Salut/Medicina

Investigació sobre els ulls

 

Utilitzant noves tecnologies i nous enfocs d’estudi, un equip de científics espera poder explicar les causes exactes de la pèrdua de visió que es pateix en enfermetats oculars com poden ser el glaucoma i el desprendiment de la retina.

 

Fins ara aquest tipus d’investigacions sobre enfermetats oculars s’han concentrat en el procés bioquímica que es produeix en els ulls. Ara un equip de la Universitat de Lund a Suècia es concentren en tractar d’entendre en el procés biomecànic associat a aquestes enfermetats.

 

El glaucoma i el desprendiment de retina tenen un fort component mecànic i els resultats aconseguits en el desenvolupament d’una nova tècnica per explorar aquest component mecànic podrien ser el primer pas cap a l’elaboració d’una explicació molt més completa i profunda sobre per què apareixen aquestes enfermetats.

La tècnica per investigar la importància de l’entorn biomecànic dins del sistema nerviós central es basa en fer créixer el teixit retinal de porcs adults en un estat similar al que experimenta aquest tipus de teixit quan està present en ull viu i soporta tensions mecàniques associades a la seva funció.

 

Això permetrà explorar millor com els factors biomecànics influeixen en la salud de les cèŀlules del sistema visual quan estem sans i quan patim enfermetats oculars.

 

Carlos García

Enllaços

http://noticiasdelaciencia.com/not/7064/hacia_un_conocimiento_mas_detallado_de_las_causas_del_glaucoma_y_del_desprendimiento_de_retina/

http://noticiasdelaciencia.com/not/7064/hacia_un_conocimiento_mas_detallado_de_las_causas_del_glaucoma_y_del_desprendimiento_de_retina/

La grip aviar pot provocar una pandèmia entre humans si es donen unes mutacions determinades

A la imatge podem veure el virus de la grip aviar H5N1 tenyit de color daurat.

 

 

La grip aviar és una malaltia infecciosa i vírica que afecta principalment a les aus. Aquesta malaltia es reprodueix al nas de les aus, i a causa de les diferències entre el nas de les aus i el dels humans (doncs el dels humans té receptors diferents i és més àcid) el procés d’infecció del virus queda dificultat. Per aquest motiu s’han donat molt pocs casos de grip aviar en humans.

 

Al 2012 un grup de científics va demostrar que amb poques mutacions específiques el virus de la grip de les aus podria infectar també a les fures, uns animals que, pel que fa al procés d’infecció pel virus de la grip, són molt similars als humans.

 

Recentment l’equip de la viròloga Wendy Barclay, del Departament de Medicina a l’ ”Imperial College de Londres” han descrit aquests petits canvis genètics anunciats al 2012 que capacitarien al virus de la grip aviar H5N1 per a replicar-se al nas de mamífers.

 

Els resultats de la nova investigació podrien ajudar a desenvolupar vacunes més eficaces contra nous ceps de grip aviar que podrien propagar-se entre humans, ja que, com diu la professora Barclay: “com més coneixement tinguem sobre les mutacions que facilitarien la transmissió a humans, més preparats estarem davant d’una possible pandèmia”.

En les investigacions s’ha vist que certes mutacions a la hemaglutina H5 permetrien a la proteïna tolerar nivells d’acidesa superiors (com els que es donen al nas humà). Els virus amb aquesta mutació, i també amb d’altres, poden replicar-se de manera més eficient en les fures i propagar-se entre els individus de l’espècie.

 

Els experiments s’han dut a terme amb un cep obtingut al laboratori que tenia les mateixes proteïnes a la superfície que la grip aviar però que estava preparada per a que no pugues causar cap malaltia greu.

Fonts:

Amazings: http://noticiasdelaciencia.com/not/7036/la_pequena_mutacion_que_facilitaria_al_virus_de_la_gripe_h5n1_replicarse_en_la_nariz_de_mamiferos/

 

FLU.gov: http://espanol.flu.gov/about_the_flu/h5n1/

 

Núria Merino, Gaudí.

L’únic ésser viu conegut que no necessita ferro

El bacteri que causa la Malaltia de Lyme, a diferència de qualsevol altre organisme conegut, pot existir sense ferro, un metall requerit per totes les altres formes de vida conegudes per fabricar proteïnes i enzims. S’ha confirmat en una anàlisi que, en comptes de ferro, el bacteri utilitza manganès, per produir un enzim essencial, eludint així el mecanisme defensiu del sistema immunitari del cos envaït que priva de ferro als microorganismes atacants.

