Existeix l'astenosfera?

Aquesta és una qüestió que encara no ha estat resposta per la comunitat científica, ja que, a la idea tradicional de l’existència de l’astenosfera, se li ha sobreposat una altre teoria proposada en l’última década. Un dels principals defensors d’aquesta és Francisco Anguina, llicenciat i doctor en Ciències Geològiques per l’Universitat Complutense de Madrid.

Segons els defensors de l’astenosfera, aquesta és una capa que forma l’interior de la Terra segons el model estàtic (basat en les propietats físiques i mecàniques de les roques). Es troba a 100-150 qm de profunditat fins a uns 400 qm. Algunes de les seves caracterítiques són: l’abundància de Mg (magnesi) i Fe (ferro), temperatures superiors als 500 ºC i densitats de les roques al voltant de 3,3 g/cm³. A aquesta zona també se l’anomena canal de baixa velocitat, ja que aquí les roques es troben parcialment foses i es comporten de manera més fluïda que en la litosfera cosa que  fa que s’hi produeixin corrents de convecció i així podem entendre la teoría de la Tectònica de Plaques com també el fenómen de l’equilibri isostàtic dels continents sobre el mantell.

No va ser fins fa una dècada, en la que la idea de l’astenosfera per explicar el moviment de les plaques litosfèriques es va creure prescindible, que es va proposar un nou sistema en el que les plaques són mogudes i arrosegades pel mantell sublitosfèric i aquest alhora està unit  fins al nucli terrestre. Pel que fa a l’equilibri isostàtic, es produeix entre la part inferior del mantell i la part exterior del nucli terrestre. Aquest model dóna també resposta al canal de baixa velocitat on trobem dues possibles explicacions, la primera, que les dades obtingudes també es podien interpretar en un altre sentit i la següent que sigui una zona on les roques tenen baixa rigidesa ,però en cap cas podem parlar de que aquesta franja rocosa sigui homogènia i gran i per tant no podem parlar d’astenosfera. La no utilització del concepte d’astenosfera no afecta el concepte de litosfera que continua sent el mateix, la capa més superficial i rígida del planeta que arriba fins a 100 ó 150 qm de fondària depenent de la zona. 

Sembla ser que les explicacions de Francisco Anguita (president honorari de l’Associció Espanyola per l’Ensenyament) tenen fonament científic i són rigoroses de manera que d’aquí no gaire podria ser que les seves creences fossin acceptades definitivament i hi hagi un canvi en la concepció de les capes internesde la Terra.

Una pàgina molt interessant a visitar: http://www.aepect.org/astenosfera/astenosfera/noticia.htm

Una altre: http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/interior/earths_crust.sp.html&edu=high

 Roger Llabrés

 

1 comentario

[xavi lombart bueno - 11 de diciembre de 2008 - 23:59]

Penso que es pot adquirir una "adicció" al sucre de moltas maneras , per exemple: a una persona pot agradar molt els dolços i altres aliments que poseeixin sucre i no estar totalment enganxada al sucre, sabent que aquell propi aliment té una gran quantitat de sucre però sense tenir-hi adicció.