La llum del Sol influeix molt més del què es creu en la circulació de l'Atlàntic Nord?

Un nou estudi posa en qüestió la creença tradicional de com les capes de gel influeixen en la circulació oceànica durant els períodes glacials. La distribució de la llum solar, i no el tamanys de les capes de gel d’Amèrica del Nord , ha estat clau en els canvis de les aigües profundes de l’Atlàntic Nord durant els últims quatre cicles glacials, segons aquest estudi.

Lorraine Lisiecki professora del Departament de Ciències de la Terra a California, va realitzar aquest estudi amb l’ajuda del seu equip, observant 24 punts separats de l’Atlàntic, analitzant la informació dels nuclis de sediments marins.

Anteriorment els científics es basaven en un estudi anomenat "Specmap", realitzat al 1992 per poder descobrir com diferents components del sistema climàtic van actuar entre ells durant els cicles glacials. En el Specmap es va analitzar la circulació de l’oceà en un sol lloc de l’Atlàntic. Lorraine Lisiecki va observar que els llocs que ella havia analitzat de l’Atlàntic no corresponien amb el lloc que havia observat l’Specmap. Llavors va resultar que era un dels únics llocs que no es comportava igual que la resta.

Els resultats de l’estudi Specmap al 1992 van indicar que la circulació es redueix quan no hi ha grans capes de gel. Però el nou estudi mostra que les capes de gel no són la única part important dels canvis en el clima, sinó que de fet la distribució de la llum del Sol és el factor clau en la circulació de les aigües profundes de l’Atlàntic Nord. Segons les conclusions de l’estudi, l’oceà no sempre segueix el clima, aquest exerceix el seu propi impacte en els processos climàtics. La circulació oceànica canvia de maneres independents a la influencia de les capes de gel durant els períodes glacials.

Enllaços: http://www.amazings.com/ciencia/principal.html

 

 

Icíar Larrainzar Bayona