 Quan el cos humà afronta una invasió de patògens, posa en marxa diversos mecanismes defensius naturals, i un d’ells és la producció pel fetge d’una hormona que inhibeix l’absorció de ferro en l’intestí i impedeix així mateix el seu ingrés en el torrent sanguini. A conseqüència d’això, ens tornem anèmics en aquestes circumstàncies, una de les raons per les que ens sentim tan malament, però a curt termini l’estratègia fa molt més mal als microorganismes atacants, que es veuen privats del ferro que necessiten per créixer i sobreviure.

 Per posar un marxa la malaltia, la Borrelia burgdorferi requereix grans quantitats de manganès, tal com ho han verificat uns científics de la Universitat Johns Hopkins.

Els resultats d’aquest estudi poden explicar alguns misteris sobre per què la malaltia de Lyme té un creixement lent i difícil de detectar i tractar. Els resultats també obren una línia d’investigació que podria desembocar en el desenvolupament de noves teràpies contra el bacteri, basades en explotar la dependència del microbi cap al manganès.

 

Anna Arqué

Descobreixen la causa bioquímica de l'efecte del Síndrome de Down sobre la memòria i l'aprenentatge

Un grup de científics de diverses institucions als Estats Units, la Xina i Singapur, ha descobert que el cromosoma extra heretat en el Síndrome de Down exerceix el seu efecte negatiu sobre la capacitat d'aprenentatge i la memòria a través d'un mecanisme que condueix a nivells baixos de la proteïna SNX27 al cervell.

La producció de SNX27 és frenada per un microARN anomenat miR-155, codificat en el cromosoma 21. La còpia extra del cromosoma 21 fa que una persona amb Síndrome de Down produeixi menys proteïna SNX27 a causa de la major activitat del microARN miR-155, el que al seu torn altera el funcionament del cervell. Els autors de l'estudi creuen que, en el Síndrome de Down, la manca de SNX27 és culpable, almenys en part, dels problemes cognitius i del desenvolupament inherents al síndrome.

El més fascinant d'aquesta investigació és que l'equip de Huaxi Xu i Xin Wang, de l'Institut Sanford-Burnham d'Investigació Mèdica, als Estats Units, ha determinat que restaurar la SNX27 en ratolins amb Síndrome de Down millora la conducta i la funció cognitiva.

Xu i els seus col.legues han constatat que la SNX27 ajuda a mantenir en la superfície cel.lular als receptors de glutamat de les neurones. Les neurones necessiten els receptors de glutamat per poder funcionar correctament. Amb menys SNX27, els ratolins investigats tenien menys receptors de glutamat actius i per tant deficiències en l'aprenentatge i la memòria.
L'equip va corroborar que els nivells de SNX27 són significativament baixos en els cervells de persones amb el Síndrome de Down.

I no va trigar a sorgir la gran pregunta: En el cas que bona part dels problemes de memòria i aprenentatge associats a la Síndrome de Down siguin deguts a que aquestes persones tenen massa miR-155 o molt poca SNX27, seria possible solucionar aquests problemes mitjançant un reajustament d'aquests nivells?
L'equip va explorar aquesta possibilitat. Els científics van usar un virus no infecciós com a vehicle per a introduir proteïnes SNX27 humanes noves en els cervells de ratolins amb Síndrome de Down.

Els resultats són, ara per ara, molt encoratjadors. En el procés, el primer que passa és que tornen els receptors de glutamat, després es repara el dèficit de memòria en els ratolins amb Síndrome de Down, ia partir d'aquí milloren altres funcions cognitives que depenen d'una capacitat suficient de memòria, i això es reflecteix també en la conducta dels animals.
De tota manera, com sempre passa amb aquesta classe de tractaments teòrics i encara en fase d'experimentació animal, convé no donar res per segur, i esperar als resultats futurs de cada fase successiva en aquesta línia d'investigació.

http://noticiasdelaciencia.com/not/6880/descubren_la_causa_bioquimica_

del_efecto_del_sindrome_de_down_sobre_la_memoria_y_el_aprendizaje/

Aleix Manresa, Gaudí

La estimulación sonora durante el sueño profundo mejora la memoria

Un estudio de las universidades alemanas de Tubinga y de Lubeck revela que durante la fase profunda del sueño, la reproducción de sonidos en sincronización con las ondas cerebrales lentas mejora estas oscilaciones y aumenta la memoria de las personas que están durmiendo. Los resultados de este trabajo han sido publicados en la revista Neuron.

Según Jan Born, coautor del trabajo, una de las mejores cualidades de este  proyecto es su sencillez. Solo habría que aplicar estimulación sonora a baja intensidad, una aproximación que es a la vez práctica y ética si se compara, por ejemplo, con la estimulación eléctrica.

Born ha explicado a SINC que “este método de estimulación auditiva de bucle cerrado en sincronización con las ondas cerebrales del sueño profundo se podría, por ejemplo, utilizar para mejorar trastornos del sueño, tales como el insomnio. También podría aplicar para prevenir  e inhibir la actividad oscilatoria lenta no deseada presente durante el sueño en ciertas formas de epilepsia”.

