosos com a focus d'infeccions en éssers humans. Investigadors també han informat alguns casos de brots familiars, per la qual cosa es considera probable que el H7N9 té una major capacitat de difusió de persona a persona, encara que òbviament limitat (en cas contrari vols tenir ja se suposa una pandèmia). La seqüència genètica del virus també apunta a que ja ha experimentat algunes mutacions favorables a la seva replicació en humans, o al menys a la Generalitat dels mamífers.El treball mostra que furga no només pot convertir-se en infectat amb un virus H7N9, sinó també convertir-se en efectius brots de noves partícules virals, per uns sis dies.

http://www.youtube.com/watch?v=Z8x3ifDlW4A

Nanosensor detector de cancer

 

Investigadors de la Universitat de Stanford han fabricat un nou sensor nanomagnètic que és fins a 1.000 vegades més sensible que els mètodes actuals de detecció del càncer. Pot explorar amb una alta precisió qualsevol fluid corporal, així com analitzar de forma simultània fins a 64 proteïnes associades al càncer. El ‘nanosensor’ ha aconseguit detectar tumors en ratolins abans que qualsevol altra tecnologia actual de detecció. Els investigadors asseguren que pot inclús utilitzar-se per detectar marcadors de malalties diferents del càncer. Els resultats s’han publicat a ’Nature Medicine’.

A la primera etapa d’un càncer, el nivell de biomarcadors de proteïnes en sang és molt baix, de manera que es necessiten tecnologies extremament sensibles per detectar-los. Però és la detecció precoç la que obrirà més opcions per aconseguir curar el pacient.

Els investigadors expliquen que la tecnologia del ‘nanosensor’ també podria permetre als metges determinar ràpidament si un pacient està responent a un determinat tractament de quimioteràpia. El sensor que han creat, que utilitza la nanotecnologia de detecció magnètica que havien desenvolupat prèviament, pot detectar biomarcadors de proteïnes fins a una concentració de 30 molècules en un mil·límetre cúbic de sang.

 

Carlos García

 

http://news.stanford.edu/news/2009/october12/cancer-detection-101209.html

http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/noticies/838/Fabriquen-un-nanosensor-mil-vegades-mes-sensible-que-els-metodes-actuals-de-deteccio-del-cancer.html

Salven la vida d’un bebé amb un dispositiu sortit d’una impresora 3D

Kaiba Gionfriddo actualment té tres mesos i va néixer amb una enfermetat coneguda amb el nom de traqueobroncomalacia, aquesta infermetat pot provocar un col·lapse de les vies respiratòries i que impedeix respirar per si mateix.

 Un comunicat de la Universitat de Michigan, deia que aquest nen tenia molt poques possibilitats de sobreviure i sortir amb vida de l’hospital. Els pares del nen de 20 mesos van signar els paper conforme deixaven en mans dels metges al seu bebè i que li practiquessin una mètode que encara s’està desenvolupant per la universitat, seguidament dos doctors especialitzats en la matèria van rebre una autorització d’emergència per tal de crear un dispositiu per ajudar al nen a respirar.

 Els doctors Green i Hollister van dissenyar un fèrula que s’uniria a les vies respiratòries del bebè per fer més grans els bronquis i així ajudar al seu sistema respiratori a créixer de forma correcte.

 Els doctors van reproduir el dispositiu mitjançant una impressora 3D, varen utilitzar un biomaterial que és diu policaprolactona, el qual es re absorbible pel propi cos en tres anys quan el teixit comenci a créixer de bona forma el substituirà.

 Aquests dos doctors van dissenyar la fèrula personalitzat i a mitjana del coll del nen, creat a partir d’una tomografia de la tràquea i dels bronquis del nen.

 El comunicat de la Universitat de Michigan diu que per quan el dispositiu es reabsorgui, els pulmons del nen i les vies respiratòries s’haurà desenvolupat ja lo suficient com per mantindre’s constant i oberts per si mateixos. El nen va sortir de l’hospital amb una traqueotomia i un any després no s’ha observat cap canvi negatiu ni problema, segons diuen els doctors.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Salvan-la-vida-de-un-bebe-con-un-dispositivo-salido-de-una-impresora-3D/(formato)/fotografias/(nodo)/46352  , (també video youtube)

