Combustible per a l'Àfrica a partir dels residus de plàtan

Científics anglesos, en concret ho va idear un estudiant, han aconseguit crear combustible a partir de residus procedents dels cultius dels més de dos milions de tones de plàtans que es produeixen anualment a Rwanda, ja que per cada tona de plàtans, hi ha una estimació de 10 tones de residus com la pell, les fulles o el tall de la planta, descobrint mètodes simples per generar briquetes que podran ser utilitzades per totes les comunitats de l’Àfrica per a la cuina i la calefacció.

En aquest sentit, segons va informar la institució, com el fruit "suposa només un petit percentatge de tot el que produeix la planta", els investigadors portaven temps tractant de trobar una fórmula que els permetés generar combustible amb el mínim possible d’eines i de tecnologia.

Per això, els científics de la Universitat de Nottingham (Regne Unit) van obtenir una polpa de plàtan masserant pells podrides i fulles del plàtan. Després, es barreja aquesta polpa amb serradures "per obtenir un material mal·leable" i finalment es comprimeix i es seca per crear briquetes que estan apunt per prendre’ls foc(ús com a combustible)i  desprendre calor; ideal per cuinar.

La pell de plàtan envolta altres materials i els uneix molt bé, actua com la pega, diu Mr Chaney

Per a un dels autors de la investigació, el científic estudiant encara (es tot un èxit si surt bé)Joel Chaney, "la llenya constitueix el principal problema del món desenvolupat". "Vastes àrees de terra són desforestades cada any al planeta perquè la gent necessita combustible per cuinar i no pot accedir a alternatives més cares com el gas", va explicar.

D’altra banda, va assenyalar que, "a més de les conseqüències mediambientals que comporta la producció de llenya, aquesta suposa "una pèrdua de temps". "Les dones africanes poden passar-se quatre o cinc hores al dia recollint-la, però si existís un altre tipus de combustible podrien evitar-ho", va afirmar.

Per als investigadors, l’aprofitament dels residus "és la clau del desenvolupament sostenible", a més de ser un mètode que es pot difondre fàcilment per tot el continent africà. En aquesta línia, el professor de la Facultat d’Enginyeria de l’esmentada universitat, Mike Clifford, treballa en l’actualitat en la creació de multitud de materials sostenibles com la llana de iac o l’oli de Vermonia.

Finalment, van destacar que la importància d’aquestes investigacions rau en aconseguir que "en un futur tots els residus puguin convertir-se en combustible" i contribuir, d’aquesta manera, a la protecció efectiva del medi ambient.

http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/8044092.stm

www.thisisnottingham.co.uk/.../article.html

Andrea Borrellas