Jan Born y sus colegas realizaron pruebas con once individuos en diferentes noches, durante las cuales recibieron estímulos sonoros. Cuando los voluntarios fueron expuestos a sonidos estimulantes en sincronía con el ritmo de oscilación lenta del cerebro, se mostraron más capaces de recordar asociaciones de palabras aprendidas la noche anterior. Por el contrario, la estimulación fuera de fase resultó ineficaz.

Regulación de la atención

Según Born, es importante resaltar que la estimulación solo es efectiva cuando se produce de forma sincronizada con las ondas lentas que se producen durante el sueño profundo.

“En nuestro experimento realizamos los estímulos sonoros cuando la entrada en la oscilación lenta era inminente y, de esa forma, pudimos fortalecer esa oscilación con mayor amplitud y durante periodos más largos”, señala el investigador.

Además de utilizarse para mejorar los ritmos de sueño y la memoria, los investigadores creen que su método podría emplearse también para  ayudar a aumentar otros ritmos cerebrales que se producen durante la vigilia y que están asociados con la regulación de la atención.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-estimulacion-sonora-durante-el-sueno-profundo-mejora-la-memoria

Aleix Manresa

 

Nova teràpia amb raigs X per curar la degeneració macular

Els raigs X podrien ser una solució per als pacients que pateixen degeneració macular relacionada amb l’edat, una malaltia que afecta més de 300.000 persones en Europa.

La degeneració macular humida es produeix quan apareixen gots sanguinis anormals darrere de la retina sota la màcula.

Aquests gots solen molt fràgils i es fissuren freqüentment sagnant. El dany a la màcula progressa a gran velocitat, per la qual cosa s’ha de tractar ràpidament.

Així va ser com l’escriptor Jonathan Gathorne es va presentar voluntari per provar aquesta nova teràpia amb raigs X, en què intervenen especialistes de més de vint centres oftalmològics de tot el món.

"Evidentment tinc moltes ganes que funcioni. La vista és una cosa fonamental, tothom necessita veure. Però jo a més em guanyo la vida escrivint i llegint. "

Tim Jackson, forma part de l’equip d’especialistes de l’Kings College London:
"Un robot llança tres raigs cap a la part danyada de la màcula, en el fons de l’ull. En principi els raigs van a tancar els vasos sanguinis que estan causant problemes. Tractem d’eliminar com faria una injecció. La lesió activa és l’única en la qual el flux sanguini augmenta al fons de l’ull i la radiació incidirà preferentment en aquestes cèl · lules. "

Els primers resultats són encoratjadors. I els pacients que han rebut aquest tractament requereixen menys injeccions. No obstant això els experts adverteixen del risc d’efectes secundaris a causa de l’explosió als rajos x.

 

Marc Mas, Gaudí

 

http://es.euronews.com/2013/03/04/nueva-terapia-con-rayos-x-para-curar-la-degeneracion-macular/

 

http://www.grancanariaactualidad.com/index.php/noticias-actualidad/ciencia/306696-nueva-terapia-con-rayos-x-para-curar-la-degeneracion-macular.html

La migranya està directament relacionada amb l'aparell digestiu

Al contrari del que la majoria de nosaltres pensem, la migranya no té el seu origen directament al cervell. Abans que res, repassem que és la migranya... La migranya és un mal de cap inusualment intens que es dóna quan els vasos sanguinis cerebrals s'inflamen i fan pressió dins el crani. Les pateixen aproximadament el 15% de la població. Els efectes varien molt depenent de la persona, pot provocar il·lusions òptiques lleus, pèrdua de la visió, sensibilitat a la llum, marejos, contractures... Fins ara no s'hi havia trobat explicació però ara se sap l'arrel del problema.

Alguns aliments tenen una molècula proteínica endògena vasodilatadora anomenada histamina. Aquesta proteïna serveix per regular el sistema immunològic i la son entre altres. Per tant no és perjudicial, excepte quan es sobrepassa el límit. Això depen d'un enzim intestinal anomenat DAO: quan hi ha prou histamina dins l'organisme, el DAO descompon la que sobra i després l'eliminem per l'orina.

Llavors, perquè tenim migranyes? El problema està en una mutació genètica hereditària que algunes persones tenen que fa que el DAO no treballi tant com hauria. Quan això passa la quantitat d'histamina en sang es dispara, viatja pel corrent sanguini dilatant els vasos i acaba arribant al cervell. Aleshores les artèries cerebrals s'inflen i com que es troben en un lloc confinat com és el crani no tenen cap on expandir-se i generen pressió.