MIREIA SÁENZ EDO

Detectada una proteína clave en el desarrollo de los linfomas más agresivos

Pamplona. (Efe).- Científicos del Centro de Investigación Médica Aplicada (CIMA) de la Universidad de Navarra han demostrado el papel de una proteína en el correcto ensamblaje de la respuesta inmune y su implicación en el desarrollo de un tipo de linfoma agresivo.
Los resultados se han publicado en Blood, la revista de la Sociedad Americana de Hematología y la que tiene el mayor factor de impacto en el campo de la hematología oncológica, según ha informado este viernes el centro universitario en una nota.
Los responsables de la investigación explican que la expresión de la proteína FOXP1 se desregula frecuentemente en linfomas, pero se sabe muy poco de su función biológica exacta o de su papel en la progresión de los linfomas, por lo que se propusieron profundizar en ello.
Ahora han confirmado que esta proteína es un "factor clave" en la regulación de estos procesos y en la propia formación de los centros germinales. Además, han descubierto que participa "directamente en la respuesta inmune humoral, regulando procesos de proliferación, diferenciación y reparación de ADN que tienen lugar en los centros germinales y que aparecen alterados frecuentemente en los linfomas más agresivos".
Por lo tanto, esta proteína puede ser una "diana terapéutica selectiva para un subgrupo de linfomas B que actualmente carece de tratamiento curativo". Dado que más de la mitad de los linfomas B se generan a partir de células del centro germinal, los resultados podrían tener una repercusión en el manejo clínico del linfoma más frecuente, el linfoma difuso de células grandes, según las mismas fuentes, que advierten de que se trata de datos moleculares preclínicos en los que hay que seguir profundizando.
Los linfomas B representan el sexto cáncer más frecuente en los países desarrollados y alrededor del 60% de pacientes que los padece consigue la curación con los tratamientos disponibles. Sin embargo, algunos tipos de linfomas, como el linfoma difuso de células B grandes con fenotipo activado, son resistentes a los tratamientos actuales, por lo que es necesario disponer de nuevas terapias.


Leer más: http://www.lavanguardia.com/salud/20130524/54374816812/detectada-proteina-clave-desarrollo-linfomas-agresivos.html#ixzz2UKOLbO1Q
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Ignasi Farrús

El fum dels cotxes augmenta el colesterol

Respirar el fum del cotxes, pot provocar un augment en el colesterol alterant les qualitats protectores cardiovasculars del colesterol bo i crean l'anomenat "colesterol dolent". L'efecte de la creació de colesterol dolent és que les arteries es taponin.

Aquest fet s'ha descobert a partir d'un estudi de Jesus Araujo al Departament de Cardiologia ambiental de l'Escola de medicina David Greffen de la Universitat de California. Aquest estudi consistia en estudiar els efectes que produien el fum dels cotxes en ratolins durant dos setmanes i comparar-los amb altres ratolins que visquin en un ambient normal en la natura.

Amb aquest estudi, es va comprovar que els que estaven exposats a respirar el fum dels cotxes, sufrien perjudicis oxidatius en la sang i en el fetge.

Gracies a aquest descobriment, podem saber que els contaminants de l'aire, donen pas a un colesterol que potencien que les bacteries es col·lapsin i això doni lloc a enfermetats del cor i infarts.

En conclusió, els animals que havien estat exposats al fum dels cotxes, havien perdut capacitat de protegir-se contra l'oxidació i la inflamació produida per la lipoproteina de baixa densitat que es el mateix que el colesterol dolent.

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/el-humo-de-los-coches-eleva-el-colesterol-471369223029

http://www.nanduti.com.py/v1/noticias-mas.php?id=71035&cat=Internacionales

Marc Fernández

1R BTX A

Els treballadors del sector de l'hostelaria presenten un risc major de consum de drogues

Un equip del Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERES) a fet un estudi sobre el consum d’alcohol i altre tipus de drogues a tots els treballadors actius espanyols.

Varen agafar una mostra de 15000 participants que fossin competius amb una altre enquesta que es va realitzar l’any 2007. Un cop finalitzat l’anàlisi de les dades s’ha pogut determinar que un 3,4% de població activa espanyola presenta unes dades d’alt risc d’alcohol ( més de 30 grams al dia per les dones i més de 50 per els homes). A més a més, un 2,3% fa ús diariament de somnífers o tranquilitzants, prop del 8% havia consumit mariguana els últims 30 dies i un 12% havia consumit drogues il·legals l’últim any.

El sector de l’hosteleria és el sector més vulnerable amb les drogues, tot i que amb diferència de sexes. Els homes, un 7,8% dels que hi treballen tenen un consum excessiu d’alcohol i un 15,9% de mariguana. Les dones, un 7,4% consumeixen mariguana i un 11% de dones han consumit un altre tipus de droga durant l’últim any.

La professió amb menor risc de consum elevat d’alcohol és la dels professors, metges i administratius, mentres que el cannabis i les drogues il·legals són més freqüents al món de la construcció.

El treball també analitza les diferències entre categories professionals i revela, per exemple, que el consum d’alt risc d’alcohol és significativament més elevat entre els directius i professionals masculins (6,7%) que entre els treballadors manuals qualificats (4,9% ) i no qualificats (5,3%).
 

En el cas de les dones, les úniques diferències entre categories es van observar en el cànnabis i altres drogues il · legals: les treballadores no qualificades consumeixen menys (3,5% i 6,2% respectivament) que les directives i professionals (4,1% i 8%).

Finalment, s’observa que la situació laboral influeix en el consum. Els hipnosedants, el cànnabis i altres substàncies il · legals són més freqüents entre els homes en atur, mentre que en el cas de les dones, l’atur augmenta en 1,7 el risc de consum diari de tranquil · litzants i somnífers.

Així, el 21% dels desocupats ha coquetejat amb alguna droga il · legal en l’últim any (enfront del 14% dels treballadors), mentre que el consum diari d’hipnosedants s’estén al 5% de les dones sense ocupació, doblant pràcticament el percentatge de treballadores.

Amb aquestes dades, els autors volen reivindicar el centre de treball com un lloc adequat per desenvolupar activitats de prevenció sobre el consum de substàncies addictives.

Pol Benedí R.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-trabajadores-de-la-hosteleria-presentan-un-mayor-riesgo-de-consumo-de-drogas

El autotrasplantament de cèl · lules mare adultes millora l'artrosi de genoll

A poc a poc, les cèl · lules mare van arribant a la clínica. Encara no són aquests resultats espectaculars que s'esperen (regenerar cors, tractar el Parkinson), però són mostres del potencial d'aquesta tècnica. Un equip espanyol acaba de publicar a la revista Trasplantation, de l'associació americana de trasplantaments, un treball en el que demostra la utilitat de l'autotrasplantament de cèl · lules mare mesenquimals (d'adult) per tractar l'artrosi de genoll. En l'assaig, amb 12 pacients, 11 van manifestar una gran millora en la qualitat del cartílag articular mesurat mitjançant ressonància, a més de disminuir el dolor i facilitar la mobilitat dels afectats.

L'assaig l'han dut a terme investigadors agrupats a la Xarxa de Teràpia Cel · lular de l'Institut de Salut Carles III, que pertanyen a l'Institut de Biologia i Genètica Molecular (centre mixt de la Universitat de Valladolid i el CSIC), i al Centre Mèdic Teknon de Barcelona. Es tracta de la variant més senzilla d'aquest tipus de tractament en què es treuen les cèl · lules del greix del propi pacient i després purificar se li reinyectan al genoll. Això suposa un pas sobre la situació actual, ja que els tractaments que s'usen ara per l'artrosi no creen cartílag sa, sinó que són simptomàtics. En utilitzar cèl · lules del propi pacient no hi ha risc de rebuig.

MÉS INFORMACIÓObtingudes mitjançant clonació cèl · lules mare embrionàries de personesBiotecnologia contra l'osteoporosiL'artrosi o degeneració del cartílag articular és la malaltia reumatològica més freqüent. Segons l'estudi ArtRoCad1 de la Societat Espanyola de Reumatologia, l'artrosi de genoll afecta un 10% de la població i la de maluc a un 4% (en total, més de 5 milions d'espanyols) i generen una despesa de superior als 4.700 milions d'euros anuals, indica l'Institut de Salut Carles III en una nota.
Aquesta és una de les poques aplicacions de les cèl · lules mare que han arribat a la clínica, com va manifestar fa poc en un congrés Rafael Matesanz, director de l'Organització Nacional de Trasplantaments, qui va fer l'advertència com una crida perquè persones amb tores malalties no acudeixin a l'estranger al que s'anomena ja turisme de cèl · lules mare.