Si som propensos a tenir migranyes hem de vigilar què mengem: el plàtan, els fruits secs, l'alcohol, els formatges etc contenen histamina en diferent mesura. Una altre cosa que també afecta és el nostre horari de son, quan més regular sigui menys probabilitat tenim de patir ua migranya.

Guillem Allepuz, Gaudí

Fonts: La contra de la Vangardia, experiència pròpia

Identificat un nou indicador d'Alzheimer

El mapa del Alzheimer es complica. Ara que gairebé tota la investigació per diagnosticar i combatre la malaltia fins i tot per al desenvolupament de vacunes-se centra en les acumulacions d’una proteïna, la beta-amiloide, un estudi que publica JAMA (Journal of American Medical Association) posa de manifest el paper d’una altra anomalia cerebral: les trucades hiperintensidades de la substància blanca.

Aquestes es diuen així perquè en alguna de les tècniques d’imatge, com les ressonàncies, apareixen marcada, però en veritat es tracta de lesions cerebrals que s’associen a problemes vasculars.

El treball que ha dirigit Adam M. Brickman, del Taub Institute for Research on Alzheimer Disease and the Aging Brain, ha consistit en comparar els cervells de tres grups de pacients: 20 amb Alzheimer, 59 amb un inici de pèrdua de capacitats mentals, i 21 sans, que es van prendre com a grup de control. L’estudi es va fer a partir de les imatges obtingudes durant el desenvolupament de la malaltia, i en ell es va veure que la presència de les hipersensibilitats anava paral · lela a la de les plaques d’amiloide en cada cas.

No està clar el significat d’aquest descobriment. Però la incorporació d’un altre factor en la malaltia, a part de les beta-amiloide i altres proteïnes, els anomenats cabdells tau, pot complicar els assajos que s’estan duent a terme actualment per aconseguir una vacuna o un tractament. El treball deixa el dubte de si no n’hi haurà prou amb controlar els factors fins ara coneguts, i caldrà atacar altres fronts.

Això sí, segons assenyalen els autors té un avantatge: la causa de les hipersensibilitats sembla vascular, i els factors de risc per trombes o aneurismes són coneguts, de manera que hi ha una via de prevenció.

Alejandro de la Puente

Investigadors de l’Hospital del Mar alerten sobre una nova droga d’abús molt tòxica

Un grup d’investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar), ha participat en un treball internacional amb l’objectiu de donar una visió general a nivell químic, farmacològic i conductual d’un nou compost químic que ha aparegut recentment, segons la Xarxa Europea de Drogues Recreacionals, com una nova droga d’abús: la metoxetamina (MXE). Aquesta nova droga, similar a la ketamina, és una droga dissociativa, és a dir que distorsiona les percepcions visuals i auditives produint un sentiment d’estar separat o “dissociat” del medi ambient i d’un mateix, sense pèrdua de consciència. “Sembla que potencia una millora de l’humor i té unes fortes propietats al·lucinògenes” expliquen els investigadors.

Afegeixen els investigadors que “un dels perills d’aquests nous compostos com la MXE és que la gran majoria no estan aprovats per la consumició humana i el seu consum està possiblement associat a un nombre desconegut d’efectes secundaris i reaccions adverses no descrits”. La informació tant a nivell de dades toxicològiques o farmacològiques com d’usuaris és gairebé inexistent. Aquests nous compostos tenen formes cada vegada més sofisticades, se sintetitzen normalment en laboratoris clandestins, simplement modificant l’estructura molecular de les substàncies que ja estan controlades, amb l’objectiu de continuar sense regulació durant el màxim de temps possible i es difonen ràpidament per internet. En el cas concret de la MXE, sembla ser que la toxicitat i els seus efectes secundaris serien similars als de la ketamina, un anestèsic dissociatiu utilitzat en medicina i veterinària que, quan s’usa en dosis subanestèsiques, produeix tot una gama d’efectes que van des d’una lleu embriaguesa, estimulació o distorsió perceptiva fins al desencadenament d’experiències properes a la mort o de desdoblament corporal. A diferència però de la ketamina, la MXE té una durada més llarga d’acció i d’intensitat dels efectes.

web: http://ciencia.ara.cat/

més informació: http://ciencia.ara.cat/blog/2012/05/08/investigadors-de-lhospital-del-mar-alerten-sobre-una-nova-droga-dabus-molt-toxica/

L'OMS preveu un augment del risc de càncer a la zona més afectada de Fukushima

Els experts diuen que aquest increment no és molt alt i és com a mínim fora de les zones més afectades, tant a la mateixa regió de Fukushima i la resta del Japó i del món
"Segons un anàlisi de les dades segons edat, gènere i la proximitat a la planta nuclear mostra que el risc de càncer ha augmentat per aquells localitzats en els pitjor dels casos parts afectades, de Fukushima", diu Maria Neira, Directora de la salut pública i medi ambient dels qui.

L’augment en el risc relatiu de càncer és entre 4 i 7% per als tumors com mama o leucèmia i es converteix en fins a un 70% en el cas de la tiroide de càncer la glàndula tiroide més afectades en aquestes situacions.
Els autors destaquen que aquest augment del risc és relativa, és a dir, es calcula sobre el risc d’una persona normal del càncer. Per exemple, si una dona normal té un 0,75% de risc de desenvolupar càncer de tiroide durant la seva vida, una que s’ha trobat en les zones més contaminades té un risc de 1,25% - el risc relatiu augmenta en un 70%, un 0,50% absoluta.

A més a més, l’informe destaca que no s’espera un increment en el nombre d’avortaments involuntaris, pèrdua o altres problemes que poden afectar els nadons després de l’accident.

Pel que fa a les possibilitats de càncer als treballadors afectats, dues terceres parts d’ells pateixen un risc similar a la resta de la població, encara que s’espera que aquest risc és més gran per al terç restant.

Aleix Manresa

http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-OMS-preve-un-mayor-riesgo-de-cancer-en-la-zona-mas-afectada-de-Fukushima

Dues rates comparteixen informació cerebral mitjançant cables

 

Científics de dues universitats han aconseguit traspasar l'informació d'una rata al cervell d'una altre i que reacioni en conseqüència. Van crear un vincle cerebral en que feien solucionar un problema amb dos cervells

Es van colocar petits elèctrodes dins del cervell de dues rates, una situada a la Universitat de Brasil i l'altre a Estats Units, enganxats per cables i conectats a la xarxa d'internet. Primer les van entrenar per resoldre problemes simples, però quan les van conectar a una només li mostraven la primera part del problema i a l'altre la segona part. La rata d'Estats Units s'havia d'esperar a que la rata codificadora resolgues el problema, aleshores la rata descodificadora podia solucionar el problema i rebre la recompensa. Encara que han aconseguit un 70 % d'exit, la rata descodificadora no sempre aconseguia desxifrar la informació de la codificadora, i el procès d'aprenentatge és molt lent.

Aquestes invetigacions d'interfícies cervell-màquina estàn suvencionades i a la vegada protegides per els estats. Miguel Nicolelis és un dels científics d'estat Units que preveu una crisi ética en el seu treball encara que ja ha començat a treballar amb monos.

Cristina Franco

Batx I B- Gaudí

Vídeo: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/consiguen-conectar-cerebro-dos-ratas-internet-colaboren/1703630/ 

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/28/ciencia/1362080665.html

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130301/54368881124/conectan-mentes-ratas-cable-cerebro.html

http://www.publico.es/451463/ratas-telepaticas-primer-paso-hacia-la-creacion-de-un-cerebro-artificial

http://www.abc.es/blogs/cerebro/public/post/cerebros-conectados-15544.asp

 

Traspàs d' informació entre dues rates a partir d'un cable

Científics de dues universitats han aconseguit traspasar l'informació d'una rata al cervell d'una altre i que reacioni en conseqüència. Van crear un vincle cerebral en que feien solucionar un problema amb dos cervells

Es van colocar petits elèctrodes dins del cervell de dues rates, una situada a la Universitat de Brasil i l'altre a Estats Units, enganxats per cables i conectats a la xarxa d'internet. Primer les van entrenar per resoldre problemes simples, però quan les van conectar a una només li mostraven la primera part del problema i a l'altre la segona part. La rata d'Estats Units s'havia d'esperar a que la rata codificadora resolgues el problema, aleshores la rata descodificadora podia solucionar el problema i rebre la recompensa. Encara que han aconseguit un 70 % d'exit, la rata descodificadora no sempre aconseguia desxifrar la informació de la codificadora, i el procès d'aprenentatge és molt lent.

Aquestes invetigacions d'interfícies cervell-màquina estàn suvencionades i a la vegada protegides per els estats. Miguel Nicolelis és un dels científics d'estat Units que preveu una crisi ética en el seu treball encara que ja ha començat a treballar amb monos.

Cristina Franco

Batx I B- Gaudí

Vídeo: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/consiguen-conectar-cerebro-dos-ratas-internet-colaboren/1703630/ 

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/28/ciencia/1362080665.html

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130301/54368881124/conectan-mentes-ratas-cable-cerebro.html

http://www.publico.es/451463/ratas-telepaticas-primer-paso-hacia-la-creacion-de-un-cerebro-artificial

http://www.abc.es/blogs/cerebro/public/post/cerebros-conectados-15544.asp

Rematar de cap al futbol, pot afectar als processos cognitius del cervell.