Científics descobreixen una hormona que podria curar la diabetis

Els investigadors de l'Institut de Cèl · lules Mare de Harvard (HSCI) han descobert una hormona que manté la promesa d'un tractament radicalment més eficaç de la diabetis tipus 2, una malaltia metabòlica que afecta milions de persones a tot el món. Els investigadors creuen que l'hormona també podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1 i la juvenil.

El treball, publicat a la prestigiosa revista Cell, va descobrir que la L'hormona anomenada betatrophin, fa que els ratolins per produeixin les cèl · lules beta pancreàtiques secretores d'insulina a velocitats de fins a 30 vegades per sobre la taxa normal. Les noves cèl · lules beta produeixen insulina només quan és requerit pel cos, oferint la possibilitat de la regulació natural de la insulina i una gran reducció de les complicacions associades amb la diabetis, la causa principal d'amputacions mèdica i la pèrdua no genètica de la visió .Els investigadors que van descobrir betatrophin, van advertir que encara queda molta feina per fer abans de poder utilitzar l'hormona com un tractament en humans. No obstant això, els resultats del seu treball ja han atret l'atenció dels fabricants de medicaments.Segons els autors si això es podria utilitzar en les persones eventualment podria significar que en lloc de prendre les injeccions d'insulina tres vegades al dia, és possible de prendre una injecció d'aquesta hormona, un cop a la setmana o un cop al mes, o en el millor dels casos potser fins i tot ser sola un cop l'any.La diabetis tipus 2, una malaltia associada a l'epidèmia mundial d'obesitat, generalment és causada per una combinació de factors. En aquesta malaltia els pacients perden lentament les cèl · lules beta i per tant la capacitat de produir insulina adequada. Un estudi recent ha estimat que el tractament de la diabetis i les complicacions van costar als Estats Units $ 218 mil milions a l'any, és a dir, un 10 per cent del pressupost de la salut de tota la nació.Les cèl · lules beta juguen un paper tant en la diabetis Tipus 1 i Tipus 2, el que suggereix que l'hormona betatrophin podria ser utilitzada com un agent terapèutic per al tractament de les dues variacions de la malaltia. En la diabetis tipus 1, les cèl · lules beta, que sintetitzen la insulina, són destruïdes per processos autoimmunes. En la diabetis tipus 2, el cos de les persones arriba a ser tan insensibles a les accions de la insulina que les cèl · lules beta, finalment es tornen incapaços de produir suficient insulina.Encara que els autors veuen la betatrophin principalment com un tractament per a la diabetis tipus 2, es creu que podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1, així, potser augmentar el nombre de cèl · lules beta i disminuir la progressió d'aquesta malaltia autoimmune quan es diagnostica per primera vegada.Segons els autors encara que el treball va ser realitzat en ratolins, per descomptat que no estan interessats en la curació dels ratolins de la diabetis, sinó els humans. Els autors han clonat el gen humà i, d'altra banda, han demostrat que existeix l'hormona en plasma humà. És a dir l'hormona betatrophin sens dubte existeix en els éssers humans.Els científics continuen les seves investigacions per poder utilitzar l'hormona disponible com un medicament en humans. Per això cal realitzar els assaigs clínics en humans en un termini de tres a cinc anys, un temps extremadament curt en el curs normal del descobriment de fàrmacs en desenvolupament.

Anna Arquè

Científics descobreixen una hormona que podria curar la diabetis

Els investigadors de l'Institut de Cèl · lules Mare de Harvard han descobert una hormona que manté la promesa d'un tractament radicalment més eficaç de la diabetis tipus 2, una malaltia metabòlica que afecta milions de persones a tot el món. Els investigadors creuen que l'hormona també podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1 i la juvenil.

El treball, publicat a la prestigiosa revista Cell, va descobrir que la L'hormona anomenada betatrophin, fa que els ratolins per produeixin les cèl · lules beta pancreàtiques secretores d'insulina a velocitats de fins a 30 vegades per sobre la taxa normal. Les noves cèl · lules beta produeixen insulina només quan és requerit pel cos, oferint la possibilitat de la regulació natural de la insulina i una gran reducció de les complicacions associades amb la diabetis, la causa principal d'amputacions mèdica i la pèrdua no genètica de la visió .Els investigadors que van descobrir betatrophin, van advertir que encara queda molta feina per fer abans de poder utilitzar l'hormona com un tractament en humans. No obstant això, els resultats del seu treball ja han atret l'atenció dels fabricants de medicaments.Segons els autors si això es podria utilitzar en les persones eventualment podria significar que en lloc de prendre les injeccions d'insulina tres vegades al dia, és possible de prendre una injecció d'aquesta hormona, un cop a la setmana o un cop al mes, o en el millor dels casos potser fins i tot ser sola un cop l'any.La diabetis tipus 2, una malaltia associada a l'epidèmia mundial d'obesitat, generalment és causada per una combinació de factors. En aquesta malaltia els pacients perden lentament les cèl · lules beta i per tant la capacitat de produir insulina adequada. Un estudi recent ha estimat que el tractament de la diabetis i les complicacions van costar als Estats Units $ 218 mil milions a l'any, és a dir, un 10 per cent del pressupost de la salut de tota la nació.Les cèl · lules beta juguen un paper tant en la diabetis Tipus 1 i Tipus 2, el que suggereix que l'hormona betatrophin podria ser utilitzada com un agent terapèutic per al tractament de les dues variacions de la malaltia. En la diabetis tipus 1, les cèl · lules beta, que sintetitzen la insulina, són destruïdes per processos autoimmunes. En la diabetis tipus 2, el cos de les persones arriba a ser tan insensibles a les accions de la insulina que les cèl · lules beta, finalment es tornen incapaços de produir suficient insulina.Encara que els autors veuen la betatrophin principalment com un tractament per a la diabetis tipus 2, es creu que podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1, així, potser augmentar el nombre de cèl · lules beta i disminuir la progressió d'aquesta malaltia autoimmune quan es diagnostica per primera vegada.Segons els autors encara que el treball va ser realitzat en ratolins, per descomptat que no estan interessats en la curació dels ratolins de la diabetis, sinó els humans. Els autors han clonat el gen humà i, d'altra banda, han demostrat que existeix l'hormona en plasma humà. És a dir l'hormona betatrophin sens dubte existeix en els éssers humans.Els científics continuen les seves investigacions per poder utilitzar l'hormona disponible com un medicament en humans. Per això cal realitzar els assaigs clínics en humans en un termini de tres a cinc anys, un temps extremadament curt en el curs normal del descobriment de fàrmacs en desenvolupament.

Clonació de cèl•lules mare embrionàries de persones

Un grup de científics nord-americans han aconseguit per primera vegada cèl.lules mare embrionàries amb el mateix ADN (clonades) d’un adult. El seguiment seguit per arribar a aquest resultat és semblant al cas de la ovella Dolly. L’objectiu no és arribar a clonar, en el futur, a humans sinó que volen arribar a la fase de blastòcit de l’embrió (al voltant dels cinc o sis dies de desenvolupament) per extreure les cèl.lules mare.Com que les cèl.lules trobades en aquesta fase embrionària són totipotents, podrien convertir-se, per mitjà d’estímuls, en cèl.lules d’algun teixit del cos humà. Per exemple, tenim un pacient que ha patit un atac de cor, això genera un desgast del teixit cardíac. El que faríem, seria injectar-li cél.lules mare al pacient en aquell teixit per tal de que aquella part afectada es regeneri. Amb aquesta tècnica no caldrien trasplantaments ja que, amb les cèl.lules mare, el propi cos s’autotrasplantaria. Aquest procés té un risc molt baix, per no dir que no hi ha risc, de que el pacient pateixi un rebuig ja que el teixit autotrasplantat tindria el mateix material genètic.
La tècnica utilitzada és la de transferència nuclear que consisteix : s’agafa un òvul de la donant, se li extreu el nucli i se li s’insereix a una cèl.lula adulta del possible receptor. Després, l’òvul s’activa i comença a dividir-se en els primers passos del desenvolupament embrionari. Al arribar a la fase de blastòcit, un grup de cèl.lules es destrueixen i s’obtenen cèl.lules mare. Això succseeix perquè al canviar el material genètic l’òvul deixa de tenir una sola cadena d’ADN per tenir-ne dues, el normal en les cèl.lules.
Aquesta és la situació que es dóna en la naturalesa quan hi ha una fecundació però en cas de la clonació, en comptes de tenir una cadena d’ADN de la mare i l’altre del pare, tenen les dues iguals. Per això se’n diu clonació.