Una investigació feta per científics estadounidencs, publicada aquesta setmana a la revista "PLOS ONE", explica que fer servir el cap per rematar la pilota quan juguem a futbol, pot afectar negativament alguns procesos cognitius relacionats amb els lòbuls frontals.

Antics estudis que deien que els esports que es produïcin contusions cerebrals o perdues del coneixament, eren capaços de produir transtorns cognitius a llarg temps, encara però no està clar si el futbol pot ser perjudicial en aquest sentit.

Científics de la University of Texas Health Science Center (UTHealth) i del Baylor College of Medicine (Texas, EE UU) han intentat aclarar les possibles  conseqüències de la rematada de cap al futbol, en especial els lòbuls frontals, la part del cervell més susceptible de patir alguna mena de mal.

Per fer l’estudi es van seleccionar estudiantes que jugaven aquest esport i d’altres que mai havien jugat. Les futbolistes varen fer un entrenament previ abans de fer la prova, que curiosament es va fer amb una aplicació d’Ipad. Els resultats van demostrar diferències clares, entre les qu jugaven aquest esport i les que no.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Rematar-de-cabeza-en-el-futbol-puede-afectar-a-los-procesos-cognitivos-del-cerebro

http://www.fayerwayer.com/2011/11/rematar-de-cabeza-frecuentemente-afecta-el-cerebro-del-fubolista/

Pol Benedí Rius

Els videojocs d'acció ajuden a millorar les habilitats de lectura en nens dislèxics

 

Una nova investigació liderada per experts de la Universitat de Pàdua (Itàlia), mostra com 12 hores de videojocs d’acció en les què el jugador ha d’utilitzar la seva velocitat, destresa i temps de reacció optimitzen les habilitats de lectura. I tot, sense cap tipus de formació ortogràfica o fonològica.

Els investigadors sostenen que aquesta millora és més efectiva que el que normalment s’aconsegueix amb un any de tractaments tradicionals, com exercicis de lectura espontània, que solen ser més avorrits per als nens.

Els videojocs d’acció milloren molts aspectes de l’atenció visual. Els nens dislèxics aprenen a orientar i centrar la seva atenció per extreure la informació rellevant d’una paraula escrita amb major rapidesa.

Els investigadors van posar a prova la lectura i les habilitats d’atenció de dos grups de nens amb dislèxia abans i després de jugar als videojocs. Un grup jugava a videojocs d’acció i l’altre a un altre tipus durant nou sessions de 80 minuts per dia. Es van trobar que només el grup que jugava als jocs d’acció millorava les seves habilitats atencionals i la velocitat de lectura.

Aquest estudi obre el camí per a nous programes de tractament que poden reduir els símptomes de la dislèxia i fins i tot prevenir-la quan s’aplica a nens en risc de dislèxia abans d’aprendre a llegir.

http://www.agenciasinc.es/

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-videojuegos-de-accion-ayudan-a-mejorar-las-habilidades-de-lectura-en-ninos-dislexicos

Alex Beardo

Desactiven la sensació del fred en ratolins

Un equip de científics de la Universitat de Southern California (EE UU) ha aconseguit desactivar selectivament la capacitat en ratolins de sentir el fred, i han mantingut la capacitat de percebre el calor i el tacte.
En alguns treballs posteriors es va observar que una proteïna anomenada TRPM8 ( un canal iònic present en les cèl.les nervioses) que era la responsable de la sensació de fred, aquesta proteïna s'activa amb les baixes temperatures i amb aqents químics refrescants com el mentol, i genera una resposta.
En aquest nou estudi els investigadors van aconseguir aïllar i desactivar les neurones en las que s'expresa la proteïna TRPM8 que va fer que poguesin estudiar l'acció específica d'aquelles cèl.lules.
Van utilitzar un grup de ratolins normals i un altre grup amb les neurones TRPM8 desactivades i els van posar en superfícies amb diferents temperatures entre 0 ºC y 50 ºC, per la que podien desplaçar-se lliurement.
Van observar que els ratolins del grup control tendía a mantenir-se en les zones de temperatura templada, evitan les zones més calentes i les més fredes, mentre que l'altre grup només evitava les regions més calentes. Per tant es va arribar a la conclusió que sense aquestes cèl.lules nervioses no podien sentir el fred però si la calor.
Els investigadors també van fer un altre classe de prova per evaluar la coordinació dels moviments i les respostes al tacte i no van observar cap diferència entre els dos grups.
Aquest descobriment podria tenir aplicacions indirectes en el tractament del dolor si fos possible trobar la manera de desactivar fe forma específica les neurones implicades en els processos dolorosos sin alterar la resta de sensacions.
L'objectiu que els guia ara és preparar medicaments que vagin dirigits directament al dolor sense deixar-lo insensible al tacte, ja que tots els fàrmacs actuals o només redueixen la inflamació o innibeixen totalment la sensació del tacte.
Alba Segarra

La braquiteràpia aconsegueix curar el càncer de pròstata

L’institut mèdic Imor de Onco radioteràpia de Barcelona és un centre de referència en quan als tractaments radioterapèutics contra el càncer. A més, aquest institut és el que més experiència amb la braquiteràpia aplicada al càncer de pròstata.