Identificada la proteïna que conecta l’estrès amb la depressió

Una nova investigació publicada a la revista PNAS ha identificat una proteïna que forma part d´aquest procés.

Se sap que el estrès crònic pot arribar a produir depressió tot i que els mecanismes que regulen aquesta relació no estan del tot clars.

Quan ens trobem en situacions d´estrès, el nostre organisme produeix moltes quantitats de cortisol. El cortisol és una hormona que a petites dosis té efectes positius però també pot actuar de manera negativa en el nostre cervell quan el estrès es converteix en un estrès crònic.

Una de les conseqüències d´aquest efecte negatiu és l´activació dels receptors dels glucorticoides, que provoquen la disminució en la producció de neurones en el hipocamp , un efecte que s´ha observat en pacients que pateixen depressió. La nova investigació realitzada per científics del “King College de Londres ha revelat la funció de la proteïna SGK1 com a “mediadora d´aquests processos. Aquesta molècula manté actius els receptors dels glucorticoides i a més a més disminueix la formació de noves cèl·lules en una regió del hipocamp que es relaciona amb la regulació del estat d´ànim.

Per una altre banda els resultats també revelen que al bloquejar aquesta proteïna els efectes del estrès sobre la producció de neurones disminueix, per tant s´obre una nova via per desenvolupar tractaments antidepressius. Ja que la reducció en la neurogènesis es una part del procés que condueix a la depressió.

Els fàrmacs que s´han dissenyat per reduir els nivells d´aquesta proteïna  SGK1 en pacients deprimits podria ser per tan una bona estratègia per els futurs tractaments antidepressius. 

http://www.abc.es/ciencia/20130507/abci-encuentran-proteina-clave-para-201305061752.html

Claudia Moncalvo

Bacteris radioactius contra el càncer

Moltes vegades la quimioteràpia o la radioteràpia no són prou eficients per curar el càncer ja que els seus efectes poder perjudicar a cèl·lules sanes d’altres òrgans o debilitar el sistema immunitari del pacient.

Un grup d’investigadors de l’Escola de Medicina Albert Einstein de Nova York sembla que han trobat un mètode capaç d’evitar els efectes secundaris d’aquests tractaments. Segons la revista Proceedings of the National Academy of Sciences(PNAS) els científics han aconseguit curar unes cèl·lules tumorals del pàncrees  de ratolins de laboratori sense afectar cap teixit sa. 

Per fer-ho han combinat alguns microorganismes responsables de provocar greus infeccions amb isòtops radioactius. Han utilitzat bactèries  Listeria monocytogenes (responsables de la listeriosis) com a vectors per dur un isòtop terapèutic fins als òrgans afectats per les cèl·lules cancerígenes.

Els investigadors al injectar els bacteris patògens modificats als ratolins amb càncer de pàncrees van observar que la metàstasis es reduïa fins al 90 per cent en comparació amb aquells que havien estat sotmesos amb un tractament convencional. A més a més el sistema immunitari  elimina els bacteris que es troben en teixits sans mentre que les tumorals inhibeixen aquesta resposta immunològica, per tant els bacteris reactius només estan en la zona afectada per el tumor. Mitjançant aquest procés els investigadors han aconseguit sotmetre les cèl·lules tumorals a una exposició contínua de radioisòtops però amb l’avantatge de salvar els teixits sans. 

Segons Joseph Herman, de la Universistat Johns Hopkins de Baltimora, afirma que aquest nou estudi resulta molt innovador  ja que planteja un nou mètode per eliminar cèl·lules tumorals  gairebé invulnerable a les teràpies tradicionals. Tot i així afirma que és necessari aplicar-hi més proves per validar la seva eficàcia.

 Enllaç: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/bacterias-radiactivas-contra-el-cncer-11089

 

 

                                                                                                  Àlex Espinal

Per primer cop han operat un fetus

Per primer cop en el món els especialistes de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues han operat amb éxit un fetus per una obstrucció completa de laringe.

Aquesta operació va ser realitzada el 14 de març de 2012, però s’ha donat a conèixer ara, després de 10 mesos del seu neixement. El nadó viu una vida normal sense secueles de l’operació.

Aquesta obstrucció la van detactar a les 21 setmanes de l’embaraç ja que tenia els pulmons molt dilatats a causa d’una malformació a la faringe que podia provocar la mort del bebé. Quan va arribar la mare i el pare a l’hospital el fetus li quedaven com a molt dos dies de vida. L’operació es va fer el mateix dia de l’arribada.

Eduard Gratacós va ser el responsable d’aquesta operació, ha explicat que el seu gran problema va ser que el seu pacient era molt fràgil i es podia trencar la tràquea en qualsevol moment.

Van tenir algunes complicacions com que el fetus estava d’esquena i molt inflat però finalment el van dormir i el van poder girar i per la tràquea van poder arribar a la faringe.

Després de l’operaciô els metges van estar compravant que l’embaraç es desarollava correctament. Al cap de 16 setmana va nèixer el bebé a Cartagena.




Joana orús

Francia estudia tres casos de posible contagio por el nuevo coronavirus

Las autoridades sanitarias francesas han informado de que estudian tres casos de posible contagio por el nuevo coronavirus en personas que estuvieron en contacto con un paciente infectado procedente de los Emiratos Árabes Unidos.

Los coronavirus constituyen una familia de virus que pueden causar enfermedades que van desde el resfriado común hasta el Síndrome Respiratorio Agudo Severo, conocido como SARS.

Ese enfermo, de 65 años, pasó una semana a mediados de abril en Dubai y se encuentra aislado en un hospital de Lille, en el norte de Francia, en un estado grave pero estable, según las autoridades sanitarias.

Antes de que se le detectara el coronavirus, el paciente estuvo en contacto con otras personas, tres de las cuales presentan síntomas de que pueden haber contraído la enfermedad, señala la fuente.

Se trata de una médico, una enfermera y un compañero de habitación del primer paciente, todos ellos en observación y sometidos a exámenes para determinar si se trata del coronavirus.

Antes de ser ingresado en Lille, entre el 27 y el 29 de abril, el paciente afectado pasó por el centro médico de la vecina localidad de Valenciennes, donde estuvo en contacto con otro enfermo y una facultativa de 35 años, ambos en observación.

Posteriormente, el paciente afectado por el coronavirus fue trasladado al hospital de Douai, donde trabaja la enfermera que, según las autoridades médicas, puede estar infectada.

Ignasi Farrús

Más información: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2013/05/10/noticias/1368204019.html

Vacunar els mosquits per acabar amb la malària

Un estudi recent de la revista science demostra que la transmissió de la malària a través de mosquits cap als humans pot ser interrompuda utilitzant una cepa de un bacteri de la família Wolbachia. Donat que la malària és un paràsit que es val del mosquit anopheles com a vector per passar als humans una solució plausible seria "vacunar" els mosquits amb un bacteri que mata el paràsit de la malària.

El professor Zhiyong Xi de la universitat de Michigan explica que han aconseguit crear una sèrie d’individus del mosquit que porten una infecció estable del Wolbachia dins el seu organisme. Una vegada siguin introduïts al medi aquests transmetran el Wolbachia a tota la població i d’aquesta manera s’inhabilitarà els mosquits de transmetre el paràsit als humans.

S’ha comprovat que en introduir una femella infectada del bacteri en una població gran de mosquits calen com a molt 8 generacions perquè la totalitat de la població estigui infectada.

Aquesta és una atractiva idea però pot tenir conseqüències a llarg termini? Serà realment tant efectiva?

 

Guillem Allepuz

Gaudí

Vacunar els mosquits per acabar amb la malària

Un estudi recent de la revista science demostra que la transmissió de la malària a través de mosquits cap als humans pot ser interrompuda utilitzant una cepa de un bacteri de la família Wolbachia. Donat que la malària és un paràsit que es val del mosquit anopheles com a vector per passar als humans una solució plausible seria "vacunar" els mosquits amb un bacteri que mata el paràsit de la malària.

El professor Zhiyong Xi de la universitat de Michigan explica que han aconseguit crear una sèrie d'individus del mosquit que porten una infecció estable del Wolbachia dins el seu organisme. Una vegada siguin introduïts al medi aquests transmetran el Wolbachia a tota la població i d'aquesta manera s'inhabilitarà els mosquits de transmetre el paràsit als humans.

S'ha comprovat que en introduir una femella infectada del bacteri en una població gran de mosquits calen com a molt 8 generacions perquè la totalitat de la població estigui infectada.

Aquesta és una atractiva idea però pot tenir conseqüències a llarg termini? Serà realment tant efectiva?