La branquiteràpia de pròstata és un tractament que consisteix en introduir un alt nivell d’ones radioactives a la pròstata sense afectar a la resta dels òrgans.

El perfil del pacient, sol ser un home d’una edat entre 50 i 88 anys, a qui se li ha detectat un tumor en la zona de la pròstata. Algunes de les avantatges d’aquest tipus de tractament és que no genera efectes secundàris, com la incontinència i la impotència.

Els resultats que ha experimentat l’IMOR (Institut Mèdic de Onco Radioterapia) des de l’any 1999 són favorables amb uns 1400 pacients curats completament de la malatia. 

Aquesta tipologia de tractament no presenta els habituals riscs de la cirugia i és un tractament de curta durada sense efectes secundàris i altament tolerat.

Els pacients que es sotmeten a aquest tractament veuen augmentat el seu nivell de qualitat de vida respecte el que tenien abans de sotmetres al tractament segons uns estudis realitzats internacionalment.

L’ IMOR ha estat galardonat amb el premi American Brachytherapy Society (ABS)
per la seva contribució en el tractament del càncer de pròstata i per els bons resultats dels pacients.

http://www.lavanguardia.com/salud/cancer/20130211/54365273216/salud-medicina-cancer.html

http://imor.org/cast/frame11.htm 

                                                                     Marta Juan

Una dona dóna a llum a dos parells de bessons idèntics a un hospital de Houston

El passat dia 14 de febrer Tressa Montalvo va donar a llum dos parells de bessons idèntics al Texas Children’s Hospital de Houston  a l’estat americà de Texas, fet que succeeix un cop cada 70 milions de naixements.

Els pares no estan sota cap tractament de fertilitat, tenen un fill, Memphis,  de dos anys i comenten que només li  buscaven un germanet o germaneta.

El ginecòleg  els va anunciar a les 10 setmanes d’embaràs que tindrien bessonada, però no va ser fins unes setmanes més tard  que va copsar un tercer batec cardíac; l’exploració va permetre descobrir que hi havia 4 fetus i dos placentes, és a dir cada placenta contenia dos futurs bebès. Tots quatre bebès són nens i han nascut per cesària a les 31 setmanes: Ace i Blaine van néixer  a les 8:51 del matí  i els seu pes va ésser de  1,64 kg y 1,79 kg respectivament. Cash i Dylan els van seguir uns minuts desprès amb un pes de 1.33 kg y 1,53 kg respectivament. Els bebès encara estan ingressats i reben la cura de les incubadores.

Els bessons idèntics naixen d’un únic òvul fecundat que es divideix en dos embrions. La probabilitat de tenir bessons és d’un 2% i d’aquests només un 30% són bessons idèntics, segons la Universitat de Pensilvània. Segons el Dr. Alan Penzias, professor de obstetrícia i ginecologia de la Universitat de Harvard, les probabilitats de tenir dos parells de bessons és d’una entre 70 milions de naixements. Aquestes estadístiques ens senyalen que estem davant d’un fet bastant insòlit.

Els pares que no estan gens desanimats, han posat el nom dels seus fills seguint les lletres de l’abecedari, Ace, Blaine, Cash i Dylan i no descarten continuar a la recerca d’un nena.

 

Fonts:

http://www.lavanguardia.com/salud/20130221/54366969032/mujer-dos-pares-gemelos-identicos.html

http://insolitonoticias.com/mujer-da-a-luz-a-dos-pares-de-gemelos-identicos/#.USoDwKWQUpR

http://cnnespanol.cnn.com/2013/02/19/una-mujer-da-a-luz-dos-pares-de-gemelos-identicos/

 

Núria Merino, Gaudí

Còrnies artificials

A Andalucia s’iniciarà un assaig multicèntric per fabricar i implantar còrnies artificials a pacients amb úlceres greus.

L’objectiu d’aquest assaig és avaluar la seguretat, fiabilitat i eficàcia clínica dels models de còrnia artificial humana en persones amb problemes greus de còrnia.

Per fer-ho es fabricaran les còrnies artificials en el laboratori GMP del hospital "Virgen de las Nieves de Granada".

 Està previst fer aquest implant de còrnia artificial a 20 pacients d’un total de 400 casos que hi ha només a Andalucia.

Segons ha explicat el director de la UNitat de Gestió Clínica d’Oftalmologia la còrnia artificial permet afavorir la regeneració del teixit: "La finalitat és restaurar aquesta còrnia, que no es perdi visió, i que si es perd, sigui el mínim possible". També ha dit que aquesta tècnica es podria ampliar en un futur a altres camps de l’oftalmologia.

Primer s’implementarà la còrnia a cinc pacients i desprès un cop recollides les primeres dades s’implementarà en els quinze restants.

http://www.innovaticias.com/medicina-y-salud/13483/ensayo-clinico-innovador-implantar-corneas-artificiales

http://www.innovaticias.com/medicina-y-salud/13483/ensayo-clinico-innovador-implantar-corneas-artificiales

Carlos García

Descobreixen com la insulina interactua amb les cèl.lules

Fa un segle aproximadament que es va descobrir la insulina i, gràcies a això s’han salvat milions i milions de vides i la malaltia de la diabetis ha passat a ser només una malaltia crònica en la que els afectats no tenen cap més problema que injectar-se’n les corresponents dosis.

Tot i les investigacions que s’han arribat a realitzar, no havia estat mai clara la interacció que existia entre aquesta hormona i les cèl.lules. Ara, per fi, s’ha aconseguit averiguar. Aquest descobriment podria donar millores en el tractament per als diabètics com medicaments orals enlloc de xeringues, bolígrafs injectors o bombes d’insulina i també menors dosis.

Sent una causa de mort més gran als Estats Units que el càncer de mama i de pròstata junts i una malaltia que afecta una part tan gran de la població ja era hora que se’n descobrís com funciona i no amb especulacions incertes.

La Universitat Case Western Reserve de Cleveland, Ohio, Estats Units n’ha trobat finalment la resposta definitiva. Les cèl.lules absorveixen el sucre dels aliments com a energia per al cos, però aquesta glucosa no pot penetrar a través de la membrana si no és amb l’ajuda de la insulina, que és fabricada per les cèl.lules endocrines del pàncrees.

L’equip del Dr. Michael A. Weiss van posar a prova models estructurals mitjançant innovadors mètodes genèticomoleculars com seria la inserció de sondes especials i la seva activació amb la llum ultravioleta en el receptor. Amb això van poder obtenir imatges tridimensionals molt detallades proporcionant moltes respostes sobre la insulina.


http://noticiasdelaciencia.com/not/6449/descubren_como_la_insulina_interactua_con_las_celulas/

Àfrica Soucheiron

Recobriment biodegradable per a implants dentals

Persones grans o amb osteoporosi, fumadors, diabètics o persones que han patit un càncer no poden optar en ocasions a realitzar implants dentals davant la manca de capacitat dels seus ossos d'integrar de manera adequada les noves pròtesis que substitueixen l'arrel. El recobriment d'aquests implants amb un nou material biodegradable desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat del País Basc i l'empresa Ilerimplant permetrà realitzar implants en persones amb dèficit ossi, a més d'augmentar la taxa d'èxit general dels implants gràcies a una major biocompatibilitat dels mateixos i reduir el temps d'osteointegració, és a dir, d'integració en l'os.

Si fins ara la radícula de titani que substitueix l'arrel de la dent trigava a ancorar a l'os maxil·lar un mínim de dos mesos, el prototip desenvolupat permetrà reduir aquests temps, de manera que es pugue col·locar abans al pacient la corona ceràmica, que substitueix a la part visible de la dent, i d'aquesta manera recuperar abans la seva vida normal. Julio José Suay, coordinador del grup de recerca de Polímers i Materials Avançats de l'UJI, explica que "es tracta de cobrir l'implant amb un recobriment biodegradable que, en posar-se en contacte amb l'os, es desfà i en aquesta degradació aconsegueix alliberar compostos de silici i altres molècules bioactives que indueixen la generació de l'os ".

Es tracta d'una línia d'investigació totalment innovadora respecte als sistemes utilitzats fins ara, consistents a incrementar la rugositat dels implants per facilitar la seva integració en l'os. En aquest sentit, Suay destaca que Soldent és un projecte col·laboratiu entre universitat i empresa desenvolupat en el marc de la convocatòria “Innpacto” del Ministeri d'Economia i Competitivitat. "El que es busca és aconseguir un nivell d'innovació elevat afavorint que centres d'investigació i empreses treballem colze a colze. A partir de les necessitats que les empreses detecten, en aquest cas per part dels pacients, es redireccionen les investigacions i així s'aconsegueixen innovacions disruptives, que no estan en els mercats i que obren noves possibilitats de negoci ", indica.

 

Carolina López, 1r batx A

http://blogs.uji.es/cienciatv/ca/2013/01/17/recobriment-biodegradable-per-a-implants-dentals/

http://www.uji.es/CA/noticies/detall&id_a=31293315